La transhumància valenciana en primera persona

La veterinària Anna Gomar va conduir una xarrada-col•loqui sobre l'experiència en primera persona de cinc ramaders valencians que han practicat la transhumància per les nostres terres, un costum que s'ha perdut. Durant el debat es va parlar de la convivència entre el ramader i el llaurador, els problemes actuals amb els assegadors (pas d'animals), i la sostenibilitat de l'ofici de ramader.

Juanajo Muñoz, pastor aficionat, va explicar la seua experiència amb la transhumància. Muñoz va comentar que es va a pas lent, "no és com fer senderisme", i es tracta d'un viatge al segle XV, on pots estar quatre o cinc dies sense vore persones ni passar per cap poble.

Muñoz també va explicar que l'any 1972 es va fer la darrera transhumància valenciana en tren, de Sagunt a Terol. Després, s'ha continuat fent transhumància amb camió. Aquest ramader creu que fa falta gent jove que torne a la ramaderia, un fet que ja s'ha donat en l'agricultura.

Els germans Miquel i Vicent Conejos, ramaders jubilats, van comentar que en les darreres transhumància s'havien trobat problemes amb els vehicles a motor que invadien les canyades o assegadors.

Jesús Beneito, ramader en actiu d'Agres, va comentar la importància del pas dels ramats pels boscos ja que netegen el sotabosc. Beneito va defensar el manteniment dels assegadors perquè són patrimoni públic, ja que hi ha veïns que se l'han apoderat com a ús privat.

+ info