Dins del Tirant de Cançó, que organitza ACPV, Eva Dénia va omplir de gom a gom la Casa de la Marquesa de Gandia.
L'artista va llegir un manifest de suport a TV3 al País Valencià, on va demanar la continuïtat de les emissions i la dimissió de Francisco Camps "per atemptar contra la llibertat d'expressió".
dilluns, 28 de febrer del 2011
Imatges del primer taller de danses valencianes
Èxit de participació en el primer Taller de danses valencianes a la plaça del Prado.
Iniciativa del grup de danses Roda i volta del Casal Jaume I, que compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Gandia.
El proper taller serà dissabte 26 de març.
Iniciativa del grup de danses Roda i volta del Casal Jaume I, que compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Gandia.
El proper taller serà dissabte 26 de març.
divendres, 25 de febrer del 2011
Les danses ixen al carrer
El grup de danses "Roda i Volta" del Casal Jaume I organitza un taller per a ensenyar les danses populars valencianes a peu de carrer a tota la ciutadania. El primer taller comença dissabte 26 de febrer, a les 11 del matí a la plaça del Prado de Gandia.
El taller és gratuït i obert, i comptarà amb la música en directe dels Dolçainers i Tabaleters de la Safor. Aquesta activitat compta amb la col•laboració del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Gandia i la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna.
A partir d'ara, l'últim dissabte de cada mes hi haurà un taller a la plaça del Prado.
El grup de danses Roda i Volta del Casal Jaume I es va formar l'any 2006 un grup de gent interessada en recuperar les danses populars valencianes a peu de carrer.
Des d'aleshores, "Roda i Volta" ha participat en les danses que s'organitzen arreu de la comarca de la Safor i comarques veïnes (Oliva, Xeraco, Beniarjó, Dénia, Pedreguer, la Xara) i ha aportat els seus coneixements actuant de manera permanent al Correllengua de Gandia, al Porrat del Raval i a diferents actes puntuals.
La constància i empenta ha fet que components del grup impulsen la creació de més grups on s'ensenya la nostra dansa, com són el grup del CEAM de Roís de Corella, el grup d'iniciació del Casal Jaume I i el nou grup creat a la Universitat dels Majors de la UV (la Nau Gran).
Les dates del taller de danses són:
• dissabte 26 de febrer
• dissabte 26 de març
• dissabte 16 d'abril (l'últim cap de setmana és Pasqua)
• dissabte 28 de maig
• dissabte 25 de juny
LLoc: Plaça Pardo
Hora: 11:30 a 13h
dijous, 24 de febrer del 2011
Es crea la coordinadora comarcal "Sí a TV3"
Aplega partits polítics, sindicats i moviments socials de la Safor
Dijous 24 de febrer s'ha creat la coordinadora comarcal "Sí a TV3" per a reclamar la continuïtat de les emissions de TV3 a la comarca de la Safor i a tot el País Valencià, i demanar el dret a la llibertat d'expressió.
La primera mesura de la coordinadora és convocar una concentració a Gandia per a dissabte 5 de març, a les 6 de la vesprada, per a demanar la TV3, ja que la seua continuïtat és de vital importància per a la normalització de la nostra llengua en el conjunt del seu àmbit lingüístic
La coordinadora, que demana la llibertat d'expressió, es presentarà en roda de premsa el proper dijous per animar a tota la societat civil de la Safor a mobilitzar-se per TV3.
La coordinara recorda que està oberta a integrar tots els moviments socials de la comarca, als quals anima a sumar-hi.
Els partits polítics s'han compromés a presentar mocions als ajuntaments de la Safor a favor de la llibertat d'expressió i de TV3.
Membres, de moment, de la coordinadora:
Esquerra Unida del PV
Els Verds del País Valencià
PSPV-PSOE
Bloc
Esquerra Republicana
Bloc Jove
CUP de Benifairó
Joves Socialistes de Gandia
Iniciativa del Poble Valencià
Nuevo Espacio Ciudadano
CGT-PV
STEPV
CCOO-PV
Sindicat d'Estudiants de l'ESPG
SEPC
UGT-PV
Grup de danses "Roda i volta" del Casal
Independentistes de la Safor
Nacionalistes de la Valldigna
CLGS
Joves de Xeraco
Independence Gay
Penya Barcelonista de la Safor
Col•lectiu de Mestres de la Safor
Escola d'Estiu Marina-Safor
ACPV
NOTÍCIES RELACIONADES
Levente (25/02/2011)
Las Provincias (25/02/2011)
Safor Guia (25/02/2011)
Gente de la Safor (28/02/2011)
Dijous 24 de febrer s'ha creat la coordinadora comarcal "Sí a TV3" per a reclamar la continuïtat de les emissions de TV3 a la comarca de la Safor i a tot el País Valencià, i demanar el dret a la llibertat d'expressió.
La primera mesura de la coordinadora és convocar una concentració a Gandia per a dissabte 5 de març, a les 6 de la vesprada, per a demanar la TV3, ja que la seua continuïtat és de vital importància per a la normalització de la nostra llengua en el conjunt del seu àmbit lingüístic
La coordinadora, que demana la llibertat d'expressió, es presentarà en roda de premsa el proper dijous per animar a tota la societat civil de la Safor a mobilitzar-se per TV3.
La coordinara recorda que està oberta a integrar tots els moviments socials de la comarca, als quals anima a sumar-hi.
Els partits polítics s'han compromés a presentar mocions als ajuntaments de la Safor a favor de la llibertat d'expressió i de TV3.
Membres, de moment, de la coordinadora:
Esquerra Unida del PV
Els Verds del País Valencià
PSPV-PSOE
Bloc
Esquerra Republicana
Bloc Jove
CUP de Benifairó
Joves Socialistes de Gandia
Iniciativa del Poble Valencià
Nuevo Espacio Ciudadano
CGT-PV
STEPV
CCOO-PV
Sindicat d'Estudiants de l'ESPG
SEPC
UGT-PV
Grup de danses "Roda i volta" del Casal
Independentistes de la Safor
Nacionalistes de la Valldigna
CLGS
Joves de Xeraco
Independence Gay
Penya Barcelonista de la Safor
Col•lectiu de Mestres de la Safor
Escola d'Estiu Marina-Safor
ACPV
NOTÍCIES RELACIONADES
Levente (25/02/2011)
Las Provincias (25/02/2011)
Safor Guia (25/02/2011)
Gente de la Safor (28/02/2011)
"Una altra història": és un fàrmac divulgatiu, estimulador, alternatiu
Dijous 24 de febrer
20 h Presentació del llibre "Una altra història" de Vicent Artur Moreno
(Denes, 2010)
Amb la presència de Francesc Ferrer, editor del llibre
i Vicent Artur Moreno, autor del llibre
Sala de conferències
20 h Presentació del llibre "Una altra història" de Vicent Artur Moreno
(Denes, 2010)
Amb la presència de Francesc Ferrer, editor del llibre
i Vicent Artur Moreno, autor del llibre
Sala de conferències
Títol: UNA ALTRA HISTÒRIA
Autor: Vicent A. Moreno Giménez
Imagineu que Una altra història és un medicament. No va adreçat a especialistes, sinó a persones que volen començar a saber. Volem preguntes, no respostes.
És un fàrmac divulgatiu, estimulador, alternatiu. Volem explicar la història per la gatera. Aquest remei té unes recomanacions i unes instruccions d’ús.
Composició: Cada pàgina d’aquest fàrmac conté una base fonamental de rigor històric. Excipients: metilparabén, carbòmere, alcohol etílic (que no ha ingerit l’autor), essència d’espígol, sàlvia i pebrella de Mariola, la Serrella i el Benicadell. Aranyons i sajolida del Penyagolosa amb recursos i llicències tolerades. La divulgació n’és l’essència i l’erudició moltes vegades la deixem per a altres fàrmacs d’un espectre més profund. L’actual sistema de salut mental que és la democràcia permet fins a un cert punt que alguns perdedors escriguen des del seu prisma part de la història. Alguns, fins i tot, el publiquen. I uns pocs, el llegeixen. Hom calcula que uns dos o tres la comprenen.
Propietats: Una altra història és un fàrmac amb un principi sòlid actiu: el benzoat de sorpresa barrejat amb el polisorbat de paradoxa i anions positius i negatius al 50% de dades històriques, síntesi, selecció i comprensió. Aquests compostos creen en el pacient un estat de consciència reflexiva on la certesa desapareix. A vegades hi ha una primera sensació de neguit, vertigen, molèstia o ràbia que després esdevé benestar i seguretat. Els adequats excipients asseguren la penetració transcutània i intervisceral no agressiva del fàrmac.
dimecres, 23 de febrer del 2011
Dissabte: Torna el Tirant de Cançó amb Eva Dénia Trad Quartet
Dissabte 26 de febrer
TIRANT DE CANÇÓ
20 h Concert d'Eva Dénia Trad QuartetEntrada gratuïta
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Organitza ACPV
Col•labora l'Ajuntament de Gandia - Departament de Cultura
20 h Concert d'Eva Dénia Trad QuartetEntrada gratuïta
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Organitza ACPV
Col•labora l'Ajuntament de Gandia - Departament de Cultura
EVA DÉNIA
TRAD QUARTET
Amb aquest nou projecte, Eva Dénia s’endinsa en la música tradicional valenciana. I ho fa des d’una perspectiva moderna i alhora respectuosa amb el llegat musical. Partint dels materials que li proporciona el folklore, construeix un discurs personal, sobri i delicat. Amb arranjaments i lletres originals, el seu repertori repassa alguns dels estils més arrelats a la tradició musical valenciana, com ara fandangos i malaguenyes, romanços, cançons de bressol, seguidilles, jotes, cants de batre i, fins i tot, cant d’estil. Hi inclou també algunes peces pertanyents a la cançó moderna, interpretades des d’una estètica “tradicional”. La instrumentació, feta únicament amb cordes, incorpora —al costat dels tradicionals llaüt, bandúrria i guitarra— el violoncel i el contrabaix, que aporten noves sonoritats. Es tracta d’una mirada afectuosa a un patrimoni musical que ha sobreviscut amb dificultats, que aspira a continuar existint en el segle XXI i que, per tant, necessita enriquir-se i renovar-se.
Eva Dénia se suma així als que, amb diferents propostes estètiques, volen contribuir a la recuperació i a la revalorització de la música valenciana. La seua curiositat la condueix fins a la música tradicional valenciana, i el seu afany per explorar altres llenguatges la porta a col·laborar amb Carles Dénia en un original treball on es revisen alguns dels estils més característics del patrimoni sonor valencià.
www.myspace.com/evadenia
Amb aquest nou projecte, Eva Dénia s’endinsa en la música tradicional valenciana. I ho fa des d’una perspectiva moderna i alhora respectuosa amb el llegat musical. Partint dels materials que li proporciona el folklore, construeix un discurs personal, sobri i delicat. Amb arranjaments i lletres originals, el seu repertori repassa alguns dels estils més arrelats a la tradició musical valenciana, com ara fandangos i malaguenyes, romanços, cançons de bressol, seguidilles, jotes, cants de batre i, fins i tot, cant d’estil. Hi inclou també algunes peces pertanyents a la cançó moderna, interpretades des d’una estètica “tradicional”. La instrumentació, feta únicament amb cordes, incorpora —al costat dels tradicionals llaüt, bandúrria i guitarra— el violoncel i el contrabaix, que aporten noves sonoritats. Es tracta d’una mirada afectuosa a un patrimoni musical que ha sobreviscut amb dificultats, que aspira a continuar existint en el segle XXI i que, per tant, necessita enriquir-se i renovar-se.
Eva Dénia se suma així als que, amb diferents propostes estètiques, volen contribuir a la recuperació i a la revalorització de la música valenciana. La seua curiositat la condueix fins a la música tradicional valenciana, i el seu afany per explorar altres llenguatges la porta a col·laborar amb Carles Dénia en un original treball on es revisen alguns dels estils més característics del patrimoni sonor valencià.
www.myspace.com/evadenia
dimarts, 22 de febrer del 2011
Dijous: "Una altra història" es presenta al Casal
Dijous 24 de febrer
20 h Presentació del llibre "Una altra història" de Vicent Artur Moreno(Denes, 2010)
Amb la presència de Francesc Ferrer, editor del llibre
i Vicent Artur Moreno, autor del llibre
Sala de conferències
20 h Presentació del llibre "Una altra història" de Vicent Artur Moreno(Denes, 2010)
Amb la presència de Francesc Ferrer, editor del llibre
i Vicent Artur Moreno, autor del llibre
Sala de conferències
Entrevista publicada al Levante (01/11/2010)
Vicent Artur Moreno
´Jaume I fue una especie de ´rotovator´ del amor´
´Jaume I fue una especie de ´rotovator´ del amor´
La historia como medicina. Vicent Artur Moreno (Valencia, 1962), historiador y doctor en Comunicación Audiovisual, acaba de escribir "Una altra història", una síntesis histórica de la Comunitat Valenciana en forma de "medicamento" que receta para todos aquellos que están enfermos de historia.
RAFEL MONTANER VALENCIA Enamorado de la historia, es licenciado en Arqueología e Historia del Arte, Vicent Artur Moreno nació en Valencia en el año del "Al vent" de Raimón y del "Blowing in the wind" de Dylan. Tal vez por eso continúa preguntándole al viento. Fruto de este interrogatorio es "Una altra història", un libro en que, con mucho humor e ironía, presenta la historia de la Comunitat Valenciana en forma de pastillas contra la ignorancia.
¿Cómo puede ser nuestra historia un medicamento?
Opté por hacer un "libro-medicamento" porque hay mucha gente que no sabe que padece una enfermedad que es el desconocimiento de si mismo. Muchos ignoran que antes que ellos por aquí han pasado muchas culturas, yo diría que como en una gran superficie comercial en un día de rebajas: algunas a toda prisa, muchas se han quedado pero otras apenas las hemos olido. Mi deseo es explicar algunos hechos que han hecho que esta sociedad sea como es.
¿Por qué recomienda tomar estas pastillas de historia?
He intentado transformar este libro en una caja de píldoras porque pienso que hay gente a la que puede venir bien para sentirse más fuerte, más consciente y crítica. Así, cada capítulo es una píldora. Entonces, si el lector esta enfermo de un pasado ancestral tendrá tendencia a leer los primeros capítulos, que hablan de lo que ocurría aquí antes de que existiera la Humanidad, pero si estás enfermo de Edad Media, y dices ¿Que ocurría aquí que no me entero de nada? ¿Había cuatro o tres lenguas? hay una serie de píldoras que te ayudan a "curarte" de ese mal.
¿Y tan malos estamos?
Somos una sociedad lobotomizada, en la que un ciudadano modelo no sabe que hay un trozo de la luna que se llama Munyós por culpa de un valenciano, no sabe que entre catalanes y valencianos recuperamos uno de los conjuntos palentológicos más importantes del mundo, no saben que el Mediterráneo era un mar y no un muro, ignoran que en la batalla de Saratoga -la victoria que decantó la Guerra de la Independencia norteamericana a favor de EE UU-, George Washington llevaba una chaqueta de un tejido hecho en Alcoi.
Y en más de 2.000 años habrá muchas píldoras amargas...
Una de las más amargas, incluso contraindicada es la que protagonizó el general austracista Das Minas la noche del 24 de abril de 1707. Era la noche anterior a una gran batalla y quería acostarse con su prostituta preferida. Como ya estaba un poco mayor y la viagra, evidentemente no existía, no pudo hacer el amor de una forma satisfactoria. Seguramente eso hizo que en la madrugada del 25 de abril de 1707, las tropas de Carlos de Austria se desplegaran de un forma desastrosa. El general Das Minas dirigirá de una manera equivocada aquel movimiento y aquel día perdimos la posibilidad de ser alguna cosa fuerte en el concierto europeo de la realidad de la historia contemporánea.
¿O sea que el sexo ha marcado nuestro devenir histórico?
Evidentemente el sexo es lo que más nos mueve a los humanos, porque son las ganas de perdurar y eso lo tenemos muy enraizado en el ADN. Y en el Mediterráneo aún más, basta con recordar aquello de "a la taula y el llit, al primer crit" o "dels pecats del piu Déu se'n riu".
Pecados de los que no se libra ni el fundador del Reino de Valencia, al que presenta en el libro como "una mezcla de Napoleón, George Clooney i Rocco Sifreddi", el mítico actor de cine porno.
Eso es una concensión para que la gente pueda abrir más o menos los ojos. También me he permitido en esta obra utilizar el humor, porque el humor no sólo abre las bocas sino también las conciencias. Jaume I fue una especie de "rotovator" del amor. Tuvo muchos hijos, 9 oficiales, y seguramente, más de 20 no reconocidos. Muchos de nuestros reyes han tenido una gran intensidad amorosa, porque es también una manera muy vital de sentirse vivo. Jaume I era muy potente en la vida y el amor, pero no hay que olvidar a su nieto Jaume II, el primer rey de la Corona de Aragón que nace a Valencia, no le iba a la zaga. De él una leyenda contaba que en algunos atardeceres, a Mallorca, se veían luces en el mar y los pescadores decían que eran los hijos que había tenido Jaume II que estaban buscando a su padre. Son esas historias que no sabes exactamente que hay de de verdad o de mito, pero algo debería de haber.
¿Estas pastillas de historia también tienen efectos secundarios?
Sí, si se abusa sí. Recomiendo la "ingesta" de capítulo a capítulo. Una lectura reposada. Es un libro basicamente de pequeños hechos históricos que ayudan a entender una sociedad. Así, si se leen más de dos capítulos de una sentada es posible que no te sienten nada bien, porque puede ser que se convierta en esa película complicada de la que te da vergüenza decir al otro que no has entendido nada.
Hechos tan mínimos como que por tan sólo 48 horas no seamos nacionalidad histórica.
En la II República comenzaron a declararse estatutos de autonomías. En aquel ambiente todos los ayuntamientos de Valencia y los políticos se pusieron de acuerdo para proclamar el que iba a ser el futuro Estatuto de Autonomía, pero dos días después estallo la Guerra Civil, con lo que aquello de declarar un País Valenciano dentro de Iberia, quedo en nada. Se aparcó un estatuto que de no ser por la guerra se habría aprobado en 1937 o 1938, como si promulgaron Cataluña y Galicia, con lo que por 48 horas no somos nacionalidad histórica.
RAFEL MONTANER VALENCIA Enamorado de la historia, es licenciado en Arqueología e Historia del Arte, Vicent Artur Moreno nació en Valencia en el año del "Al vent" de Raimón y del "Blowing in the wind" de Dylan. Tal vez por eso continúa preguntándole al viento. Fruto de este interrogatorio es "Una altra història", un libro en que, con mucho humor e ironía, presenta la historia de la Comunitat Valenciana en forma de pastillas contra la ignorancia.
¿Cómo puede ser nuestra historia un medicamento?
Opté por hacer un "libro-medicamento" porque hay mucha gente que no sabe que padece una enfermedad que es el desconocimiento de si mismo. Muchos ignoran que antes que ellos por aquí han pasado muchas culturas, yo diría que como en una gran superficie comercial en un día de rebajas: algunas a toda prisa, muchas se han quedado pero otras apenas las hemos olido. Mi deseo es explicar algunos hechos que han hecho que esta sociedad sea como es.
¿Por qué recomienda tomar estas pastillas de historia?
He intentado transformar este libro en una caja de píldoras porque pienso que hay gente a la que puede venir bien para sentirse más fuerte, más consciente y crítica. Así, cada capítulo es una píldora. Entonces, si el lector esta enfermo de un pasado ancestral tendrá tendencia a leer los primeros capítulos, que hablan de lo que ocurría aquí antes de que existiera la Humanidad, pero si estás enfermo de Edad Media, y dices ¿Que ocurría aquí que no me entero de nada? ¿Había cuatro o tres lenguas? hay una serie de píldoras que te ayudan a "curarte" de ese mal.
¿Y tan malos estamos?
Somos una sociedad lobotomizada, en la que un ciudadano modelo no sabe que hay un trozo de la luna que se llama Munyós por culpa de un valenciano, no sabe que entre catalanes y valencianos recuperamos uno de los conjuntos palentológicos más importantes del mundo, no saben que el Mediterráneo era un mar y no un muro, ignoran que en la batalla de Saratoga -la victoria que decantó la Guerra de la Independencia norteamericana a favor de EE UU-, George Washington llevaba una chaqueta de un tejido hecho en Alcoi.
Y en más de 2.000 años habrá muchas píldoras amargas...
Una de las más amargas, incluso contraindicada es la que protagonizó el general austracista Das Minas la noche del 24 de abril de 1707. Era la noche anterior a una gran batalla y quería acostarse con su prostituta preferida. Como ya estaba un poco mayor y la viagra, evidentemente no existía, no pudo hacer el amor de una forma satisfactoria. Seguramente eso hizo que en la madrugada del 25 de abril de 1707, las tropas de Carlos de Austria se desplegaran de un forma desastrosa. El general Das Minas dirigirá de una manera equivocada aquel movimiento y aquel día perdimos la posibilidad de ser alguna cosa fuerte en el concierto europeo de la realidad de la historia contemporánea.
¿O sea que el sexo ha marcado nuestro devenir histórico?
Evidentemente el sexo es lo que más nos mueve a los humanos, porque son las ganas de perdurar y eso lo tenemos muy enraizado en el ADN. Y en el Mediterráneo aún más, basta con recordar aquello de "a la taula y el llit, al primer crit" o "dels pecats del piu Déu se'n riu".
Pecados de los que no se libra ni el fundador del Reino de Valencia, al que presenta en el libro como "una mezcla de Napoleón, George Clooney i Rocco Sifreddi", el mítico actor de cine porno.
Eso es una concensión para que la gente pueda abrir más o menos los ojos. También me he permitido en esta obra utilizar el humor, porque el humor no sólo abre las bocas sino también las conciencias. Jaume I fue una especie de "rotovator" del amor. Tuvo muchos hijos, 9 oficiales, y seguramente, más de 20 no reconocidos. Muchos de nuestros reyes han tenido una gran intensidad amorosa, porque es también una manera muy vital de sentirse vivo. Jaume I era muy potente en la vida y el amor, pero no hay que olvidar a su nieto Jaume II, el primer rey de la Corona de Aragón que nace a Valencia, no le iba a la zaga. De él una leyenda contaba que en algunos atardeceres, a Mallorca, se veían luces en el mar y los pescadores decían que eran los hijos que había tenido Jaume II que estaban buscando a su padre. Son esas historias que no sabes exactamente que hay de de verdad o de mito, pero algo debería de haber.
¿Estas pastillas de historia también tienen efectos secundarios?
Sí, si se abusa sí. Recomiendo la "ingesta" de capítulo a capítulo. Una lectura reposada. Es un libro basicamente de pequeños hechos históricos que ayudan a entender una sociedad. Así, si se leen más de dos capítulos de una sentada es posible que no te sienten nada bien, porque puede ser que se convierta en esa película complicada de la que te da vergüenza decir al otro que no has entendido nada.
Hechos tan mínimos como que por tan sólo 48 horas no seamos nacionalidad histórica.
En la II República comenzaron a declararse estatutos de autonomías. En aquel ambiente todos los ayuntamientos de Valencia y los políticos se pusieron de acuerdo para proclamar el que iba a ser el futuro Estatuto de Autonomía, pero dos días después estallo la Guerra Civil, con lo que aquello de declarar un País Valenciano dentro de Iberia, quedo en nada. Se aparcó un estatuto que de no ser por la guerra se habría aprobado en 1937 o 1938, como si promulgaron Cataluña y Galicia, con lo que por 48 horas no somos nacionalidad histórica.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Concentracions per TV3 a la Safor
NOTÍCIES RELACIONADES
El cierre de TV-3 en la Safor provoca la primera protesta contra la sede del PP en Gandia, publicada a Gente de la Safor (19/02/2011)
Unas 200 personas secundan la protesta contra el corte de la señal de TV3, publicada al Levante (20/02/2011)
Protesta pel tancament de les emissions de TV3 davant la seu del PP, publicat a InfoSafor (20/02/2011)
Gandia exige la recuperación inmediata de la señal de TV3, publicada a Las Provincias (22/02/2011)
Gandia presentará una moción para recuperar la señal de TV3 en la Comunitat Valenciana, publicada a Safor Guia (21/02/2010)
divendres, 18 de febrer del 2011
DECLARACIÓ PÚBLICA D’ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV)
València, divendres, 18 de febrer de 2011
Reunida la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer de 2011 ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això està provocat per les renovades amenaces de noves multes del Govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer front a altres dues multes que sumen 600.000 euros. La data límit per fer-ho és el 20 de març si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.
Davant aquesta decisió Acció Cultural considera:
Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.
Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a imputat en el cas Gurtel
Segon.- Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del sr. Francisco Camps va en contra de l'esperit de tota la normativa europea.
Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes audiovisuals. Així s'evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.
Tercer.- El sr. Francicos Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per poder forçar al tancament de TV3
Així, ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.
Quart.- El sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9
Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des de 1989, va ser la que impulsà l'arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el Govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel sr. Francisco Camps i es continuà amb la persecució de TV3.
Cinqué.- El sr. Francisco Camps nega els valencians una televisió en la seua pròpia llengua.
Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, en contra dels interessos del nostre poble.
Per tot això, demanem
Que el Partit Popular substituesca al sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, en entendre que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.
Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic està pendent de resolució en el Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a d'altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.
Finalment, volem agraïr l'esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers vint-i-sis anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les Illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. etc. A tots, moltes gràcies.
Acció Cultural us convida a sumar-vos a la iniciativa espontània de suport a les emissions de TV3 al País Valencià deixant blocs i webs
SENSE SENYAL
dimecres, 16 de febrer del 2011
El Govern valencià amenaça a Acció Cultural amb més multes si no apaga TV3 a tot el País Valencià
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha rebut dues notificacions del Govern valencià en les quals es requereix a l’entitat perquè cesse les emissions de TV3 al País Valencià en el seu conjunt. Cadascun dels dos requeriments inclouen l’amenaça d’imposar una multa de 30.000 euros per si no es produeix l’esmentat cessament d’emissions (per tant, un total de 60.000 euros). Però el pitjor és que, de continuar emetent s’anirien imposen dues multes que sumarien 60.000 euros cada quinze dies d’emissió (per tant, 120.000 euros al mes) durant tant de temps com duren les emissions.
L’amenaça de multa es fonamenta en la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual. Aquesta modificació s’ha fet per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Som, doncs, davant de la modificació d’una llei amb l’únic objectiu d’incrementar les multes a Acció Cultural: on s’ha vist que un Govern modifique una llei amb l’única intenció de castigar econòmicament una associació cultural sense ànim de lucre fins al punt de buscar el seu ofegament?
El termini per al compliment del requeriment s’esgotarà demà dijous 17 de febrer. Davant de la gravetat de l’amenaça, Acció Cultural del País Valencià reunirà d’urgència la seua Junta Directiva demà dijous 17 de febrer per la nit i realitzarà una roda de premsa l’endemà, divendres 18 de febrer, a les 11 hores, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (carrer de Sant Ferran, 12, de València) per a comunicar públicament la decisió presa.
Document
L’amenaça de multa es fonamenta en la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual. Aquesta modificació s’ha fet per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Som, doncs, davant de la modificació d’una llei amb l’únic objectiu d’incrementar les multes a Acció Cultural: on s’ha vist que un Govern modifique una llei amb l’única intenció de castigar econòmicament una associació cultural sense ànim de lucre fins al punt de buscar el seu ofegament?
El termini per al compliment del requeriment s’esgotarà demà dijous 17 de febrer. Davant de la gravetat de l’amenaça, Acció Cultural del País Valencià reunirà d’urgència la seua Junta Directiva demà dijous 17 de febrer per la nit i realitzarà una roda de premsa l’endemà, divendres 18 de febrer, a les 11 hores, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (carrer de Sant Ferran, 12, de València) per a comunicar públicament la decisió presa.
Document
dijous, 10 de febrer del 2011
El Govern valencià imposa com a data límit de pagament de les dues multes de 600.000 € el proper 20 de març
El Govern valencià va iniciar el gener de 2007 (ara fa, per tant, 4 anys) un procés de persecució econòmica i política contra Acció Cultural del País Valencià (ACPV) que té com a objectiu intentar tancar les emissions de TV3 al País Valencià i castigar amb multes desproporcionades una associació cultural sense ànim de lucre com la nostra. Tot i l’extraordinària desigualtat de forces, ACPV ha aconseguit mantenir la major part de la xarxa de repetidors encara en funcionament, però hi ha tres que han estat precintats per la Generalitat (la Carrasqueta a l’Alacantí, Alginet a la Ribera Alta i Llosa de Ranes a la Costera) i els altres tres principals repetidors (Montdúver a la Safor, Perenxisa que cobreix la Ribera Baixa, l’Horta i els Camps de Morvedre i del Túria) i Bartolo (que cobreix les dues Planes) estan sotmesos a diferents procediments judicials impulsats pel mateix Govern amb la intenció d’intentar també tancar-los.
A més de l’amenaça que continua existint, per tant, sobre els repetidors que encara emeten el senyal de TV3 al País Valencià, el Govern valencià ha imposat a ACPV 3 multes per cadascun dels repetidors precintats. La primera, per un total de 126.943,90 €, ja ha estat pagada per ACPV. Queden pendent de pagament dues multes de 300.000 € cadascuna (que sumarien per tant 600.000 € més els interessos meritats).
ACPV va presentar en el seu moment recurs a les dues ordres de pagament, però la darrera Resolució de la Direcció General de Tributs de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana (vegeu document adjunt) ha posat fi als nostres recursos de manera definitiva, i ha ens ha imposat la data del proper 20 de març com a límit per a fer efectiu el pagament del total de les dues multes pendents.
En el cas que ACPV no fera efectiu l’esmentat pagament, les conseqüències serien molt greus:
1r.- S’obriria la via de constrenyiment administratiu i, per tant, el deute s’augmentaria automàticament en un 20% (120.000 € que caldria sumar al principal de 600.000 € més els interessos meritats) i s’obriria un termini de 50 dies per a fer front a aquest deute augmentat. També es meritaria en favor de l’administració autonòmica interessos que passaran a tenir la qualificació jurídica de demora i per cada dia que es mantinga aquesta situació.
2n.- La situació de l’entitat passaria a ser de “no estar al corrent amb l’Administració Pública”, la qual cosa bloquejaria la possibilitat de percebre ajudes públiques de qualsevol tipus.
3r.- Si no es fes front al deute augmentat pel constrenyiment en el termini de 50 dies, s’obriria el procediment d’embargament dels bens i drets de l’entitat (comptes corrents, ajudes pendents de cobrament, propietats immobiliàries i mobiliàries...).
D’aquesta manera, el Govern valencià no només no ha atés les reiterades crides fetes pel Govern de Catalunya per arribar a un acord de reciprocitat entre Canal 9 i TV3, ni ha mostrat cap respecte cap als 651.650 signats de la ILP “Televisió sense Fronteres”, sinó que ha continuat la seua ofensiva judicial i de càstig econòmic contra ACPV, en el que és un cas d’atac a una associació cultural sense precedents.
A més de l’amenaça que continua existint, per tant, sobre els repetidors que encara emeten el senyal de TV3 al País Valencià, el Govern valencià ha imposat a ACPV 3 multes per cadascun dels repetidors precintats. La primera, per un total de 126.943,90 €, ja ha estat pagada per ACPV. Queden pendent de pagament dues multes de 300.000 € cadascuna (que sumarien per tant 600.000 € més els interessos meritats).
ACPV va presentar en el seu moment recurs a les dues ordres de pagament, però la darrera Resolució de la Direcció General de Tributs de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana (vegeu document adjunt) ha posat fi als nostres recursos de manera definitiva, i ha ens ha imposat la data del proper 20 de març com a límit per a fer efectiu el pagament del total de les dues multes pendents.
Recurs desestimat en pdf
A més de l’amenaça que continua existint, per tant, sobre els repetidors que encara emeten el senyal de TV3 al País Valencià, el Govern valencià ha imposat a ACPV 3 multes per cadascun dels repetidors precintats. La primera, per un total de 126.943,90 €, ja ha estat pagada per ACPV. Queden pendent de pagament dues multes de 300.000 € cadascuna (que sumarien per tant 600.000 € més els interessos meritats).
ACPV va presentar en el seu moment recurs a les dues ordres de pagament, però la darrera Resolució de la Direcció General de Tributs de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana (vegeu document adjunt) ha posat fi als nostres recursos de manera definitiva, i ha ens ha imposat la data del proper 20 de març com a límit per a fer efectiu el pagament del total de les dues multes pendents.
En el cas que ACPV no fera efectiu l’esmentat pagament, les conseqüències serien molt greus:
1r.- S’obriria la via de constrenyiment administratiu i, per tant, el deute s’augmentaria automàticament en un 20% (120.000 € que caldria sumar al principal de 600.000 € més els interessos meritats) i s’obriria un termini de 50 dies per a fer front a aquest deute augmentat. També es meritaria en favor de l’administració autonòmica interessos que passaran a tenir la qualificació jurídica de demora i per cada dia que es mantinga aquesta situació.
2n.- La situació de l’entitat passaria a ser de “no estar al corrent amb l’Administració Pública”, la qual cosa bloquejaria la possibilitat de percebre ajudes públiques de qualsevol tipus.
3r.- Si no es fes front al deute augmentat pel constrenyiment en el termini de 50 dies, s’obriria el procediment d’embargament dels bens i drets de l’entitat (comptes corrents, ajudes pendents de cobrament, propietats immobiliàries i mobiliàries...).
D’aquesta manera, el Govern valencià no només no ha atés les reiterades crides fetes pel Govern de Catalunya per arribar a un acord de reciprocitat entre Canal 9 i TV3, ni ha mostrat cap respecte cap als 651.650 signats de la ILP “Televisió sense Fronteres”, sinó que ha continuat la seua ofensiva judicial i de càstig econòmic contra ACPV, en el que és un cas d’atac a una associació cultural sense precedents.
A més de l’amenaça que continua existint, per tant, sobre els repetidors que encara emeten el senyal de TV3 al País Valencià, el Govern valencià ha imposat a ACPV 3 multes per cadascun dels repetidors precintats. La primera, per un total de 126.943,90 €, ja ha estat pagada per ACPV. Queden pendent de pagament dues multes de 300.000 € cadascuna (que sumarien per tant 600.000 € més els interessos meritats).
ACPV va presentar en el seu moment recurs a les dues ordres de pagament, però la darrera Resolució de la Direcció General de Tributs de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana (vegeu document adjunt) ha posat fi als nostres recursos de manera definitiva, i ha ens ha imposat la data del proper 20 de març com a límit per a fer efectiu el pagament del total de les dues multes pendents.
Recurs desestimat en pdf
dimecres, 9 de febrer del 2011
“Els governs enganyen els ciutadans amb el poder energètic”
Vicent Martínez Sancho va rebre el Premi Estel d’EU Valldigna
El propassat cap de setmana, Esquerra Unida de la Valldigna va concedir el Premi Estel 2011 al professor jubilat de Física de la Universitat de València, Vicent Martínez Sancho, en un acte celebrat al Casal Jaume I de Gandia, presidit pel secretari de Cultura d’EUPV i portaveu del corrent Nacionalistes d’Esquerres, Víctor Mansanet, qui va lliurar-li una figura d’acer creada per l’artista valldignenc Josep Basset. En l’acte van intervenir el candidat d’EUPV-la Unitat-Verds a l’Ajuntament de Gandia, Xavier López Prats, i la portaveu comarcal i candidata a l’alcaldia de Tavernes de la Valldigna, Karina Verger.
Víctor Mansanet va fer una laudatio de l’homenatjat per mitjà de la qual destacà la seua trajectòria com a “intel•lectual, defensor de la terra i promotor de la lluita per la recuperació del patrimoni historicoartístic de la Valldigna”, a més de reconéixer el prestigi del físic simater com a “un dels principals divulgadors de la física en l’àmbit català i en català” i la seua “excel•lència com a docent universitari”. El dirigent d’EUPV assegurà que se li ha concedit aquest premi a Martínez Sancho perquè “no volem que el seu nom siga forçat a l’exili de l’ostracisme o la desmemòria”, i finalitzà la seua intervenció agraint-li al premiat “el seu mestratge, la seua honestedat i integritat, el seu tarannà lliurepensador i la seua aportació com a científic”, a més de la seua “vocació valldignenca i fidelitat al País”.
La conferència del professor Martínez Sancho va versar sobre la vida en la Terra i la pròxima fi de l’homo sapiens sapiens a causa de la poderosa maquinària de destrucció que el mateix ésser humà ha creat, sobretot als darrers seixanta-sis anys. “Es tic preocupat —exposà el físic—, i de vegades commogut, per veure com els governs enganyen els ciutadans” quan parlen sobre el “poder energètic”. El poder energètic, en definitiva, és el poder, i “qui té la capacitat de controlar i dirigir eixe poder, controla i dirigeix el món”.
Per a l’expresident d’ACPV, “quan un govern disposa de la capacitat d’enriquir urani, està en disposició de fer dues coses: o bombes atòmiques o reactors nuclears”, i això suposa un perill per al futur immediat de la humanitat. De fet, la carrera militarista per a obtindre les bombes és tan gran, que tots els països van voler tindre les seues bombes atòmiques. Fins i tot la dictadura franquista va intentar de fabricar-ne, tot i que mancava d’infraesctura científica suficient per a obtindre’n.
Urani enriquit
El poder destructiu de les bombes atòmiques ha augmentat d’ençà que els científics n’han perfeccionat el desenvolupament. Entre els anys 1950 i 1952, els nord-americans van fabricar la bomba d’hidrogen, un artefacte molt més potent i mortífer que l’atòmica que van llançar el 1945 sobre Hiroshima i Nagasaky. El professor Martínez Sancho recordà que en 1985 hji havia 65.000 caps nuclears, una quantitat que en 2002 es redueixen a 20.000 gràcies als tractats de no proliferació entre els EUA i la URSS. Què s’han fet dels 45.000 caps que resten? “Quan s’enriqueix urani —explica el físic simater—, s’acumula un material que quedarà per a segles i segles”. L’urani 235 té una vida mitjana de 700.000 milions d’anys, la qual cosa significa, pera Martínez Sancho, que la el globus terraqui té garantida una contaminació assegurada fins a la seua desaparició, cosa que “podria passar d’ací 50 o 60 anys,si continua l’escalada contaminant que produeixen no les bombes de neutrons o d’hidrogen, sinó les restes que genera l’energia nuclear”, a més d’altres efectes de la contaminació produïts per residus derivats de la producció d’altre tipus d’energia, els quals són la causa del canvi climàtic, provocat per l'escalfament global que determinats residus gasosos (extrets dels combustibles fòssils) generen pel denominat “efecte hivernacle”.
Despeses radiactives
“Les despeses radioactives són les úniques que no hi ha cap d’empresa d’assegurances que les vullga assegurar si no tenen el vist i plau del govern”, va afirmar Martínez Sancho, per això “quan aquestes empreses fan fallida, tot els ciutadans en paguem els desperfectes”, la qual cosa contradiu les opinions d’altres il•lustres científics, com ara el físic nuclear Manuel Lozano Leyva, catedràtic de Física Nuclear i antic representant de l’Estat espanyol en el Comité Europeu de Física Nuclear, durant el govern de Felipe González, qui pensa que potser s’imponga l’energia nuclear no per raons econòmiques, sinó per qüestions geoestratègiques, ja que opina que “els europeus han de forçar els seus governs a optar per la independència energètica i deixar d’estara les mans dels governants”, extrem al que s’oposa Martínez Sancho, junt amb la prestigiosa metgessa, nominada al Premi Nobel de la Pau i activista antinuclear, Helen Candicott
“Si la terra es contamina, desapareix la civilització”, sentencia el Premi Estel, per a qui l’única solució és “educar els ciutadans i educar els polítics perquè els cementiris nuclears estiguen en un altre planeta que no tinga vida, ben lluny de la Terra”. Al remat, el físic valencià recomana “emmagatzemar els residus radioactius i exportar-los a un planeta del sistema solar per tal que els nostres fills puguen gaudir d’un futur, un futur que passa necessàriament, per a l’expresident d’ACPV, pel desenvolupament de les energies renovables.
El propassat cap de setmana, Esquerra Unida de la Valldigna va concedir el Premi Estel 2011 al professor jubilat de Física de la Universitat de València, Vicent Martínez Sancho, en un acte celebrat al Casal Jaume I de Gandia, presidit pel secretari de Cultura d’EUPV i portaveu del corrent Nacionalistes d’Esquerres, Víctor Mansanet, qui va lliurar-li una figura d’acer creada per l’artista valldignenc Josep Basset. En l’acte van intervenir el candidat d’EUPV-la Unitat-Verds a l’Ajuntament de Gandia, Xavier López Prats, i la portaveu comarcal i candidata a l’alcaldia de Tavernes de la Valldigna, Karina Verger.
Víctor Mansanet va fer una laudatio de l’homenatjat per mitjà de la qual destacà la seua trajectòria com a “intel•lectual, defensor de la terra i promotor de la lluita per la recuperació del patrimoni historicoartístic de la Valldigna”, a més de reconéixer el prestigi del físic simater com a “un dels principals divulgadors de la física en l’àmbit català i en català” i la seua “excel•lència com a docent universitari”. El dirigent d’EUPV assegurà que se li ha concedit aquest premi a Martínez Sancho perquè “no volem que el seu nom siga forçat a l’exili de l’ostracisme o la desmemòria”, i finalitzà la seua intervenció agraint-li al premiat “el seu mestratge, la seua honestedat i integritat, el seu tarannà lliurepensador i la seua aportació com a científic”, a més de la seua “vocació valldignenca i fidelitat al País”.
La conferència del professor Martínez Sancho va versar sobre la vida en la Terra i la pròxima fi de l’homo sapiens sapiens a causa de la poderosa maquinària de destrucció que el mateix ésser humà ha creat, sobretot als darrers seixanta-sis anys. “Es tic preocupat —exposà el físic—, i de vegades commogut, per veure com els governs enganyen els ciutadans” quan parlen sobre el “poder energètic”. El poder energètic, en definitiva, és el poder, i “qui té la capacitat de controlar i dirigir eixe poder, controla i dirigeix el món”.
Per a l’expresident d’ACPV, “quan un govern disposa de la capacitat d’enriquir urani, està en disposició de fer dues coses: o bombes atòmiques o reactors nuclears”, i això suposa un perill per al futur immediat de la humanitat. De fet, la carrera militarista per a obtindre les bombes és tan gran, que tots els països van voler tindre les seues bombes atòmiques. Fins i tot la dictadura franquista va intentar de fabricar-ne, tot i que mancava d’infraesctura científica suficient per a obtindre’n.
Urani enriquit
El poder destructiu de les bombes atòmiques ha augmentat d’ençà que els científics n’han perfeccionat el desenvolupament. Entre els anys 1950 i 1952, els nord-americans van fabricar la bomba d’hidrogen, un artefacte molt més potent i mortífer que l’atòmica que van llançar el 1945 sobre Hiroshima i Nagasaky. El professor Martínez Sancho recordà que en 1985 hji havia 65.000 caps nuclears, una quantitat que en 2002 es redueixen a 20.000 gràcies als tractats de no proliferació entre els EUA i la URSS. Què s’han fet dels 45.000 caps que resten? “Quan s’enriqueix urani —explica el físic simater—, s’acumula un material que quedarà per a segles i segles”. L’urani 235 té una vida mitjana de 700.000 milions d’anys, la qual cosa significa, pera Martínez Sancho, que la el globus terraqui té garantida una contaminació assegurada fins a la seua desaparició, cosa que “podria passar d’ací 50 o 60 anys,si continua l’escalada contaminant que produeixen no les bombes de neutrons o d’hidrogen, sinó les restes que genera l’energia nuclear”, a més d’altres efectes de la contaminació produïts per residus derivats de la producció d’altre tipus d’energia, els quals són la causa del canvi climàtic, provocat per l'escalfament global que determinats residus gasosos (extrets dels combustibles fòssils) generen pel denominat “efecte hivernacle”.
Despeses radiactives
“Les despeses radioactives són les úniques que no hi ha cap d’empresa d’assegurances que les vullga assegurar si no tenen el vist i plau del govern”, va afirmar Martínez Sancho, per això “quan aquestes empreses fan fallida, tot els ciutadans en paguem els desperfectes”, la qual cosa contradiu les opinions d’altres il•lustres científics, com ara el físic nuclear Manuel Lozano Leyva, catedràtic de Física Nuclear i antic representant de l’Estat espanyol en el Comité Europeu de Física Nuclear, durant el govern de Felipe González, qui pensa que potser s’imponga l’energia nuclear no per raons econòmiques, sinó per qüestions geoestratègiques, ja que opina que “els europeus han de forçar els seus governs a optar per la independència energètica i deixar d’estara les mans dels governants”, extrem al que s’oposa Martínez Sancho, junt amb la prestigiosa metgessa, nominada al Premi Nobel de la Pau i activista antinuclear, Helen Candicott
“Si la terra es contamina, desapareix la civilització”, sentencia el Premi Estel, per a qui l’única solució és “educar els ciutadans i educar els polítics perquè els cementiris nuclears estiguen en un altre planeta que no tinga vida, ben lluny de la Terra”. Al remat, el físic valencià recomana “emmagatzemar els residus radioactius i exportar-los a un planeta del sistema solar per tal que els nostres fills puguen gaudir d’un futur, un futur que passa necessàriament, per a l’expresident d’ACPV, pel desenvolupament de les energies renovables.
dilluns, 7 de febrer del 2011
Dijous: Projecció del documental "Dolçaina: del carrer a l'aula"
Dijous 10 de febrer
20 h Projecció del documental "Dolçaina: del carrer a l'aula"
Amb la presència de Jordi Cano (guió) i Ruben Soler (direcció)
Sala de Conferències
20 h Projecció del documental "Dolçaina: del carrer a l'aula"
Amb la presència de Jordi Cano (guió) i Ruben Soler (direcció)
Sala de Conferències
A principis dels anys 70, la processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí es veié afectada per la mancança de dolçainers, responsables des de fa segles de la característica atmosfera sonora de les festes dels pobles valencians. Des d'aleshores, l'instrument i els seus intèrprets han experimentat un desenvolupament tant tècnic com acadèmic, premiat amb un immens reconeixement social.
Dolçaina: Del carrer a l'aula és el primer documental produït pel CEIC Alfons el Vell on s'entrevista a alguns protagonistes d'aquest canvi. Dolçainers com Joan Blasco i Xavier Ricart reflexionen sobre les conquestes obtingudes i el camí que queda per recórrer, juntament amb altres músics i colles com l'Agrupació Cultural de Dolçainers i Tabaleters Grup 'el Cudol'.
La idea sorgeix del dolçainer Frederic Santamaría amb qui el guionista Jordi Cano Deltoro es va posar en contacte fa any i mig. Després de conèixer la història de la dolçaina i com s'ha anat recuperant al País Valencià van veure la possibilitat d'elaborar aquest documental amb les imatges registrades per l'equip de Lalomita Films.
dijous, 3 de febrer del 2011
ACCIÓ CULTURAL ORGANITZA COMISSIONS PER LA LLENGUA A TOT EL PAÍS VALENCIÀ
L’ENTITAT IMPULSA UNA CAMPANYA PER L’ÚS SOCIAL
DE LA LLENGUA
DE LA LLENGUA
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha impulsat des del seu naixement, ara fa 40 anys, polítiques de normalització lingüística que, en cada moment, han estat clau per avançar en aquest sentit: als anys 70 va ser la formació de 10.000 professors mitjançant els Cursos Carles Salvador que van possibilitar l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià; als anys 80 va ser l’arribada de TV3 al País Valencià com a primer pas per a garantir la presència de la nostra llengua en l’àmbit àudio-visual; als anys 90 va ser l’impuls dels cantants i grups valencians en català com a mitjà per a connectar les joves generacions amb l’ús de la llengua, mitjançant els Tirant de Rock i, posteriorment i fins avui, els circuits Tirant de Cançò i el concurs Amplifica’t…
Ara, iniciat el segle XXI, Acció Cultural entén que és necessari fer un nou pas endavant en la normalització lingüística: cal guanyar espais d’ús social més enllà de l’ensenyament, per dues raons: primer, perquè si no el que s’avança en l’ensenyament no es tradueix socialment, perquè bona part dels xiquets i els joves formats en català acaben socialitzant-se en castellà; segon, perquè la societat valenciana és prou madura i, en aquest sentit, hi ha una demanda creixent d’avançar en els diferents àmbits d’ús.
Acció Cultural considera que, concretament, hi ha dos àmbits en els que és necessari i possible plantejar avanços respecte a l’ús de la llengua: són els que fan referència a la nostra relació amb l’administració autonòmica, d’una banda, i amb l’empresa privada (bancs i caixes, superfícies comercials, empreses de telefonia mòbil i internet…), d’una altra.
Per això, Acció Cultural impulsa la campanya “Tenim drets”, que té una doble vessant:
-informativa i pedagògica: mitjançant l’edició d’una Guia de Drets Lingüístics volem informar els valencians que tenen uns drets legals com a catalanoparlants, i mitjançant l’edició de senzills manuals de conducta en forma de tríptics i d’una sèrie de material (cartells en diversos formats, diferents models d’adhesius…) fem pedagogia de la necessitat d’un comportament col·lectiu de fidelitat lingüística, d’exigència de respecte als nostres drets i de consciència de la nostra capacitat d’aconseguir avanços en aquest camp si ens mantenim fidels a la llengua de manera col·lectiva
-d’accions concretes: Acció Cultural instarà els valencianoparlants a accions concretes al llarg de l’any (com ara, en el moment de la declaració d’Hisenda, a fer-la en la nostra llengua, tant si és en paper com per internet).
D’altra banda, aquesta campanya tindrà una triple articulació organitzativa:
-d’extensió al conjunt del País Valencià mitjançant una xarxa territorial d’activistes organitzats en Comissions per la Llengua en 150 poblacions valencianes on Acció Cultural té presència;
-d’atenció particular a la implicació dels joves mitjançant l’organització de Comissions per la Llengua en 200 instituts i totes les universitats valencianes;
-d’imbricació social mitjançant el treball conjunt amb les prop de 200 associacions de tota mena que ja van col·laborar amb nosaltres en la ILP “Televisió sense Fronteres”.
Això per tant ens pot permetre implicar a molts milers de valencians, en un esquema en xarxa que convertesca aquesta iniciativa en la campanya de tots.
De fet, partim de l’experiència exitosa d’aquella ILP, que ens va permetre aconseguir que 253.000 valencians signaren per TV3 (i arribar a pràcticament el doble: per cada signant, hi ha una mitjana d’una altra persona a la que li arriba la proposta encara que finalment no acabe signant).
Per facilitar aquest progressiu canvi de comportaments que implica aquesta campanya, hem creat també una web específica: http://acpv.cat/tenimdrets/index.html i un telèfon de la llengua -902 117 076- i una adreça electrònica tenimdrets@acpv.cat per a informació i gestió de denúncies. La campanya comptarà amb el suport del nostre Servei Jurídic i de l’equip de l’Institut de Politica Lingüística d’ACPV, així com de la xarxa de casals, a on qualsevol valencià podrà adreçar-se per a demanar informació, gestionar peticions de canvi de llengua en els escrits que rep de l’administració i dels bancs o empreses amb qui té alguna relació econòmica, així com presentar denúncies o recursos en defensa dels nostres drets lingüístics, les quals seran gestionades per ACPV.
Amb aquesta campanya, Acció Cultural busca la mobilització de milers de valencians entorn d’una xarxa de Comissions per la Llengua flexible, amb forta implantació territorial, amb el suport pràctic de la nostra infraestructura, per aconseguir un canvi de mentalitat en el sentit de promoure la lleialtat lingüística dels valencianoparlants i aconseguir objectius concrets, positius i possibles. I d’aquesta manera iniciar una dinàmica que pot implicar moltíssims valencians en l’objectiu de fer real un avanç concret en els usos socials de la llengua.
dimecres, 2 de febrer del 2011
Divendres: Premi al valor i coratge democràtic a Vicent Martínez i Sancho
Divendres 4 de febrer
20 h Premi l'Estel al valor i coratge democràtic a Vicent Martínez i Sancho, professor de Física de la UV i expresident d'ACPV
Presenta la professora Joana Brines
Actua el cor de cambra Quinze de Març de la Valldigna
Sala de Conferències
Organitza Nacionalistes d'Esquerres-Esquerra Unida del PV
Vicent Martínez i Sancho, nascut a Simat de la Valldigna, és professor de la UV i ha estat president d'Acció Cultural del País Valencià.
+ info
Llegiu l'article de Víctor Mansanet al Levante (04/02/2011)
20 h Premi l'Estel al valor i coratge democràtic a Vicent Martínez i Sancho, professor de Física de la UV i expresident d'ACPV
Presenta la professora Joana Brines
Actua el cor de cambra Quinze de Març de la Valldigna
Sala de Conferències
Organitza Nacionalistes d'Esquerres-Esquerra Unida del PV
Vicent Martínez i Sancho, nascut a Simat de la Valldigna, és professor de la UV i ha estat president d'Acció Cultural del País Valencià.
+ info
Llegiu l'article de Víctor Mansanet al Levante (04/02/2011)
dimarts, 1 de febrer del 2011
Nou projecte de Jonathan Bellés
Thinking About és el títol de la nova peça audiovisual de l'equip 451. Es tracta de la primera vídeo dansa dirigida pel jove realitzador Jonathan Bellés, que als 22 anys ha estat encarregat de dirigir un documental sobre René Magritte a Brussel•les, al costat de Beatriz Heredia, directora artística d'ambdues peces.
L'obra, que estarà dividida en tres grans blocs, ens submergeix en el món del pensament, on predomina la dansa clàssica, en l'instint que es compon de la dansa contemporània i en el sentiment, composta de dansa abstracta. Tot això mitjançant la coreografia creada i interpretada per la ballarina Sheila Toledo.
Actualment l'equip, compost per professionals de l'audiovisual, estan treballant en les següents seqüències que es rodaran al febrer. La música corre a càrrec del compositor valencià Miquel Àngel Múrcia, qui duu cinc anys treballant amb l'equip 451.
Aquesta nova producció compta amb el patrocini de la facultat de Belles Arts de Sant Carles i la direcció del Màster en Producció Artística. A més de comptar amb la col•laboració de la Universitat Politècnica de València, lloc on s'estan desenvolupant els rodatges de les diferents seqüències de Thinking About.
Podeu veure el trailer, fotografies i seguir el procés del projecte a través de la web www.produccions451.com.
Video Danza (Teaser 2010) from Video arte de Jonathan Bellés on Vimeo.
L'obra, que estarà dividida en tres grans blocs, ens submergeix en el món del pensament, on predomina la dansa clàssica, en l'instint que es compon de la dansa contemporània i en el sentiment, composta de dansa abstracta. Tot això mitjançant la coreografia creada i interpretada per la ballarina Sheila Toledo.
Actualment l'equip, compost per professionals de l'audiovisual, estan treballant en les següents seqüències que es rodaran al febrer. La música corre a càrrec del compositor valencià Miquel Àngel Múrcia, qui duu cinc anys treballant amb l'equip 451.
Aquesta nova producció compta amb el patrocini de la facultat de Belles Arts de Sant Carles i la direcció del Màster en Producció Artística. A més de comptar amb la col•laboració de la Universitat Politècnica de València, lloc on s'estan desenvolupant els rodatges de les diferents seqüències de Thinking About.
Podeu veure el trailer, fotografies i seguir el procés del projecte a través de la web www.produccions451.com.
Video Danza (Teaser 2010) from Video arte de Jonathan Bellés on Vimeo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)