dilluns, 29 de desembre del 2008
dimecres, 24 de desembre del 2008
Pujada Independentista al Montdúver
Acte d'agermanament dels independentistes sense distinció d'ideologies polítiques o projectes de país.
Reivindiquem plegats la recuperació de les llibertats arrabassades a l'antic regne de València després de la guerra de successió
Diumenge 4 de gener del 2009
10:00 Trobada a la gasolinera BP "La Valldigna" a la carretera N-332 (km 209) a l'entrada de Tavernes de la Valldigna per la CV-51
10:30 Sortida en cotxe cap a Barx
11:00 Sortida a peu de La Drova (Barx) cap el cim del Montdúver
12:30 Arribada al cim del Montdúver
13:00 Baixada a peu cap a la Dova (Barx)
14:15 Arribada a peu a l'aparcament de la Drova i sortida cap el restaurant "El Romeral"
14:30 Dinar de germanor
El preu del dinar és de 10 euros i inclou paella, beguda i cafè
Aquest és un acte unitari obert a tots els independentistes. Les organitzacions participants poden publicitar-lo lliurement i dur els materials i símbols que creguen adients
Per a confirmar l'assistència, informació o qualsevol pregunta: 645 690 822 (Joan) i 680 286 221 (Guillem)
dimarts, 23 de desembre del 2008
El TSJ valencià avala que el govern tanqui tres repetidors d'ACPV que emeten TV3
ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ RECORRERÀ LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA FAVORABLE AL TANCAMENT DE TV3 DAVANT EL TRIBUNAL SUPREM
El TSJ avala el cese de emisiones de TV3 en Carrasqueta, Mondúber y Desierto, publicada al Levante (22-12-08)
El TSJ avala el cierre de los repetidores de TV-3 por la Generalitat, publicada a El País (23-12-08)
El TSJ valencià avala que el govern tanqui tres repetidors d'ACPV que emeten TV3, publicada a VilaWeb (23-12-08)
El TSJ avala el cese de emisiones de TV3 en Carrasqueta, Mondúber y Desierto, publicada al Levante (22-12-08)
El TSJ avala el cierre de los repetidores de TV-3 por la Generalitat, publicada a El País (23-12-08)
El TSJ valencià avala que el govern tanqui tres repetidors d'ACPV que emeten TV3, publicada a VilaWeb (23-12-08)
dilluns, 22 de desembre del 2008
dijous, 18 de desembre del 2008
Divendres: el Cant de la Sibil.la al Casal
Divendres 19 de desembre
20.15 h El Cant de la Sibil·la
Interpretada pel Chor de la Sibil·la de Xeraco sota la direcció del mestre Enric X. Naval.
En l'any de Jaume I, el Cant serà interpretat en occità.
Sala de Conferències
En acabar, degustació de dolços de Nadal i cava.
L’antiga tradició del Cant de la Sibil·la té el seu origen en la civilització grega des d’on passa a Roma i als diversos territoris de l’imperi. Segons la creença de l’època eren capaces d’endevinar el futur i això les donava una gran ascendència entre la gent. Com en molts altres casos, el cristianisme va assimilar aquesta tradició i els pobles van començar a considerar les sibil·les com dones inspirades per Déu.20.15 h El Cant de la Sibil·la
Interpretada pel Chor de la Sibil·la de Xeraco sota la direcció del mestre Enric X. Naval.
En l'any de Jaume I, el Cant serà interpretat en occità.
Sala de Conferències
En acabar, degustació de dolços de Nadal i cava.
Miquel Àngel va pintar a la Capella Sixtina del Vaticà la Sibil·la Eritrea com una dona de complexió poderosa que fulleja un llibre i anuncia la segona vinguda de Crist el dia del Judici Final. El poema originalment escrit en llengua grega, va ser traduït al llatí i més tard a les llengües romàniques. La seua representació anava incorporada a l’ofici de matines que té lloc a la missa del gall cada 24 de desembre per celebrar el naixement de l’Infant Jesús i així va continuar durant segles fins al concili de Trento (1545-1563) quan va ser prohibit i va desaparéixer de molts llocs on el cant havia arrelat.
A partir de l’any 1979 el Cant de la Sibil·la es recupera a l’ermita de Santa Anna de Gandia per l’escolapi Vicent Faus amb adaptació musical de Salvador Pla segons l’obra polifònica que es representava la nit de Nadal a la catedral de València el segle XVI
Enguany coincidint amb la celebració del 800 aniversari del rei Jaume I el Conqueridor nascut al palau Tornamira de Montpeller es cantarà la versió en llengua occitana que encara es parla en aquella regió francesa. Divendres 19 de desembre al Casal Jaume I de la Safor i el dia de Nadal a les 12 del matí a la parròquia de Nostra Senyora de l’Encarnació la jove Emília Castelló Ferragud, Sibil·la 2008, tot i que amb una espasa ben alta, recta i justiciera ens donarà a tots una amable i generosa benedicció.
Des del Chor de la Sibil·la desitgem a tothom
BONES FESTES DE NADAL I CAP D’ANY.
----
dimecres, 17 de desembre del 2008
75 + 1 anys de les Normes de Castelló
20 de desembre
Castelló de la Plana (la Plana Alta)
Castelló de la Plana (la Plana Alta)
ACTES DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA PER LA COMMEMORACIÓ DEL 75+1 ANIVERSARI DE LES NORMES DE CASTELLÓ
Les Normes de Castelló són la primera normativa lingüística que es signada per intel.lectuals valencians, aceptant, amb algunes adaptacions, la normativa de Pompeu Fabra de 1913 per a la variant valenciana de la llengua catalana. D'aquesta manera, és la primera normativa lingüística que afirma la unitat de la llengua.
Per aquest motiu, i tenint en compte que la normativa fou signada al País Valencià -on des de ja fa massa temps es busca, per part dels polítics botiflers, el secessionisme lingüístic- la nostra organització volem donar la deguda difussió i consideració a aquesta fita tan important per a la vertebració de la nostra nació. És el dia nacional per la llengua, no sols perquè siga l'única de comú a tots els Països Catalans, sinó també per la seua importància estratègica a l'hora de la recuperació de la dignitat i la normalitat lingüística.
Per això us convoquem a tots per que vingueu a celebrar aquesta festa, per la llengua, per la cultura i per la nostra terra. O ARA O MAI.
DISSABTE 20 DE DESEMBRE
19:00 MANIFESTACIÓ:Per la llengua O ARA O MAI! A la Plaça de la Independència (la Farola) i finalitzarà al Carrer Cavallers, on es troba la casa on es van signar les Normes. Allí es llegirà el manifest.
21:00 BOTIFARRADA POPULAR A la plaça de les Aules.
Tot seguit CONCERT DE CANTAUTORS: Josep Lluís Notari i Sergí Contrí.
Organitza: Comissió del 32, Maulets, Endavant, CAJEI | laplana@maulets.org
dilluns, 15 de desembre del 2008
Exposició: 40 anys del PSAN
Inauguració dilluns 15 de desembre
Sala de la Muralla
Oberta fins al 5 de gener de 2009
El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) enguany complirà els seus quaranta anys de vida política. És la nostra voluntat de commemorar, públicament, aquest aniversari amb una exposició gràfica recollint els aspectes més rellevants de la vida política protagonitzada per les dones i homes del nostre partit amb els objectius finals de la reunificació dels Països Catalans, per la independència i socialisme a la nació catalana.
L’exposició gràfica consta de vint-i-un plafons de mides uniformes. El contingut dels plafons són reproduccions de fotos, cartells i documents els quals comprenen i destaquen la vida política en la que el nostre partit ha participat des del finals de l’any 1968 fins el 2008.
Sala de la Muralla
Oberta fins al 5 de gener de 2009
El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) enguany complirà els seus quaranta anys de vida política. És la nostra voluntat de commemorar, públicament, aquest aniversari amb una exposició gràfica recollint els aspectes més rellevants de la vida política protagonitzada per les dones i homes del nostre partit amb els objectius finals de la reunificació dels Països Catalans, per la independència i socialisme a la nació catalana.
L’exposició gràfica consta de vint-i-un plafons de mides uniformes. El contingut dels plafons són reproduccions de fotos, cartells i documents els quals comprenen i destaquen la vida política en la que el nostre partit ha participat des del finals de l’any 1968 fins el 2008.
divendres, 12 de desembre del 2008
L'ensenyament en valencià
El Consell d'Europa avala la immersió en català, basc i gallec, publicada a l'Avui (12-12-08)
El Consejo de Europa critica la ausencia de un modelo educativo "esencialmente en valenciano", publicada al Levante (12-1208)
CONSULTEU L'INFORME
El Consejo de Europa critica la ausencia de un modelo educativo "esencialmente en valenciano", publicada al Levante (12-1208)
CONSULTEU L'INFORME
dijous, 11 de desembre del 2008
Homenatge antifeixista: 15 anys sense Guillem Agulló
16 de desembre
Burjassot (l'Horta Nord)
L'homenatge estarà organitzat en 3 blocs i començarà a les 21 h.
Alçament colpista i repressió franquista
Homenatge als Maquis de l’Agrupació Guerrillera de Llevant
Actuació de Pep Gimeno “El Botifarra” i d’Al Tall
Parlaments del Fòrum per la Memòria del País Valencià i dels Maquis de l’Agrupació Guerrillera de Llevant
Transició i Batalla de València
Homenatge a la familia de Miquel Grau
Actuació de Pau Alabajos, Cesk Freixas i Feliu Ventura
Parlaments de Vicent Partal, Mariano Sànchez Soler (escriptor i periodista) i de la familia de Vicent Andrés Estellés
Hui en dia
Homenatge a la familia de Guillem Agulló i Salvador
Actuació d’Obrint Pas i La Gossa Sorda en acústic
Parlaments de David Fernàndez (escriptor i periodista) i Núria Cadenas
A més hi hauran projeccions de vídeos amb testimonis del Fòrum per la Memòria del PV, Vicent Partal, Testimonis de represaliats pel franquisme, Comissió de la Dignitat, Mariano Sánchez Soler, Maquis de l'AGLl, Isabel-Clara Simó, Intersindical Valenciana, Núria Cadenas, Escola Valenciana, Centre Social Terra, David Fernàndez, Toni Cucarella, Ca Revolta, Maulets, Acció Antifeixista Berlin..
Comissió 15 anys sense Guillem Agulló
----
El Teatre Tívoli de Burjassot s'omple per recordar Guillem Agulló, publicada a Vilaweb (17-12-08)
Vídeo de l'acte a Vilaweb
dimecres, 10 de desembre del 2008
dimarts, 9 de desembre del 2008
Els primers manuals de cuina d'Europa són catalans
Jaume Fàbrega, crític gastronòmic de la revista El Temps i autor de diversos llibres sobre cuina, va explicar al Casal Jaume que la nostra terra és una potència mundial en cuina. “Catalunya és el país del món amb més restaurants amb tres estrelles Michelin, seguit del País Basc”, va dir Fàbrega.
El crític gastronòmic va comentar que els primers cuiners del món, Ferran Adrià o Santamaria, són fruit d'una història, ja que el País Valencià, Catalunya i les Balears han sigut pioneres en la cuina. Els primers manuals de cuina d'Europa són catalans, del segle XIV. “Tenim el primer manual de sucreria, de receptes afrodicíques conegut com “el camasutra valencià”, de teoria gastronòmica i de vins escrit per Francesc Eiximenis; el primer dietista d'Europa amb Arnau de Vilanova”, va explicar Fàbrega.
“La sucreria moderna naix de Gandia que tenia la millor indústria del sucre d'Europa”, va comentar Jaume Fàbrega.
Les activitats de les jornades sobre la cuina tradicional van acabar amb un sopar degustació de menjars medievals.
El crític gastronòmic va comentar que els primers cuiners del món, Ferran Adrià o Santamaria, són fruit d'una història, ja que el País Valencià, Catalunya i les Balears han sigut pioneres en la cuina. Els primers manuals de cuina d'Europa són catalans, del segle XIV. “Tenim el primer manual de sucreria, de receptes afrodicíques conegut com “el camasutra valencià”, de teoria gastronòmica i de vins escrit per Francesc Eiximenis; el primer dietista d'Europa amb Arnau de Vilanova”, va explicar Fàbrega.
“La sucreria moderna naix de Gandia que tenia la millor indústria del sucre d'Europa”, va comentar Jaume Fàbrega.
Les activitats de les jornades sobre la cuina tradicional van acabar amb un sopar degustació de menjars medievals.
dijous, 4 de desembre del 2008
Es presenten els llibres de cuina tradicional de Xeraco i Xeresa
El professor de l'IES Tirant lo Blanc, Emili Selfa, va ser l'encarregat d'introduir els dos llibres de cuina tradicional de la Safor. Segons va comentar Selfa, s'ha trencat la cadena de transmissió de la cuina de pares a fills per diferents raons, com la desaparició del món rural, les formes de vida urbana i la despersonalització de la societat valenciana.
Però al mateix temps, la Safor té una bona base de cuina tradicional, una cultura dels olors i els sabors. Per a Emili Selfa, estem passat de l'etapa del fast-food a l'etapa del low-food, del menjar “assaonat”, lent. “Ja no és valora la qualitat sinó la no pressa”, va dir Selfa.
Els dos llibres que es presentaven al Casal Jaume i, el de Xeresa i Xeraco, tenen diferents trets en comú. Els dos llibres contenen menjar d'una cuina de subsistència, humil; de productes de la terra; de la paciència i la substància; de la festa, on la paella és la reina; i alhora una cuina del treball i que incorpora productes que la milloren constanment.
Joan Lluís Mollà, autor del llibre “Entre perols i cassoles”, va explicar que el llibre recull les receptes que ha vist menjar en sa casa, d'una cuina popular que s'ha transmés de forma oral, que no és momentània, i on el principal objectiu és “omplir les panxes dels comensals”.
L'Associació Cultural la Goleta de Xeraco va presentar de boca de Joan Iborra el seu llibre de menjars salats “Lletra de convit”.
dimecres, 3 de desembre del 2008
Taller de cuina tradicional al CP Roís de Corella
Taller de cuina - alumnat |
Taller de cuina - mares i pares |
La Fundació Casal Jaume I ha organitzat hui dimecres un taller de cuina tradicional al CP Roís de Corella de Gandia. Tres dones de Xeraco, Carme, Conxin i Rosa, han ensenyat a cuinar l'alumnant. Han preparat en primer lloc coques del foradet amb espencat i anxoves; després, coques escaldades i pastissets i verdura, i després, codonyat. En acabar, l'alumnat s'ha assegut a taula a degustar els plats.
Tot seguit, ha sigut el torn de les mares i pares que han passat també per la cuina.
Aquesta activitat s'ha realitzat gràcies a la col.col·laboració de l'Associació Cultural la Goleta de Xeraco.
La cuina tradicional. De Jaume I als nostres dies
15 h Taller de cuina per a l'alumnat del CP Roís de Corella.
16 h Taller de cuina per a les mares i pares del CP Roís de Corella.
Al menjador de l'escola.
Amb la col·laboració de l'AC La Goleta de Xeraco.
Dos dones de Xeraco ensenyaran als xiquets com es fan les coques escaldades, l'arnadí, el codonyat i les coques amb foradet. Els pares aprendran com es preparen els pastissets de verdura i les coques amb espencat.
20 h Presentació dels llibres “Lletra de convit. Cuina popular de Xeraco” editat per l'AC La Goleta i “Entre perols i cassoles. Notes de cuina casolana” de Joan Ll. Mollà.
Presenta Emili Selfa, professor
A continuació de gustació de coques en llanda i altres salats.
Sala de Conferències
Dijous 4 desembre
20 h Presentació del llibre “El convit del Tirant. Cuina i comensalitat de l'Edat Mitjana a Ferran Adrià” de Jaume Fàbrega.
Editorial Pagès
Presenta Joan Iborra
Sala de Conferències
Després, soparem plats de l'època de Jaume I a Tano Resort. Reserveu la plaça al Casal (tel 962951222). 30 €
Menú degustació:
Al centre de la taula: albergínies espeses, espinacs capolats i coca de sardines adobades.
Peix: Alatria
Carn: Moltó adobat.
Postres: Menjar blanc
Tot regat amb vins valencians.
dilluns, 1 de desembre del 2008
Agermanament entre Gandia i Reus
Intercanvi cultural Reus-Gandia |
Agermanament Reus-Gandia. Fotos: Maurici Arbona |
L'intercanvi cultural entre Reus i Gandia va començar dissabte 29 de novembre a les 4 de la vesprada. El veïnat de Reus va arribar a Gandia amb dos autobusos, i tot seguit van visitar el centre històric de la ciutat i el Palau Ducal. Les autoritats i representants dels dos ajuntaments van poder gaudir d'una visita comentada a càrrec del guia Xavi Pérez a la residència dels Borja.
Tot seguit, cap a les 17.30 h, va arribar l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, a l'Ajuntament de Gandia. I es va fer la recepció oficial al Saló de Plenaris. Va parlar Vicent Martínez, en representació d'Acció Cultural; l'alcalde de Reus i l'alcalde de Gandia, José Manuel Orengo. També hi eren presents la regidora de Cultura de Reus, Empar Pont; la primera tinent d'alcalde de Gandia, Liduvina Gil; el director de Polítiques Culturals de Gandia, Toni Durà; i el regidor del Bloc, Josep Miquel Moya.
Al saló de plenari de Gandia, hi va haver un intercanvi de records entre les autoritats dels dos municipis, i a continuació, els alcaldes de Gandia i Reus van signar un protocol de col·laboració entre els dos municipis.
Quan va caure la nit, la plaça Major de Gandia es va omplir de gent per vore l'actuació castellera de la Colla Xiquets de Reus i la Muixeranga de la Safor. Els Dolçainers i els Tabaleters de Gandia i la Banda de Música del Grau van posar la música. I els Diables de Reus van oferir un gran espectacle de foc de festa major. El fred i el vent no van impedir la presència d'un nombrós públic.
L'agermanament entre Reus i Gandia va concloure en un sopar a Tano Resort amb 260 comensals. Va ser un bon moment per a intercanviar impressions i fer contactes entre les associacions culturals de Gandia i Reus. La nit va acabar amb la música d'una disco-mòbil.
De Reus també van participar en l'agermanament, el director de l'IMAC, Engelbert Migrañà; la cap de Serveis d'Alcaldia, Carme Cano; la cap de Comunicació, Pilar Llauradó; el tècnic de Festes, Marc Navarro; i la coordinadora de Relacions Institucionals, Ester Alberich.
Reus i Gandia comparteixen la condició de capital comarcal, l'excel·lència i varietat comercial, la similitud de tamany i població, una intensa activitat cultural, una notable activitat universitària, entre altres aspectes que possibiliten l'intercanvi d'experiències entre les dues ciutats i la possibilitat d'enriquir-se mútuament. En aquest sentit, també destaca la voluntat de les àrees de Cultura de Reus i Gandia d'enfortir els vincles amb altres territoris del mateix domini lingüístic.
NOTÍCIES RELACIONADES
Reus i Gandia s’agermanen i busquen aprofundir-ne els lligams, publicada a Reus Digital
diumenge, 30 de novembre del 2008
divendres, 28 de novembre del 2008
PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT CLAUSURA SORPRESIVAMENT ELS REPETIDORS DE LLOSA DE RANES I ALGINET
LA RIBERA I LA COSTERA JA NO VEUEN TV3.AVIAT ES COMPLIRÀ UN ANY DE L’APAGADA DEL REPETIDOR DE CARRASQUETA (Comarques del Sud).
Les converses polítiques que havien de resoldre la situació de TV3 al País Valencià així com garantir la reciprocitat de les emissions dels territoris que comparteixen llengua i cultura, han dut Canal 9 al Principat de Catalunya, però el resultat al País Valencià ha estat el contrari: en compte de normalitzar les emissions de TV3, els ciutadans veiem com van mica en mica desapareixent. Fa un any les comarques del Sud, ara, les comarques centrals del País.
Aquest matí, sense preavís i després d’haver ajornat més de cinc mesos el tancament dels repetidors d’Alginet i Llosa de Ranes, autoritzat judicialment com a mesura provisional des de juny de 2008, els tècnics al servei de la Generalitat valenciana han procedit a la seua clausura. S’ha posat fi així a les emissions de TV3 a les comarques de la Ribera i la Costera.
En efecte, a les 10 i 12 hores respectivament, els ciutadans valencians d’aquestes comarques han perdut, de forma instantània i indefinida, el senyal que des d’Alginet i Llosa de Ranes emetia la programació completa, en TDT, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: TV3, C33, 300 i 3/24.
L’autorització d’entrada de la mesura provisional estava concedida pel Jutjat del Contenciós Administratiu número 9 de València, però es troba en fase d’apel•lació davant el TSJ per haver interposat un recurs l’entitat sancionada, la Fundació Ramon Muntaner. Aquest recurs encara no està resolt.
L’expedient del que deriva aquesta ordre provisional va concloure el passat 2 de setembre, data en què es va notificar a la Fundació Ramon Muntaner una multa de 100.000 euros i l’ordre definitiva de tancament dels repetidors. Aquesta sanció, contra la que es va interposar recurs d’alçada, pendent a hores d’ara, serà també recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia.
A hores d’ara, a gairebé dos anys de l’inici de les actuacions contra la TV3 al País Valencià dutes a terme per la Generalitat, no hi ha encara sentència de fons sobre aquest afer, pendent al Tribunal Superior de Justícia Valencià.
Tampoc el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la Llei Valenciana del Sector Audiovisual, utilitzada per la Generalitat per a avalar la seua actuació i impugnada des de 2007 pel Govern de Madrid per usurpar competències estatals.
D’altra part, el proper 9 de desembre farà un any del tancament del repetidor que donava senyal a la ciutat d’Alacant i comarques del Sud, el de Carrasqueta, ubicat a la localitat de Xixona.
La Fundació Ramon Muntaner i Acció Cultural del País Valencià, encoratgen tots els seus socis i simpatitzants a fer pública la protesta contra aquest nou tancament i retallada de drets cívics i manifesten que sostindran totes les accions judicials i extrajudicials necessàries per defensar l’emissió de TV3 a terres valencianes.
dijous, 27 de novembre del 2008
Dissabte: Festa major a Gandia
INTERCANVI CULTURAL ENTRE GANDIA I REUS
PROGRAMA
16 h Arribada a Gandia i visita cultural del Centre Històric
17.30 h Recepció a l'Ajuntament de Gandia
18 h Actuació a la plaça Major de Gandia
21.30 h Sopar a Tano Resort
AUTORITATS DE REUS
Sr. Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus
Sra. Empar Pont, regidora de Cultura
Sr. Engelbert Magriñà, director de l'IMAC
Sra. Carme Cano, cap dels Serveis d'Alcaldia
Sra. Pilar Llauradó, cap de Comunicació
Sr. Marc Navarro, tècnic de Festes
Sra. Ester Alberich, coord. de Relacions Institucionals
REPRESENTANT DE LA INSTITUCIÓ JOAN FUSTER
Vicent Martínez, expresident d'ACPV i actualment és membre de la Junta d'ACPV.
REPRESENTANTS DE LA FUNDACIÓ CASAL JAUME I
Josep Roig, president de la Fundació
Pilar Martínez i Antònia Paredes, patrons de la Fundació
PROGRAMA D'ACTUACIONS A LA PLAÇA MAJOR
Colla Castellera Xiquets de Reus (113)
Pilar de salutació
3 castells de 6 i de 7
Pilar de comiat conjunt amb la Muixeranga de la Safor
Banda de música del Grau
Dolçainers i Tabaleters de Gandia
Muixeranga de la Safor
La Sènia
El desplegat
El campanar
La torre de 5
i per acabar el pilar de 4
Ball de diables de Reus
Espectacle de foc
Dissabte 29 de novembre
PROGRAMA
16 h Arribada a Gandia i visita cultural del Centre Històric
17.30 h Recepció a l'Ajuntament de Gandia
18 h Actuació a la plaça Major de Gandia
21.30 h Sopar a Tano Resort
AUTORITATS DE REUS
Sr. Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus
Sra. Empar Pont, regidora de Cultura
Sr. Engelbert Magriñà, director de l'IMAC
Sra. Carme Cano, cap dels Serveis d'Alcaldia
Sra. Pilar Llauradó, cap de Comunicació
Sr. Marc Navarro, tècnic de Festes
Sra. Ester Alberich, coord. de Relacions Institucionals
REPRESENTANT DE LA INSTITUCIÓ JOAN FUSTER
Vicent Martínez, expresident d'ACPV i actualment és membre de la Junta d'ACPV.
REPRESENTANTS DE LA FUNDACIÓ CASAL JAUME I
Josep Roig, president de la Fundació
Pilar Martínez i Antònia Paredes, patrons de la Fundació
PROGRAMA D'ACTUACIONS A LA PLAÇA MAJOR
Colla Castellera Xiquets de Reus (113)
Pilar de salutació
3 castells de 6 i de 7
Pilar de comiat conjunt amb la Muixeranga de la Safor
Banda de música del Grau
Dolçainers i Tabaleters de Gandia
Muixeranga de la Safor
La Sènia
El desplegat
El campanar
La torre de 5
i per acabar el pilar de 4
Ball de diables de Reus
Espectacle de foc
dimecres, 26 de novembre del 2008
Joan Francesc Mira presenta nou llibre
Joan Francesc Mira publica 'El professor d'història' (Proa), una visió reflexiva de la València actual vista per un intel·lectual que redescobreix el món.
"La postmodernitat és renunciar a entendre el món"
Entrevista a l'Avui (26-11-08)
Mira critica la «Disneyland» valenciana de Calatrava
Publicada al Levante (26-11-08)
"La postmodernitat és renunciar a entendre el món"
Entrevista a l'Avui (26-11-08)
Mira critica la «Disneyland» valenciana de Calatrava
Publicada al Levante (26-11-08)
dimarts, 25 de novembre del 2008
Divendres: documental sobre el Delta de Llobregat
Benvolgudes companyes i benvolguts companys,
des de la Plataforma pels Pobles de la Safor us convidem a l'acte que se celebrarà divendres al Casal Jaume I, 20 h, segona planta.
Es tracta de la presentació del documental "El delta negat", de la documentalista Elisenda Trilla i Ferré.
En acabar l'acte se servirà un vi d'honor i picadeta.
Us esperem!
Els deltes sempre estan en moviment, la seva aparença canvia al llarg del temps, ciutats que una vegada foren costeres, en l'actualitat es troben situades a kilòmetres de la mar.
Però el temps de transformació natural d'aquests no és traumàtic. El paisatge es modela a poc a poc i la seva gent s'hi pot adaptar. Al delta del Llobregat la velocitat dels canvis s'ha accelerat dramàticament: la pressa per a disposar de les grans infraestructures fa que les obres no parin mai i que el paisatge es transformi ràpidament, sense temps per a acostumar-s'hi.
des de la Plataforma pels Pobles de la Safor us convidem a l'acte que se celebrarà divendres al Casal Jaume I, 20 h, segona planta.
Es tracta de la presentació del documental "El delta negat", de la documentalista Elisenda Trilla i Ferré.
En acabar l'acte se servirà un vi d'honor i picadeta.
Us esperem!
Els deltes sempre estan en moviment, la seva aparença canvia al llarg del temps, ciutats que una vegada foren costeres, en l'actualitat es troben situades a kilòmetres de la mar.
Però el temps de transformació natural d'aquests no és traumàtic. El paisatge es modela a poc a poc i la seva gent s'hi pot adaptar. Al delta del Llobregat la velocitat dels canvis s'ha accelerat dramàticament: la pressa per a disposar de les grans infraestructures fa que les obres no parin mai i que el paisatge es transformi ràpidament, sense temps per a acostumar-s'hi.
dilluns, 24 de novembre del 2008
divendres, 21 de novembre del 2008
Avanç curt i lent de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
El dia 23 de novembre es complix el 25è aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del València. Per a fer balanç de la llei, el Casal Jaume I de Gandia va organitzar una taula redona dirigida per Quina Barba, de l'STEPV-Safor. La principal conclusió és que l'aplicació de la llei ha sigut cur i lent.
Carme Miquel, mestra i membre d'Escola Valenciana, opina que després de 25 anys de Llei encara s'ha de superar la situació d'auto odi cap a la pròpia llengua, però al mateix temps ara hi ha més gent que s'autoestima. També, segons Carme Miquel, fa falta una component reinvidicativa ja que la llei no s'aplica a tots els organismes, per exemple, en el funcionariat.
Un punt positiu és que el món de l'ensenyament ha guanyat el carrer, per exemple, amb les Trobades d'escola en valencià. “S'ha desconflictivitat el tema de la llengua”, va comentar Carme Miquel. Un altre avanç ha sigut el número d'alumnes matriculats en valencià. S'han passat de 1.500 alumnes al 1983, als 200.000 actuals.
Per la seua banda, Isidre Crespo, de la Mesa per l'Ensenyament en valencià va explicar que la llei es queda curta. “És una llei que no és major d'edat i el poder l'asfixia”, va dir Crespo, el qual va donar a conéixer unes dades que demostres l'interés ciutadà per la llengua. Segons una enquesta de l'any 2004, el 58% creu que el valencià s'hauria d'usar més, i el 81% pensa que saber valencià és positiu per a trobar feina.
Batiste Malonda, mestre i exdirector del CP El Castell d'Almoines, va explicar que és impossible viure les 24 hores en valencià i que hi ha camps on el valencià té un rang inferior, com és en la justícia. Pel que fa a l'ensenyament, “només les escoles en valencià son les legals perquè ensenyen les dues llengües oficials”, va dir Malonda. A més, la inspecció educativa no vetlla pel compliment de la llei, sinó adorm la llei. Una dada: el 67% dels inspectors anomenats pel PP no sap valencià.
Malonda proposa aplicar el criteri de territorialitat, és a dir, que a les comarques valencianoparlants l'administració i l'ensenyament funcione de manera íntegra en valencià.
Carme Miquel, mestra i membre d'Escola Valenciana, opina que després de 25 anys de Llei encara s'ha de superar la situació d'auto odi cap a la pròpia llengua, però al mateix temps ara hi ha més gent que s'autoestima. També, segons Carme Miquel, fa falta una component reinvidicativa ja que la llei no s'aplica a tots els organismes, per exemple, en el funcionariat.
Un punt positiu és que el món de l'ensenyament ha guanyat el carrer, per exemple, amb les Trobades d'escola en valencià. “S'ha desconflictivitat el tema de la llengua”, va comentar Carme Miquel. Un altre avanç ha sigut el número d'alumnes matriculats en valencià. S'han passat de 1.500 alumnes al 1983, als 200.000 actuals.
Per la seua banda, Isidre Crespo, de la Mesa per l'Ensenyament en valencià va explicar que la llei es queda curta. “És una llei que no és major d'edat i el poder l'asfixia”, va dir Crespo, el qual va donar a conéixer unes dades que demostres l'interés ciutadà per la llengua. Segons una enquesta de l'any 2004, el 58% creu que el valencià s'hauria d'usar més, i el 81% pensa que saber valencià és positiu per a trobar feina.
Batiste Malonda, mestre i exdirector del CP El Castell d'Almoines, va explicar que és impossible viure les 24 hores en valencià i que hi ha camps on el valencià té un rang inferior, com és en la justícia. Pel que fa a l'ensenyament, “només les escoles en valencià son les legals perquè ensenyen les dues llengües oficials”, va dir Malonda. A més, la inspecció educativa no vetlla pel compliment de la llei, sinó adorm la llei. Una dada: el 67% dels inspectors anomenats pel PP no sap valencià.
Malonda proposa aplicar el criteri de territorialitat, és a dir, que a les comarques valencianoparlants l'administració i l'ensenyament funcione de manera íntegra en valencià.
dimecres, 19 de novembre del 2008
Dissabte 29 de novembre: Intercanvi cultural Gandia-Reus
La ciutat modernista de Reus visita Gandia el dissabte 29 de desembre.
Programa:
16 h Arribada a Gandia i visita cultural al Centre Històric
17.30 h Recepció de les autoritats a l'Ajuntament de Gandia
18 h Actuació a la plaça Major de Gandia
Jornada castellera amb la Colla Castellera Xiquets de Reus i la Muixeranga de la Safor.
Música amb els Dolçainers i Tabaleters de la Safor i la banda de música del Grau.
Fi de festa amb un espectacle de foc a càrrec del Ball de Diables de Reus.
21.30 h Sopar a Tano Resort
Organitza
Institució Joan Fuster
Col.laboren
Ajuntament de Reus
Ajuntament de Gandia
dimarts, 18 de novembre del 2008
Debat sobre els 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
Dijous 20 de novembre
20 h Taula redona sobre els 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
Hi participen: Isidre Crespo, coordinador de la Mesa per l'Ensenyament en Valencià
Carme Miquel, mestra i escriptora. Escola Valenciana.
Batiste Malonda, mestre. Col·lectiu de Mestres de la Safor
Presenta Quina Barba, de l'STEPV
Sala de Conferències
20 h Taula redona sobre els 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
Hi participen: Isidre Crespo, coordinador de la Mesa per l'Ensenyament en Valencià
Carme Miquel, mestra i escriptora. Escola Valenciana.
Batiste Malonda, mestre. Col·lectiu de Mestres de la Safor
Presenta Quina Barba, de l'STEPV
Sala de Conferències
Informe de la Mesa de l'Ensenyament
Un diagnòstic de la Llei d'Ús
Notícies relacionades
La ley del valenciano, bajo mínimos, publicada al Levante (18-11-08)
25 anys d'incompliments, publicada a l'Avui (18-11-08)
Un diagnòstic de la Llei d'Ús
Notícies relacionades
La ley del valenciano, bajo mínimos, publicada al Levante (18-11-08)
25 anys d'incompliments, publicada a l'Avui (18-11-08)
Batiste Malonda reconegut pel Casal Cultural de Pego
El Casal Cultural de Pego es complau en anunciar que com a commemoració del 75 aniversari de la Casa del Poble de Pego, lloc on tenim la nostra seu social, durant tot l'any 2008 hem estat fent activitats commemoratives i per a culminar aquesta data, estem organitzant una entrega de premis a la gent del nostre poble, comarca i país que representen els valors que defensem a la nostra associació cultural.
Això doncs, el pròxim divendres 21 de novembre farem entrega de 4 guardons honorífics a les següents personalitats o entitats:
-Xavi Morant: Per la tasca duta a terme en la divulgació de la cultura popular valenciana durant els 15 anys que ha dirigit el programa de radio " La Manta al Coll" a RadioPego.
-Associació "Arrels de la Marina": Per haver aconseguit un model de col·laboració comarcal en defensa del territori, amb un destacat poder de convocatòria.
-Batiste Malonda i l'escola "El Castell" d'Almoines: Per defendre un model d'escola pública, participativa i Valenciana, malgrat les imposicions despòtiques de la conselleria d'educació de la Generalitat Valenciana.
-Joan Francesc Mira: Per el valor de la seva obra de recerca històrica i divulgació del patrimoni col·lectiu del País Valencià.
Per a l'acte d'entrega dels premis, comptarem amb l'actuació de La Butaca Teatre, que ens oferirà l'obra "Don't Worry".
Es servirà el següent menú:
Entrants amb Pernil i formatge Manxec i tomaca, coca de xampinyons, dàtils amb bacó i ametlles fregides.
Plat de Fua amb figues, dolços de codony, i salsa de fruits del bosc i pa tostat.
Confit d'ànec al Pedro Jimenez
Bomba de xocolata
Begudes: Aigua, vi negre, vi blanc, Cervesa, refrescos...
Per a assistir al sopar, cal fer un ingrés de 32 € per persona, indicant el nom dels assistents al número de comte: 30821230644178476018 de la Caixa Rural.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Juli Capilla guanya el Premi Ciutat d'Alzira
El poeta Juli Capilla, que viu a la Font d'en Carròs, ha guanyat el III Premi Ibn Jafadja de poesia amb l'obra L'instant fugaç.
Notícies relacionades
Juli Capilla consigue el Ibn Jafadja de poesía, publicada a El País (15-11-08)
El jurado reconoce un poemario de Juli Capilla, publicada a El Levante (15-11-08)
L’instant fugaç
I, malgrat tot, sent palpitar, a les venes,
latent, la sang cansada el meu pare:
ascla i tarquim que en el meu cos batega.
Note el cordó enèrgic de ma mare,
umbilical, que m’hi uneix ben a dintre
des que vaig nàixer, el mil nou-cents setanta...
Tot el que sóc els ho dec en gran mida:
l’esguard, el cor, l’idioma net que parle;
el pensament, el gest de rebel·lia!
Tot sembla perdurable, etern, immarcescible.
I, tanmateix, les ones que llisquen a la vora
no són pas les mateixes que ara mateix s’hi esvaren
i hi fan siluetes semblants i irrepetibles.
Aquesta llum tan fràgil, aquest sol que m’embriaga
m’ha humitejat els bols amb què contemple, tímid,
aquesta successió de meravelles càlides
que ens ofereix allò que en diem la Vida
d’una manera pobra, com del tot inexacta.
Declaracions de Juli Capilla
«L’instant fugaç va nàixer amb la idea d’escriure sobre la fugacitat de la vida i sobre la imminència tràgica de la mort. Tot just quan vaig enllestir el llibre, però, em vaig adonar que hi faig, en realitat, una exaltació vital, una reafirmació desesperada, hedonista, passional, dolorosa... de la vida en contraposició amb la mort. D’influències estilístiques i temàtiques, puc confessar-ne de bon grat –i fins i tot amb orgull– unes quantes, que passen per la nostra literatura (Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés...), les lletres espanyoles (Lorca, Neruda...) i la literatura universal (Walt Whitman, Bukowski...). En aquesta ocasió, però, em va nàixer també, quasi sense adonar-me’n, la necessitat d’homenatjar alguns dels artistes (pintors i escultors) que més m’han captivat: Goya, Dalí, Miralles, Saura, Tàpies... Són artistes tràgics, profundament existencials, que m’interessen per la seua indagació constant en el tema de la mort.»
divendres, 14 de novembre del 2008
Feliu Ventura ompli l'Aula Magna de la Universitat
La música en valencià sona amb força
Ahir començà el Tirant de Cançó. Cinc concerts simultanis en cinc ciutats del País Valencià constataren la bona salut de la música feta al nostre país en la nostra llengua.
Avui serà el torn d’Alcoi, a les 22:30h les veus d’Arthur Caravan, Pau Alabajos, VerdCel, Feliu Ventura i Miquel Gil ressonaran davant d’un teatre a hores d’ara gairebé ple.
Ahir dijous 13 de novembre, al voltant de les 20h. Miquel Gil a Elx, Feliu Ventura a Gandia, Pau Alabajos a Alacant, VerdCel a Onda i Arthur Caravan a València, delectaren amb la seua música a centenars de persones. Cinc concerts simultanis que han servit per presentar el CD recopilatori Tirant de Cançó, un recull de temes de cadascun dels músics que han passat pel Centre Ovidi Montllor-Acció Cultural del País Valencià durant els seus primers cinc anys de vida i que no fa més que materialitzar la vinculació del CCOM-ACPV amb la música en català durant anys i anys.
I com a cloenda d’aquesta presentació avui divendres 14 de novembre a les 22:30h. al Teatre Principal d’Alcoi (Sant Tomàs 5) aquests cinc músics actuaran plegats davant d’un teatre amb les entrades gairebé exhaurides. Tanmateix encara resten entrades i les podeu aconseguir a través de servicam: www.servicam,.com / 902 44 43 00 o bé al mateix Teatre Principal dues hores abans de l’espectacle.
Ahir començà el Tirant de Cançó. Cinc concerts simultanis en cinc ciutats del País Valencià constataren la bona salut de la música feta al nostre país en la nostra llengua.
Avui serà el torn d’Alcoi, a les 22:30h les veus d’Arthur Caravan, Pau Alabajos, VerdCel, Feliu Ventura i Miquel Gil ressonaran davant d’un teatre a hores d’ara gairebé ple.
Ahir dijous 13 de novembre, al voltant de les 20h. Miquel Gil a Elx, Feliu Ventura a Gandia, Pau Alabajos a Alacant, VerdCel a Onda i Arthur Caravan a València, delectaren amb la seua música a centenars de persones. Cinc concerts simultanis que han servit per presentar el CD recopilatori Tirant de Cançó, un recull de temes de cadascun dels músics que han passat pel Centre Ovidi Montllor-Acció Cultural del País Valencià durant els seus primers cinc anys de vida i que no fa més que materialitzar la vinculació del CCOM-ACPV amb la música en català durant anys i anys.
I com a cloenda d’aquesta presentació avui divendres 14 de novembre a les 22:30h. al Teatre Principal d’Alcoi (Sant Tomàs 5) aquests cinc músics actuaran plegats davant d’un teatre amb les entrades gairebé exhaurides. Tanmateix encara resten entrades i les podeu aconseguir a través de servicam: www.servicam,.com / 902 44 43 00 o bé al mateix Teatre Principal dues hores abans de l’espectacle.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Dijous: Feliu Ventura a Gandia
Dijous 13 de novembre
TIRANT DE CANÇÓ
20 h Actuació de Feliu Ventura
Aula Magna de la Universitat Politècnica (Grau de Gandia)
Entrada gratuïta
TIRANT DE CANÇÓ
20 h Actuació de Feliu Ventura
Aula Magna de la Universitat Politècnica (Grau de Gandia)
Entrada gratuïta
Sandra Obiol, tècnic del Centre Ovidi Montllor, i Toni Durà, director de Polítiques Culturals de l'Ajuntament de Gandia, han presentat este matí el concert de Feliu Ventura, que actuarà a Gandia dijous 13 de novembre.
Aquest concert forma part del Tirant de Cançó, cinc concerts simultanis a cinc ciutats del País Valencià. Els assistens al concert de Feliu Ventura seran obsequiats amb un doble CD.
---
FELIU VENTURA
El trajecte de Feliu Ventura comença amb la publicació l'any 1996 de la seua primera maqueta en format K7. Després de fer rodar les seues primeres cançons arreu del territori, l'any 2000 publica el CD “Estels de tela” amb una millor qualitat de so i un concepte musical més definit. Però tot just és un camí encetat en la construcció d'una veu pròpia. Tot i això aconseguirà el cinquè millor disc de cançó de la revista Enderrock i una de les cançons incloses, "Estadi Xile", serà la tercera classificada en el X Festival Internacional de Todas las Artes Víctor Jara de Xile. Després de dos anys de preparació, perfeccionant lletres i triant sons, produït per Borja Penalba, apareix l'any 2003 el CD “Barricades de paper” amb la discogràfica Propaganda Pel Fet. El 2005 enceta una gira de col·laboració amb Lluís Llach que es materialitzarà en la publicació del disc en directe “Que no s'apague la llum”. El 2006 acaba amb la publicació d’”Alfabets de Futur”.
Feliu Ventura s’ha consolidat com una de les veus configuren el panorama de la cançó catalana del segle XXI amb un discurs compromès en la lírica i contemporani en la música. La flor del taronger, com alguns mitjans l’anomenaren fa 4 anys, és avui dia fruit madur.
“Que no s’apague la llum”, CD-DVD en català més venut del 2005.
“Alfabets de futur”, 3 mesos consecutius com a CD en català més venut (oct, nov, des 06).
Premi Enderrock Millor Artista 2006, categoria cançó d’autor (per votació popular).
Premi Enderrock Millor Disc 2006, categoria cançó d’autor (per votació popular).
Premi Enderrock Millor Cançó 2006, categoria cançó d’autor (per votació popular).
Premi Enderrock Millor Directe 2006, categoria cançó d’autor (per votació popular).
Premi Enderrock Millor Artista 2005, categoria cançó d’autor (per votació popular).
Premi Enderrock Millor Disc 2005, categoria cançó d’autor (per votació popular).
Premi Enderrock Millor Cançó 2005, categoria cançó d’autor (per votació popular).
Premi Enderrock Millor Directe 2005, categoria cançó d’autor (per votació popular).
Premi Frontera 2004 (Festival Altaveu Frontera, St Boi de Llobregat 2004).
dimarts, 11 de novembre del 2008
dilluns, 10 de novembre del 2008
dissabte, 8 de novembre del 2008
Sentència a favor de la unitat de la llengua
El Tribunal Suprem tomba altre cop el secessionisme lingüístic de la Generalitat Valenciana, publicat a l'Avui (7-11-2008)
El Suprem avala que la UV digui català al valencià, publicat a l'Avui (8-11-2008)
El Suprem avala que la UV digui català al valencià, publicat a l'Avui (8-11-2008)
divendres, 7 de novembre del 2008
Les titelles sobre Jaume I enamoren els xiquets
Uns 500 xiquets han assistit a la representació de titelles sobre la història de Jaume I divendres a la vesprada. Activitat programada per al Correllengua però que va ser suspesa a causa de la pluja.
També s'han exposat els dibuixos sobre Jaume I de l'alumnat de les escoles públiques de la Safor. I per acabar la vesprada, la Fundació Casal Jaume I ha repartit un bon berenar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)