Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"

Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"
Gràcies per la vostra participació. Encara podeu adherir-vos a la plataforma.

dijous, 23 de desembre del 2010

El Casal es queda petit en la presentació del llibre "Memòries d'un porc"

Dimecres 22 de desembre va tindre lloc al Casal Jaume I de Gandia la presentació de la novel·la Memòries d'un porc, del gandià Santiago Diaz i Cano, Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de 2010 (editada per la Universitat Autònoma de Barcelona).

Marina Bordes, filòloga i professora de valencià al col·legi ABC de Gandia, va parlar de l'obra tot destacant la riquesa i precisió del llenguatge; també va dir que el protagonista és com és i que evoluciona però no canvia, ni pretén redimir-se ni d'altres sensibleries de l'estil. Després va presentar a l'autor, tot esmentant la llarga llista de premis, una quinzena, assolits per Diaz i Cano en certàmens de narrativa breu en tan sols tres anys i escaig.

L'autor va reconèixer que aquesta obra no és una lectura per a tots els públics, i va encoratjar els presents a ser lectors "atents i valents" i a no deixar-se estabornir per l'obvietat, per allò més escandalós i cridaner, perquè llavors es perdrien totes les subtileses que hi ha amagades al text. També va criticar la puixança encara d'una moral puritana i hipòcrita, cursi i pansida que arriba a afectar fins i tot la literatura. Per acabar va invitar tothom "a fer una botifarra simbòlica als covards i poc imaginatius", i va afegir "en temps de crisi -més que mai- produïu cultura, consumiu cultura, regaleu cultura".

Finalment va haver un torn de preguntes molt animat. El públic va gaudir de valent i va aplaudir amb ganes després de cada parlament.

En últim lloc, va haver signatura i dedicatòria d'exemplars. La millor prova de l'èxit d'aquest acte és que van faltar llibres i cadires.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Venda d'entrades del Festivern 2010-2011 al Casal

Ja podeu comprar les entrades del Festivern al Casal Jaume I de Gandia (Carrer de la Dona Teresa, 2 tel 96295122) i al Bar del Casal (mateixa adreça).

Preu: 19 € anticipada (venda fins al dia 30 de desembre)

dimarts, 21 de desembre del 2010

Dimecres: Presentació del llibre "Memòries d'un porc"

Dimecres 22 de desembre
20 h Presentació del llibre "Memòries d'un porc"
de Santiago Diaz i Cano
(UAB, 2010) Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de 2010
Presenta Marina Bordes
Hi participa l'autor del llibre
Sala de Conferències
  
Ressenya: Memòries d’un porc narra les aventures i desventures d’un dropo impenitent que se’n fot de l’opinió dels altres. Aquest individu políticament incorrecte, amb un deix naïf i una formació literària tardana i caòtica, ens conta en primera persona la peripècia vital pròpia, passada pel garbell del record i des de la seua inevitable malaptesa general, però amb certa pruïja d’estil. Tot plegat, una barreja, un punt d’equilibri ben treballat entre moments on predomina la cura i la pretensió estètica amb d’altres en què el nostre protagonista es veu arrossegat pel seu propi discurs, tot deixant aflorar les maneres més vulgars i bròfegues però també les dèries, fòbies i neguits més íntims i sincers... Una obra singular, narrada amb una veu personal i atípica, honesta, punyent i burxadora; una obra entretinguda i divertida, però no banal.

Santiago Diaz i Cano és pixaví de Gandia (la Safor, País Valencià), terreta d’Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella o sant Francesc de Borja, entre d’altres –i això, sense fossar gaire. Llicenciat en Ciències Físiques, imparteix classes de matemàtiques per a alumnes d’ensenyament secundari. Pel que fa al món de la literatura es considera –ara per ara– un amateur, un diletant, un nouvingut o –fins i tot– un intrús; però ja ha amenaçat de quedar-s'hi. També manté –d’aquella manera– el bloc literari «L’Escurçó» (www.sadic.eu). A banda del guardó per la present novel·la, ha obtingut una pila de premis a diversos certàmens de narrativa breu arreu dels Països Catalans.

Podeu llegir les primeres pàgines del llibre ACÍ

dilluns, 20 de desembre del 2010

La Diputació de València menysprea el valencià i menteix

La Diputació de València ha respost a la queixa que va fer la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna en referència a la discriminació del valencià en els seus serveis. En concret, el Casal Jaume I va denunciar la posada en marxa del Mapa Cultural de la província de València només en idioma castellà, deixant de banda la llengua dels valencians.

Ara la Diputació de València respon "menyspreant" la llengua oficial del País Valencià, que ja que en el seu escrit de resposta intenta equiparar el valencià a llengües forànies, com són l'anglés i el francés. En cap cas, la Diputació de València equipara el valencià al castellà com a llengües oficials del nostre territori. Sempre deixa en un segon o tercer terme el valencià.

A més, en l'escrit de resposta la Diputació menteix. Diu que els productes i serveis del SARC de la Diputació són en valencià. En estos moments, per exemple, el perfil de Facebook de la Diputació està només en castellà. O les notes de premsa que emet la Diputació són també només en castellà.

Però la discriminació del valencià per part de la Diputació que presideix Alfonso Rus ve de lluny. La primera edició de la campanya "La Dipu te beca" es va fer exclusivament en castellà.

La Fundació Casal Jaume I demana a les administracions públiques que complisquen la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i prioritzen la llengua històrica de País Valencià per a donar-li el prestigi que es mereix. Demanem que el PP deixe de discriminar el valencià.

Un tros del Patrimoni de la Humanitat entra al Casal

El Chor de Xeraco va interpretar per quart any consecutiu el Cant de la Sibil·la. Enguany Carla Vidal fa posar la veu a la Sibil·la, i Marcel Moliner, va fer l'acompanyament musical amb el teclat.



divendres, 17 de desembre del 2010

Els roders del segle XIX en terres valencianes

La presentació de llibre "El tio Joan de la Marina" va servir per endinsar-se en la història del bandolerisme del segle XIX a través de llegendes, paratges i personatges perseguits per la justícia.

El periodista de Tavernes de la Valldigna, Vicent Mifsud, que treballa a Ràdio 9 en la secció de successos, va explicar que Manel Arcos, autor del llibre, ha sistematitzat una matèria molt dispersa d'una època poc analitzada. "Manel Arcos ha fet una treball acurat de periodista amb rigor. La història està narrada com si passara en l'actualitat", va puntualitzar Vicent Mifsud. El llibre descriu una època on hi havia una gran violència, amb pobresa i desigualtat social. Els bandolers, llavors, no eren vistos com a delinqüents.

Pel que fa a la llengua emprada, el llibre usa un llenguatge planer, pròxim al lector sense oblidar el rigor històric.

L'autor del llibre, Manel Arcos, va destacar tres aspectes de l'època del bandolerisme que el llibre ha intentat recollir: En primer lloc, la violència social; en segon lloc, el vincle amb la terra, els roders coneixen el terreny pam a pam; i en darrer lloc, el vincle polític que implic alcaldes i jutges.

"No es tracta d'una violència comuna, és una violència social de gent jove que vivia en l'àmbit rural que planta cara a un estat decadent", va concloure Manel Arcos.

D'eixa època ens ha arribat frases fetes com "Acabar com Camot", que era un bandoler de Xàtiva que va ser afusellat; com "Qui vestit va a Forna, despullat torna"; o "Quedar-se com la dona de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet".

El Cant de la Sibil•la torna al Casal per a donar la benvinguda al Nadal

Divendres 17 de desembre
20 h El Cant de la Sibil•la
Interpretat pel Cor de la Sibil•la de Xeraco
A continuació, degustació de dolços de Nadal i brindis amb cava
El cant de la Sibil•la ha estat declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat
Sala de Conferències

Este divendres s'interpreta aquest cant declarat Bé Immaterial de la Humanitat
Des de fa quatre anys que de manera interrompuda s'interpreta el Cant de la Sibil•la al Casal Jaume I, una festa que serveix per a donar la benvinguda al Nadal.

El Chor de Xeraco acompanya la Sibil•la en el seu cant. Enguany, la trobada tindrà un toc d'alegria ja que el Cant ha sigut declarat Bé Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

En acabar el Cant, els assistents tastaran diferents dolços de Nadal i brindaran amb cava.

La Sibil•la
De sempre els humans hem deixat la rutina quotidiana per celebrar esdeveniments de caràcter personal (aniversari, noces) o col•lectiu en festes tradicionals que ens fa viure de forma temporal un trencament en la manera de comportar-nos habitualment. La música ha acompanyat quasi sempre les activitats festives i en el cas del Nadal trobem el Cant de la Sibil•la emmadeixat entre la tradició gentil i cristiana.

Les Sibil•les eren dones, sempre verges, de temperament aspre a les quals s’atribuïa un cert poder profètic i es tenen notícies d’elles des del segle V abans de Crist. De totes, és la Sibil•la Eritrea la que anuncia la vinguda de Jesucrist i el dia del Juí Final. En principi es va traduir del grec al llatí i a partir del segle XIII a les diferents llengües romàniques.

El Concili de Trento (1545-!563) va prohibir aquestes celebracions extralitúrgiques ja que precisament l’esperit de la Contrareforma pretenia tornar a la senzillesa i l’austeritat primitives així com la supressió dels abusos d’alguns eclesiàstics. De tota manera els autors sacramentals i el Misteri d’Elx han quedat com a reminiscències d’aquells segles i malgrat l’abolició de Trento la tradició de la Sibil•la es va mantenir viva ininterrompudament a Mallorca on gaudeix d’un gran reconeixement fins al punt de ser declarada en 2005 Bé d’Interés Cultural pel Consell Insular de Mallorca. Per tant estem davant d’un costum d’origen pagà incorporat a les celebracions cristianes amb components poètics, musicals i en certa mesura teatrals.

A la nostra comarca de la Safor, el pare Vicent Faus, escolapi, que va faltar el mes d’abril d’enguany en un accident de trànsit, va introduir el Cant de la Sibil•la a la missa del Gall de l’ermita de Santa Anna en 1979 amb una versió procedent d’un Breviari de la catedral de València de 1533.

+ info

NOTÍCIES RELACIONADES
"La Sibil·la quiere proteger su canto", publicada a Las Provincias (17/12/2010)

Gandia inicia els tràmits perquè el Cant de la Sibil·la siga Bé de Rellevància Local, publicada a Safor Guia (20/12/2010)

dijous, 16 de desembre del 2010

"Tots som el món"

Liduvina Gil i Vicent Gràcia tanquen el cicle Drets Humans i Societat Civil

Després d´unes breus paraules d´agraïment per part de l´organització a tots els participants en el cicle, la regidora d'Educació de Gandia, Liduvina Gil, va recalcar la importància de lligar conceptes com democràcia, ciutadans, societat civil i educació.  Educació en valors, en consciència social i en el cultiu de eixos valors, perquè els conflictes d´interessos que comporta la convivència es puguen resoldre amb assertivitat, amb una visió generosa del que són els drets Humans i el que és la democràcia com l´escenari del Drets Humans i això vol dir aplicar-los dia a dia", va explicar Gil.

La regidora d'Educació va comentar que "l´escola i la família són els transmissors de valors. Tal vegada el sistema educatiu en tots els seus nivells hauria d'implicar-se més en els valors humans i menys en els continguts, perquè el xiquets i els joves puguen ser protagonistes de les seues vides en un futur". Liduvina Gil va demanar  més implicació a les famílies en l´educació dels seus fills en aquests valors que porten a assolir una harmonia democràtica.

Per últim, la regidora d´Educació va fer un repàs dels projectes relacionats amb els Drets Humans i l´ajuda humanitària als quals dóna suport l´Ajuntament de Gandia, com les escoles al Txad, país que ella mateixa ha visitat.

Per altra banda, Vicent Gràcia, mestre i membre de l'associació "Mestres que fan escola",  va fer un recorregut per la breu història de la seua associació, que naix d´una trobada de l´Escola d´Estiu de 2008, amb la temàtica dels Drets Humans. Diverses personalitats van parlar en eixe encontre i com a fruit de la reflexió va nàixer la idea de passar a l´acció. “Mestres que fan escola” dedica els recursos econòmics, que recull mitjançant els seus socis i col•laboradors, íntegrament a donar suport a la creació d´escoles al Congo, en zones que han patit conflictes bèl•lics. Esta ajuda va directament i sense intermediaris a professionals de l´educació de eixe país, dotant de recursos a gent que desenvolupa projectes educatius i que coneixen bé la realitat a la qual s´enfronten.

En el debat posterior a les intervencions, es va incidir de nou en la necessitat d'educar en valors i convivència i en el perill d´aïllament individualista que comporten les noves tecnologies que s´utilitzen per a la transmissió de continguts curriculars, i que a més a més, un dia acabaran obsolets, mentre es deixa de costat la necessitat d'educar per a tenir criteris propis per a poder viure la vida profundament com a éssers humans.

El públic va parlar de la identitat col•lectiva que tracta d´assolir l´educació en Drets Humans. Vicent Gràcia va citar Joan Brossa: “Tots som el món”.

Per a concloure el cicle, Liduvina Gil va dir unes paraules en referència al poema de Joan Brossa: “Quan parlem de la crisis, hem de pensar en aquells que estan pitjor i no oblidar-nos d´ells”.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Dijous 16 de desembre: Presentació del llibre "El Tio Joan de la Marina"

Dijous 16 de desembre
20 h Presentació del llibre El Tio Joan de la Marina: Un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria(1851-1878)
de Manel Arcos.
(Edicions Tívol, 2010)
Presenta Vicent Mifsud i Estruch, periodista de Ràdio 9
Sala de Conferències 

Presentació del llibre de Manel Arcos (Oliva, 1965), periodista, redactor de ràdio i guionista per a la televisió fins al 1999, ara es dedica a la investigació històrica. El 2008 la Societat Coral El Micalet amb el XVè Premi Francesc Ferrer i Pastor d'assaig pel treball La senda dels lladres: Bandolerisme al voltant de la serra de Mostalla (1806-1839). És autor de nombrosos opuscles i articles també relacionats amb el bandolerisme vuitcentista valencià.

Sinopsi

La història de l'adorer Vicent Estruch Mascarell és la d'un home a qui el destí li va jugar una mala passada. Després de passar uns anys als presidis del nord d'Àfrica, es va escapar per tornar a la seua terra. A partir de llavors, el jove d'Ador es convertia en pròfug. Amics i enemics, i també víctimes, el van conèixer pel malnom del Tio Joan de la Marina. L'autor narra les malifetes del roder i la seua banda per les terres valencianes.


Llegiu l'article d'opinió de Vicent Misfud al diari Las Provincias (16/12/2010)

dimarts, 14 de desembre del 2010

Els jutjats deneguen a la Generalitat l’autorització per a precintar el repetidor de TV3 del Montdúver

És la quarta vegada que els tribunals deneguen aquesta autorització intentada des de 2007 pel govern de Camps

El Jutjat Contenciós Administratiu Número Quatre de València en interlocutòria de data 3 de desembre de 2010 i que ha estat notificada avui, ha declarat que "no procede el otorgamiento de la autorización de entrada para acceder al centro reemisor de televisión situado en la cima del pico Mondúber, en la localidad de Xeresa, instado por Dña. Dora Ibars Sancho, Directora General de Promoción Institucional de la Presidencia de la Generalitat".

És la quarta vegada que els Jutjats i Tribunals deneguen aquesta entrada instada per la Generalitat: en efecte, a l’inici del conflicte, l’any 2007 la Generalitat Valenciana va demanar autorització d’entrada sobre aquestes mateixes instal·lacions i l’entrada va ser denegada mitjançant la Interlocutòria de 20 d’abril de 2007, del Jutjat Contenciós Administratiu Número Dos de València per apreciar-se, entre altres coses desproporció en la mesura i absència de perjudicis a tercers en l’activitat denunciada.

Posteriorment, el Jutjat Contenciós Administratiu número Quatre de València, per Interlocutòria de 26 de febrer de 2008, va denegar novament l’autorització d’entrada en entendre que com que Acció Cultural havia recorregut la resolució de fons en la que es basava el tancament i el recurs no s’havia resolt encara pels Tribunals, procedir a executar la mesura deixaria sense sentit el plet, és a dir, hi hauria una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva interessada per l’entitat. La Generalitat, recorregué la segona resolució denegatòria en apel·lació però contràriament al que s’esperava, la denegació va ser ratificada per la Interlocutòria de data 27 de juny de 2010 dictada pel Tribunal Superior de Justícia.

Ara, en 2010, l’administració argumentava que com que ja s’havia dictat sentència sobre el fons de l’afer (dictada pel TSJ en desembre de 2008) ja no podien invocar-se aquests arguments en defensa de la tutela judicial efectiva. Tanmateix, la Generalitat va ometre interessadament que la sentència recaiguda en el procediment principal no era ferma i que havia estat impugnada per Acció Cultural del País Valencià davant el Tribunal Suprem, i sobretot, que el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació d’Acció Cultural del País Valencià per Providència dictada en data 8 de setembre 2009 per la secció 102 de la Sala Tercera del TS.

El Jutjat raona doncs que “la representación de ACPV se opone a la solicitud alegando que la Sentencia de 15 de diciembre de 2008 no es firme, pues ha sido recurrida ante el Tribunal Supremo y en el pleito principal se están discutiendo cuestiones que afectan a la validez del procedimiento administrativo que fundamenta la petición, como es la competencia de la Generalitat. Asimismo se alega que concurre la falta de legalidad del acto administrativo cuya ejecución se pretende, el principio de proporcionalidad y la ausencia de perjuicios a terceros. Pues bien, planteada así la cuestión y visto que en efecto la Sentencia dictada por el TSJCV ha sido recurrida en casación (...) no procede acordar la entrada solicitada, pues ello podría afectar al derecho a la tutela judicial efectiva, como antes se ha expuesto”.

Acció Cultural del País Valencià es felicita d’aquest nou èxit judicial en la seua lluita per la llibertat d’expressió i per la defensa dels mitjans de comunicació en català al territori valencià encara que adverteix que la resolució no és definitiva i que es pot recórrer en apel·lació davant el TSJ, recurs que previsiblement interposarà la Generalitat.

Resolució

Dijous: Presentació i debat sobre la Vaga de Consum

Dijous 16 de desembre
19.30 Xarrada informativa sobre la vaga de consum

Sala de la Muralla
Organitza CGT, EUPV, Papers per a tots i totes i Plataforma pels pobles



dilluns, 13 de desembre del 2010

Liduvina Gil i Vicent Gràcia tanquen el cicle sobre Drets Humans i Societat Civil

Deu associacions de la Safor han parlat sobre la seua tasca social

Aquest dimecres 15 de desembre, la primera tinenta d'alcaldia de Gandia i regidora d'Educació, Liduvina Gil, i el membre de l'associació Mestres que fan escola, Vicent Gràcia, són els encarregats de concloure el cicle sobre Drets Humans i Societat Civil, cicle que ha organitzat la Fundació Casal Jaume I durant el 2010 amb 9 xarrades i amb la participació de 10 associacions de la comarca.

En aquesta darrera conferència es tractarà el tema d'educar en/amb Drets Humans.
L´objectiu general d'aquest projecte ha estat donar a conèixer el compromís i la importància que suposa el tindre eixes associacions i col•lectius actuant en o des de la Safor-Valldigna i prendre consciència i sensibilitzar, així com també compartir experiències desconegudes per al públic.

Associacions que hi han participat:
A. Comarcal d´Ajuda al Poble Saharaui- La Safor
A. Memòria i Patrimoni Arc de Mig Punt
Viviendas para los sin techo
Globalmón
Intermón -Oxfam
Creu Roja
Mirant al Sud
Cáritas
CLGS
Mestres Que Fan Escola
Defensor del Ciutadá de Gandia

78è Aniversari de les Normes de Castelló

10 desembre
18:30 - Xerrada: “Es diu català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”. Casa de la Cultura (c/ Antonio Maura, 4)
21:00 - Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra. Casal Popular de Castelló (c/ d’Amunt, 167)

18 desembre
09:30 - Excursió a les Agulles de Santa Àgueda. Organitza: Grup Excursionista Viarany
+ info: viarany@hotmail.com
18:30 - Manifestació. Plaça Independència (la Farola)

El dia 21 de desembre del 1932 la ciutat de Castelló acollí la signatura d’un document cabdal per a la unitat efectiva de la llengua catalana al País Valencià. Les Normes ortogràfiques o Normes del 32, avalades per institucions culturals i per professionals de la llengua, donaren l’impuls imprescindible que necessitava el valencià per moure’s amb seguretat en el registre estàndard, un impuls que, òbviament, bevia del marc ortogràfic general que l’Institut d’Estudis Catalans ja havia establert uns anys abans.
D’això, ja en fa 78 anys, i la commemoració de les Normes, sinònim de fita lingüística i social del català al País Valencià, és motiu de celebració i orgull per part de tots aquells que desitgen aconseguir una llengua pròpia desacomplexada i potent en tots els àmbits d’ús. Més de tres quarts de segle després, però, l’efemèride de les Normes del 32 també és –segueix sent– motiu de reivindicació i de lluita contra la marginació i la desídia que practica el Govern valencià envers la llengua pròpia.

MANIFEST

Organitza: Esquerra Independentista de la Plana (EIP)

dijous, 2 de desembre del 2010

Les Jornades de Tardor comencen amb un tast de bolets al bar del Casal


Els assistents a la presentació de les Jornades de Tardor que organitza cada any la Plataforma pels Pobles de Safor van degustar quatre plats diferents cuinats amb bolets de la comarca: truita d'esclata-sangs, croquetes de beixamel amb rossinyols, barqueta de crema de formatge de cabra amb rossinyols i barqueta de camagrocs.

Santi Garcia, autor del llibre "Els bolets de la Safor i zones limítrofes", va explicar les característiques més importants de cada fong.