dimecres, 25 de febrer del 2009
Dijous: Asincopats al Campus de Gandia
Este dijous, a les 20 hores a l'Aula Magna de la Universitat de Gandia s'estrena el cicle de micro obert, amb l'actuació d'Asincopats. Este cicle esta organitzat per la Plataforma d'Estudiants de l'EPSG.
Asincopats és un grup que fa música electrònica, ska i jazz fusionats.
Us esperem!
Divendres: Presentació del nou disc de Donant pel Sak
dilluns, 23 de febrer del 2009
Literatura o filosofia?
Tobies Grimaltos va parlar del seu darrer llibre “Idees i paraules” al Casal Jaume I el passat divendres. Grimaltos explica al llibre les coses quotidianes tal com les veu i les pensa, per això el primer títol era vista parcial, igual que el nom del seu blog. L'objectiu és compartir pensaments.
Emili Morant, presentador de l'acte , va voler entrar en la polèmica sobre si el llibre de Tobies és literatura o filosofia. Tobies Grimaltos prefereix descriure'l com a literatura d'idees, com un assaig.
dijous, 19 de febrer del 2009
Divendres parlem de filosofia
Divendres 20 de febrer
20 h Presentació del llibre “Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana” de Tobies Grimaltos
UV, 2008.
Presenta Emili Morant, professor de matemàtiques
Sala de Conferències
20 h Presentació del llibre “Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana” de Tobies Grimaltos
UV, 2008.
Presenta Emili Morant, professor de matemàtiques
Sala de Conferències
Per què anem als cementeris? Queden encara llibreters? Per què se'ns vol classificar sempre com a membres d'un grup? Per què se'ns neguen drets culturals bàsics? Qüestions com aquestes i d'altres més abstractes, com ara per què ens fa por pensar o per què ja no som capaços de posar noms a les coses noves i ens limitem a emprar descripcions (telèfon mòbil) o sigles i prou (USB, GPS), constitueixen per a l'autor esperons per posar-se a escriure, en aquest cas en forma de textos breus, incisius, irònics. Uns textos que volen ser alhora entretinguts i entenedors i donar motiu per a la reflexió, intents de mostrar el caràcter de la nostra època. Des de la pròpia experiència, aquestes «càpsules de pensament» aborden situacions i personatges que el lector pot reconèixer fàcilment. Un assaig que vol il.luminar aspectes no sempre suficientment considerats i, per això, sovint sorprenents.
divendres, 13 de febrer del 2009
Nota de premsa d'ACPV sobre TV3
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) celebra que les dues cambres del Parlament estatal s’hagen posicionat clarament a favor de la continuïtat de les emissions dels 4 canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, 3/24 i 300) al País Valencià (i que d’aquesta manera s’afegesquen a l’amplíssima majoria dels valencians que donen suport a la llibertat d’expressió i de comunicació i a l’arribada dels mitjans de comunicació en català al conjunt del territori del seu àmbit lingüístic), i agraeix molt particularment als partits que han fet possible aquest posicionament el seu treball i esforç.
Més concretament, Acció Cultural es felicita que aquest posicionament vaja en la mateixa línia que sempre s'ha expressat la nostra entitat, en el sentit de reconèixer que la competència per a la sanció dels canals de TDT correspon a l’Administració General de l’Estat, i no pas a la Generalitat valenciana (aquesta darrera pretensió fonamenta els expedients administratius i les multes imposades a la nostra entitat i que nosaltres hem impugnat reiteradament).
Tanmateix, Acció Cultural també es veu obligada a tenir en compte determinades consideracions:
1.- Cap de les dues mocions aprovades no tenen cap efecte jurídic ni valor vinculant per al Govern espanyol; per tant, cal ara demanar el pronunciament clar i explícit d’aquest, sense el qual les mocions aprovades pel Senat i el Congrés no passarien de ser una declaració de bones intencions.
2.- Cap de les dues mocions, a més, no proposen mesures concretes, sinó que simplement insten a “adoptar les mesures i promoure els acords necessaris”, en el cas del Senat, i a “adoptar les mesures i promoure els acords tècnics i legals necessaris”, en el cas del Congrés, per a possibilitar o fer efectives les emissions dels canals catalans al País Valencià.
En un moment en què la persecució del Govern valencià contra Acció Cultural per aquest tema dura ja dos anys (el primer expedient contra nosaltres es va obrir el gener del 2007), quan ja hi ha tres repetidors tancats i tres multes que sumen 700.000 euros, i quan, des de la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’aquest desembre, plana l’amenaça real d’un tancament de tota la xarxa de manera imminent, el temps de les declaracions genèriques ja ha passat: cal proposar solucions concretes i dur-les a terme amb urgència.
3.- Totes dues mocions parteixen de la premissa que les possibles “mesures i acords necessaris” s’han de prendre d’acord amb “el principi de la reciprocitat”. El problema, però, és que dos anys és temps més que suficient per a comprovar sense que hi haja lloc per al dubte quina és la voluntat real del Govern valencià al respecte. I si en dos anys el Govern valencià no ha signat cap acord de reciprocitat, i ni tan sols no ha aturat la persecució contra Acció Cultural arxivant els expedients oberts i retirant les multes, no veiem perquè ara aquest mateix Govern hauria de canviar d’actitud.
Els fets mostren clarament que qualsevol proposta que depenga de la decisió del Govern valencià no serà cap solució real.
És per tot això que Acció Cultural demana
a) un pronunciament clar del Govern espanyol
b) mesures concretes i efectives que no depenguen de l’aprovació del Govern valencià
c) i la continuïtat de la mobilització social per a resoldre aquest conflicte, perquè si hem aconseguit aguantar dos anys la persecució del Govern valencià i fins i tot guanyar creixents posicionaments favorables a la nostra posició fins a arribar al Senat i al Congrés estatals, ha estat precisament gràcies a aquesta mobilització. Només amb la seua continuïtat podrem garantir una solució definitiva i positiva, i no tan sols assegurar la recepció dels 4 canals catalans al País Valencià, sinó fins i tot avançar un pas més en la defensa de la llibertat d’expressió i de comunicació i en el reconeixement de la pluriculturalitat de l’estat.
Més concretament, Acció Cultural es felicita que aquest posicionament vaja en la mateixa línia que sempre s'ha expressat la nostra entitat, en el sentit de reconèixer que la competència per a la sanció dels canals de TDT correspon a l’Administració General de l’Estat, i no pas a la Generalitat valenciana (aquesta darrera pretensió fonamenta els expedients administratius i les multes imposades a la nostra entitat i que nosaltres hem impugnat reiteradament).
Tanmateix, Acció Cultural també es veu obligada a tenir en compte determinades consideracions:
1.- Cap de les dues mocions aprovades no tenen cap efecte jurídic ni valor vinculant per al Govern espanyol; per tant, cal ara demanar el pronunciament clar i explícit d’aquest, sense el qual les mocions aprovades pel Senat i el Congrés no passarien de ser una declaració de bones intencions.
2.- Cap de les dues mocions, a més, no proposen mesures concretes, sinó que simplement insten a “adoptar les mesures i promoure els acords necessaris”, en el cas del Senat, i a “adoptar les mesures i promoure els acords tècnics i legals necessaris”, en el cas del Congrés, per a possibilitar o fer efectives les emissions dels canals catalans al País Valencià.
En un moment en què la persecució del Govern valencià contra Acció Cultural per aquest tema dura ja dos anys (el primer expedient contra nosaltres es va obrir el gener del 2007), quan ja hi ha tres repetidors tancats i tres multes que sumen 700.000 euros, i quan, des de la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’aquest desembre, plana l’amenaça real d’un tancament de tota la xarxa de manera imminent, el temps de les declaracions genèriques ja ha passat: cal proposar solucions concretes i dur-les a terme amb urgència.
3.- Totes dues mocions parteixen de la premissa que les possibles “mesures i acords necessaris” s’han de prendre d’acord amb “el principi de la reciprocitat”. El problema, però, és que dos anys és temps més que suficient per a comprovar sense que hi haja lloc per al dubte quina és la voluntat real del Govern valencià al respecte. I si en dos anys el Govern valencià no ha signat cap acord de reciprocitat, i ni tan sols no ha aturat la persecució contra Acció Cultural arxivant els expedients oberts i retirant les multes, no veiem perquè ara aquest mateix Govern hauria de canviar d’actitud.
Els fets mostren clarament que qualsevol proposta que depenga de la decisió del Govern valencià no serà cap solució real.
És per tot això que Acció Cultural demana
a) un pronunciament clar del Govern espanyol
b) mesures concretes i efectives que no depenguen de l’aprovació del Govern valencià
c) i la continuïtat de la mobilització social per a resoldre aquest conflicte, perquè si hem aconseguit aguantar dos anys la persecució del Govern valencià i fins i tot guanyar creixents posicionaments favorables a la nostra posició fins a arribar al Senat i al Congrés estatals, ha estat precisament gràcies a aquesta mobilització. Només amb la seua continuïtat podrem garantir una solució definitiva i positiva, i no tan sols assegurar la recepció dels 4 canals catalans al País Valencià, sinó fins i tot avançar un pas més en la defensa de la llibertat d’expressió i de comunicació i en el reconeixement de la pluriculturalitat de l’estat.
Carme Pérez Aparicio : “El triomf borbònic no va significar la modernitat”
La professor d'Història de la UV, Carme Pérez Aparicio, acaba de publicar un llibre amb dos volums sobre la Guerra de Successió i la fi del Regne de València. Pérez Aparicio va estar al Casal Jaume I de Gandia per a presentar este llibre “producte d'un muntó d'anys i que ajuda a comprendre per què va passar “, segons l'autora.
Carme Pérez Aparicio explica en el llibre que els objectius del govern de l'arxiduc era respectar els Furs, ja que els va jurar; també volia que la Corona d'Aragó participés en el comerç amb Amèrica i fer d'Alacant un port franc amb Anglaterra i els Països Baixos.
Al llibre també s'analitzen les conseqüències del triomf borbònic. Segons Pérez Aparicio els Borbons van significar l'absolutisme, tot el contrari a la modernitat; van eliminar les institucions forals; van aplicar una política econòmica proteccionista i no es van tenir en compte les reivindicacions dels camperols.
L'historiador Carles Miret va ser l'encarregat de presentar l'autora del llibre, la qual és deixeble de Joan Reglà. Per a Carles Miret, Pérez Aparicio és una professora propera i una investigadora humil i incansable, que ha escrit aquests dos volums de més de 1000 pàgines.
dijous, 12 de febrer del 2009
Notícia sobre TV3
Aprovada al Senat una moció que demana al govern espanyol que asseguri les emissions de TV3 al País Valencià, publicada a Vilaweb (12/02/09)
Acció Cultural emprèn una moció legislativa popular perquè les televisions en català es vegin a tot el país, publicada a Vilaweb (10/02/09)
dimarts, 10 de febrer del 2009
Dijous: Carme Pérez Aparicio parla de la fi del Regne de València
Dijous 12 de febrer
20 h Presentació del llibre “Canvi dinàstic i Guerra de Successió. La fi del Regne de València” de Carme Pérez Aparicio
(Ed. 3 i 4, 2008)
Presenta Carles Miret, historiador
Sala de Conferències
20 h Presentació del llibre “Canvi dinàstic i Guerra de Successió. La fi del Regne de València” de Carme Pérez Aparicio
(Ed. 3 i 4, 2008)
Presenta Carles Miret, historiador
Sala de Conferències
El lector té a les mans la primera gran història de la Guerra de Successió al País Valencià. Cal remuntar-se fins al segle XVIII per trobar l’obra de J. M. Minyana, la més important dedicada al tema fins ara, però que només recull una narració dels fets d’armes que tingueren lloc entre 1705 i 1707. Gràcies a l’estudi de fonts documentals inèdites i a nous plantejaments associats als corrents renovadors a l’àmbit de la Història, aquest llibre constitueix una fita que obri noves perspectives sobre les conseqüències de l’arribada dels Borbó.
La mort de Carles II situava la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla, però el canvi dinàstic tenia distinta percepció en la Corona de Castella i en la Corona d’Aragó. D’entrada, l’autora tracta d’esbrinar quines foren les raons de caràcter polític, econòmic i social que mogueren els valencians a recolzar l’arxiduc Carles i analitza, per primera vegada, l’impacte provocat per la política de Felip V, fortament condicionada pels interessos de França, en els anys previs a la rebel·lió. Sols així, la dissidència cobra la seua vertadera dimensió en el marc d’un conflicte internacional. Amb la proclamació de Carles III, els valencians tindran l’oportunitat de reivindicar la defensa del sistema constitucional, plantejar grans projectes econòmics i reclamar la fi del regim senyorial, uns reptes que es veuran abocats al fracàs com a conseqüència del triomf borbònic a Almansa. A més, la rebel·lió austriacista servirà de excusa a Felip V per aplicar la suspensió dels Furs i Privilegis, un projecte que, com ací es demostra, fou elaborat el 1705 i culminarà amb el Decret d’Abolició de 29 de juny de 1707, veritable acta de defunció del Regne de València i porta d’entrada de l’absolutisme i la centralització, la militarització del país, l’augment de la fiscalitat i la repressió social.
dilluns, 9 de febrer del 2009
Carnestoltes a Pego
Dissabte 21 de febrer
La Fundació i el Casal d'Oliva organitzen un autobús per anar al Carnestoltes de Pego.
Eixida a les 23.30 h des de l'estació d'autobusos de Gandia. A les 24 h des de la parada del bus d'Oliva.
Tornada des de Pego a les 6.30 h del matí.
Places limitades. Telèfons 962951222 i 962856310
Preus: 10 € (9 € els socis).
divendres, 6 de febrer del 2009
A vore si és veritat!
El Govern ordena que Policia i Guàrdia Civil apliquen la normativa sobre l´ús del valencià, publicada al Levante (05-02-09)
dimecres, 4 de febrer del 2009
Divendres: Exposició fotogràfica de Suso Morant
Divendres 6 de febrer
20 h Inauguració de l'exposició fotogràfica Vint-i-cinc dies de Suso Morant
Sala de la Muralla
Oberta fins al 28 de febrer
20 h Inauguració de l'exposició fotogràfica Vint-i-cinc dies de Suso Morant
Sala de la Muralla
Oberta fins al 28 de febrer
Vint-i-cinc dies de Suso Morant
Unes imatges viatgeres d’infantesa d’un tiet americà van encetar una dèria que no ha deixat mai d’acompanyar-lo. Durant l’adolescència aquestes es van barrejar amb la música, amb aquella música que comença a deixar els formalismes per l’expressió profunda d’un món perifèric que sovint s’esqueixa, i a partir de les fotografies de les portades dels seus discos. Així, Frank Zappa, John Mayall, Pink Floyd, Miles Davis,... el Blues Rock i el Jazz l’empenten vers uns mons que clamen al marge. Més endavant, i amb la influència de Pep Aparisi, entra en els universos de Walker Evans, Robert Frank, Josef Sudek, Kudelka i tants altres que el voregen i l’acompanyen. L’any 1999 realitza una exposició itinerant pels Casals Jaume I, el 2000 exposa en l’Ajuntament d’Almoines, el seu poble, i el 2004 en la Casa Vella (Gandia).
Vint-i-cinc dies és una parada més en el seu recorregut vital mostrant imatges capturades des de la perifèria de la seua quotidianitat, com fan els seus músics. Indrets apartats, encara que visibles des dels paisatges comuns en els què els signes trobats permeten la lectura d’allò que ja no hi és. Els amagatalls de la solitud: La tardor, l’hivern, els somnis i els paisatges, transformats i abandonats. En aquest treball, també, abandona el formalisme de la tècnica per crear fotografies, de visió clàssica, subtilment emocionals que deixen entreveure la possibilitat d’un món que no existeix o ha deixat de ser. Són històries de desaparicions, transformacions i d’invisibilitats, amb elements solitaris que sobreviuen sovint en una atmosfera onírica. Vint-i-cinc històries.
Maite Sastre
Gener de 2009
dimarts, 3 de febrer del 2009
El Vè Encontre Carles Salvador analitzarà els blogs com a eina didàctica
Les TIC com a suport a l’ensenyament de la llengua i la literatura
La jornada pretén obrir una reflexió sobre l’articulació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula. Donar a conéixer les experiències que estant portant-se a terme en l’Educació Secundària i el Batxillerat, pot enriquir tant els professionals de l’educació, com els alumnes. Sabem que hi ha companys que hi fan servir blocs, wikis, webs, presentacions, alguns el moodle o el joomla, etc. Val a dir, que les plataformes són diverses, i les tasques que s’hi fan, també: webquests, caceres del tresor, etc. És oberta i gratuïta.
Dia: Dissabte 7 de febrer del 2009
Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)
Organitza: Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
---
PROGRAMA
10.30 h PRESENTACIÓ
COMUNICACIÓ: «LLEGIR EN L’ERA DIGITAL»
Per Laura Borràs, Doctora en Filologia Romànica, professora de la UOC.
12 h Companys de Secundària i Batxillerat, amb experiència en blogs
- Motius i resultats
13 h Col·loqui general
13.50 h CLOENDA
La jornada pretén obrir una reflexió sobre l’articulació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula. Donar a conéixer les experiències que estant portant-se a terme en l’Educació Secundària i el Batxillerat, pot enriquir tant els professionals de l’educació, com els alumnes. Sabem que hi ha companys que hi fan servir blocs, wikis, webs, presentacions, alguns el moodle o el joomla, etc. Val a dir, que les plataformes són diverses, i les tasques que s’hi fan, també: webquests, caceres del tresor, etc. És oberta i gratuïta.
Dia: Dissabte 7 de febrer del 2009
Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)
Organitza: Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
---
PROGRAMA
10.30 h PRESENTACIÓ
COMUNICACIÓ: «LLEGIR EN L’ERA DIGITAL»
Per Laura Borràs, Doctora en Filologia Romànica, professora de la UOC.
12 h Companys de Secundària i Batxillerat, amb experiència en blogs
- Motius i resultats
13 h Col·loqui general
13.50 h CLOENDA
dilluns, 2 de febrer del 2009
CAMPANYA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR
Benvolgut amic,
Benvolguda amiga,
El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de moment, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món globalitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure. En aquest sentit, la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té instruments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d’identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i significatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d'explicitar que mai més no se l'anomene "Francesc": diu que és "Francisco" només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valencià. Però el president Camps, mentre que ja s’ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear.
Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem cap a Europa. Però és justament d’Europa, d’on pot eixir la solució a aquest trist atemptat a la llibertat d’informació i a la llengua. Per què d’Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l’any 2000 la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d’aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s’intercanvien totes les televisions en llengua catalana, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una persona d’Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9... sinó també IB3, la televisió de Mallorca... I com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d’un mínim de 500.000 signatures de tot l’estat. L’objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants.
El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d’Obama, l’inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc d’Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com l’han trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de València, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l’absurd projecte de fer l’assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de la nostra llengua.
Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d’Acció Cultural que hi acudiran.
Endavant.
Eliseu Climent,
president d’ACPV
Benvolguda amiga,
El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de moment, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món globalitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure. En aquest sentit, la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té instruments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d’identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i significatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d'explicitar que mai més no se l'anomene "Francesc": diu que és "Francisco" només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valencià. Però el president Camps, mentre que ja s’ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear.
Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem cap a Europa. Però és justament d’Europa, d’on pot eixir la solució a aquest trist atemptat a la llibertat d’informació i a la llengua. Per què d’Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l’any 2000 la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d’aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s’intercanvien totes les televisions en llengua catalana, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una persona d’Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9... sinó també IB3, la televisió de Mallorca... I com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d’un mínim de 500.000 signatures de tot l’estat. L’objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants.
El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d’Obama, l’inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc d’Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com l’han trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de València, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l’absurd projecte de fer l’assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de la nostra llengua.
Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d’Acció Cultural que hi acudiran.
Endavant.
Eliseu Climent,
president d’ACPV
Subscriure's a:
Missatges (Atom)