La lliuta veïnal del Parc Alcosa

El Parc Alcosa és un barri dormitori de la ciutat d'Alfafar (L'Horta Sud). En el seu escàs quilòmetre quadrat de superfície conviuen al voltant de 10.000 habitants, sobretot treballadors d'origen andalús i extremeny que ens els anys 70 arribaren en busca de feina i fugint de la depauperació del camp.

Des dels seus inicis en l'època de la primera onada d'especulació urbanística, el barri ha estat vinculat a un procés continu de lluita per aconseguir els mínims serveis socials que les diferents administracions els havien negat. A partir del desencant polític dels 80, els joves començaren a organitzar-se en cooperatives de treball autònomes, en el tractament del problema de la drogoaddicció, en l'ajut a col•lectius en perill d'exclusió, etc.

Aquest moviment que enllaça amb la tradició de demandes socials acabà per transformar-se en veïnal. El treball assembleari esdevingué una manera d'escapar a la imposició caciquil de negocis privats per part d'ajuntaments, alhora que s'impulsaven iniciatives innovadores (centres de dia per a joves i xiquets, menjador social, cooperatives de neteja i de reciclatge, ocupació de bancals ecològics, etc.) en què sempre es prioritzaven criteris socials en la tria de personal.

El plantejament resideix en la recerca d'ajudes europees, estatals o autonòmiques, directament gestionades per les assemblees del barri, ja que els membres parteixen de la idea que és complicat que cap administració solucione les problemàtiques socials complexes que ací es generen. Així, la barriada gestiona els recursos i elabora el seu propi pla de mesures d'urgència, que passen per lluitar per una renda bàsica, un reciclatge i recollida de deixalles no privatitzada, preus de la vivenda en harmonia amb la realitat social o la creació d'una xarxa d'iniciativa d'economia de subsistència per a les famílies més humils.

Tot plegat, el Parc Alcosa ens ofereix un model de demanda democratitzadora participativa des de la base, des del barri, i que ha hagut d'afrontar múltiples pressions i repressions, sempre sota el signe de la marginació imposada més terrible. És així com ens els últims temps els membres del col•lectiu han hagut de promoure vagues de fam amb la intenció de recuperar els diners que els devien les diferents administracions i al mateix temps continuar amb la seua tasca per acollir els desnonats socials del sistema capitalista.