Tal com alguns mitjans de comunicació avançaven ahir que era la intenció de la Generalitat Valenciana, aquest matí s’ha personat un funcionari de la Generalitat Valenciana a la seu central d’ACPV, i ha comunicat a l’entitat l’ordre de cessament de les emissions de TV3 i de tancament del repetidor de Perenxisa, en un termini màxim de 10 dies hàbils a partir del dia d’avui. Passat aquest període se’ns ha comunicat que la Generalitat procedirà al tancament forçós i deixarà sense cobertura a les comarques de l’Horta, part del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Foia de Bunyol i Ribera Alta i Baixa (es veurien afectats uns 1.300.000 habitants).
ACPV torna a demanar una vegada més al Govern Valencià que no procedisca a executar el tancament del repetidor, i continuar amb la seua política de censura i de tancament d’una televisió pública, amb el que implica d’agressió contra la llibertat d’informació, la llibertat d’expressió i la llengua i la cultura catalanes.
Dissortadament, però, ACPV continua constatant que l’actual Govern Valencià no ha tingut mai cap intenció de signar un acord de reciprocitat amb el Govern català per a que les emissions de Canal 9 arriben a Catalunya i les de TV3 al País Valencià.
L’única intenció del Govern Valencià és aconseguir del govern espanyol un tercer multiplex amb la falsa coartada que el necessitava per fer arribar la emissió de TV3 al País Valencià, quant aquesta podia passar per qualsevol dels canals lliures que la Generalitat Valenciana té en el segon multiplex concedit.
Els fets demostren que l’única possibilitat d’aturar el tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià és aconseguir les 500.000 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres” que faran possible el projecte de llei estatal que done cobertura a aquestes emissions.
divendres, 30 d’octubre del 2009
dilluns, 26 d’octubre del 2009
EXPOSICIÓ "25 Auques amb una finalitat: aprendre en valencià"
Del 26 al 30 d'octubre
Exposició "25 Auques amb una finalitat: aprendre en valencià"
CP Joanot Martorell de Gandia
Els valencians i valencianes l’any 1982 vam aprovar el nostre Estatut d’Autonomia. Un instrument que ens ha permés de recuperar gran part del nostre autogovern i institucions que ens foren arrabassades per la força de les armes al segle XVIII. El desplegament d’quest estatut ens va permetre l’aprovació d’una llei, la LUEV, que ens possibilitava d’introduir l’ensenyament del valencià i en valencià al nostre Sistema Educatiu.
Gràcies a aquesta llei, generacions i generacions de valencians i valencianes han tingut accés, amb tots els entrebancs, mancances i dificultats imaginables, al coneixement de la llengua pròpia dels valencians que durant tants anys, fins i tot segles, havia estat proscrita de l’ensenyament. L’any 2008 s’han complit els 25 anys de l’entrada en vigor de l’esmentada llei. Paga la pena de celebrar aquest aniversari per donar a conèixer a la població escolar i a la societat en general, la potencialitat i transcendència d’aquesta llei que ha permés obrir-li una porta a la nostra llengua que durant tants anys estigué tancada.
Si bé és cert que la LUEV ens obrí una porta, també és cert que les expectatives, il•lusions i desitjos no han estat del tot aconseguits. I és que en realitat la LUEV és una llei de mínims que s’ha aplicat al mínim pels nostres governants. Després de 25 anys, ens cal una reflexió per detectar les seues mancances i articular noves propostes, tant des de la societat civil com des de les institucions públiques, que milloren i potencien l’ús de la llengua en una societat global, multicultural i plurilingüe.
Sense cap mena de dubte, ha sigut en el món educatiu on la LUEV ha tingut més trascendència. Així, al llarg d’aquests anys s’han portat a cap un fum d’activitats, edicions, materials, exposicions, … en la nostra llengua amb una intenció normalitzadora. Nosaltres, hem triat l’auca perquè considerem que és un dels recursos didàctics més emprats a les nostres aules donat que és un dels millors instruments de comunicació entre el professorat i l’alumnat.
A l’exposició hom hi pot veure un total de 24 auques realitzades per diferents motius i arreu del País Valencià. Algunes d’elles formen part de materials curriculars, d’altres s’han editat per commemorar algun fet històric, literari, musical, per recuperar l’ús de la nostra llengua,… Tanca l’exposició una auca elaborada per celebrar els 25 anys de la LUEV, il•lustrada a partir de diferents enganxines al voltant de la llengua,
Totes aquestes auques, a banda del motiu literari, històric, musical,… tenen una finalitat en comú: aprendre en valencià. I volem aprendre en valencià perquè és un dret irrenunciable que a hores d’ara encara no està garantit del tot. I volem aprendre en valencià perquè és la llengua pròpia dels valencians i valencianes. I volem aprendre en valencià perquè és la nostra llengua, La llengua que ens han trasmés els nostres avantpassats i que nosaltres tenim l’obligació de transmetre als nostres fills garantint-ne així el seu ús i per tant el seu futur.
Gràcies a aquesta llei, generacions i generacions de valencians i valencianes han tingut accés, amb tots els entrebancs, mancances i dificultats imaginables, al coneixement de la llengua pròpia dels valencians que durant tants anys, fins i tot segles, havia estat proscrita de l’ensenyament. L’any 2008 s’han complit els 25 anys de l’entrada en vigor de l’esmentada llei. Paga la pena de celebrar aquest aniversari per donar a conèixer a la població escolar i a la societat en general, la potencialitat i transcendència d’aquesta llei que ha permés obrir-li una porta a la nostra llengua que durant tants anys estigué tancada.
Si bé és cert que la LUEV ens obrí una porta, també és cert que les expectatives, il•lusions i desitjos no han estat del tot aconseguits. I és que en realitat la LUEV és una llei de mínims que s’ha aplicat al mínim pels nostres governants. Després de 25 anys, ens cal una reflexió per detectar les seues mancances i articular noves propostes, tant des de la societat civil com des de les institucions públiques, que milloren i potencien l’ús de la llengua en una societat global, multicultural i plurilingüe.
Sense cap mena de dubte, ha sigut en el món educatiu on la LUEV ha tingut més trascendència. Així, al llarg d’aquests anys s’han portat a cap un fum d’activitats, edicions, materials, exposicions, … en la nostra llengua amb una intenció normalitzadora. Nosaltres, hem triat l’auca perquè considerem que és un dels recursos didàctics més emprats a les nostres aules donat que és un dels millors instruments de comunicació entre el professorat i l’alumnat.
A l’exposició hom hi pot veure un total de 24 auques realitzades per diferents motius i arreu del País Valencià. Algunes d’elles formen part de materials curriculars, d’altres s’han editat per commemorar algun fet històric, literari, musical, per recuperar l’ús de la nostra llengua,… Tanca l’exposició una auca elaborada per celebrar els 25 anys de la LUEV, il•lustrada a partir de diferents enganxines al voltant de la llengua,
Totes aquestes auques, a banda del motiu literari, històric, musical,… tenen una finalitat en comú: aprendre en valencià. I volem aprendre en valencià perquè és un dret irrenunciable que a hores d’ara encara no està garantit del tot. I volem aprendre en valencià perquè és la llengua pròpia dels valencians i valencianes. I volem aprendre en valencià perquè és la nostra llengua, La llengua que ens han trasmés els nostres avantpassats i que nosaltres tenim l’obligació de transmetre als nostres fills garantint-ne així el seu ús i per tant el seu futur.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
EL TSJ AUTORITZA EL TANCAMENT DEL REPETIDOR DE TV3 QUE COBREIX VALÈNCIA, L’HORTA I PART DEL CAMP DE MORVEDRE, CAMP DE TÚRIA, FOIA DE BUNYOL I RIBERA ALTA I BAIXA
La Secció 5a de la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha comunicat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) la seua sentència 272 / 09 en base a la qual autoritza el Govern valencià a precintar el reemissor de TV que la nostra entitat té a Perenxisa, al terme municipal de Xiva, el qual fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València, la comarca de l’Horta i part de les comarques del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Foia de Bunyol i Ribera Alta i Baixa (és a dir, es veurien afectats uns 1.300.000 habitants).
Aquesta sentència és la resolució d’un recurs d’apelació que va interposar la Generalitat valenciana contra la inicial negativa judicial a autoritzar el tancament del repetidor. Recordem, en aquest sentit, que Acció Cultural ha obtingut diversos pronunciaments judicials al seu favor i que, per tant, en aquest tema hi ha sentències discrepants.
La sentència 272 / 09 autoritza l’entrada del Govern valencià en el nostre centre emissor en base al suport en principi a “la ejecución de un acto emanado de una autoridad pública”, sense entrar al fons de la qüestió, ja que la mateixa sentència afirma que “no procede controlar [per part del tribunal] la conformidad o disconformidad del acto que se pretende ejecutar”. És a dir: el TSJ ha aplicat el principi de pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques, autoritzant per tant l’execució d’una disposició administrativa sense entrar al fons de la qüestió, i entenent que aquest fons en tot cas s’ha de dirimir en un recurs específic i a banda.
És evident que Acció Cultural no comparteix aquest punt de vista, per dos motius:
-primer, perquè discutim la competència legal de la Generalitat valenciana per actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmic;
-segon, perquè l’aplicació de la pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques en aquest cas pot provocar un dany major, ja que el tancament d’una televisió implica un exercici de censura, per molt que aquesta decisió fóra suposadament revocable per un sentència posterior, que en el millor dels casos podria tardar anys a arribar.
Acció Cultural denuncia la insistència de l’actual Govern valencià en la seua voluntat de tancament del conjunt de la xarxa de TV3 al País Valencià i de càstig econòmic a la nostra entitat, afirmació que es demostra en el fet que l’esmentat Govern no només no ha arxivat els expedients administratius i les multes imposades a Acció Cultural ni ha reobert cap dels tres repetidors tancats, sinó que a més ha continuat els procediments judicials per intentar continuar tancant els repetidors encara oberts.
Amb aquesta sentència, el tancament del repetidor que cobreix l’àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent, i depén en exclusiva de l’arbitrarietat política i l’interès partidista de l’actual Govern valencià, el mateix que està implicat en una sèrie de gravíssims casos de corrupció. Davant d’això, Acció Cultural fa una crida als ciutadans per donar un impuls encara més gran a la campanya d’Iniciativa Legislativa Popular que la nostra entitat està impulsant, perquè és evident que només per aquesta via aconseguirem frenar aquest intent de censura.
Aquesta sentència és la resolució d’un recurs d’apelació que va interposar la Generalitat valenciana contra la inicial negativa judicial a autoritzar el tancament del repetidor. Recordem, en aquest sentit, que Acció Cultural ha obtingut diversos pronunciaments judicials al seu favor i que, per tant, en aquest tema hi ha sentències discrepants.
La sentència 272 / 09 autoritza l’entrada del Govern valencià en el nostre centre emissor en base al suport en principi a “la ejecución de un acto emanado de una autoridad pública”, sense entrar al fons de la qüestió, ja que la mateixa sentència afirma que “no procede controlar [per part del tribunal] la conformidad o disconformidad del acto que se pretende ejecutar”. És a dir: el TSJ ha aplicat el principi de pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques, autoritzant per tant l’execució d’una disposició administrativa sense entrar al fons de la qüestió, i entenent que aquest fons en tot cas s’ha de dirimir en un recurs específic i a banda.
És evident que Acció Cultural no comparteix aquest punt de vista, per dos motius:
-primer, perquè discutim la competència legal de la Generalitat valenciana per actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmic;
-segon, perquè l’aplicació de la pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques en aquest cas pot provocar un dany major, ja que el tancament d’una televisió implica un exercici de censura, per molt que aquesta decisió fóra suposadament revocable per un sentència posterior, que en el millor dels casos podria tardar anys a arribar.
Acció Cultural denuncia la insistència de l’actual Govern valencià en la seua voluntat de tancament del conjunt de la xarxa de TV3 al País Valencià i de càstig econòmic a la nostra entitat, afirmació que es demostra en el fet que l’esmentat Govern no només no ha arxivat els expedients administratius i les multes imposades a Acció Cultural ni ha reobert cap dels tres repetidors tancats, sinó que a més ha continuat els procediments judicials per intentar continuar tancant els repetidors encara oberts.
Amb aquesta sentència, el tancament del repetidor que cobreix l’àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent, i depén en exclusiva de l’arbitrarietat política i l’interès partidista de l’actual Govern valencià, el mateix que està implicat en una sèrie de gravíssims casos de corrupció. Davant d’això, Acció Cultural fa una crida als ciutadans per donar un impuls encara més gran a la campanya d’Iniciativa Legislativa Popular que la nostra entitat està impulsant, perquè és evident que només per aquesta via aconseguirem frenar aquest intent de censura.
Correllengua a Perpinyà
350 ANYS DE RESISTÈNCIA. ESBORREM EL TRACTAT DELS PIRINEUS
El dissabte 7 de novembre se celebra el Correllengua a Perpinyà i els Joves d'Acció hem organitzat un viatge per a que tots els simpatitzants puguen gaudir de la festa per la llengua. En Perpinyà participarem en la manifestació convocada i després acudirem als concerts que s'han organitzat.
06:30 Eixida en autobús des de la Plaça Sant Agustí de València.
07:45 Parada a Vila-real.
01:30 Tornada des de Perpinyà cap a València, parant a Vila-real.
(Hora prevista d'arribada a València entre les 6 i les 7 del matí del dia 8 de novembre).
PREU: 20€ (socis d'ACPV i de Joves d'Acció), 25€ (no socis). Inclou sols l'autobús
PREU DEL CONCERT - 8€
Programa Correllengua Perpinyà:
• 16:00 h. Manifestació "Commemorem els 350 anys". Plaça Catalunya
• 18:00 h. Parlaments al Castellet
• 20:00 h. Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)
• 21:00 h. Concerts (Casa Musical)
AL TALL
RAPH DUMAS & THE PRIMAVERAS
ALLIOLI CLASH (Pirat's Sound Sistema + Mauresca Fracas Dub)
Places limitades reserves per correu electrònic: joves@acpv.cat
Més informació - Joves d'Acció - 96 315 77 99
+ info
El dissabte 7 de novembre se celebra el Correllengua a Perpinyà i els Joves d'Acció hem organitzat un viatge per a que tots els simpatitzants puguen gaudir de la festa per la llengua. En Perpinyà participarem en la manifestació convocada i després acudirem als concerts que s'han organitzat.
06:30 Eixida en autobús des de la Plaça Sant Agustí de València.
07:45 Parada a Vila-real.
01:30 Tornada des de Perpinyà cap a València, parant a Vila-real.
(Hora prevista d'arribada a València entre les 6 i les 7 del matí del dia 8 de novembre).
PREU: 20€ (socis d'ACPV i de Joves d'Acció), 25€ (no socis). Inclou sols l'autobús
PREU DEL CONCERT - 8€
Programa Correllengua Perpinyà:
• 16:00 h. Manifestació "Commemorem els 350 anys". Plaça Catalunya
• 18:00 h. Parlaments al Castellet
• 20:00 h. Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)
• 21:00 h. Concerts (Casa Musical)
AL TALL
RAPH DUMAS & THE PRIMAVERAS
ALLIOLI CLASH (Pirat's Sound Sistema + Mauresca Fracas Dub)
Places limitades reserves per correu electrònic: joves@acpv.cat
Més informació - Joves d'Acció - 96 315 77 99
+ info
dilluns, 19 d’octubre del 2009
divendres, 16 d’octubre del 2009
Entrevista a Manolo Cabanillas, president del Col·lectiu de Mestres
Manolo Cabanillas: "Estamos pagando el precio por ser independientes"
XXX años del Col·lectiu de Mestres
Notícies publicades a Gente de la Safor (15/10/09)
Entrevista al Levante (17/10/09)
XXX años del Col·lectiu de Mestres
Notícies publicades a Gente de la Safor (15/10/09)
Entrevista al Levante (17/10/09)
dijous, 15 d’octubre del 2009
"Fa falta una educació inclusiva i plurilingüe"
El professor de l'Educació de la Universitat d'Alacant, Josep Maria Baldaquí, va parlar al Casal Jaume I sobre la política lingüística en el sistema educatiu valencià, dins de les activitats del 30 aniversari del Col•lectiu de Mestres de la Safor.
Baldaquí va començar la xarrada explicant els dèficits de la normalització del valencià a les aules. Només el 28% de l'alumnat de primària està matriculat en valencià, percentatge que baixa fins al 17% en secundària. Baldaquí va explicar que separar l'alumna en línies segons la llengua és una descriminació i pot produir una fractura social (guetos), sobretot en els nouvinguts.
El professor de la Universitat d'Alacant, malgrat aquestes dades, es va mostrar optimista en el camí d'una escola plurilíngüe. Hi ha dos punts de partida positius: el bilingüisme de la societat valenciana fa més fàcil l'aprenentatge de noves llengües; i la presència de nouvinguts a les aules és una oportunitat per conèixer llengües noves.
Baldaquí va començar la xarrada explicant els dèficits de la normalització del valencià a les aules. Només el 28% de l'alumnat de primària està matriculat en valencià, percentatge que baixa fins al 17% en secundària. Baldaquí va explicar que separar l'alumna en línies segons la llengua és una descriminació i pot produir una fractura social (guetos), sobretot en els nouvinguts.
El professor de la Universitat d'Alacant, malgrat aquestes dades, es va mostrar optimista en el camí d'una escola plurilíngüe. Hi ha dos punts de partida positius: el bilingüisme de la societat valenciana fa més fàcil l'aprenentatge de noves llengües; i la presència de nouvinguts a les aules és una oportunitat per conèixer llengües noves.
Titot i David Rosell al bar del Casal
Fa deu anys Francesc Ribera “Titot” i David Rosell, junts embarcats en Brams i Mesclat, van presentar un espectacle acústic per transmetre una sèrie de cançons pregones que, per les seves característiques, s'excloïen d'escenaris grans i potència de so.
Però en Titot i en David mai han perdut ni el contacte ni el bon costum de treballar plegats, encara amb Mesclat, en gravacions, en arranjaments i fins i tot alguna actuació puntual i quasi secreta.
Titot i David Rosell, després d'uns mesos a l'obrador, presenten un nou espectacle junts; presenten un espectacle de petit format, d'arran, de cara a cara. El nou espectacle de Titot i David Rosell presenta cançons específiques per la idea i recorda moments plegats amb velles cançons dels seus altres projectes. L'espectacle nou de Titot i David Rosell no és tan acústic, tan calm com el que junts i sols havien presentat fa deu anys; es treuen la son de les orelles amb un espectacle dinàmic i eixerit. A partir del mes d'agost Titot i David Rosell presenten “L'Esca del Pecat”.
Però en Titot i en David mai han perdut ni el contacte ni el bon costum de treballar plegats, encara amb Mesclat, en gravacions, en arranjaments i fins i tot alguna actuació puntual i quasi secreta.
Titot i David Rosell, després d'uns mesos a l'obrador, presenten un nou espectacle junts; presenten un espectacle de petit format, d'arran, de cara a cara. El nou espectacle de Titot i David Rosell presenta cançons específiques per la idea i recorda moments plegats amb velles cançons dels seus altres projectes. L'espectacle nou de Titot i David Rosell no és tan acústic, tan calm com el que junts i sols havien presentat fa deu anys; es treuen la son de les orelles amb un espectacle dinàmic i eixerit. A partir del mes d'agost Titot i David Rosell presenten “L'Esca del Pecat”.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Dimecres: La política lingüística al segle XXI
Dimecres 14 d'octubre
19 h CONFERÈNCIA: Política lingüística al segle XXI
a càrrec de JOSEP MARIA BALDAQUÍ, de la Universitat d’Alacant
Presenta i modera Pilar Gregori
Sala de Conferències
19 h CONFERÈNCIA: Política lingüística al segle XXI
a càrrec de JOSEP MARIA BALDAQUÍ, de la Universitat d’Alacant
Presenta i modera Pilar Gregori
Sala de Conferències
dijous, 8 d’octubre del 2009
El Col·lectiu de Mestres, sempre en la primera línia en la lliuta per l'escola pública, democràtica i valenciana
Dimecres 7 d'octubre el Col.lectiu de Mestres de la Safor va organitzar la primera xarrada per a celebrar el seu 30 aniversari. Va reunir al voltant d'una taula redona el primer president del Col.lectiu Antoni Martí i l'actual president Manolo Cabanillas. També hi van participar l'inspector d'educació i impulsor del Col.lectiu Diego Bejarano i la professora d'Història de l'Educació M. Carme Agulló.
L'actual president del Col.lectiu Manolo Cabanillas va fer un repàs als 30 anys d'història d'este moviment de renovació pedagògica: ha organitzat més de 10 trobades d'ensenyants, ha coorganitzat l'Escola d'Estiu Marina Safor, que porta 25 edicions, ha tirar endavant durant 15 anys una casa de la Natura a Vilallonga, ha editat material didàctic, ha participat en ponències, seminari i cursos per explicar el seu treball...
"Però si hi ha un projecte del qual ens sentim orgullosos és el de continuar en primera línia en la lliuta pe aconseguir una autèntica escola pública, democràtica i valenciana. I això no li agrada al govern", va explicar Cabanillas. Des dels primers governs del PSOE fins a l'actual del PP, el Col.lectiu ha patit persecucions polítiques, i fins i tot, personals, com l'exemple de Marifé Arroyo quan treballava a Barx o amb Batiste Malonda.
Manolo Cabanillas també va denunciar que tant els governs del PSOE com del PP han denegat ajudes econòmiques per realitzar activitats. Cabanillas es va preguntar en veu alta: "O és que algú dubta que el no reconeixement de les nostres activitats o el no obtenir subvenció de la Conselleria és el preu que estem pagant per haver estat en la primera línia en les plataformes en defensa de l'escola pública, convocant concentracions contra la nefasta política educativa del conseller Font de Mora i del president Camps?"
NOTÍCIES RELACIONADES
"El Col·lectiu de Mestres ha sufrido persecución política", publicada al Levante (09/10/09)
30 años de renovación pedágogica en la Safor, publicada al Levante (08/10/09)
Tres décadas para consolidar el pacto educativo en la Safor, publicada a El Mundo (08/10/09)
El Col.lectiu de Mestres de la Safor celebra el seu 30 aniversari, publicada a Safor Guia (08/10/09)
L'actual president del Col.lectiu Manolo Cabanillas va fer un repàs als 30 anys d'història d'este moviment de renovació pedagògica: ha organitzat més de 10 trobades d'ensenyants, ha coorganitzat l'Escola d'Estiu Marina Safor, que porta 25 edicions, ha tirar endavant durant 15 anys una casa de la Natura a Vilallonga, ha editat material didàctic, ha participat en ponències, seminari i cursos per explicar el seu treball...
"Però si hi ha un projecte del qual ens sentim orgullosos és el de continuar en primera línia en la lliuta pe aconseguir una autèntica escola pública, democràtica i valenciana. I això no li agrada al govern", va explicar Cabanillas. Des dels primers governs del PSOE fins a l'actual del PP, el Col.lectiu ha patit persecucions polítiques, i fins i tot, personals, com l'exemple de Marifé Arroyo quan treballava a Barx o amb Batiste Malonda.
Manolo Cabanillas també va denunciar que tant els governs del PSOE com del PP han denegat ajudes econòmiques per realitzar activitats. Cabanillas es va preguntar en veu alta: "O és que algú dubta que el no reconeixement de les nostres activitats o el no obtenir subvenció de la Conselleria és el preu que estem pagant per haver estat en la primera línia en les plataformes en defensa de l'escola pública, convocant concentracions contra la nefasta política educativa del conseller Font de Mora i del president Camps?"
NOTÍCIES RELACIONADES
"El Col·lectiu de Mestres ha sufrido persecución política", publicada al Levante (09/10/09)
30 años de renovación pedágogica en la Safor, publicada al Levante (08/10/09)
Tres décadas para consolidar el pacto educativo en la Safor, publicada a El Mundo (08/10/09)
El Col.lectiu de Mestres de la Safor celebra el seu 30 aniversari, publicada a Safor Guia (08/10/09)
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Dimecres 7 d'octubre: Passat i present del Col•lectiu de Mestres La Safor
Dimecres 7 d'octubre
MESA REDONA
Passat i present del Col•lectiu de Mestres La Safor
INTERVINDRAN:
Diego Bejarano, inspector d’educació i impulsor del Col•lectiu
Antoni Martí, primer president del Col•lectiu
Manolo Cabanillas, actual president del Col•lectiu
M. Carme Agulló, professora d’Història de l’Educació, de la Universitat de València
PRESENTARÀ I MODERARÀ:
Pilar Martínez.
INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ I VI D’HONOR
MESA REDONA
Passat i present del Col•lectiu de Mestres La Safor
INTERVINDRAN:
Diego Bejarano, inspector d’educació i impulsor del Col•lectiu
Antoni Martí, primer president del Col•lectiu
Manolo Cabanillas, actual president del Col•lectiu
M. Carme Agulló, professora d’Història de l’Educació, de la Universitat de València
PRESENTARÀ I MODERARÀ:
Pilar Martínez.
INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ I VI D’HONOR
dilluns, 5 d’octubre del 2009
30 ANYS DEL COL•LECTIU DE MESTRES DE LA SAFOR
El Moviment de Renovació Pedagògica “Col•lectiu de Mestres La Safor, celebra aquest 2009 els 30 anys de la seua legalització, encara que els inicis van ser al voltant del 1974.
Per commemorar el citat esdeveniment hem organitzat les següents activitats:
PROGRAMACIÓ ACTIVITATS
30 ANYS DEL COL•LECTIU DE MESTRES DE LA SAFOR
LLOC: CASAL JAUME I DE GANDIA
A LES 19:00 H.
DIA 7 D’OCTUBRE
MESA REDONA
Passat i present del Col•lectiu de Mestres La Safor
INTERVINDRAN:
Diego Bejarano, inspector d’educació i impulsor del Col•lectiu
Antoni Martí, primer president del Col•lectiu
Manolo Cabanillas, actual president del Col•lectiu
M. Carme Agulló, professora d’Història de l’Educació, de la Universitat de València
PRESENTARÀ I MODERARÀ:
Pilar Martínez.
INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ I VI D’HONOR
DIA 14 D’OCTUBRE
CONFERÈNCIA:
Política lingüística al segle XXI
A CÀRREC DE
JOSEP MARIA BALDAQUÍ, de la Universitat d’Alacant
PRESENTARÀ I MODERARÀ
Pilar Gregori
DIA 21 D’OCTUBRE
CONFERENCIA:
Renovació Pedagògica al País Valencià al segle XXI
A CÀRREC DE
Àngels Martínez Bonafé i Conxa Delgado (Güin)
de la Universitat de València i membres de l’Escola d’Estiu de València
PRESENTARÀ I MODERARÀ
Joan Baptista Malonda
Per commemorar el citat esdeveniment hem organitzat les següents activitats:
PROGRAMACIÓ ACTIVITATS
30 ANYS DEL COL•LECTIU DE MESTRES DE LA SAFOR
LLOC: CASAL JAUME I DE GANDIA
A LES 19:00 H.
DIA 7 D’OCTUBRE
MESA REDONA
Passat i present del Col•lectiu de Mestres La Safor
INTERVINDRAN:
Diego Bejarano, inspector d’educació i impulsor del Col•lectiu
Antoni Martí, primer president del Col•lectiu
Manolo Cabanillas, actual president del Col•lectiu
M. Carme Agulló, professora d’Història de l’Educació, de la Universitat de València
PRESENTARÀ I MODERARÀ:
Pilar Martínez.
INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ I VI D’HONOR
DIA 14 D’OCTUBRE
CONFERÈNCIA:
Política lingüística al segle XXI
A CÀRREC DE
JOSEP MARIA BALDAQUÍ, de la Universitat d’Alacant
PRESENTARÀ I MODERARÀ
Pilar Gregori
DIA 21 D’OCTUBRE
CONFERENCIA:
Renovació Pedagògica al País Valencià al segle XXI
A CÀRREC DE
Àngels Martínez Bonafé i Conxa Delgado (Güin)
de la Universitat de València i membres de l’Escola d’Estiu de València
PRESENTARÀ I MODERARÀ
Joan Baptista Malonda
Subscriure's a:
Missatges (Atom)