Divendres 11 de gener
20 h Inauguració de l'exposició El retrat de Dorian Gray
Joves artistes: Marta Sebastià (Xeresa), Josep Avaria (Gandia), Jonathan Bellés (Castelló dela Plana ) i David Marqués (Xeraco).
Sala dela Muralla
20 h Inauguració de l'exposició El retrat de Dorian Gray
Joves artistes: Marta Sebastià (Xeresa), Josep Avaria (Gandia), Jonathan Bellés (Castelló de
Sala de
Quant al seu estudi artístic ha cursat en el taller Nutricentro (2000-2002) i en Font Roja (2002-2004) ambdós a Castelló. També va participar en “Animación de Stop Motion con muñecos de plastilina” (2005) en la Universitat d'Alacant.
Destacar el seu interès no solament cap a les arts plàstiques si no que també a l'audiovisual, havent dirigit ja els seus propis curtmetratges com “El Juzgado” (2006), “Incongruentes” (estrenat en la Universitat de Castelló en 2007), “París: 1831”(2007), etc. També participa anualment en la revestisca Daikaiju amb la publicació de diversos articles i dibuixos relacionats amb el cinema.
Actualment Jonathan està immers en diversos projectes com exposicions de pintura i guions cinematogràfics.
----
The Dorian’s...Diuen dels grans artistes que en avançar-se amb les seues creacions a l’època en la qual viuen esdevenen visionaris, ja que ells, sense pretensions de vidència, insinuen
o defineixen el que ha de venir en el futur.
Hui, sols uns quants anys després que Oscar Wilde escriguera el seu Dorian, ja estem en aqueixa societat de l’eterna joventut, a la qual el senyor Gray haguera desitjat
pertànyer per sempre.
Qui hauria pensant en la possibilitat més remota que l’home sense Déu ni dimoni,
gràcies a bisturís –que ja no són d’acer quirúrgic- botox, or i tots els derivats de la llet negra que esmunyim al globus terraqui sense pausa, així com al que prompte serà el més gran i desitjat descobriment... el del “gen del xiquet” el qual farà possible l’eternitat de l’ésser humà i, ens mantindrà purs com a xiquets de primera comunió, no debades diuen els catòlics que és el moment en què adquirim l’ús de raó, ús indispensable per a desenvolupar-nos en aquesta vida.
Els qui ara exposen ho dediquen a Dorian Grey i ells, sense voler-ho, són definitivament els Dorians actuals i ho seran per sempre, i com ho volia aquell, es mantindran joves perquè arribaran a temps per poder ser inoculats amb aqueixa proteïna sintetitzada a partir del gen del xiquet, esdevenint així unes eternes joves promeses per al món de l’art que estaran en un continuu procés creatiu propi d’aqueixa inquietud generadora d’idees, projectes infinits i realitats que comporta
ser joves.
La seua obra, en canvi, si que envellirà amb el pas del temps perquè ells la desitgen així de mutant i efímera. I, hui amb aqueixa efemeritat de l’art, per a bé o per a mal, l’obra és la que envelleix, acomplint-se d’aquesta manera el desig que Dorian tenia: que envellira el seu retrat en lloc d’ell.
Per fi l’artista mana i fins i tot condemna la seua obra a una breu existència per a ser solament ell etern en la seua producció.
Fetitxistes de l’objecte, inversors, especuladors.. .teniu els dies comptats perquè prompte l’obra d’art serà l’artista.
Joan Millet
Catedràtic de Dibuix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada