Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"

Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"
Gràcies per la vostra participació. Encara podeu adherir-vos a la plataforma.

dimarts, 8 de gener de 2008

Exposició El secret de Dorian Gray: Josep Avaria

Divendres 11 de gener
20 h Inauguració de l'exposició El retrat de Dorian Gray
Joves artistes: Marta Sebastià (Xeresa), Josep Avaria (Gandia), Jonathan Bellés (Castelló de la Plana) i David Marqués (Xeraco).
Sala de la Muralla

----
Joves artistes, joves promeses

Josep Avaria Avaria naix a Gandia el 19 de març del 1988. Cursà l'ESO en l'IES Vall de la Safor, a Vilallonga. Més tard farà el batxillerat artístic a l'IES Maria Enriquez de Gandia. Actualment estudia 2n en la Facultat de Belles Arts San Carles de València.

Ha exposat tres anys seguits a la trobada de joves de la Safor que es realitza cada any en un poble diferent, exposant obres fetes en carbonet i llapis compost (Bellreguard, 2004), Làmines pintades amb gouache i altres amb acrílic (Palma 2005) i quadres a l'oli (Almoines 2006). Ha realitzat diversos cartells tant per a la trobada de joves ja citada com per a "La Cordà Potries 2007".

----
Opinió
La representació del rostre humà ha estat un dels temes més abordats en la història de l'art, tant en els segles passats com en els nostres temps actuals, sent sempre un repte per a l'artista que realitza tan meravellosa obra.

Amant de l'art o no, tots som capaços de recordar algun retrat d'un rostre que al contemplar-lo ens va fer estremir, perquè, qui no recorda la mirada enigmàtica de la Mona Llisa, o l'angoixa que es veu reflectida en la famosa obra del cèlebre Eduard Munich, El Crit? Fins i tot coneixem obres les quals eren els propis artistes els quals es representaven en elles, aprofitant els seus autorretrats, com forma d'alliberament espiritual, representant tant els fantasmes que els turmentaven com l'alegria que els envaïa, gran exemple d'això va ser el gran Van Gogh.

Ser capaç de representar el rostre humà en un llenç no és tasca senzilla, doncs aquest amaga milers de misteris, misteris que ens poden dur a conèixer el més profund de l'ésser humà, les seues emocions i els seus sentiments.

Des de l'antiguitat, autors com Plató, es van esforçar per demostrar que el cos i la psique eren coses ben distintes i que cadascuna funcionava per separat, sense adonar-se que queien en un tremend error. Avui dia sabem que el nostre cos és un pur reflex de la nostra ment, capaç de manifestar com ens sentim en el nostre interior. I quina part del nostre cos ens parla més del que podem sentir que el nostre rostre? L'expressió del nostre rostre és en cada instant el resultat del nostre estat emocional, és una porta oberta al nostre món intern. Són nostres els ulls espills de l'ànima, llibres oberts en els quals podem llegir sentiments, i que ens serveixen per a parlar amb els altres i perquè els altres parlen amb nosaltres., són, en fi, mirades que parlen sense parlar.

Amb la cara, l'ésser humà és capaç d'expressar més de mil faccions, sent aquesta un importantíssim vehicle de comunicació no verbal.

Dels milions de persones que hi ha en el món cadascun posseeix un rostre diferent, sent aquest personal, exclusiu i únic de cadascun.

I no només el rostre ens mostra com ens sentim en un moment determinat, sinó que són una espècie de diari que recopila la vida de cada persona, doncs les nostres faccions són cicatrius de vida, arrugues de feliços i també de dolents moments.

Ser capaç d'expressar tant, en només una imatge no és tasca fàcil, per això la meua admiració a aquests joves artistes que inspirats en la magnífica obra”El retrat de Dorian Gray” han sabut acostar-nos a aqueix món tan magnífic i meravellós que és el món dels sentiments a través d'aqueixa petjada que tant diu de nosaltres mateixos, el rostre humà.

María Chulvi Martí
Llicenciada en Psicologia