Concentració per TV3 al Campus de Gandia

Convocada pel Sindicat d'Estudiants de l'EPSG i el SEPC.

"Una altra història": és un fàrmac divulgatiu, estimulador, alternatiu

Dijous 24 de febrer
20 h Presentació del llibre "Una altra història" de Vicent Artur Moreno
(Denes, 2010)
Amb la presència de Francesc Ferrer, editor del llibre
i Vicent Artur Moreno, autor del llibre
Sala de conferències

Títol: UNA ALTRA HISTÒRIA
Autor: Vicent A. Moreno Giménez

Imagineu que Una altra història és un medicament. No va adreçat a especialistes, sinó a persones que volen començar a saber. Volem preguntes, no respostes.

És un fàrmac divulgatiu, estimulador, alternatiu. Volem explicar la història per la gatera. Aquest remei té unes recomanacions i unes instruccions d’ús.

Composició: Cada pàgina d’aquest fàrmac conté una base fonamental de rigor històric. Excipients: metilparabén, carbòmere, alcohol etílic (que no ha ingerit l’autor), essència d’espígol, sàlvia i pebrella de Mariola, la Serrella i el Benicadell. Aranyons i  sajolida del Penyagolosa amb  recursos i llicències tolerades. La divulgació n’és l’essència i l’erudició moltes vegades la deixem per a altres fàrmacs d’un espectre més profund. L’actual sistema de salut mental que és la democràcia permet fins a un cert punt que alguns perdedors escriguen des del seu prisma part de la història. Alguns, fins i tot, el publiquen. I uns pocs, el llegeixen. Hom calcula que uns dos o tres la comprenen.

Propietats: Una altra història és un fàrmac amb un principi sòlid actiu: el benzoat de sorpresa barrejat amb el polisorbat de paradoxa i anions positius i negatius al 50% de dades històriques, síntesi, selecció i comprensió.  Aquests compostos creen en el pacient un estat de consciència reflexiva on la certesa desapareix. A vegades hi ha una primera sensació de neguit, vertigen, molèstia o ràbia que després esdevé benestar i seguretat. Els adequats excipients asseguren la penetració transcutània i intervisceral no agressiva del fàrmac.

Dissabte: Torna el Tirant de Cançó amb Eva Dénia Trad Quartet

Dissabte 26 de febrer

TIRANT DE CANÇÓ
20 h Concert d'Eva Dénia Trad QuartetEntrada gratuïta
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Organitza ACPV
Col•labora l'Ajuntament de Gandia - Departament de Cultura

EVA DÉNIA

TRAD QUARTET

Amb aquest nou projecte, Eva Dénia s’endinsa en la música tradicional valenciana. I ho fa des d’una perspectiva moderna i alhora respectuosa amb el llegat musical. Partint dels materials que li proporciona el folklore, construeix un discurs personal, sobri i delicat. Amb arranjaments i lletres originals, el seu repertori repassa alguns dels estils més arrelats a la tradició musical valenciana, com ara fandangos i malaguenyes, romanços, cançons de bressol, seguidilles, jotes, cants de batre i, fins i tot, cant d’estil. Hi inclou també algunes peces pertanyents a la cançó moderna, interpretades des d’una estètica “tradicional”. La instrumentació, feta únicament amb cordes, incorpora —al costat dels tradicionals llaüt, bandúrria i guitarra— el violoncel i el contrabaix, que aporten noves sonoritats. Es tracta d’una mirada afectuosa a un patrimoni musical que ha sobreviscut amb dificultats, que aspira a continuar existint en el segle XXI i que, per tant, necessita enriquir-se i renovar-se.

Eva Dénia se suma així als que, amb diferents propostes estètiques, volen contribuir a la recuperació i a la revalorització de la música valenciana. La seua curiositat la condueix fins a la música tradicional valenciana, i el seu afany per explorar altres llenguatges la porta a col·laborar amb Carles Dénia en un original treball on es revisen alguns dels estils més característics del patrimoni sonor valencià.

www.myspace.com/evadenia

Dijous: "Una altra història" es presenta al Casal

Dijous 24 de febrer
20 h Presentació del llibre "Una altra història" de Vicent Artur Moreno(Denes, 2010)
Amb la presència de Francesc Ferrer, editor del llibre
i Vicent Artur Moreno, autor del llibre
Sala de conferències

Entrevista publicada al Levante (01/11/2010)

Vicent Artur Moreno
´Jaume I fue una especie de ´rotovator´ del amor´ 

La historia como medicina. Vicent Artur Moreno (Valencia, 1962), historiador y doctor en Comunicación Audiovisual, acaba de escribir "Una altra història", una síntesis histórica de la Comunitat Valenciana en forma de "medicamento" que receta para todos aquellos que están enfermos de historia.

RAFEL MONTANER VALENCIA Enamorado de la historia, es licenciado en Arqueología e Historia del Arte, Vicent Artur Moreno nació en Valencia en el año del "Al vent" de Raimón y del "Blowing in the wind" de Dylan. Tal vez por eso continúa preguntándole al viento. Fruto de este interrogatorio es "Una altra història", un libro en que, con mucho humor e ironía, presenta la historia de la Comunitat Valenciana en forma de pastillas contra la ignorancia.

¿Cómo puede ser nuestra historia un medicamento?
Opté por hacer un "libro-medicamento" porque hay mucha gente que no sabe que padece una enfermedad que es el desconocimiento de si mismo. Muchos ignoran que antes que ellos por aquí han pasado muchas culturas, yo diría que como en una gran superficie comercial en un día de rebajas: algunas a toda prisa, muchas se han quedado pero otras apenas las hemos olido. Mi deseo es explicar algunos hechos que han hecho que esta sociedad sea como es.
¿Por qué recomienda tomar estas pastillas de historia?
He intentado transformar este libro en una caja de píldoras porque pienso que hay gente a la que puede venir bien para sentirse más fuerte, más consciente y crítica. Así, cada capítulo es una píldora. Entonces, si el lector esta enfermo de un pasado ancestral tendrá tendencia a leer los primeros capítulos, que hablan de lo que ocurría aquí antes de que existiera la Humanidad, pero si estás enfermo de Edad Media, y dices ¿Que ocurría aquí que no me entero de nada? ¿Había cuatro o tres lenguas? hay una serie de píldoras que te ayudan a "curarte" de ese mal.
¿Y tan malos estamos?
Somos una sociedad lobotomizada, en la que un ciudadano modelo no sabe que hay un trozo de la luna que se llama Munyós por culpa de un valenciano, no sabe que entre catalanes y valencianos recuperamos uno de los conjuntos palentológicos más importantes del mundo, no saben que el Mediterráneo era un mar y no un muro, ignoran que en la batalla de Saratoga -la victoria que decantó la Guerra de la Independencia norteamericana a favor de EE UU-, George Washington llevaba una chaqueta de un tejido hecho en Alcoi.
Y en más de 2.000 años habrá muchas píldoras amargas...
Una de las más amargas, incluso contraindicada es la que protagonizó el general austracista Das Minas la noche del 24 de abril de 1707. Era la noche anterior a una gran batalla y quería acostarse con su prostituta preferida. Como ya estaba un poco mayor y la viagra, evidentemente no existía, no pudo hacer el amor de una forma satisfactoria. Seguramente eso hizo que en la madrugada del 25 de abril de 1707, las tropas de Carlos de Austria se desplegaran de un forma desastrosa. El general Das Minas dirigirá de una manera equivocada aquel movimiento y aquel día perdimos la posibilidad de ser alguna cosa fuerte en el concierto europeo de la realidad de la historia contemporánea.
¿O sea que el sexo ha marcado nuestro devenir histórico?
Evidentemente el sexo es lo que más nos mueve a los humanos, porque son las ganas de perdurar y eso lo tenemos muy enraizado en el ADN. Y en el Mediterráneo aún más, basta con recordar aquello de "a la taula y el llit, al primer crit" o "dels pecats del piu Déu se'n riu".
Pecados de los que no se libra ni el fundador del Reino de Valencia, al que presenta en el libro como "una mezcla de Napoleón, George Clooney i Rocco Sifreddi", el mítico actor de cine porno.
Eso es una concensión para que la gente pueda abrir más o menos los ojos. También me he permitido en esta obra utilizar el humor, porque el humor no sólo abre las bocas sino también las conciencias. Jaume I fue una especie de "rotovator" del amor. Tuvo muchos hijos, 9 oficiales, y seguramente, más de 20 no reconocidos. Muchos de nuestros reyes han tenido una gran intensidad amorosa, porque es también una manera muy vital de sentirse vivo. Jaume I era muy potente en la vida y el amor, pero no hay que olvidar a su nieto Jaume II, el primer rey de la Corona de Aragón que nace a Valencia, no le iba a la zaga. De él una leyenda contaba que en algunos atardeceres, a Mallorca, se veían luces en el mar y los pescadores decían que eran los hijos que había tenido Jaume II que estaban buscando a su padre. Son esas historias que no sabes exactamente que hay de de verdad o de mito, pero algo debería de haber.
¿Estas pastillas de historia también tienen efectos secundarios?
Sí, si se abusa sí. Recomiendo la "ingesta" de capítulo a capítulo. Una lectura reposada. Es un libro basicamente de pequeños hechos históricos que ayudan a entender una sociedad. Así, si se leen más de dos capítulos de una sentada es posible que no te sienten nada bien, porque puede ser que se convierta en esa película complicada de la que te da vergüenza decir al otro que no has entendido nada.
Hechos tan mínimos como que por tan sólo 48 horas no seamos nacionalidad histórica.
En la II República comenzaron a declararse estatutos de autonomías. En aquel ambiente todos los ayuntamientos de Valencia y los políticos se pusieron de acuerdo para proclamar el que iba a ser el futuro Estatuto de Autonomía, pero dos días después estallo la Guerra Civil, con lo que aquello de declarar un País Valenciano dentro de Iberia, quedo en nada. Se aparcó un estatuto que de no ser por la guerra se habría aprobado en 1937 o 1938, como si promulgaron Cataluña y Galicia, con lo que por 48 horas no somos nacionalidad histórica.

Concentracions per TV3 a la Safor

NOTÍCIES RELACIONADES
El cierre de TV-3 en la Safor provoca la primera protesta contra la sede del PP en Gandia, publicada a Gente de la Safor (19/02/2011)

Unas 200 personas secundan la protesta contra el corte de la señal de TV3, publicada al Levante (20/02/2011)

Protesta pel tancament de les emissions de TV3 davant la seu del PP, publicat a InfoSafor (20/02/2011)

Gandia exige la recuperación inmediata de la señal de TV3, publicada a Las Provincias (22/02/2011)

Gandia presentará una moción para recuperar la señal de TV3 en la Comunitat Valenciana, publicada a Safor Guia (21/02/2010)

DECLARACIÓ PÚBLICA D’ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ (ACPV)

València, divendres, 18 de febrer de 2011

Reunida la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer de 2011 ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això està provocat per les renovades amenaces de noves multes del Govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer front a altres dues multes que sumen 600.000 euros. La data límit per fer-ho és el 20 de març si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.

Davant aquesta decisió Acció Cultural considera:

Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.
Un dels motius fonamentals és utilitzar el tancament de TV3 com a pantalla de les greus acusacions que pesen sobre la seua persona com a imputat en el cas Gurtel

Segon.- Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del sr. Francisco Camps va en contra de l'esperit de tota la normativa europea.
Tots els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes audiovisuals. Així s'evita que les fronteres polítiques i administratives siguen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea.

Tercer.- El sr. Francicos Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per poder forçar al tancament de TV3
Així, ha arribat a l’extrem d’impulsar una modificació de llei, amb la nostra entitat com a únic objectiu i destinatari: es tracta de la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual, per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Subratllem que encara no han passat dos mesos de la modificació de la llei.

Quart.- El sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9
Acció Cultural va ser la primera entitat cívica que impulsà la creació de Canal 9. També, des de 1989, va ser la que impulsà l'arribada de Canal 9 a Catalunya. Posteriorment, el Govern català va facilitar la recepció de Canal 9 a Catalunya durant dos anys, mentre esperava tancar un acord de reciprocitat amb la Generalitat Valenciana. Aquest acord va ser rebutjat pel sr. Francisco Camps i es continuà amb la persecució de TV3.

Cinqué.- El sr. Francisco Camps nega els valencians una televisió en la seua pròpia llengua.
Considerem que aquesta discriminació és un atac gravíssim a la llengua i la cultura del País Valencià, en contra dels interessos del nostre poble.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca al sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, en entendre que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

Tot i això, Acció Cultural no considera tancada la història de TV3 al País Valencià. Primer, perquè el fons del conflicte jurídic està pendent de resolució en el Tribunal Suprem i, posteriorment, si cal a d'altres instàncies europees. Perquè tenim la raó.

Finalment, volem agraïr l'esforç i la solidaritat que, tant durant els darrers vint-i-sis anys com en aquests moments, han mostrat cap a Acció Cultural del País Valencià els seus socis, centenars de milers de ciutadans dels País Valencià, Catalunya i les Illes Balears i tota la societat civil del nostre país, siguen associacions, partits polítics, sindicats, etc. etc. A tots, moltes gràcies.

Acció Cultural us convida a sumar-vos a la iniciativa espontània de suport a les emissions de TV3 al País Valencià deixant blocs i webs

SENSE SENYAL

El Govern valencià amenaça a Acció Cultural amb més multes si no apaga TV3 a tot el País Valencià

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha rebut dues notificacions del Govern valencià en les quals es requereix a l’entitat perquè cesse les emissions de TV3 al País Valencià en el seu conjunt. Cadascun dels dos requeriments inclouen l’amenaça d’imposar una multa de 30.000 euros per si no es produeix l’esmentat cessament d’emissions (per tant, un total de 60.000 euros). Però el pitjor és que, de continuar emetent s’anirien imposen dues multes que sumarien 60.000 euros cada quinze dies d’emissió (per tant, 120.000 euros al mes) durant tant de temps com duren les emissions.

L’amenaça de multa es fonamenta en la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual. Aquesta modificació s’ha fet per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat. Som, doncs, davant de la modificació d’una llei amb l’únic objectiu d’incrementar les multes a Acció Cultural: on s’ha vist que un Govern modifique una llei amb l’única intenció de castigar econòmicament una associació cultural sense ànim de lucre fins al punt de buscar el seu ofegament?

El termini per al compliment del requeriment s’esgotarà demà dijous 17 de febrer. Davant de la gravetat de l’amenaça, Acció Cultural del País Valencià reunirà d’urgència la seua Junta Directiva demà dijous 17 de febrer per la nit i realitzarà una roda de premsa l’endemà, divendres 18 de febrer, a les 11 hores, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (carrer de Sant Ferran, 12, de València) per a comunicar públicament la decisió presa.

Document

El Govern valencià imposa com a data límit de pagament de les dues multes de 600.000 € el proper 20 de març

El Govern valencià va iniciar el gener de 2007 (ara fa, per tant, 4 anys) un procés de persecució econòmica i política contra Acció Cultural del País Valencià (ACPV) que té com a objectiu intentar tancar les emissions de TV3 al País Valencià i castigar amb multes desproporcionades una associació cultural sense ànim de lucre com la nostra. Tot i l’extraordinària desigualtat de forces, ACPV ha aconseguit mantenir la major part de la xarxa de repetidors encara en funcionament, però hi ha tres que han estat precintats per la Generalitat (la Carrasqueta a l’Alacantí, Alginet a la Ribera Alta i Llosa de Ranes a la Costera) i els altres tres principals repetidors (Montdúver a la Safor, Perenxisa que cobreix la Ribera Baixa, l’Horta i els Camps de Morvedre i del Túria) i Bartolo (que cobreix les dues Planes) estan sotmesos a diferents procediments judicials impulsats pel mateix Govern amb la intenció d’intentar també tancar-los.

A més de l’amenaça que continua existint, per tant, sobre els repetidors que encara emeten el senyal de TV3 al País Valencià, el Govern valencià ha imposat a ACPV 3 multes per cadascun dels repetidors precintats. La primera, per un total de 126.943,90 €, ja ha estat pagada per ACPV. Queden pendent de pagament dues multes de 300.000 € cadascuna (que sumarien per tant 600.000 € més els interessos meritats).

ACPV va presentar en el seu moment recurs a les dues ordres de pagament, però la darrera Resolució de la Direcció General de Tributs de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana (vegeu document adjunt) ha posat fi als nostres recursos de manera definitiva, i ha ens ha imposat la data del proper 20 de març com a límit per a fer efectiu el pagament del total de les dues multes pendents.

En el cas que ACPV no fera efectiu l’esmentat pagament, les conseqüències serien molt greus:

1r.- S’obriria la via de constrenyiment administratiu i, per tant, el deute s’augmentaria automàticament en un 20% (120.000 € que caldria sumar al principal de 600.000 € més els interessos meritats) i s’obriria un termini de 50 dies per a fer front a aquest deute augmentat. També es meritaria en favor de l’administració autonòmica interessos que passaran a tenir la qualificació jurídica de demora i per cada dia que es mantinga aquesta situació.

2n.- La situació de l’entitat passaria a ser de “no estar al corrent amb l’Administració Pública”, la qual cosa bloquejaria la possibilitat de percebre ajudes públiques de qualsevol tipus.

3r.- Si no es fes front al deute augmentat pel constrenyiment en el termini de 50 dies, s’obriria el procediment d’embargament dels bens i drets de l’entitat (comptes corrents, ajudes pendents de cobrament, propietats immobiliàries i mobiliàries...).

D’aquesta manera, el Govern valencià no només no ha atés les reiterades crides fetes pel Govern de Catalunya per arribar a un acord de reciprocitat entre Canal 9 i TV3, ni ha mostrat cap respecte cap als 651.650 signats de la ILP “Televisió sense Fronteres”, sinó que ha continuat la seua ofensiva judicial i de càstig econòmic contra ACPV, en el que és un cas d’atac a una associació cultural sense precedents.

A més de l’amenaça que continua existint, per tant, sobre els repetidors que encara emeten el senyal de TV3 al País Valencià, el Govern valencià ha imposat a ACPV 3 multes per cadascun dels repetidors precintats. La primera, per un total de 126.943,90 €, ja ha estat pagada per ACPV. Queden pendent de pagament dues multes de 300.000 € cadascuna (que sumarien per tant 600.000 € més els interessos meritats).

ACPV va presentar en el seu moment recurs a les dues ordres de pagament, però la darrera Resolució de la Direcció General de Tributs de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana (vegeu document adjunt) ha posat fi als nostres recursos de manera definitiva, i ha ens ha imposat la data del proper 20 de març com a límit per a fer efectiu el pagament del total de les dues multes pendents.

Recurs desestimat en pdf

“Els governs enganyen els ciutadans amb el poder energètic”

Vicent Martínez Sancho va rebre el Premi Estel d’EU Valldigna

El propassat cap de setmana, Esquerra Unida de la Valldigna va concedir el Premi Estel 2011 al professor jubilat de Física de la Universitat de València, Vicent Martínez Sancho, en un acte celebrat al Casal Jaume I de Gandia, presidit pel secretari de Cultura d’EUPV i portaveu del corrent Nacionalistes d’Esquerres, Víctor Mansanet, qui va lliurar-li una figura d’acer creada per l’artista valldignenc Josep Basset. En l’acte van intervenir el candidat d’EUPV-la Unitat-Verds a l’Ajuntament de Gandia, Xavier López Prats, i la portaveu comarcal i candidata a l’alcaldia de Tavernes de la Valldigna, Karina Verger.
   
Víctor Mansanet va fer una laudatio de l’homenatjat per mitjà de la qual destacà la seua trajectòria com a “intel•lectual, defensor de la terra i promotor de la lluita per la recuperació del patrimoni historicoartístic de la Valldigna”, a més de reconéixer el prestigi del físic simater com a “un dels principals divulgadors de la física en l’àmbit català i en català” i la seua “excel•lència com a docent universitari”. El dirigent d’EUPV assegurà que se li ha concedit aquest premi a Martínez Sancho perquè “no volem que el seu nom siga forçat a l’exili de l’ostracisme o la desmemòria”, i finalitzà la seua intervenció agraint-li al premiat “el seu mestratge, la seua honestedat i integritat, el seu tarannà lliurepensador i la seua aportació com a científic”, a més de la seua “vocació valldignenca i fidelitat al País”.

La conferència del professor Martínez Sancho va versar sobre la vida en la Terra i la pròxima fi de l’homo sapiens sapiens a causa de la poderosa maquinària de destrucció que el mateix ésser humà ha creat, sobretot als darrers seixanta-sis anys. “Es tic preocupat —exposà el físic—, i de vegades commogut, per veure com els governs enganyen els ciutadans” quan parlen sobre el “poder energètic”. El poder energètic, en definitiva, és el poder, i “qui té la capacitat de controlar i dirigir eixe poder, controla i dirigeix el món”.

Per a l’expresident d’ACPV, “quan un govern disposa de la capacitat d’enriquir urani, està en disposició de fer dues coses: o bombes atòmiques o reactors nuclears”, i això suposa un perill per al futur immediat de la humanitat. De fet, la carrera militarista per a obtindre les bombes és tan gran, que tots els països van voler tindre les seues bombes atòmiques. Fins i tot la dictadura franquista va intentar de fabricar-ne, tot i que mancava d’infraesctura científica suficient per a obtindre’n.

Urani enriquit
El poder destructiu de les bombes atòmiques ha augmentat d’ençà que els científics n’han perfeccionat el desenvolupament. Entre els anys 1950 i 1952, els nord-americans van fabricar la bomba d’hidrogen, un artefacte molt més potent i mortífer que l’atòmica que van llançar el 1945 sobre Hiroshima i Nagasaky. El professor Martínez Sancho recordà que en 1985 hji havia 65.000 caps nuclears, una quantitat que en 2002 es redueixen a 20.000 gràcies als tractats de no proliferació entre els EUA i la URSS. Què s’han fet dels 45.000 caps que resten? “Quan s’enriqueix urani —explica el físic simater—, s’acumula un material que quedarà per a segles i segles”. L’urani 235 té una vida mitjana de 700.000 milions d’anys, la qual cosa significa, pera Martínez Sancho, que la el globus terraqui té garantida una contaminació assegurada fins a la seua desaparició, cosa que “podria passar d’ací 50 o 60 anys,si continua l’escalada contaminant que produeixen no les bombes de neutrons o d’hidrogen, sinó les restes que genera l’energia nuclear”, a més d’altres efectes de la contaminació produïts per residus derivats de la producció d’altre tipus d’energia, els quals són la causa del canvi climàtic, provocat per l'escalfament global que determinats residus gasosos (extrets dels combustibles fòssils) generen pel denominat “efecte hivernacle”.

Despeses radiactives
“Les despeses radioactives són les úniques que no hi ha cap d’empresa d’assegurances que les vullga assegurar si no tenen el vist i plau del govern”, va afirmar Martínez Sancho, per això “quan aquestes empreses fan fallida, tot els ciutadans en paguem els desperfectes”, la qual cosa contradiu les opinions d’altres il•lustres científics, com ara el físic nuclear Manuel Lozano Leyva, catedràtic de Física Nuclear i antic representant de l’Estat espanyol en el Comité Europeu de Física Nuclear, durant el govern de Felipe González, qui pensa que potser s’imponga l’energia nuclear no per raons econòmiques, sinó per qüestions geoestratègiques, ja que opina que “els europeus han de forçar els seus governs a optar per la independència energètica i deixar d’estara les mans dels governants”, extrem al que s’oposa Martínez Sancho, junt amb la prestigiosa metgessa, nominada al Premi Nobel de la Pau i activista antinuclear, Helen Candicott

“Si la terra es contamina, desapareix la civilització”, sentencia el Premi Estel, per a qui l’única solució és “educar els ciutadans i educar els polítics perquè els cementiris nuclears estiguen en un altre planeta que no tinga vida, ben lluny de la Terra”. Al remat, el físic valencià recomana “emmagatzemar els residus radioactius i exportar-los a un planeta del sistema solar per tal que els nostres fills puguen gaudir d’un futur, un futur que passa necessàriament, per a l’expresident d’ACPV, pel desenvolupament de les energies renovables.

Dijous: Projecció del documental "Dolçaina: del carrer a l'aula"

Dijous 10 de febrer
20 h Projecció del documental "Dolçaina: del carrer a l'aula"
Amb la presència de Jordi Cano (guió) i Ruben Soler (direcció)
Sala de Conferències

Dolçaina: del carrer a l'aula (teaser 2010) from Rubén S. Ferrer on Vimeo.



A principis dels anys 70, la processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí es veié afectada per la mancança de dolçainers, responsables des de fa segles de la característica atmosfera sonora de les festes dels pobles valencians. Des d'aleshores, l'instrument i els seus intèrprets han experimentat un desenvolupament tant tècnic com acadèmic, premiat amb un immens reconeixement social.

Dolçaina: Del carrer a l'aula és el primer documental produït pel CEIC Alfons el Vell on s'entrevista a alguns protagonistes d'aquest canvi. Dolçainers com Joan Blasco i Xavier Ricart reflexionen sobre les conquestes obtingudes i el camí que queda per recórrer, juntament amb altres músics i colles com l'Agrupació Cultural de Dolçainers i Tabaleters Grup 'el Cudol'.

La idea sorgeix del dolçainer Frederic Santamaría amb qui el guionista Jordi Cano Deltoro es va posar en contacte fa any i mig. Després de conèixer la història de la dolçaina i com s'ha anat recuperant al País Valencià van veure la possibilitat d'elaborar aquest documental amb les imatges registrades per l'equip de Lalomita Films.

ACCIÓ CULTURAL ORGANITZA COMISSIONS PER LA LLENGUA A TOT EL PAÍS VALENCIÀ

L’ENTITAT IMPULSA UNA CAMPANYA PER L’ÚS SOCIAL
DE LA LLENGUA

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha impulsat des del seu naixement, ara fa 40 anys, polítiques de normalització lingüística que, en cada moment, han estat clau per avançar en aquest sentit: als anys 70 va ser la formació de 10.000 professors mitjançant els Cursos Carles Salvador que van possibilitar l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià; als anys 80 va ser l’arribada de TV3 al País Valencià com a primer pas per a garantir la presència de la nostra llengua en l’àmbit àudio-visual; als anys 90 va ser l’impuls dels cantants i grups valencians en català com a mitjà per a connectar les joves generacions amb l’ús de la llengua, mitjançant els Tirant de Rock i, posteriorment i fins avui, els circuits Tirant de Cançò i el concurs Amplifica’t…

Ara, iniciat el segle XXI, Acció Cultural entén que és necessari fer un nou pas endavant en la normalització lingüística: cal guanyar espais d’ús social més enllà de l’ensenyament, per dues raons: primer, perquè si no el que s’avança en l’ensenyament no es tradueix socialment, perquè bona part dels xiquets i els joves formats en català acaben socialitzant-se en castellà; segon, perquè la societat valenciana és prou madura i, en aquest sentit, hi ha una demanda creixent d’avançar en els diferents àmbits d’ús.

Acció Cultural considera que, concretament, hi ha dos àmbits en els que és necessari i possible plantejar avanços respecte a l’ús de la llengua: són els que fan referència a la nostra relació amb l’administració autonòmica, d’una banda, i amb l’empresa privada (bancs i caixes, superfícies comercials, empreses de telefonia mòbil i internet…), d’una altra.

Per això, Acció Cultural impulsa la campanya “Tenim drets”, que té una doble vessant:

-informativa i pedagògica: mitjançant l’edició d’una Guia de Drets Lingüístics volem informar els valencians que tenen uns drets legals com a catalanoparlants, i mitjançant l’edició de senzills manuals de conducta en forma de tríptics i d’una sèrie de material (cartells en diversos formats, diferents models d’adhesius…) fem pedagogia de la necessitat d’un comportament col·lectiu de fidelitat lingüística, d’exigència de respecte als nostres drets i de consciència de la nostra capacitat d’aconseguir avanços en aquest camp si ens mantenim fidels a la llengua de manera col·lectiva

-d’accions concretes: Acció Cultural instarà els valencianoparlants a accions concretes al llarg de l’any (com ara, en el moment de la declaració d’Hisenda, a fer-la en la nostra llengua, tant si és en paper com per internet).

D’altra banda, aquesta campanya tindrà una triple articulació organitzativa:

-d’extensió al conjunt del País Valencià mitjançant una xarxa territorial d’activistes organitzats en Comissions per la Llengua en 150 poblacions valencianes on Acció Cultural té presència;

-d’atenció particular a la implicació dels joves mitjançant l’organització de Comissions per la Llengua en 200 instituts i totes les universitats valencianes;

-d’imbricació social mitjançant el treball conjunt amb les prop de 200 associacions de tota mena que ja van col·laborar amb nosaltres en la ILP “Televisió sense Fronteres”.

Això per tant ens pot permetre implicar a molts milers de valencians, en un esquema en xarxa que convertesca aquesta iniciativa en la campanya de tots.

De fet, partim de l’experiència exitosa d’aquella ILP, que ens va permetre aconseguir que 253.000 valencians signaren per TV3 (i arribar a pràcticament el doble: per cada signant, hi ha una mitjana d’una altra persona a la que li arriba la proposta encara que finalment no acabe signant).

Per facilitar aquest progressiu canvi de comportaments que implica aquesta campanya, hem creat també una web específica: http://acpv.cat/tenimdrets/index.html i un telèfon de la llengua -902 117 076- i una adreça electrònica tenimdrets@acpv.cat per a informació i gestió de denúncies. La campanya comptarà amb el suport del nostre Servei Jurídic i de l’equip de l’Institut de Politica Lingüística d’ACPV, així com de la xarxa de casals, a on qualsevol valencià podrà adreçar-se per a demanar informació, gestionar peticions de canvi de llengua en els escrits que rep de l’administració i dels bancs o empreses amb qui té alguna relació econòmica, així com presentar denúncies o recursos en defensa dels nostres drets lingüístics, les quals seran gestionades per ACPV.

Amb aquesta campanya, Acció Cultural busca la mobilització de milers de valencians entorn d’una xarxa de Comissions per la Llengua flexible, amb forta implantació territorial, amb el suport pràctic de la nostra infraestructura, per aconseguir un canvi de mentalitat en el sentit de promoure la lleialtat lingüística dels valencianoparlants i aconseguir objectius concrets, positius i possibles. I d’aquesta manera iniciar una dinàmica que pot implicar moltíssims valencians en l’objectiu de fer real un avanç concret en els usos socials de la llengua.

Divendres: Premi al valor i coratge democràtic a Vicent Martínez i Sancho

Divendres 4 de febrer
20 h Premi l'Estel al valor i coratge democràtic a Vicent Martínez i Sancho, professor de Física de la UV i expresident d'ACPV
Presenta la professora Joana Brines
Actua el cor de cambra Quinze de Març de la Valldigna
Sala de Conferències
Organitza Nacionalistes d'Esquerres-Esquerra Unida del PV

Vicent Martínez i Sancho, nascut a Simat de la Valldigna, és professor de la UV i ha estat president d'Acció Cultural del País Valencià.

+ info

Llegiu l'article de Víctor Mansanet al Levante (04/02/2011)

Nou projecte de Jonathan Bellés

Thinking About és el títol de la nova peça audiovisual de l'equip 451. Es tracta de la primera vídeo dansa dirigida pel jove realitzador Jonathan Bellés, que als 22 anys ha estat encarregat de dirigir un documental sobre René Magritte a Brussel•les, al costat de Beatriz Heredia, directora artística d'ambdues peces.

L'obra, que estarà dividida en tres grans blocs, ens submergeix en el món del pensament, on predomina la dansa clàssica, en l'instint que es compon de la dansa contemporània i en el sentiment, composta de dansa abstracta. Tot això mitjançant la coreografia creada i interpretada per la ballarina Sheila Toledo.

Actualment l'equip, compost per professionals de l'audiovisual, estan treballant en les següents seqüències que es rodaran al febrer. La música corre a càrrec del compositor valencià Miquel Àngel Múrcia, qui duu cinc anys treballant amb l'equip 451.

Aquesta nova producció compta amb el patrocini de la facultat de Belles Arts de Sant Carles i la direcció del Màster en Producció Artística. A més de comptar amb la col•laboració de la Universitat Politècnica de València, lloc on s'estan desenvolupant els rodatges de les diferents seqüències de Thinking About.

Podeu veure el trailer, fotografies i seguir el procés del projecte a través de la web www.produccions451.com.



Video Danza (Teaser 2010) from Video arte de Jonathan Bellés on Vimeo.

35 anys fent cantar i ballar un poble

Divendres 28 de gener es va presentar al Casal Jaume I el llibre "Al Tall, música per a un poble", escrit pel simater Víctor Mansanet.

A l'acte va acudir Vicent Torrent, fundador del grup. També es va projectar el documental de la Universitat d'Alacant "Al Tall, cantar rasant a la terra".

Reunió de Coop57 al Casal Jaume I

 

+ info

El Casal Jaume I repassa els 35 anys d'història d'Al Tall

Divendres 28 de gener
20 h Presentació del llibre "Al Tall, música per a un poble"
(Bromera, 2010)
Hi intervindran Vicent Torrent i Manuel Miralles, fundadors del grup; i Víctor Mansanet, autor del llibre.
Sala de Conferències

Després de 35 anys, Al Tall continua mantenint la seua funció social i cívica, a més de l’artística. Els seus components han creat, adaptat i divulgat una música que incita a la convivència i a la participació, a la sàtira i a la ironia, i alhora a la reflexió. De fet, sense la intervenció decidida d’Al Tall, hauria desaparegut una part del patrimoni sonor valencià. Tal com afirma Víctor Mansanet en aquest volum, el grup ha rescatat de les ruïnes de la tradició sonora peces d’un gran valor artístic i documental, a més d’instruments que havien sigut soterrats en el passat més immediat, ritmes erosionats i gèneres sotmesos a la dura llei del mercat.

Amb Al Tall, el poble valencià recupera el cant espiritual de la senzillesa i la melodia que amera de tradició la nostra cultura. Aquesta formació representa, potser com cap altra, la veu del poble que canta i balla.

+info

Les dones entren a poc a poc en l'estructura de les Falles i els Moros i Cristians

S'ha avançat molt, tot i que encara queda molt perquè les dones tinguen el mateix rol que els homes en les festes populars. Aquesta és una de les conclusions de la taula redona que es va celebrar al Casal Jaume I el passat dijous 20 de gener.

Isabel Bolinches va parlar del paper de les dones en la festa del Moros i Cristians d'Oliva. Bolinches es va definir com a pirata, ja que pertany a la filà dels Pirates d'Oliva, i va ser la primera capitana cristiana "del món", com li agrada recordar-ho.

Segons Isabel Bolinches, en Oliva no hi ha discriminació entre homes i dones dins de la festa, segurament perquè és molt recent. Enguany en el bando cristià hi ha dues dones al capdavant, una capitana i una ambaixadora. I al bando moro, hi ha una ambaixador, ja que el capità és un home.

Les falles també van centrar la taula redona. Maria José Vilaplana, de la falla de l'Alqueria Nova, va comentar que les dones han entrat a poc a poc en els llocs més importants de les falles. Vila plana va ser la primera presidenta de les falles de Gandia, i ara ja hi ha sis dones presidentes, encara que queda arribar a la presidència la Federació de Falles.

"Les dones són el puntal de les falles, els homes vénen darrere", resumeix Maria José Vilaplana.

Aquesta situació contrasta molt amb la festa de Moros i Cristians d'Alcoi. Així ho va recordar Verònica Gisbert, autora d'una tesi sobre els rols dels homes en aquesta festa i la discriminació de les dones. En Alcoi, ara només les dones poden desfilar d'acompanyants en la processó i en l'entrada, no tenen drets.

NOTÍCIES RELACIONADES
Solidaridad con las "moras y cristianas" de Alcoi, publicada al Levante (23/01/2011)
Les dones entren en l'estructura de les Falles i els Moros i Cristians a la Safor, publicada a Safor Guia (24/01/2011)

Dijous: Tres dones debatiran sobre el seu paper en les festes populars

Dijous 20 de gener
20 h Taula redona "La discriminació de les dones en les festes populars"
Amb Verònica Gisbert, llicenciada en Criminologia i autora de la tesi "Ni moras ni cristianas";
Isabel Bolinches, primera capitana cristiana d'Oliva;
i M José del Olmo, vocal de cultura de la Federació de Falles de Gandia i sotssecretària de la Falla de Roís de Corella.
Sala de Conferències

“Les festes són un gran bastió de poder masculí”, entrevista a Verònica Gisbert a l'Avui (02/11/2010)

Eliseu Climent: “En política, el País Valencià és un poc italià”

Entrevista publicada a l'Avui (18/01/2011)

El paper de les dones en les festes populars

Dijous 20 de gener
20 h Taula redona "La discriminació de les dones en les festes populars"
Amb Verònica Gisbert, llicenciada en Criminologia i autora de la tesi "Ni moras ni cristianas";
Isabel Bolinches, primera capitana cristiana d'Oliva;
i M José del Olmo, vocal de cultura de la Federació de Falles de Gandia i sotssecretària de la Falla de Roís de Corella.
Sala de Conferències

Consulteu esta notícia sobre la tesi de Verònica Gisbert "Ni moras ni cristinas" que es va publicar a El País (18/10/2010), on s'analitza la discriminació de les dones en les festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Imatges de la inauguració de socarrats de Cristina Sanz

Exposició "El socarrat, una part del nostre art" de Cristina Sanz Vidal
Sala de la Muralla

Oberta fins al 18 de febrer

Eva Dénia actuarà al Tirant de Cançó 2011 a Gandia

Eva Dénia Trad Quartet actuarà al Tirant de Cançó 2011 a Gandia, a la Casa de la Cultura. Serà dissabte 26 de febrer, a les 8 de la vesprada.

Mentre us deixem amb el vídeo del Tirant de Cançó del 2010, on Òscar Briz va actuar a la Sala d'Art de Gandia (al minut 10 del vídeo).

Juli Capilla presenta "Raspall" a la Font d'en Carròs

Divendres, 14 de gener
20 h, Presentació poemari "Raspall" de Juli Capilla
Premi ciutat de València 2009
Amb Miquel Fuster, Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut
Consuelo Peiró, regidora de Cultura de la Font
Salvador Ortells, escriptor i crític literari
Juli Capilla, autor del poemari "Raspall"
Casa de Cultura de la Font d'en Carròs

Ara ja no vas a l’era amb la dula:
no hi jugueu a raspall –ni a res–,
i en l’arç perdut a la forest dels somnis
a penes queden signes de la sang
del gerd sucós, vermellonenc, escàpol
del primer bes.
I el nom que de la rosa
ensumes perd amb una subtilesa
tràgica el seu perfum, impàvid, íntim. 

Amb aquest acte retem un homenatge al nostre esport nacional, la pilota valenciana, i a tots els jugadors de pilota i als aficcionats que durant tants anys han estat fidels en aquest esport. Vaja un brindis perquè els xiquets de País Valencià troben els seus referents esportius en l’esport de la pilota. També volem homenatjar Juli Capilla pel seu mestratge a l’hora de combinar la poesia i la pilota. Per tot plegat, pensem que és un acte que us pot interessar. Hi sou tots convidats.


Organitza l'Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut

"El socarrat, una part del nostre ar" a la Sala de la Muralla

Divendres 14 de gener
20 h Inauguració de l'exposició "El socarrat, una part del nostre art" de Cristina Sanz Vidal
Sala de la Muralla
Oberta fins al 18 de febrer

Cristina Sanz ha estat sempre vinculada al món de l’art, en especial a la ceràmica, com una passió molt prematura, ja que als 7 anys ja assitia a l’escola municipal de ceràmica de Tavernes de la Valldigna, classe impartides per Mª Victoria Martín Gómez de las Heras. Hi va assistir durant 12 anys (1988-2000).

També s'ha format en delineant i ha assistit a l’Escola Superior de Ceràmica de Manises, la seua meta des de sempre.  Va abandonar l’escola municipal per a continuar els estudis a Madrid. Una volta finalitzat, els vaig ampliar a València.

Ara, després de molt anys, torna a la ceràmica, presentant una exposició, el socarrat, que li dóna nom, tant a una tècnica com a un estil, exclusivament valencià. És una ullada al passat de la nostra història.

Formació acadèmica

2009. Llicenciada en Belles Arts en la Facultat de Sant Carles (UPV), especialitat en Conservació i Restauració d’escultura.
2003. 2n curs en l’escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Madrid, especialitat escultura.
2001. Tècnic Superior en Arts Plàstiques i Disseny, especialitat Ceràmica Artística en l’Escola Superior de Ceràmica de Manises.

1998. Tècnic auxiliar en Delineació, en l’escola de Formació Professional de Beniarjó.
1995. Graduat escolar, en el col•legi Alfàndech de Tavernes de la Valldigna.
1988-2000. Escola municipal de ceràmica, impartida per Mª Victoria Martín Gómez de las Heras, organizat por l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna.

Experiència professional
2009. Conservació i restauració dels taulells dels Borgia. Gandia.
2006. Conservació de la muralla d’època medieval, en la localitat de Gandia.
2006. Conservació de dos piscines, datades en època romana (caldarium i frigidarium), en el jaciment arqueològic del Rejolar, en la ciutat de Gandia.
2004. Restauració de un forn ceràmic en El Raval (barri mudèjar –morisc). Gandia.
2001. Pràctiques d’empresa en el museu de ceràmica de Paterna, com a conservadora- restauradora de material ceràmic i arqueològic.
2000-2001. Professora de ceràmica en el col•legi Públic Virgen del Carmen de la Eliana, València.

Dimecres 5 de gener: Festa del joguet en valencià

La Plataforma per la Llengua País Valencià organitza la "Festa pel joguet en valencià" a Gandia

La festa consistirà amb el repartiment de cartes pels reis mags en valencià, diversos tallers i activitats amb joguets en valencià

Amb l'arribada de les festes de Nadal, la Plataforma per la Llengua País Valencià hem vingut desenvolupant la ‘Festa pel joguet en valencià!'. Les poblacions d'Oliva i Benimaclet han estat els llocs on s'han desenvolupat amb anterioritat. Enguany, portarem la festa a Gandia.

La ‘Festa pel joguet en valencià!' consisteix amb el repartiment de cartes pels  reis mags en valencià, diversos tallers i activitats per als més menuts. La festa tindrà lloc el proper dimecres, 5 de gener, des de les 11 del matí, a la Plaça dels Colomets de Gandia. 

Llista de jocs en valencià ACÍ

NOTÍCIES RELACIONADES
Gandia acoge la Festa del Joguet en Valencià, publicada a Las Provincias (04/01/2011)

El Casal es queda petit en la presentació del llibre "Memòries d'un porc"

Dimecres 22 de desembre va tindre lloc al Casal Jaume I de Gandia la presentació de la novel·la Memòries d'un porc, del gandià Santiago Diaz i Cano, Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de 2010 (editada per la Universitat Autònoma de Barcelona).

Marina Bordes, filòloga i professora de valencià al col·legi ABC de Gandia, va parlar de l'obra tot destacant la riquesa i precisió del llenguatge; també va dir que el protagonista és com és i que evoluciona però no canvia, ni pretén redimir-se ni d'altres sensibleries de l'estil. Després va presentar a l'autor, tot esmentant la llarga llista de premis, una quinzena, assolits per Diaz i Cano en certàmens de narrativa breu en tan sols tres anys i escaig.

L'autor va reconèixer que aquesta obra no és una lectura per a tots els públics, i va encoratjar els presents a ser lectors "atents i valents" i a no deixar-se estabornir per l'obvietat, per allò més escandalós i cridaner, perquè llavors es perdrien totes les subtileses que hi ha amagades al text. També va criticar la puixança encara d'una moral puritana i hipòcrita, cursi i pansida que arriba a afectar fins i tot la literatura. Per acabar va invitar tothom "a fer una botifarra simbòlica als covards i poc imaginatius", i va afegir "en temps de crisi -més que mai- produïu cultura, consumiu cultura, regaleu cultura".

Finalment va haver un torn de preguntes molt animat. El públic va gaudir de valent i va aplaudir amb ganes després de cada parlament.

En últim lloc, va haver signatura i dedicatòria d'exemplars. La millor prova de l'èxit d'aquest acte és que van faltar llibres i cadires.

Venda d'entrades del Festivern 2010-2011 al Casal

Ja podeu comprar les entrades del Festivern al Casal Jaume I de Gandia (Carrer de la Dona Teresa, 2 tel 96295122) i al Bar del Casal (mateixa adreça).

Preu: 19 € anticipada (venda fins al dia 30 de desembre)

Dimecres: Presentació del llibre "Memòries d'un porc"

Dimecres 22 de desembre
20 h Presentació del llibre "Memòries d'un porc" de Santiago Diaz i Cano
(UAB, 2010) Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de 2010
Presenta Marina Bordes
Hi participa l'autor del llibre
Sala de Conferències

  

Ressenya: Memòries d’un porc narra les aventures i desventures d’un dropo impenitent que se’n fot de l’opinió dels altres. Aquest individu políticament incorrecte, amb un deix naïf i una formació literària tardana i caòtica, ens conta en primera persona la peripècia vital pròpia, passada pel garbell del record i des de la seua inevitable malaptesa general, però amb certa pruïja d’estil. Tot plegat, una barreja, un punt d’equilibri ben treballat entre moments on predomina la cura i la pretensió estètica amb d’altres en què el nostre protagonista es veu arrossegat pel seu propi discurs, tot deixant aflorar les maneres més vulgars i bròfegues però també les dèries, fòbies i neguits més íntims i sincers... Una obra singular, narrada amb una veu personal i atípica, honesta, punyent i burxadora; una obra entretinguda i divertida, però no banal.

Santiago Diaz i Cano és pixaví de Gandia (la Safor, País Valencià), terreta d’Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella o sant Francesc de Borja, entre d’altres –i això, sense fossar gaire. Llicenciat en Ciències Físiques, imparteix classes de matemàtiques per a alumnes d’ensenyament secundari. Pel que fa al món de la literatura es considera –ara per ara– un amateur, un diletant, un nouvingut o –fins i tot– un intrús; però ja ha amenaçat de quedar-s'hi. També manté –d’aquella manera– el bloc literari «L’Escurçó» (www.sadic.eu). A banda del guardó per la present novel·la, ha obtingut una pila de premis a diversos certàmens de narrativa breu arreu dels Països Catalans.

Podeu llegir les primeres pàgines del llibre ACÍ

La Diputació de València menysprea el valencià i menteix

La Diputació de València ha respost a la queixa que va fer la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna en referència a la discriminació del valencià en els seus serveis. En concret, el Casal Jaume I va denunciar la posada en marxa del Mapa Cultural de la província de València només en idioma castellà, deixant de banda la llengua dels valencians.

Ara la Diputació de València respon "menyspreant" la llengua oficial del País Valencià, que ja que en el seu escrit de resposta intenta equiparar el valencià a llengües forànies, com són l'anglés i el francés. En cap cas, la Diputació de València equipara el valencià al castellà com a llengües oficials del nostre territori. Sempre deixa en un segon o tercer terme el valencià.

A més, en l'escrit de resposta la Diputació menteix. Diu que els productes i serveis del SARC de la Diputació són en valencià. En estos moments, per exemple, el perfil de Facebook de la Diputació està només en castellà. O les notes de premsa que emet la Diputació són també només en castellà.

Però la discriminació del valencià per part de la Diputació que presideix Alfonso Rus ve de lluny. La primera edició de la campanya "La Dipu te beca" es va fer exclusivament en castellà.

La Fundació Casal Jaume I demana a les administracions públiques que complisquen la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i prioritzen la llengua històrica de País Valencià per a donar-li el prestigi que es mereix. Demanem que el PP deixe de discriminar el valencià.

Un tros del Patrimoni de la Humanitat entra al Casal

El Chor de Xeraco va interpretar per quart any consecutiu el Cant de la Sibil·la. Enguany Carla Vidal fa posar la veu a la Sibil·la, i Marcel Moliner, va fer l'acompanyament musical amb el teclat.

Els roders del segle XIX en terres valencianes

La presentació de llibre "El tio Joan de la Marina" va servir per endinsar-se en la història del bandolerisme del segle XIX a través de llegendes, paratges i personatges perseguits per la justícia.

El periodista de Tavernes de la Valldigna, Vicent Mifsud, que treballa a Ràdio 9 en la secció de successos, va explicar que Manel Arcos, autor del llibre, ha sistematitzat una matèria molt dispersa d'una època poc analitzada. "Manel Arcos ha fet una treball acurat de periodista amb rigor. La història està narrada com si passara en l'actualitat", va puntualitzar Vicent Mifsud. El llibre descriu una època on hi havia una gran violència, amb pobresa i desigualtat social. Els bandolers, llavors, no eren vistos com a delinqüents.

Pel que fa a la llengua emprada, el llibre usa un llenguatge planer, pròxim al lector sense oblidar el rigor històric.

L'autor del llibre, Manel Arcos, va destacar tres aspectes de l'època del bandolerisme que el llibre ha intentat recollir: En primer lloc, la violència social; en segon lloc, el vincle amb la terra, els roders coneixen el terreny pam a pam; i en darrer lloc, el vincle polític que implic alcaldes i jutges.

"No es tracta d'una violència comuna, és una violència social de gent jove que vivia en l'àmbit rural que planta cara a un estat decadent", va concloure Manel Arcos.

D'eixa època ens ha arribat frases fetes com "Acabar com Camot", que era un bandoler de Xàtiva que va ser afusellat; com "Qui vestit va a Forna, despullat torna"; o "Quedar-se com la dona de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet".

El Cant de la Sibil•la torna al Casal per a donar la benvinguda al Nadal

Divendres 17 de desembre
20 h El Cant de la Sibil•la Interpretat pel Cor de la Sibil•la de Xeraco
A continuació, degustació de dolços de Nadal i brindis amb cava
El cant de la Sibil•la ha estat declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat
Sala de Conferències

Este divendres s'interpreta aquest cant declarat Bé Immaterial de la Humanitat
Des de fa quatre anys que de manera interrompuda s'interpreta el Cant de la Sibil•la al Casal Jaume I, una festa que serveix per a donar la benvinguda al Nadal.

El Chor de Xeraco acompanya la Sibil•la en el seu cant. Enguany, la trobada tindrà un toc d'alegria ja que el Cant ha sigut declarat Bé Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

En acabar el Cant, els assistents tastaran diferents dolços de Nadal i brindaran amb cava.

La Sibil•la
De sempre els humans hem deixat la rutina quotidiana per celebrar esdeveniments de caràcter personal (aniversari, noces) o col•lectiu en festes tradicionals que ens fa viure de forma temporal un trencament en la manera de comportar-nos habitualment. La música ha acompanyat quasi sempre les activitats festives i en el cas del Nadal trobem el Cant de la Sibil•la emmadeixat entre la tradició gentil i cristiana.

Les Sibil•les eren dones, sempre verges, de temperament aspre a les quals s’atribuïa un cert poder profètic i es tenen notícies d’elles des del segle V abans de Crist. De totes, és la Sibil•la Eritrea la que anuncia la vinguda de Jesucrist i el dia del Juí Final. En principi es va traduir del grec al llatí i a partir del segle XIII a les diferents llengües romàniques.

El Concili de Trento (1545-!563) va prohibir aquestes celebracions extralitúrgiques ja que precisament l’esperit de la Contrareforma pretenia tornar a la senzillesa i l’austeritat primitives així com la supressió dels abusos d’alguns eclesiàstics. De tota manera els autors sacramentals i el Misteri d’Elx han quedat com a reminiscències d’aquells segles i malgrat l’abolició de Trento la tradició de la Sibil•la es va mantenir viva ininterrompudament a Mallorca on gaudeix d’un gran reconeixement fins al punt de ser declarada en 2005 Bé d’Interés Cultural pel Consell Insular de Mallorca. Per tant estem davant d’un costum d’origen pagà incorporat a les celebracions cristianes amb components poètics, musicals i en certa mesura teatrals.

A la nostra comarca de la Safor, el pare Vicent Faus, escolapi, que va faltar el mes d’abril d’enguany en un accident de trànsit, va introduir el Cant de la Sibil•la a la missa del Gall de l’ermita de Santa Anna en 1979 amb una versió procedent d’un Breviari de la catedral de València de 1533.

+ info

NOTÍCIES RELACIONADES
"La Sibil·la quiere proteger su canto", publicada a Las Provincias (17/12/2010)

Gandia inicia els tràmits perquè el Cant de la Sibil·la siga Bé de Rellevància Local, publicada a Safor Guia (20/12/2010)

"Tots som el món"

Liduvina Gil i Vicent Gràcia tanquen el cicle Drets Humans i Societat Civil

Després d´unes breus paraules d´agraïment per part de l´organització a tots els participants en el cicle, la regidora d'Educació de Gandia, Liduvina Gil, va recalcar la importància de lligar conceptes com democràcia, ciutadans, societat civil i educació.  Educació en valors, en consciència social i en el cultiu de eixos valors, perquè els conflictes d´interessos que comporta la convivència es puguen resoldre amb assertivitat, amb una visió generosa del que són els drets Humans i el que és la democràcia com l´escenari del Drets Humans i això vol dir aplicar-los dia a dia", va explicar Gil.

La regidora d'Educació va comentar que "l´escola i la família són els transmissors de valors. Tal vegada el sistema educatiu en tots els seus nivells hauria d'implicar-se més en els valors humans i menys en els continguts, perquè el xiquets i els joves puguen ser protagonistes de les seues vides en un futur". Liduvina Gil va demanar  més implicació a les famílies en l´educació dels seus fills en aquests valors que porten a assolir una harmonia democràtica.

Per últim, la regidora d´Educació va fer un repàs dels projectes relacionats amb els Drets Humans i l´ajuda humanitària als quals dóna suport l´Ajuntament de Gandia, com les escoles al Txad, país que ella mateixa ha visitat.

Per altra banda, Vicent Gràcia, mestre i membre de l'associació "Mestres que fan escola",  va fer un recorregut per la breu història de la seua associació, que naix d´una trobada de l´Escola d´Estiu de 2008, amb la temàtica dels Drets Humans. Diverses personalitats van parlar en eixe encontre i com a fruit de la reflexió va nàixer la idea de passar a l´acció. “Mestres que fan escola” dedica els recursos econòmics, que recull mitjançant els seus socis i col•laboradors, íntegrament a donar suport a la creació d´escoles al Congo, en zones que han patit conflictes bèl•lics. Esta ajuda va directament i sense intermediaris a professionals de l´educació de eixe país, dotant de recursos a gent que desenvolupa projectes educatius i que coneixen bé la realitat a la qual s´enfronten.

En el debat posterior a les intervencions, es va incidir de nou en la necessitat d'educar en valors i convivència i en el perill d´aïllament individualista que comporten les noves tecnologies que s´utilitzen per a la transmissió de continguts curriculars, i que a més a més, un dia acabaran obsolets, mentre es deixa de costat la necessitat d'educar per a tenir criteris propis per a poder viure la vida profundament com a éssers humans.

El públic va parlar de la identitat col•lectiva que tracta d´assolir l´educació en Drets Humans. Vicent Gràcia va citar Joan Brossa: “Tots som el món”.

Per a concloure el cicle, Liduvina Gil va dir unes paraules en referència al poema de Joan Brossa: “Quan parlem de la crisis, hem de pensar en aquells que estan pitjor i no oblidar-nos d´ells”.

Dijous 16 de desembre: Presentació del llibre "El Tio Joan de la Marina"

Dijous 16 de desembre
20 h Presentació del llibre El Tio Joan de la Marina: Un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria(1851-1878) de Manel Arcos.
(Edicions Tívol, 2010)
Presenta Vicent Mifsud i Estruch, periodista de Ràdio 9
Sala de Conferències 

Presentació del llibre de Manel Arcos (Oliva, 1965), periodista, redactor de ràdio i guionista per a la televisió fins al 1999, ara es dedica a la investigació històrica. El 2008 la Societat Coral El Micalet amb el XVè Premi Francesc Ferrer i Pastor d'assaig pel treball La senda dels lladres: Bandolerisme al voltant de la serra de Mostalla (1806-1839). És autor de nombrosos opuscles i articles també relacionats amb el bandolerisme vuitcentista valencià.

Sinopsi
La història de l'adorer Vicent Estruch Mascarell és la d'un home a qui el destí li va jugar una mala passada. Després de passar uns anys als presidis del nord d'Àfrica, es va escapar per tornar a la seua terra. A partir de llavors, el jove d'Ador es convertia en pròfug. Amics i enemics, i també víctimes, el van conèixer pel malnom del Tio Joan de la Marina. L'autor narra les malifetes del roder i la seua banda per les terres valencianes.


Llegiu l'article d'opinió de Vicent Misfud al diari Las Provincias (16/12/2010)

Els jutjats deneguen a la Generalitat l’autorització per a precintar el repetidor de TV3 del Montdúver

És la quarta vegada que els tribunals deneguen aquesta autorització intentada des de 2007 pel govern de Camps

El Jutjat Contenciós Administratiu Número Quatre de València en interlocutòria de data 3 de desembre de 2010 i que ha estat notificada avui, ha declarat que "no procede el otorgamiento de la autorización de entrada para acceder al centro reemisor de televisión situado en la cima del pico Mondúber, en la localidad de Xeresa, instado por Dña. Dora Ibars Sancho, Directora General de Promoción Institucional de la Presidencia de la Generalitat".

És la quarta vegada que els Jutjats i Tribunals deneguen aquesta entrada instada per la Generalitat: en efecte, a l’inici del conflicte, l’any 2007 la Generalitat Valenciana va demanar autorització d’entrada sobre aquestes mateixes instal·lacions i l’entrada va ser denegada mitjançant la Interlocutòria de 20 d’abril de 2007, del Jutjat Contenciós Administratiu Número Dos de València per apreciar-se, entre altres coses desproporció en la mesura i absència de perjudicis a tercers en l’activitat denunciada.

Posteriorment, el Jutjat Contenciós Administratiu número Quatre de València, per Interlocutòria de 26 de febrer de 2008, va denegar novament l’autorització d’entrada en entendre que com que Acció Cultural havia recorregut la resolució de fons en la que es basava el tancament i el recurs no s’havia resolt encara pels Tribunals, procedir a executar la mesura deixaria sense sentit el plet, és a dir, hi hauria una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva interessada per l’entitat. La Generalitat, recorregué la segona resolució denegatòria en apel·lació però contràriament al que s’esperava, la denegació va ser ratificada per la Interlocutòria de data 27 de juny de 2010 dictada pel Tribunal Superior de Justícia.

Ara, en 2010, l’administració argumentava que com que ja s’havia dictat sentència sobre el fons de l’afer (dictada pel TSJ en desembre de 2008) ja no podien invocar-se aquests arguments en defensa de la tutela judicial efectiva. Tanmateix, la Generalitat va ometre interessadament que la sentència recaiguda en el procediment principal no era ferma i que havia estat impugnada per Acció Cultural del País Valencià davant el Tribunal Suprem, i sobretot, que el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació d’Acció Cultural del País Valencià per Providència dictada en data 8 de setembre 2009 per la secció 102 de la Sala Tercera del TS.

El Jutjat raona doncs que “la representación de ACPV se opone a la solicitud alegando que la Sentencia de 15 de diciembre de 2008 no es firme, pues ha sido recurrida ante el Tribunal Supremo y en el pleito principal se están discutiendo cuestiones que afectan a la validez del procedimiento administrativo que fundamenta la petición, como es la competencia de la Generalitat. Asimismo se alega que concurre la falta de legalidad del acto administrativo cuya ejecución se pretende, el principio de proporcionalidad y la ausencia de perjuicios a terceros. Pues bien, planteada así la cuestión y visto que en efecto la Sentencia dictada por el TSJCV ha sido recurrida en casación (...) no procede acordar la entrada solicitada, pues ello podría afectar al derecho a la tutela judicial efectiva, como antes se ha expuesto”.

Acció Cultural del País Valencià es felicita d’aquest nou èxit judicial en la seua lluita per la llibertat d’expressió i per la defensa dels mitjans de comunicació en català al territori valencià encara que adverteix que la resolució no és definitiva i que es pot recórrer en apel·lació davant el TSJ, recurs que previsiblement interposarà la Generalitat.

Resolució

Dijous: Presentació i debat sobre la Vaga de Consum

Dijous 16 de desembre
19.30 Xarrada informativa sobre la vaga de consum
Sala de la Muralla
Organitza CGT, EUPV, Papers per a tots i totes i Plataforma pels pobles

Manifest

Liduvina Gil i Vicent Gràcia tanquen el cicle sobre Drets Humans i Societat Civil

Deu associacions de la Safor han parlat sobre la seua tasca social

Aquest dimecres 15 de desembre, la primera tinenta d'alcaldia de Gandia i regidora d'Educació, Liduvina Gil, i el membre de l'associació Mestres que fan escola, Vicent Gràcia, són els encarregats de concloure el cicle sobre Drets Humans i Societat Civil, cicle que ha organitzat la Fundació Casal Jaume I durant el 2010 amb 9 xarrades i amb la participació de 10 associacions de la comarca.

En aquesta darrera conferència es tractarà el tema d'educar en/amb Drets Humans.
L´objectiu general d'aquest projecte ha estat donar a conèixer el compromís i la importància que suposa el tindre eixes associacions i col•lectius actuant en o des de la Safor-Valldigna i prendre consciència i sensibilitzar, així com també compartir experiències desconegudes per al públic.

Associacions que hi han participat:
A. Comarcal d´Ajuda al Poble Saharaui- La Safor
A. Memòria i Patrimoni Arc de Mig Punt
Viviendas para los sin techo
Globalmón
Intermón -Oxfam
Creu Roja
Mirant al Sud
Cáritas
CLGS
Mestres Que Fan Escola
Defensor del Ciutadá de Gandia

78è Aniversari de les Normes de Castelló

10 desembre
18:30 - Xerrada: “Es diu català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”. Casa de la Cultura (c/ Antonio Maura, 4)
21:00 - Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra. Casal Popular de Castelló (c/ d’Amunt, 167)

18 desembre
09:30 - Excursió a les Agulles de Santa Àgueda. Organitza: Grup Excursionista Viarany
+ info: viarany@hotmail.com
18:30 - Manifestació. Plaça Independència (la Farola)

El dia 21 de desembre del 1932 la ciutat de Castelló acollí la signatura d’un document cabdal per a la unitat efectiva de la llengua catalana al País Valencià. Les Normes ortogràfiques o Normes del 32, avalades per institucions culturals i per professionals de la llengua, donaren l’impuls imprescindible que necessitava el valencià per moure’s amb seguretat en el registre estàndard, un impuls que, òbviament, bevia del marc ortogràfic general que l’Institut d’Estudis Catalans ja havia establert uns anys abans.
D’això, ja en fa 78 anys, i la commemoració de les Normes, sinònim de fita lingüística i social del català al País Valencià, és motiu de celebració i orgull per part de tots aquells que desitgen aconseguir una llengua pròpia desacomplexada i potent en tots els àmbits d’ús. Més de tres quarts de segle després, però, l’efemèride de les Normes del 32 també és –segueix sent– motiu de reivindicació i de lluita contra la marginació i la desídia que practica el Govern valencià envers la llengua pròpia.

MANIFEST

Organitza: Esquerra Independentista de la Plana (EIP)

Les Jornades de Tardor comencen amb un tast de bolets al bar del Casal

Els assistents a la presentació de les Jornades de Tardor que organitza cada any la Plataforma pels Pobles de Safor van degustar quatre plats diferents cuinats amb bolets de la comarca: truita d'esclata-sangs, croquetes de beixamel amb rossinyols, barqueta de crema de formatge de cabra amb rossinyols i barqueta de camagrocs.

Santi Garcia, autor del llibre "Els bolets de la Safor i zones limítrofes", va explicar les característiques més importants de cada fong.