Divendres 17 de desembre
20 h El Cant de la Sibil•la Interpretat pel Cor de la Sibil•la de Xeraco
A continuació, degustació de dolços de Nadal i brindis amb cava
El cant de la Sibil•la ha estat declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat
Sala de Conferències
20 h El Cant de la Sibil•la Interpretat pel Cor de la Sibil•la de Xeraco
A continuació, degustació de dolços de Nadal i brindis amb cava
El cant de la Sibil•la ha estat declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat
Sala de Conferències
Este divendres s'interpreta aquest cant declarat Bé Immaterial de la Humanitat
Des de fa quatre anys que de manera interrompuda s'interpreta el Cant de la Sibil•la al Casal Jaume I, una festa que serveix per a donar la benvinguda al Nadal.
El Chor de Xeraco acompanya la Sibil•la en el seu cant. Enguany, la trobada tindrà un toc d'alegria ja que el Cant ha sigut declarat Bé Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
En acabar el Cant, els assistents tastaran diferents dolços de Nadal i brindaran amb cava.
La Sibil•la
De sempre els humans hem deixat la rutina quotidiana per celebrar esdeveniments de caràcter personal (aniversari, noces) o col•lectiu en festes tradicionals que ens fa viure de forma temporal un trencament en la manera de comportar-nos habitualment. La música ha acompanyat quasi sempre les activitats festives i en el cas del Nadal trobem el Cant de la Sibil•la emmadeixat entre la tradició gentil i cristiana.
Les Sibil•les eren dones, sempre verges, de temperament aspre a les quals s’atribuïa un cert poder profètic i es tenen notícies d’elles des del segle V abans de Crist. De totes, és la Sibil•la Eritrea la que anuncia la vinguda de Jesucrist i el dia del Juí Final. En principi es va traduir del grec al llatí i a partir del segle XIII a les diferents llengües romàniques.
El Concili de Trento (1545-!563) va prohibir aquestes celebracions extralitúrgiques ja que precisament l’esperit de la Contrareforma pretenia tornar a la senzillesa i l’austeritat primitives així com la supressió dels abusos d’alguns eclesiàstics. De tota manera els autors sacramentals i el Misteri d’Elx han quedat com a reminiscències d’aquells segles i malgrat l’abolició de Trento la tradició de la Sibil•la es va mantenir viva ininterrompudament a Mallorca on gaudeix d’un gran reconeixement fins al punt de ser declarada en 2005 Bé d’Interés Cultural pel Consell Insular de Mallorca. Per tant estem davant d’un costum d’origen pagà incorporat a les celebracions cristianes amb components poètics, musicals i en certa mesura teatrals.
A la nostra comarca de la Safor, el pare Vicent Faus, escolapi, que va faltar el mes d’abril d’enguany en un accident de trànsit, va introduir el Cant de la Sibil•la a la missa del Gall de l’ermita de Santa Anna en 1979 amb una versió procedent d’un Breviari de la catedral de València de 1533.
Des de fa quatre anys que de manera interrompuda s'interpreta el Cant de la Sibil•la al Casal Jaume I, una festa que serveix per a donar la benvinguda al Nadal.
El Chor de Xeraco acompanya la Sibil•la en el seu cant. Enguany, la trobada tindrà un toc d'alegria ja que el Cant ha sigut declarat Bé Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
En acabar el Cant, els assistents tastaran diferents dolços de Nadal i brindaran amb cava.
La Sibil•la
De sempre els humans hem deixat la rutina quotidiana per celebrar esdeveniments de caràcter personal (aniversari, noces) o col•lectiu en festes tradicionals que ens fa viure de forma temporal un trencament en la manera de comportar-nos habitualment. La música ha acompanyat quasi sempre les activitats festives i en el cas del Nadal trobem el Cant de la Sibil•la emmadeixat entre la tradició gentil i cristiana.
Les Sibil•les eren dones, sempre verges, de temperament aspre a les quals s’atribuïa un cert poder profètic i es tenen notícies d’elles des del segle V abans de Crist. De totes, és la Sibil•la Eritrea la que anuncia la vinguda de Jesucrist i el dia del Juí Final. En principi es va traduir del grec al llatí i a partir del segle XIII a les diferents llengües romàniques.
El Concili de Trento (1545-!563) va prohibir aquestes celebracions extralitúrgiques ja que precisament l’esperit de la Contrareforma pretenia tornar a la senzillesa i l’austeritat primitives així com la supressió dels abusos d’alguns eclesiàstics. De tota manera els autors sacramentals i el Misteri d’Elx han quedat com a reminiscències d’aquells segles i malgrat l’abolició de Trento la tradició de la Sibil•la es va mantenir viva ininterrompudament a Mallorca on gaudeix d’un gran reconeixement fins al punt de ser declarada en 2005 Bé d’Interés Cultural pel Consell Insular de Mallorca. Per tant estem davant d’un costum d’origen pagà incorporat a les celebracions cristianes amb components poètics, musicals i en certa mesura teatrals.
A la nostra comarca de la Safor, el pare Vicent Faus, escolapi, que va faltar el mes d’abril d’enguany en un accident de trànsit, va introduir el Cant de la Sibil•la a la missa del Gall de l’ermita de Santa Anna en 1979 amb una versió procedent d’un Breviari de la catedral de València de 1533.
+ info
NOTÍCIES RELACIONADES
"La Sibil·la quiere proteger su canto", publicada a Las Provincias (17/12/2010)
Gandia inicia els tràmits perquè el Cant de la Sibil·la siga Bé de Rellevància Local, publicada a Safor Guia (20/12/2010)
NOTÍCIES RELACIONADES
"La Sibil·la quiere proteger su canto", publicada a Las Provincias (17/12/2010)
Gandia inicia els tràmits perquè el Cant de la Sibil·la siga Bé de Rellevància Local, publicada a Safor Guia (20/12/2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada