Dimecres: llibre dedicat al cardenal Tarancon

Dimecres 30 de gener
20 h Presentació del llibre Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat,
a càrrec d'Emili Marín (director de la revista Saó) i Jordi Bort (coordinador del llibre).

Presenta el pare Vicent Sarrió
Sala de Conferències

"L’any 2007 ha estat un any dedicat a la memòria del cardenal Tarancon, degut al centenari del seu naixement. La memòria del cardenal Tarancon, estarà sempre lligada a la idea de la reconciliació entre els espanyols. La seua homilía del 27 de novembre de 1975, ara farà trenta dos anys, en l´entronització del príncep Joan Carles com a Rei d´Espanya, va ser una defensa valenta dels drets humans enfront del despotisme de la dictadura. La missa de l´Esperit Sant, presidida per Tarancon a l´església dels Jerònims de Madrid, obria una nova etapa històrica.

El seu pas pel Vaticà II (1962-1965) , va ser determinant per a molts bisbes com Tarancon i també Jubany o Pont i Gol. Tarancon va tornar del Concili, amb un esperit més evangèlic i més obert als nous temps. Tarancon reconeixia que havia estat “el Vaticà II, el que havia posat les llavors de la transformació de les relacions eclesiàsticocivils” a l’Estat espanyol. De fet, el Vaticà II va representar un punt d’inflexió d’una Església tradicional i conservadora, i les noves situacions i els nous temps. També el seu pas com a arquebisbe d’ Oviedo, va servir per calmar la situació de conflictes i de tensions que vivia la mineria asturiana. Després d’Oviedo, el papa el va nomenar arquebisbe de Toledo y cardenal. Però Pau VI, el volia a Madrid, per tal que conduira l’Església espanyola pel camí de la renovació, de l’aggiornamento, i perquè l’Església deixara, d’una vegada per totes, el nacionalcatolicisme. Cada vegada més, Tarancon es va anar convertint en l’home de confiança del papa Pau VI :”vostè ha de ser president de la Conferència Episcopal Espanyola, (li digué el papa a Tarancon) necessitem una persona de confiança.” I va ser així com Tarancon, arquebisbe de Madrid i president de la CEE, es va convertir en una persona clau en la defensa de la independència de l’Església, respecte al poder polític. Així s’entén la valentia de Tarancon, davant els crits que el volien portar al “paredón”, o el cas Añoveros, o la seua participació en l’Assemblea Conjunta de bisbes i capellans, o la defensa de l’Assemblea de Vallecas, que el Govern, autoritariament, acabà prohibint-la.

Però on Tarancon se’ns revelà en tota la seua grandesa, va ser en l’homilia a l’església dels Jerònims de Madrid, en l’entronització del rei Joan Carles, aquell 27 de novembre de 1975. Va ser una homilia clarament aperturista, auténticament conciliar, que evidentment, va molestar als tecnócrates, a la vella guàrdia franquista i a tots els sectors ultres de la societat, degut a les seues al•lusions als drets humans i a les llibertats. En l’homilia, el cardenal Tarancon va utilitzar set vegades la paraula llibertat, sis, la paraula pau, i tres, la paraula justícia. Tarancon, manifestava que l’Església, “no imposa un determinat model de societat, ni presenta opcions concretes de govern, ni patrocina cap forma ni ideologia política.” Encara més: Tarancon, adreçant-se als reis, demanava que les autoritats estigueren “al servei de la comunitat, que promoguen els drets humans, que enfortisquen les llibertats i que ajuden a promoure les causes de la pau i de la justícia.”

L’homilia del cardenal Tarancon va significar la fi del nacionalcatolicisme, i la independència de l’Església respecte a qualsevol poder polític. Tarancon demanava a les autoritats, que respectaren “sense discriminació ni privilegis, els drets de la persona” i que protegiren i promogueren “l’exercici de la llibertat.” El cardenal Tarancon exigia l’inici d’una nova etapa, “justa socialment i equilibrada econòmicament.” L’homilia acabava demanant una “autèntica pau, una pau lliure i justa, una pau ampla i fecunda, en la que tots puguen créixer i progressar.” Les paraules del cardenal Tarancon, van simbolitzar la reconciliació de l’Església espanyola, amb la versió política de la laïcitat, és a dir, amb la democràcia.

En el centenari del naixement del cardenal Tarancon, l’Agrupació Borrianenca de Cultura ha volgut fer un homenatge al cardenal borrianenc, amb la publicació d’un llibre, “Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat”, que precisament presentarem a Borriana, el pròxim 27 de novembre, 32 anys després de l’homilia als Jerònims. El llibre, coordinat per un servidor, compta amb les col•laboracions del P Josep M Soler, abat del Monestir benedictí de Montserrat (El Cardenal Tarancon: una veu que encara parla), del valencià Vicent Sanchis, director del diari Avui (Tarancon, l’extrem centre. Una peça bàsica per al canvi), del professor de la Universitat de València, August Monzon (John Henry Newmann - Vicent Enrique i Tarancon. Dos cardenals per als temps moderns), d’Emili Marín, director de la revista Saó (Històries menys conegudes del Cardenal Vicent Enrique i Tarancon) i del qui signa aquest article (La reconciliació i el perdó, més enllà de la justícia. La llengua del Cardenal Tarancon) , a més d’una entrevista que Joan Garí li va fer al cardenal, al número 192 de la revista Buris-ana. El llibre, editat per l’Agrupació Borrianenca de Cultura i l’Ajuntament de Borriana, acaba amb un apèndix gràfic, amb fotografies inèdites del cardenal".

Jordi Bort Castelló
Membre de la comissió del centenari del naixement del cardenal Tarancon - Coordinador del llibre ‘Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat’

Els blogs "enganxen" els polítics

L'alcade de Gandia, José Manuel Orengo, com el diputat del BLOC, Enric Morera, van reconéixer que els blogs "enganxen", és a dir, que no poden evitar d'escriure i llegir els comentaris dels interautes. De totes maneres, els dos polítics també van reconéixer a la Fundació Casal Jaume I que la incidència política encara és moderada.

Orengo va obrir el seu blog en la darrera precampanya de les eleccions municipals i de moment ja porta 120 comentaris, amb una mitjans de 30 o 40 entrades diàries. Orenga va comentar que més d'una vegada ha pensat en deixar de publicar perquè necessita una dedicació. Cada comentari que penja a internet és revisat per la seua dona.

Per la seua banda, Morera va obrir el blog fa dos anys impulsat per la seua dona i uns amics. Internet ha significat per al secretari general del BLOC tindre veu. Segons Morera, cada vegada internet serà més important com a mitjà de comunicació. El 15% dels americans i el 46% dels joves s'informen a través d'internet. Fins al moment, Morera ha penjat 200 comentaris i té una mitjana de 500 entrades diàries. Morera va explicar l'anèctoda del suc de taronja per als donants de sang, una iniciativa que va nàixer a partir d'un comentari al seu blog.

+info
Orengo i Morera destaquen la importància dels seus blocs com a eina d'acostament a la societat, publicat a Infosafor
Morera i Orengo reflexionen a Gandia sobre el món dels blocs, publicat a Pàgina 26
De blogs i dietaris, article d'opinió de Juli Capilla

Dilluns: Orengo i Morera parlaran de política i internet

Dilluns 28 de gener, la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna i Infosafor.com han organitzat una taula redona amb l'alcalde de Gandia, José Manuel Orengo, i portaveu adjunt de Compromís i Secretari General del BLOC, Enric Morera, per a parlar sobre "Blogs i polítics".

Els dos polítics parlaran de la seua experiència a la xarxa, ja que tots dos tenen blogs actualitzats i del nou paper d'internet en la política i en les campanyes electorals.

Serà a la Sala de Conferències, a les 20 h.

Excursions amb la Penya

El passat dissabte 12 de gener la Penya Barcelonista de la Safor va viatjar a Barcelona per vore el partit Barça-Múrcia, i va visitar Montserrat.

El proper dissabte 23 de febrer té previst fer un altre viatge per vore el Barça-Llevant i visitar la Tarragona romana. Les persones interessades es poden apuntar al Casal.

Com fer arribar una queixa a la Síndica de Greuges pel tancament de TV3?

Si voleu, és molt fàcil. Igual té que la vostra residència siga a València, Castelló o Alacant, som ciutadans del PV que ens queixem per un acte arbitrari

Només heu d'entrar al web del Síndic de Greuges, feu clic a l´apartat "les queixes" baixeu la pàgina i completeu el formulari amb les vostres dades i tot seguit copieu el text següent (o el vostre propi text), dins la casella QUEIXA(*) :

Copieu el següent text:

La Generalitat Valenciana a través de la DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ INSTITUCIONAL, ha obert un expedient sancionador a l’entitat cultural Acció Cultural del País Valencià, per les emissions de la Televisió Pública Catalana en aquestes terres, a través de la xarxa de repetidors existents al País Valencià, havent-se acordat com a mesura provisional el cessament de les emissions.

Per això, la nit del passat 9 de desembre de 2007, funcionaris de la Generalitat Valenciana entraren al repetidor de la Serra de la Carrasqueta i precintaren els equips electrònics, tallant-se des d’aleshores les emissions de la televisió pública catalana, que des de fa més de 20 anys es rebia amb total normalitat en aquestes terres. I també a les comarques de Castelló s'està pendent d'una acció semblant.

Amb eixa acció s’han vulnerat els drets fonamentals recollits a l’article 20.1 a) i d) de la CE a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, drets que d’acord amb la Constitució no poden restringir-se mitjançant cap censura prèvia, que tenen el seu límit en la resta de drets fonamentals, especialment l’honor, la pròpia imatge i la protecció de la joventut i la infantesa i només podrà acordar-se el segrest de comunicacions, enregistraments i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

Amb eixa acció s’ha vulnerat, igualment, la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries ratificada per l’Estat espanyol, en ser les emissions en llengua catalana, anomenada valencià a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, també s’està afectant al dret a la reciprocitat de les emissions televisives realitzades en llengües minoritàries tal com estableix l’article Art.11 2. "Las Partes se comprometen a garantizar la libertad de recepción directa de las emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en una lengua hablada de manera idéntica o parecida a una lengua regional o minoritaria, y a no oponerse a la retransmisión de emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en dicha lengua…"

La mesura de la Generalitat Valenciana resulta contrària a la llibertat de prestació de serveis reconeguda a l’article 59 i següents del Tractat UE, (actualment article 49 CE, després de la seua modificació) i a la Directiva 89/552/CEE de Televisió sense fronteres que garanteix la llibertat de difusió, la llibertat de recepció de les emissions de TV i la llibertat d’elecció de cadenes en l’àmbit de la UE., està prohibida la introducció de restriccions i s’haurien de suprimir les restriccions existents.

El Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 2 de València, va dictar el passat 20 d’abril una resolució, relativa a l’autorització d’entrada derivada del mateix expedient i respecte el repetidor de televisió ubicat en la província de València, al cim del Montdúver, per la qual es denegava l’autorització d’entrada per resultar desproporcionada la mesura en relació a l’objectiu perseguit, perquè no s’apreciava cap dany per a l’interés públic pel fet de mantenir les emissions, perquè s’emeten programes d’una televisió pública d’una comunitat autònoma i no d’una televisió clandestina i perquè pel contrari, de tancar, podrien veure’s afectats drets fonamentals com ara el dret a comunicar o rebre informació mitjançant qualsevol mitjà de difusió.

Considerem un contrasentit i burla de les institución que al temps que s’ha dut a terme l’execució forçosa d’eixa ordre de cessament, el Govern valencià i el Govern català exposen públicament als mitjans de comunicació que s’està negociant perquè les televisions respectives puguen veure’s a tot el territori.

És per tot l’anterior que, SOL·LICITE la intervenció del Síndic de Greuges, perquè commine la Generalitat Valenciana a respectar els drets esmentats.

Informacions sobre TV3

La concentració d'Alcoi a favor de TV3 omple la plaça de l'ajuntament, publicat a Vilaweb

ACPV entrega 1.322 firmas a la Síndica contra el corte de TV3, publicat al Levante

Participación masiva en la concentración de rechazo al cierre de TV3, publicat a Información

Alacant pren el relleu de les concentracions en favor de TV3, publicat a Vilaweb

+ info de la concentració d'Alacant

Informacions sobre TV3

ACPV lliura més de 1.300 signatures al síndic d'Alacant en favor de TV3, publicat a Vilaweb

La Generalitat estrecha el cerco sobre la señal de TV-3, publicat al País

Imatges de la presentació de "La vida de Llàtzer de Tormos"

---
Entrevista a Gandia TV

----
Notícia publicada a las Provincias (edició Safor):

El pícaro recorrió la Ciudad Ducal

Presentan el libro que ubica 'El Lazarillo de Tormes' en Gandia al hallar en el texto referencias al escudo de los Borja, la plaza aporticada del Ayuntamiento y la villa medieval

Y si el Tormes, río que nace en Ávila, fuera en realidad Tormos, municipio de la Marina Alta? ¿Y si la Sagra, comarca castellana emplazada entre Madrid y Toledo, fuera realmente la población alicantina de idéntico nombre, muy próxima a Oliva? ¿Y si el máximo exponente de la literatura picaresca española fuera una obra escrita, originariamente, en catalán?

Todas estas teorías son las que sostiene el filólogo Jordi Bilbeny, autor del libro Llàtzer de Tormos, un ensayo que afirma que El Lazarillo de Tormes transcurre en territorio valenciano y en el que encuentra referencias a Gandia. Según Bilbeny, la ciudad aparece citada como "la Villa del Duque, es decir, la Vila del Duc".

"En el libro, los protagonistas salen por la puerta de la ciudad, por lo tanto se trata de una villa fortificada", señala Bilbeny, quien además de filólogo es historiador y escritor.

El autor explica también que en otro pasaje, el lazarillo y su amo se resguardan de la fuerte lluvia bajo los arcos de una plaza aporticada, que casa con la Plaza Mayor de Gandia, "por la que además pasa muy cerca un río", en este caso el Serpis.

Además, el historiador halla referencias al escudo de armas de los Borja. Así, en uno de los primeros pasajes de El Lazarillo de Tormes, el ciego engaña al mozo para que acerque la oreja a un toro de piedra, símbolo heráldico de la familia.

Aunque Bilbeny habla siempre en condicional, sus deducciones no parten de la nada. Se apoyan sobre una serie de indicios que encuentra no sólo en la obra literaria en sí, sino también en el contexto histórico de la época.


Crítica política
Al igual que él, muchos expertos ven en El Lazarillo de Tormes una alegoría de la revuelta de las Germanías. Para evitar la censura, la obra escondía un análisis de la situación política del momento, así como críticas al clero.

El escritor mantiene que El Lazarillo se tradujo del catalán y, a la vez, se adaptó y se reubicó, trasladándola del Mediterráneo a la meseta.

Pero Bilbeny va más allá y habla de "apropiación" de decenas de obras escritas por autores catalanes y traducidas al castellano. "En la traducción, el autor original desaparece y las novelas se convierten en anónimas en su versión castellana", sostiene el investigador, quien califica este proceso de "saqueo descarado y premeditado de la literatura catalana".

El filólogo respalda sus teorías en la situación geopolítica del siglo XVI. Entonces, Castilla y Catalunya pugnaban por convertirse en la nación hegemónica en Europa. Castilla, pues, necesitaba "símbolos, como la literatura". Otros autores, como Francisco Calero o Juan Manuel Rodríguez comparten la teoría de que El Lazarillo de Tormes fue en su origen una obra catalana. Jordi Bilbeny presentó ayer su libro en Gandia. Este estudioso es autor de otras interesantes tesis, como la catalanidad de Cristóbal Colón y Miguel de Cervantes.

Entrevista a Marifé Arroyo

Marifé Arroyo Acaba de rebre el Premi Jaume I d'Acció Ciutadana de la Fundació Carulla. La coneixem com la "mestra".

Què significa este premi?
Primer, una sorpresa perquè no m'ho esperava. No sé qui em va proposar ni coneixia a ningú del jurat. Per fi, a nivell públic es reconeix una tasca de 40 anys. Ha sigut tot un honor rebre la distinció.

El millor reconeixement?
El millor reconeixement és la satisfacció personal i íntima de l'alumnat i els pres que et recorden com una bona mestra, com algú que els ha ensenyat quelcom. L'èxit de les trobades d'escoles en valencià és un altre reconeixement perquè cada vegada hi participa més gent i n'hi ha més, és un èxit social.

Què queda de la mestra del llibre de Victor Labrado?
L'agraïment de l'alumnat. Estic satisfeta de la feina ben feta. Mira, la tasca dels mestres només es veu al cap d'uns 30 anys, al final d'una etapa. La gent recorda els bons professors, com Josep Rausell i Josep Camarena.

Va pagar la pena tanta lluita pel valencià?
Sí, encara que vàrem patir molt. Era un dolor moral, ara per exemple estic patint un dolor físic. Dolor d'una incomprensió que va durar massa anys. A favor estava l'alumnat i els pares. En contra, només uns quants pares que van guanyar juntament amb l'administració per política.

Alguna cosa positiva haurà quedat?
Abans va guanyar la minoria, ara guanya la majoria. S'ha normalitzat l'ensenyament en valencià, està institucionalitzat, però alhora està edulcorat. Ja no és reivindicatiu. Ara és com "el que toca", fins i tot, les escoles concertades com Carmelites i Escolapis de Gandia, tenen línies en valencià. Però he d'alertar d'un fenomen nou: molts s'apunten al programa en valencià per què hi ha una selecció de l'alumnat, per separar-se dels xiquets estrangers.

Com ha canviat el món de l'ensenyament?
Ara no hi ha la il•lusió que hi havia entre el professorat de comunicar-se experiències de treballs en equip, de reivindicació. En aquella època, el professorat iniciava uns canvis, una metodologia, ens havíem de preparar i confecionàvem els materials. Hui, les editorials preparen els continguts, igual en castellà que en valencià. Abans hi havia més treball propi.

Deixant de banda l'ensenyament, quins reptes li queda a la societat valenciana?
Estic un poc despagada. Encara queda molt per fer. S'ha fet molt més en l'escola que en la societat. Un exemple, en premsa, ràdio i televisió a penes trobes productes en valencià. No hi ha una generalització. En esta comarca, ni la ràdio ni la premsa ha donat el pas. I això de TV3 és incomprensible. Amb la parabòlica pots vore de tot, però no la televisió veïnat. No té nom i tot per política, no per problemes tècnics. Quin disgust! No sóc molt de tele, però hi ha sèries i programes que no podré vore com el Temps o Polònia.

Més mobilitzacions per TV3 a Alcoi i Alacant

Concentracions, concerts i conferències arreu del país

Les respostes als atacs a la llibertat d'expressió continuen arreu del País Valencià. Tant per part d'ACPV com altres agents socials i polítics valencians es continua amb el programa de mobilitzacions per donar a conéixer la situació de TV3 al País Valencià i els intents del PP valencià per silenciar una de les úniques veus mediàtiques lliures i en valencià. Les properes convocatòries tindran lloc a Alcoi (Alcoià) i a Alacant (Alacantí). Campanya TV3

A l'Alcoià ACPV ha convocat una concentració de protesta pel tancament del repetidor de la Carrasqueta i pel restabliment de les emissions de TV3 al sud del País Valencià. Serà el divendres 18 de gener, a les 20h, a la Plaça d'Espanya d'Alcoi.

Com bé sabeu, el passat diumenge 9 de desembre, el govern de Francisco Camps va desmuntar i precintar amb nocturnitat el repetidor de la Carrasqueta, a l'Alacantí. Per condemnar aquest atac a la llibertat d'expressió dels alacantins i alacantines, ara us convoquem a eixir al carrer, Per la cultura i per la nostra dignitat, el dissabte 19 de gener, a les 18h, a la Plaça del Ajuntament d'Alacant.

Dijous: "La vida de Llàtzer de Tormos"

Dijous 17 de gener
20 h Presentació del llibre La vida de Llàtzer de Tormos
a càrrec Jordi Bilbeny (estudi preliminar) i Josep M. Orteu (editor)
Sala de Conferències

La vida de Llàtzer de Tormos no és La vida de Lazarillo de Tormes, ni el protagonista neix al riu Tormes ni la narració passa a Toledo ni a Salamanca. Llàtzer neix al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seua vida s’esdevé a València i a Gandia. La narració és el testimoni que el protagonista adreça al Pare d’Òrfens de València per assabentar-lo dels amos a qui ha estat afermat. La novel•la, de la qual no coneixem l’autor, malgrat que s’especula que pot ser l’humanista Joan-Lluís Vives o l’escriptor Joan Timoneda, fou escrita originalment en llengua catalana i posteriorment retocada i traduïda al castellà. Les edicions castellanes de La vida del Lazarillo de Tormes són possiblement edicions d’estat i l’obra, que presenta una lectura simbòlica en clau política, és una al•legoria de la revolta de les Germanies.

Aquestes són algunes de les tesis que defensen els responsables de la present edició. L’estudi preliminar de l’historiador Jordi Bilbeny, però, va més enllà, plantejant que una part substancial del Siglo de Oro de la llengua castellana podria ser una apropiació en bloc d’autors catalans (de Joan Timoneda a Miguel de Cervantes o de la Celestina a La Vida de Lazarillo de Tormes).

LA GENERALITAT VALENCIANA DÓNA DEU DIES PER TANCAR ELS REPETIDORS DE PERENXISA, ALGINET I LA LLOSA DE RANES

Nous expedients sancionadors –i les corresponents multes– amenacen ACPV si no compleix el requeriment del govern valencià

La Generalitat Valenciana va comunicar ahir a ACPV i a la Fundació Ramon Muntaner (fundació vinculada a la primera entitat) que tenen deu dies hàbils a partir de la recepció de l’ordre per al cessament de les emissions del repetidor central de Perenxisa (propietat d’ACPV) i dels reemissors secundaris d’Alginet i la Llosa de Ranes (propietat de la Fundació Ramon Muntaner). Aquests repetidors permeten l’arribada del senyal dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a l’àrea metropolitana de València i a àmplies zones de les comarques de la Ribera Alta i la Costera.

La comunicació oficial adverteix que en cas de no complir-se el tancament voluntari per part de les dues entitats es procedirà a iniciar dos nous expedients sancionadors –un per Perenxisa a ACPV, i un altre per Alginet i la Llosa de Ranes a la Fundació Ramon Muntaner– de la mateixa naturalesa jurídica que el que es va resoldre, ara fa uns mesos, amb una multa de 300.000€ per a ACPV i l’ordre de cessament de les emissions de TV3 –i els altres tres canals de la CCAM– des dels repetidors de la Carrasqueta (Alacantí), Mondúver (Safor) i Bartolo (Plana Alta).

Els responsables d’aquestes entitats, que es reuniran la propera setmana per estudiar la situació i decidir les accions a emprendre, qualifiquen la nova ofensiva de la Generalitat Valenciana com una mostra clara de que l’única intenció del govern valencià és acabar amb tota la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià, i perseguir i ofegar econòmicament ACPV i el gran moviment ciutadà que s’ha creat al voltant de la lluita per la llibertat d’expressió i la pluralitat informativa.

LA REFORMA DEL MODEL D’ESTAT I EL DRET DE DECIDIR

Jornada de debat

LA REFORMA DEL MODEL D’ESTAT I EL DRET DE DECIDIR

Dissabte 26 de gener del 2008, València
Octubre Centre de Cultura Contemporània

Places limitades
Cal inscripció

“Les bases per a la reivindicació del dret de decidir: drets històrics, drets nacionals i democràcia en el context europeu”, a càrrec de Bernat Joan, director general de Política Lingüística del Govern de Catalunya

-Pausa-cafè

“El debat sobre la reforma del model d’estat”, a càrrec d’Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial i autor del llibre Catalunya sota Espanya.

-Dinar

“Dret de decidir: la reivindicació cívica”, a càrrec de Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, organització convocant de la manifestació del passat 1 de desembre a Barcelona

“Dret de decidir: Escòcia, el Regne Unit i Europa”, a càrrec de Xavier Solano, assessor de l’Scotish National Party (SNP) i autor d’El mirall escocès.


Notes:
-La Conferència es celebrarà a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (carrer de Sant Ferran, 12, de València). Les places són limitades (per estricte ordre d’inscripció) i per a l’assistència és obligatòria la inscripció. Més informació a www.acpv.cat i 96 315 77 99.

-El preu de la matrícula és de 10 € (inclou dret a assistència, dinar i material). Cal ingressar-ho en el compte (2100-0700-12-0200294927, titular ACPV) abans del 21 de gener (féu constar el vostre nom en fer l’ingrés).

Les Illes fan costat ACPV i els valencians davant el tancament de les emissions de TV3

Suport del GOB, el STEI-I, el PSM-EN, UM, ERC-Illes i EU-IB

Representants del Grup Ornitològic i de Defensa de la Naturalesa, del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes Balears, del Partits Socialista de Mallorca, d'Unió Mallorquina, de la federació balear d'Esquerra Republicana de Catalunya i d'Esquerra Unida de les Illes Balears, han exemplificat aquest matí, en un acte a Palma, el suport de la societat civil balear a ACPV i la seua lluita per la continuïtat de les emissions de TV3, C33, 3/24 i K3/300 a les comarques valencianes.

Acompanyats per Eliseu Climent i Jaume Mateu, presidents respectivament d'ACPV i l'Obra Cultural Balear, els dirigents polítics i cívics balears han fet pública la seua solidaritat amb els ciutadans valencians "davant l'atac sense precedents de la Generalitat Valenciana contra la llengua comuna de valencians i balears, la llibertat d'expressió i la pluralitat informativa." També han fet palesa la necessitat d'aprofundir en la relació i solidaritat "amb el territori germà del País Valencià.".

Aquest acte se suma a la carta signada l'octubre passat pel prior del Santuari de Lluc, Jaume Reynés; la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas; i el president del Cercle d'Economia de Mallorca, Alexandre Forcades, on feien costat ACPV davant l'amenaça de tancament de les emissions i la multa de 300.000€.

Els joves omplin la Sala de la Muralla

Inauguració de l'exposició El retrat de Dorian Gray

Joves artistes:
Marta Sebastià (Xeresa),
Josep Avaria (Xeraco),
Jonathan Bellés (Castelló de la Plana)
i David Marqués (Xeraco).

Informacions sobre TV3

Rambla dice que mantiene fluidos contactos con Cataluña sobre TV3, publicat al Levante

Camps, el rey del hercio, article d'opinió d'E. Cerdán Tato al País

TV3 y el 'pancastellanismo', article d'opinió de Francesc de P. Burguera al País

El Col·lectiu Cívic Volem TV3 recull firmes a l'entrada del míting del PP a Elx, publicat a ÉsElx

---
Visita el nou bloc dels amics d'Elx-Baix Vinalopó VOLEM TV3

Informacions sobre TV3

Un juzgado de Castelló deniega la petición del Consell de clausurar las emisiones de TV3, al Levante

La Generalitat recurre la decisión que la deja en ´indefensión´, al Levante

El juez impide a la Generalitat cerrar el repetidor de TV3 en Castellón, a Las Provincias

Cordón sanitario, article d'opinió d'Emili Piera al Levante

Exposició El secret de Dorian Gray: David Marqués

Divendres 11 de gener
20 h Inauguració de l'exposició El retrat de Dorian Gray
Joves artistes: Marta Sebastià (Xeresa), Josep Avaria (Gandia), Jonathan Bellés (Castelló de la Plana) i David Marqués (Xeraco).

Sala de la Muralla

-----
Joves artistes, joves promeses
David Marqués Serra naix el 17 de novembre de 1988 en Gandia. Cursà secundària entre el 2000 i el 2004 en l’IES Montdúver de Xeraco i , posteriorment es desplaçà a l'IES Maria Enriquez de Gandia per tal de cursar els 2 cursos de la modalitat d’art. En 2006 ingresa en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, on actualment fa el segon curs.

Quant al seu estudi artístic cal dir que del 1999 fins el 2004 ha assistit a clases de l’Escola municipal de pintura de Xeraco participant durant aquest període en totes les exposicions organitzades per aquesta (una cada any). Ha sigut autor de les il•lustracions del llibre de la rondalla “La serp de la venta” (2007) any en el que també participà en la exposició col•lectiva comemorativa dels 300 anys de la batalla d’Almansa “El crit del maulet”.

Actualment, David està inmers en diversos projectes com la exposició “La dansa macabra”.
-----
Opinió

“L’artista deu ser cec a les formes “reconegudes” o “no reconegudes”, sord a les ensenyances i als desigs dels seus temps.
Els seus ulls han de mirar cap a la seva vida interior. Aleshores sabrà utilitzar amb la mateixa facilitat els mitjans permesos i els prohibits”

V.Kandinsky

Aquest catàleg recull el treball d’un grup de companys, estudiants de Belles Arts que es van plantejar dur a terme un projecte que els vinculara col•lectivament; la representació d’allò que ens sembla més pròxim, l’escenari íntim amb el que tots contem, la nostra identitat, el nostre retrat i el retrat d’aquells que ens envolten.

En totes les societats del món, el retrat ha estat una de les formes d’expressió artística més populars i perdurables.

Malgrat que genèricament parlem del retrat com si es tractara únicament de la fotografia del rostre d’un subjecte; la seva essència, com ja ens han demostrat els artistes en moltes ocasions, va molt més enllà.

Mitjançant el retrat es pot representar no sols la personalitat del model, sinó que podem descobrir el temps en el que va viure, captar l’univers interior de la persona i mitjançant tot açò, reflectir al propi artista.

Totes aquestes anotacions em serveixen per a senyalar que aquest gènere pot ser un dels més populars i atractius dins de l’art, però no per això és una tasca fàcil per a l’artista.

Així doncs, voldria transmetre a David, Josep, Jonathan i Marta (estudiant de primer de batxillerat artístic) l’enhorabona pels seus treballs plens de sinceritat i esforç, que reflecteixen la força i l’energia pròpia de cadascun d’ells.

Mònica Pérez
Llicenciada en Belles Arts

El jutge de Castelló no autoritza el tancament del repetidor del Bartolo i qüestiona la legalitat de l'expedient de la Generalitat contra ACPV i TV3

La decisió dóna la raó a ACPV i als seus arguments sobre la feblesa legal de l'expedient sancionador

El Tribunal del Contenciós Administratiu número 2 de Castelló ha comunicat avui a ACPV que denega a la Generalitat Valenciana l’entrada al centre emissor que la nostra entitat té al cim del Bartolo, a la Plana Alta. Segons detalla la resolució judicial, el jutge ha tingut en compte la documentació presentada per ACPV i el fet que l’expedient administratiu de la Generalitat, que sanciona amb 300.000€ la nostra entitat i ordena el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià, estiga recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). De la resolució s’extrau un qüestionament clar sobre la legalitat de l’actuació de la Generalitat Valenciana i deixa a expenses del que resolga el TSJCV una futura decisió.

Aquesta resolució és la segona que es produeix en aquest sentit després que la passada primavera el Jutjat del Contenciós Administratiu de València núm. 2 denegara, el primer intent de tancament per part de la Generalitat del repetidor del Mondúver (Safor). Precisament el Consell ha tornat a demanar l’accés a aquest centre emissor d’ACPV, però el jutjat –ara l’expedient d’autorització ha correspost al Jutjat núm. 4- encara no ha resolt. Des d’ACPV s’espera que aquest jutjat tinga en compte la decisió del jutjat de Castelló en la mateixa línia i també el precedent del Jutjat núm. 2 del Contenciós de València.

Aquesta setmana ACPV destacava en roda de premsa la feblesa legal de la posició de la Generalitat, tres dies després aquesta feblesa s’ha fet palesa amb aquesta resolució, la qual torna a posar en qüestió no només quina és la motivació de la Generalitat sinó també la feblesa jurídica de l’actuació de l’administració valenciana.

Per a ACPV està ben clara la naturalesa política de l’expedient sancionador i la falta de legalitat de l’actuació de la Generalitat.

Informacions sobre TV3

Sant Feliu da 2.000 euros para la multa por emitir TV3, al Levante

Àtom desintegrat, article d'opinió de Juli Peretó publicat a Vilaweb

Exposició El secret de Dorian Gray: Jonathan Bellés

Divendres 11 de gener
20 h Inauguració de l'exposició El retrat de Dorian Gray
Joves artistes: Marta Sebastià (Xeresa), Josep Avaria (Gandia), Jonathan Bellés (Castelló de la Plana) i David Marqués (Xeraco).
Sala de la Muralla

----
Joves artistes, joves promeses
Jonathan Bellés García naix el 21 de novembre de 1988 a Castelló de la Plana. Va cursar secundària entre 2000 i 2004 en el centre Vicent Castell Domènech i batxillerat artístic entre 2004 i 2006. Actualment està cursant la carrera de Belles Arts en la Universitat Politècnica de València (UPV) des de 2006 .

Quant al seu estudi artístic ha cursat en el taller Nutricentro (2000-2002) i en Font Roja (2002-2004) ambdós a Castelló. També va participar en “Animación de Stop Motion con muñecos de plastilina” (2005) en la Universitat d'Alacant.

Destacar el seu interès no solament cap a les arts plàstiques si no que també a l'audiovisual, havent dirigit ja els seus propis curtmetratges com “El Juzgado” (2006), “Incongruentes” (estrenat en la Universitat de Castelló en 2007), “París: 1831”(2007), etc. També participa anualment en la revestisca Daikaiju amb la publicació de diversos articles i dibuixos relacionats amb el cinema.

Actualment Jonathan està immers en diversos projectes com exposicions de pintura i guions cinematogràfics.
----
Opinió
The Dorian’s...

Diuen dels grans artistes que en avançar-se amb les seues creacions a l’època en la qual viuen esdevenen visionaris, ja que ells, sense pretensions de vidència, insinuen
o defineixen el que ha de venir en el futur.

Hui, sols uns quants anys després que Oscar Wilde escriguera el seu Dorian, ja estem en aqueixa societat de l’eterna joventut, a la qual el senyor Gray haguera desitjat
pertànyer per sempre.

Qui hauria pensant en la possibilitat més remota que l’home sense Déu ni dimoni,
gràcies a bisturís –que ja no són d’acer quirúrgic- botox, or i tots els derivats de la llet negra que esmunyim al globus terraqui sense pausa, així com al que prompte serà el més gran i desitjat descobriment... el del “gen del xiquet” el qual farà possible l’eternitat de l’ésser humà i, ens mantindrà purs com a xiquets de primera comunió, no debades diuen els catòlics que és el moment en què adquirim l’ús de raó, ús indispensable per a desenvolupar-nos en aquesta vida.

Els qui ara exposen ho dediquen a Dorian Grey i ells, sense voler-ho, són definitivament els Dorians actuals i ho seran per sempre, i com ho volia aquell, es mantindran joves perquè arribaran a temps per poder ser inoculats amb aqueixa proteïna sintetitzada a partir del gen del xiquet, esdevenint així unes eternes joves promeses per al món de l’art que estaran en un continuu procés creatiu propi d’aqueixa inquietud generadora d’idees, projectes infinits i realitats que comporta
ser joves.

La seua obra, en canvi, si que envellirà amb el pas del temps perquè ells la desitgen així de mutant i efímera. I, hui amb aqueixa efemeritat de l’art, per a bé o per a mal, l’obra és la que envelleix, acomplint-se d’aquesta manera el desig que Dorian tenia: que envellira el seu retrat en lloc d’ell.

Per fi l’artista mana i fins i tot condemna la seua obra a una breu existència per a ser solament ell etern en la seua producció.

Fetitxistes de l’objecte, inversors, especuladors.. .teniu els dies comptats perquè prompte l’obra d’art serà l’artista.

Joan Millet
Catedràtic de Dibuix

Informacions sobre TV3

"Il·legal i inconstitucional", publicada a l'Avui

Acció Cultural pide al TSJ que recurra la ley del audiovisual, publicada a El País

Joan Clos asegura que el Consell no tiene ´especial interés´ en mantener TV3, al Levante

ACPV: "La Generalitat valenciana aplica una política de fets consumats donada la feblesa legal de la seua posició respecte a TV3"

Mercè Teodoro i Toni Gisbert, advocada i coordinador respectivament d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), han presentat aquest matí en roda de premsa la demanda del recurs presentada a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra la sanció de 300.000€ i l’ordre de tancament dels seus reemissors a que ha estat sancionada, “il•legament”, per part del govern valencià.

Consulteu el PDF

Tal com ha explicat Teodoro, l’escrit insta el TSJCV a resoldre tots els punts “per determinar si la Generalitat ha actuat d’acord a la legalitat”, i planteja diversos motius que justifiquen la impugnació i la nul•litat del procediment administratiu:

En primer lloc, ACPV considera que la Generalitat ha actuat regint-se en una falta de tipicitat pel que fa als fets imputats. “Ens acusen d’una cosa que no hem fet” ha destacat l’advocada de l’entitat. ACPV argumenta que “no presta, en règim de gestió indirecta, serveis de difusió de televisió”, ja que l’entitat no és propietària d’una cadena, sinó simplement “facilita els transport del senyal d’unes televisions que estan emetent, les de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCAM).” Per tant, no es dóna el pressupòsit sancionable de l’article 35.1 de la Llei 31/8, d’Ordenació de les Telecomunicacions. A més, és remet al precepte constitucional que impedeix sancionar ningú amb caràcter retroactiu. Com recorda Mercè Teodoro, “les comprovacions tècniques d’emissions que fonamenten l’expedient de la Generalitat (...) estan efectuades dos mesos abans de l’entrada en vigor de la llei autonòmica 1/2006, del Sector Audiovisual, amb la què el Consell fonamenta la seua sanció.”

Precisament aquesta llei –i aquest és el punt transcendental en l’argumentació d’ACPV– està recorreguda davant el Tribunal Constitucional (TC) per l’Administració central. Cal assenyalar, que des del moment que la norma és recorreguda davant del TC els punts als que fa referència el recurs queden suspesos fins el passat abril de 2007 “i la Generalitat ja abans al•legava aquests punts suspesos.” El motiu pel qual el govern central ha recorregut la norma valenciana és perquè s’atribueix competències estatals, i per tant, com argumenta ACPV, “l’òrgan sancionador, la Direcció General de Promoció Institucional de la Generalitat Valenciana, no és un òrgan competent per sancionar.” I per això, segons l’article 62.1.b de la Llei 30/92, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, això pot ser causa de nul•litat del procés. La distribució de competències que marca la Constitució determina que la regulació i l’ordenament de l’espai radioelèctric és competència exclusiva de l’Administració central, i que la Generalitat Valenciana només pot explotar i concedir, mitjançant concurs, les freqüències que l’Estat li atorga. “Les emissions per on ACPV facilita el senyal dels canals de la CCAM no ocupen cap d’aquestes freqüències cedides a la Generalitat, com ha reconegut el propi Ministeri d’Indústria”, ha recordat Mercè Teodoro. Per tant de poder sancionar algú hauria de ser el govern espanyol. En aquest punt és important assenyalar que ACPV ha demanat el TSJCV que plantege també una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei autonòmica del sector audiovisual.

Altre motiu de nul•litat al•legat per ACPV es refereix a la vulneració per part de la Generalitat Valenciana de la Carta de Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional europeu que determina que “les parts –entre elles l’Estat espanyol– es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en llengua parlada de manera idèntica o semblant a una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i televisió dels països veïns en aquesta llengua.” Com ha recordat l’advocada d’ACPV, els únics casos per restringir aquest tractat són aquells que constitueixen un perill per a la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, “casos que no es donen, per descomptat, amb les emissions de la televisió pública de Catalunya al País Valencià.”

Finalment, ACPV argumenta que la sanció és “arbitrària i desproporcionada”, i per tant “contrària a la Constitució”. I per argumentar la indefensió de l’entitat i l’arbitrarietat de la decisió, Mercè Teodoro ha exposat en l’escrit de demanda que “la pròpia Generalitat Valenciana està emetent els programes de TVV, Canal 9 i Punt 2, fora de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana sense tenir cap freqüència concedida pel Ministeri, sense tenir cap títol habilitador i sense haver signat cap conveni de col•laboració.” I, a més d’aquestes emissions extraterritorial, la Generalitat valenciana infringeix la normativa de telecomunicacions “quan Punt 2 ocupa il•legalment, per exemple, freqüències radioelèctriques assignada a TVE als reemissors de València/Torrent i Castelló/Benicàssim.” La Generalitat no pot sancionar per unes actuacions que ella mateixa reprodueix en altres casos.

Tots aquests motius, ampliats i argumentats al text íntegre de la demanda, són per a ACPV motiu de nul•litat de l’expedient. La feblesa legal de la posició de la Generalitat demostra, com ha destacat Toni Gisbert, la seua motivació política, “amb l’únic objectiu de vulnerar i restringir els drets dels valencians i valencianes a la llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa.” Com ha dit també Gisbert, el PP valencià òbvia la legalitat conscientment quan no li interessa, “ho fa pel que fa a les tretze sentències a favor de la unitat de la llengua i ho fa amb les emissions de TV3 al País Valencià.”
------
PRÒXIMES CONCENTRACIONS A FAVOR DE TV3
Alcoi, 18 de gener
Alacant, 19 de gener

Exposició El secret de Dorian Gray: Josep Avaria

Divendres 11 de gener
20 h Inauguració de l'exposició El retrat de Dorian Gray
Joves artistes: Marta Sebastià (Xeresa), Josep Avaria (Gandia), Jonathan Bellés (Castelló de la Plana) i David Marqués (Xeraco).
Sala de la Muralla

----
Joves artistes, joves promeses

Josep Avaria Avaria naix a Gandia el 19 de març del 1988. Cursà l'ESO en l'IES Vall de la Safor, a Vilallonga. Més tard farà el batxillerat artístic a l'IES Maria Enriquez de Gandia. Actualment estudia 2n en la Facultat de Belles Arts San Carles de València.

Ha exposat tres anys seguits a la trobada de joves de la Safor que es realitza cada any en un poble diferent, exposant obres fetes en carbonet i llapis compost (Bellreguard, 2004), Làmines pintades amb gouache i altres amb acrílic (Palma 2005) i quadres a l'oli (Almoines 2006). Ha realitzat diversos cartells tant per a la trobada de joves ja citada com per a "La Cordà Potries 2007".

----
Opinió
La representació del rostre humà ha estat un dels temes més abordats en la història de l'art, tant en els segles passats com en els nostres temps actuals, sent sempre un repte per a l'artista que realitza tan meravellosa obra.

Amant de l'art o no, tots som capaços de recordar algun retrat d'un rostre que al contemplar-lo ens va fer estremir, perquè, qui no recorda la mirada enigmàtica de la Mona Llisa, o l'angoixa que es veu reflectida en la famosa obra del cèlebre Eduard Munich, El Crit? Fins i tot coneixem obres les quals eren els propis artistes els quals es representaven en elles, aprofitant els seus autorretrats, com forma d'alliberament espiritual, representant tant els fantasmes que els turmentaven com l'alegria que els envaïa, gran exemple d'això va ser el gran Van Gogh.

Ser capaç de representar el rostre humà en un llenç no és tasca senzilla, doncs aquest amaga milers de misteris, misteris que ens poden dur a conèixer el més profund de l'ésser humà, les seues emocions i els seus sentiments.

Des de l'antiguitat, autors com Plató, es van esforçar per demostrar que el cos i la psique eren coses ben distintes i que cadascuna funcionava per separat, sense adonar-se que queien en un tremend error. Avui dia sabem que el nostre cos és un pur reflex de la nostra ment, capaç de manifestar com ens sentim en el nostre interior. I quina part del nostre cos ens parla més del que podem sentir que el nostre rostre? L'expressió del nostre rostre és en cada instant el resultat del nostre estat emocional, és una porta oberta al nostre món intern. Són nostres els ulls espills de l'ànima, llibres oberts en els quals podem llegir sentiments, i que ens serveixen per a parlar amb els altres i perquè els altres parlen amb nosaltres., són, en fi, mirades que parlen sense parlar.

Amb la cara, l'ésser humà és capaç d'expressar més de mil faccions, sent aquesta un importantíssim vehicle de comunicació no verbal.

Dels milions de persones que hi ha en el món cadascun posseeix un rostre diferent, sent aquest personal, exclusiu i únic de cadascun.

I no només el rostre ens mostra com ens sentim en un moment determinat, sinó que són una espècie de diari que recopila la vida de cada persona, doncs les nostres faccions són cicatrius de vida, arrugues de feliços i també de dolents moments.

Ser capaç d'expressar tant, en només una imatge no és tasca fàcil, per això la meua admiració a aquests joves artistes que inspirats en la magnífica obra”El retrat de Dorian Gray” han sabut acostar-nos a aqueix món tan magnífic i meravellós que és el món dels sentiments a través d'aqueixa petjada que tant diu de nosaltres mateixos, el rostre humà.

María Chulvi Martí
Llicenciada en Psicologia

Més informació sobre TV3

Acció Cultural recurre al TSJ la multa de 300.000 euros impuesta por el Consell, publicat al Levante.

Tripartit culpable, article d'opinió de Ramon Tremosa i Balcells
----

Més mobilitzacions per TV3 a Elx, Vila-real i Alacant
Concentracions, concerts i conferències arreu del país

Les respostes als atacs a la llibertat d'expressió continuen arreu del País Valencià. Tant per part d'ACPV com altres agents socials i polítics valencians es continua amb el programa de mobilitzacions per donar a conéixer la situació de TV3 al País Valencià i els intents del PP valencià per silenciar una de les úniques veus mediàtiques lliures i en valencià. Les properes convocatòries tindran lloc a Elx (Baix Vinalopó), Vila-real (Plana Baixa) i Alacant (Alacantí).

El proper dijous 10 de gener, a les 20:30h, hi haurà una conferència informativa al Casal d'ACPV a Elx sobre el tancament dels repetidors de l'entitat. La coordinadora de la campanya d'ACPV, Jacinta Rubio, explicarà l'estat dels procediments. A Elx, cal recordar, la passada Nit de Reis membres del Col·lectiu Volem TV3 ja van muntar un taula informativa a la plaça del Raval que va ser tot un èxit.

Per la seua banda, a les comarques de Castelló, concretament a Vila-real, el proper dissabte 12 de gener tindrà lloc un concert de solidaritat amb ACPV i en favor de TV3 organizat pel Bloc Jove (vegeu imatge ampliada).

Com bé sabeu, el passat diumenge 9 de desembre, el govern de Francisco Camps va desmuntar i precintar amb nocturnitat el repetidor de la Carrasqueta, a l'Alacantí. Per condemnar aquest atac a la llibertat d'expressió dels alacantins i alacantines, ara us convoquem a eixir al carrer, Per la cultura i per la nostra dignitat, el dissabte 19 de gener, a les 18h, a la Plaça del Ajuntament d'Alacant.

Exposició El secret de Dorian Gray: Marta Sebastià

Divendres 11 de gener
20 h Inauguració de l'exposició El retrat de Dorian Gray
Joves artistes: Marta Sebastià (Xeresa), Josep Avaria (Gandia), Jonathan Bellés (Castelló de la Plana) i David Marqués (Xeraco).
Sala de la Muralla

----
Joves artistes, joves promeses

Marta Sebastià Sala va nàixer el 18 de juliol de 1991 en Xeresa.Va cursar secundària a l'IES Montdúver de Xeraco.Actualment està cursant primer de Batxillerat a l’Institut Maria Enriquez de Gandia.

Assisteix a classes de dibuix des de l’any 2003 a l’Escola Municipal de Pintura de Xeraco,on tots els anys fan una exposició.

Va guanyar el primer premi en el concurs “Contra el Tabac” en l'any 2002.

----

Opinió

En aquesta exposició, joves artistes plàstics volen mostrar al públic els seus treballs. Elegeixen com a motiu principal el rostre humà. No és una casualitat trobar com a motiu de treball un tema que oferisca tantes possibilitats d’expressió en el camp de l’art. Tots els dies, quan ens alcem del llit i comencem la nostra jornada, veiem reflectida a l’espill la nostra imatge, ens preguntem sobre nosaltres mateixa o simplement analitzem amb deteniment cadascun dels trets que defineixen el nostre rostre. Les nostres faccions canvien depenent del nostre estat d’ànim i la imatge observada és retinguda, convidant-nos a dibuixar-la o a pintar-la per tal d’ensinistrar-nos en la disciplina de l’art.

Veient aquestes obres, em venen a la ment els nombrosos artistes que al llarg de la història han realitzat autoretrats des de la seva joventut. Rembrandt ha sigut un dels grans artistes que, a través dels seus llenços, ens ha mostrat l’envelliment del seu rostre al mateix temps que evolucionava el seu estil pictòric.

Alguns pintors expressionistes del segle XX ens han deixat una bona mostra de magnífiques obres amb aquesta mateixa temàtica, veiem en les seves pintures els diferents estats d’ànim que han motivat eixos treballs. Entre tots ells destacaria l'austríac Egon Schiele, extraordinari pintor. L’eix de la seva pintura se centra en la temàtica social i en els nombrosos autoretrats. Els seus quadres deixen constància d’un estil molt personal en el qual la seva mirada penetrant, el fràgil cos i les delicades mans, tot açò realitzat amb tal mestria que ens transmet els moments tant durs viscuts en la seva curta existència.

L’expressivitat de les obres d’aquesta exposició recorden també a un altre gran pintor del segle XX, Francis Bacon. En les seves pintures els cossos i els rostres dels personatges queden desfigurats per vigoroses pinzellades tallants.

Estic segur que aquests joves han begut de les fonts de l’expressionisme, han vist i admirat obres d’aquests pintors i l'observació de les quals no els ha deixat indiferents, han sigut capturats per eixes imatges tan expressives que han provocat una forta empremta en les seves ments. En aquesta exposició han volgut mostrar part de les seves vivències, els seus primers passos com a pintors de moments únics. Cadascú haurà de recórrer, dins de la seva pròpia individualitat, el seu propi camí i les seves obres aportaran, sense dubte, una peça més al gran edifici de l’Art.

Enrique Bofí
Pintor / Catedràtic de dibuix

Una nova sentència reconeix que el català i el valencià són la mateixa llengua

Considera que la titulació de filologia catalana acredita el coneixement del valencià

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha dictat una sentència que obliga la Generalitat Valenciana a acceptar la titulació de filologia catalana per acreditar el coneixement del valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris, tal com havia sol·licitat la Universitat de València i la d'Alacant. A més, la sentència dóna validesa jurídica a l'ús tant del terme valencià com el de català per denominar la llengua.

El tribunal considera que el terme valencià és el que està oficialment reconegut a l'estatut, mentre que en l'àmbit acadèmic s'anomena català.

És la tretzena sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià que equipara el valencià amb el català, sense comptar la del Tribunal Constitucional espanyol i la del Suprem.

Publicat a Vilaweb

Agenda del 7 al 12 de gener

Dijous 10 de gener
16 h Comentext
Curset per al professorat de secundària sobre com fer comentaris de text.
A càrrec d'Isidre Crespo
Sala de Conferències

Divendres 11 de gener
20 h Inauguració de l'exposició El retrat de Dorian Gray
Joves artistes: Marta Sebastià (Xeresa), Josep Avaria (Gandia), Jonathan Bellés (Castelló de la Plana) i David Marqués (Xeraco).
Sala de la Muralla

Dissabte 12 de gener
7 h Excursió amb la Penya
Excursió a Barcelona amb la Penya Barcelonista de la Safor per vore el partit Barça-Múrcia i visitar Montserrat (basílica, museu, funicular...).
Eixida des de l'estació d'autobusos.
Preu: 45 € per a sòcis i sòcies de la Fundació (Penya, Col.lectiu de Mestres i ACPV)

Diumenge 16 de gener
Cicle d’Excursions amb el Casal d’Oliva
Excursió a Alcalà de la Jovada: Les Neveres en direcció a la Penya Foradada.
Eixida a les 9 h des del Casal
Guia: Vicent Morera

Informacions sobre TV3

Article d'opinió d'Alfons Esteve al Levante: Il·legalitat i complicitat

Entrevista a Jordi Pujol en Vilaweb: "El tancament de TV3 es podia evitar"

Accions a Castelló i Elx en favor de la recepció de TV3, publicat a Vilaweb

Nit de Reis al Casal d'Oliva

Us recordem que el proper dissabte dia 5 de gener, hi haurà festa de la Nit de Reis al Casal Jaume I d'Oliva (passeig Gregori Maians, 3)

Us esperem després de sopar, no falteu!

Viarany, compromesos amb el territori

Pròxima activitat:
dissabte 12 de gener: Excursió al Montdúver des de la Valldigna

I està preparant la 1a Marxa pels Països Catalans
5 i 6 d'abril, Alzira-Xeraco

+info

--------------

Viarany, grup de muntanya de l’esquerra independentista, naix com un grup de muntanya format per una colla de joves de l’Horta i de la Safor compromesos amb el territori i amb les diferents lliutes per la seua defensa arreu dels Països Catalans.

Des d’aquest punt de vista, no es tracta d’un grup que ix a la muntanya amb la simple i lloable intenció de gaudir de la natura, sinó que organitzem les excursions sempre amb un treball previ de contacte amb membres dels diferents col·lectius de defensa del territori.

Creiem que és una molt bona manera de recolzar i coordinar una sèrie de moviments que moltes vegades no gaudeixen de la suficient atenció i, alhora, conéixer millor el nostre territori i totes les seues problemàtiques, ja siga a la Vall d’Àrreu (Pallars Sobirà) o a les platges de Finestrat (Marina Baixa).

Però Viarany es proposa també altres objectius que se situen en la línia ideològica de què parlàvem adés, bàsicament com a alternativa a altres models d’oci consumista que imposa el capitalisme de les grans superfícies comercials. Alliberem així també els nostres moments de lleure mitjançant excursions sanes, amenes i, alhora, polítiques i militants. I també aprofitem l’avinentesa per acudir a manifestacions de caire nacional o social o actes cívics allà on se celebren i sempre després d’una caminata pel sender més interessant del terme (ja siga a Castelló de la Plana o a Barxeta).

Si us interessa la muntanya i voleu contactar amb nosaltres, el nostre correu electrònic és: viarany@hotmail.com

Poema per a l'any nou

Maria Josep Escrivà ens envia un poema per a entrar amb bon peu al 2008.

Serena barca

Naveguem desnonats cap a platges tranquil·les.

No fa por naufragar si és en terra benigna:

l'aval es la memòria de la llum.

La certesa que, del fons dels arenys,

com camafeus de dintre dels bulbs closos,

brollaran assutzenes redimides de tot.

Maria Josep Escrivà

Desembre de 2007