Divendres 4 de febrer 20 h Premi l'Estel al valor i coratge democràtic a Vicent Martínez i Sancho, professor de Física de la UV i expresident d'ACPV
Presenta la professora Joana Brines
Actua el cor de cambra Quinze de Març de la Valldigna
Sala de Conferències
Organitza Nacionalistes d'Esquerres-Esquerra Unida del PV
Vicent Martínez i Sancho, nascut a Simat de la Valldigna, és professor de la UV i ha estat president d'Acció Cultural del País Valencià.
Thinking About és el títol de la nova peça audiovisual de l'equip 451. Es tracta de la primera vídeo dansa dirigida pel jove realitzador Jonathan Bellés, que als 22 anys ha estat encarregat de dirigir un documental sobre René Magritte a Brussel•les, al costat de Beatriz Heredia, directora artística d'ambdues peces.
L'obra, que estarà dividida en tres grans blocs, ens submergeix en el món del pensament, on predomina la dansa clàssica, en l'instint que es compon de la dansa contemporània i en el sentiment, composta de dansa abstracta. Tot això mitjançant la coreografia creada i interpretada per la ballarina Sheila Toledo.
Actualment l'equip, compost per professionals de l'audiovisual, estan treballant en les següents seqüències que es rodaran al febrer. La música corre a càrrec del compositor valencià Miquel Àngel Múrcia, qui duu cinc anys treballant amb l'equip 451.
Aquesta nova producció compta amb el patrocini de la facultat de Belles Arts de Sant Carles i la direcció del Màster en Producció Artística. A més de comptar amb la col•laboració de la Universitat Politècnica de València, lloc on s'estan desenvolupant els rodatges de les diferents seqüències de Thinking About.
Podeu veure el trailer, fotografies i seguir el procés del projecte a través de la web www.produccions451.com.
Divendres 28 de gener es va presentar al Casal Jaume I el llibre "Al Tall, música per a un poble", escrit pel simater Víctor Mansanet.
A l'acte va acudir Vicent Torrent, fundador del grup. També es va projectar el documental de la Universitat d'Alacant "Al Tall, cantar rasant a la terra".
Divendres 28 de gener 20 h Presentació del llibre "Al Tall, música per a un poble"
(Bromera, 2010)
Hi intervindran Vicent Torrent i Manuel Miralles, fundadors del grup; i Víctor Mansanet, autor del llibre.
Sala de Conferències
Després de 35 anys, Al Tall continua mantenint la seua funció social i cívica, a més de l’artística. Els seus components han creat, adaptat i divulgat una música que incita a la convivència i a la participació, a la sàtira i a la ironia, i alhora a la reflexió. De fet, sense la intervenció decidida d’Al Tall, hauria desaparegut una part del patrimoni sonor valencià. Tal com afirma Víctor Mansanet en aquest volum, el grup ha rescatat de les ruïnes de la tradició sonora peces d’un gran valor artístic i documental, a més d’instruments que havien sigut soterrats en el passat més immediat, ritmes erosionats i gèneres sotmesos a la dura llei del mercat.
Amb Al Tall, el poble valencià recupera el cant espiritual de la senzillesa i la melodia que amera de tradició la nostra cultura. Aquesta formació representa, potser com cap altra, la veu del poble que canta i balla.
S'ha avançat molt, tot i que encara queda molt perquè les dones tinguen el mateix rol que els homes en les festes populars. Aquesta és una de les conclusions de la taula redona que es va celebrar al Casal Jaume I el passat dijous 20 de gener.
Isabel Bolinches va parlar del paper de les dones en la festa del Moros i Cristians d'Oliva. Bolinches es va definir com a pirata, ja que pertany a la filà dels Pirates d'Oliva, i va ser la primera capitana cristiana "del món", com li agrada recordar-ho.
Segons Isabel Bolinches, en Oliva no hi ha discriminació entre homes i dones dins de la festa, segurament perquè és molt recent. Enguany en el bando cristià hi ha dues dones al capdavant, una capitana i una ambaixadora. I al bando moro, hi ha una ambaixador, ja que el capità és un home.
Les falles també van centrar la taula redona. Maria José Vilaplana, de la falla de l'Alqueria Nova, va comentar que les dones han entrat a poc a poc en els llocs més importants de les falles. Vila plana va ser la primera presidenta de les falles de Gandia, i ara ja hi ha sis dones presidentes, encara que queda arribar a la presidència la Federació de Falles.
"Les dones són el puntal de les falles, els homes vénen darrere", resumeix Maria José Vilaplana.
Aquesta situació contrasta molt amb la festa de Moros i Cristians d'Alcoi. Així ho va recordar Verònica Gisbert, autora d'una tesi sobre els rols dels homes en aquesta festa i la discriminació de les dones. En Alcoi, ara només les dones poden desfilar d'acompanyants en la processó i en l'entrada, no tenen drets.
Dijous 20 de gener 20 h Taula redona "La discriminació de les dones en les festes populars"
Amb Verònica Gisbert, llicenciada en Criminologia i autora de la tesi "Ni moras ni cristianas"; Isabel Bolinches, primera capitana cristiana d'Oliva;
i M José del Olmo, vocal de cultura de la Federació de Falles de Gandia i sotssecretària de la Falla de Roís de Corella.
Sala de Conferències
Dijous 20 de gener 20 h Taula redona "La discriminació de les dones en les festes populars"
Amb Verònica Gisbert, llicenciada en Criminologia i autora de la tesi "Ni moras ni cristianas"; Isabel Bolinches, primera capitana cristiana d'Oliva;
i M José del Olmo, vocal de cultura de la Federació de Falles de Gandia i sotssecretària de la Falla de Roís de Corella.
Sala de Conferències
Consulteu esta notícia sobre la tesi de Verònica Gisbert "Ni moras ni cristinas" que es va publicar a El País (18/10/2010), on s'analitza la discriminació de les dones en les festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
Divendres, 14 de gener 20 h, Presentació poemari "Raspall" de Juli Capilla
Premi ciutat de València 2009
Amb Miquel Fuster, Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut Consuelo Peiró, regidora de Cultura de la Font Salvador Ortells, escriptor i crític literari Juli Capilla, autor del poemari "Raspall"
Casa de Cultura de la Font d'en Carròs
Ara ja no vas a l’era amb la dula:
no hi jugueu a raspall –ni a res–,
i en l’arç perdut a la forest dels somnis
a penes queden signes de la sang
del gerd sucós, vermellonenc, escàpol
del primer bes.
I el nom que de la rosa
ensumes perd amb una subtilesa
tràgica el seu perfum, impàvid, íntim.
Amb aquest acte retem un homenatge al nostre esport nacional, la pilota valenciana, i a tots els jugadors de pilota i als aficcionats que durant tants anys han estat fidels en aquest esport. Vaja un brindis perquè els xiquets de País Valencià troben els seus referents esportius en l’esport de la pilota. També volem homenatjar Juli Capilla pel seu mestratge a l’hora de combinar la poesia i la pilota. Per tot plegat, pensem que és un acte que us pot interessar. Hi sou tots convidats.
Organitza l'Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut
Divendres 14 de gener 20 h Inauguració de l'exposició "El socarrat, una part del nostre art" de Cristina Sanz Vidal
Sala de la Muralla
Oberta fins al 18 de febrer
Cristina Sanz ha estat sempre vinculada al món de l’art, en especial a la ceràmica, com una passió molt prematura, ja que als 7 anys ja assitia a l’escola municipal de ceràmica de Tavernes de la Valldigna, classe impartides per Mª Victoria Martín Gómez de las Heras. Hi va assistir durant 12 anys (1988-2000).
També s'ha format en delineant i ha assistit a l’Escola Superior de Ceràmica de Manises, la seua meta des de sempre. Va abandonar l’escola municipal per a continuar els estudis a Madrid. Una volta finalitzat, els vaig ampliar a València.
Ara, després de molt anys, torna a la ceràmica, presentant una exposició, el socarrat, que li dóna nom, tant a una tècnica com a un estil, exclusivament valencià. És una ullada al passat de la nostra història.
Formació acadèmica
2009. Llicenciada en Belles Arts en la Facultat de Sant Carles (UPV), especialitat en Conservació i Restauració d’escultura.
2003. 2n curs en l’escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Madrid, especialitat escultura.
2001. Tècnic Superior en Arts Plàstiques i Disseny, especialitat Ceràmica Artística en l’Escola Superior de Ceràmica de Manises.
1998. Tècnic auxiliar en Delineació, en l’escola de Formació Professional de Beniarjó.
1995. Graduat escolar, en el col•legi Alfàndech de Tavernes de la Valldigna.
1988-2000. Escola municipal de ceràmica, impartida per Mª Victoria Martín Gómez de las Heras, organizat por l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna.
Experiència professional
2009. Conservació i restauració dels taulells dels Borgia. Gandia.
2006. Conservació de la muralla d’època medieval, en la localitat de Gandia.
2006. Conservació de dos piscines, datades en època romana (caldarium i frigidarium), en el jaciment arqueològic del Rejolar, en la ciutat de Gandia.
2004. Restauració de un forn ceràmic en El Raval (barri mudèjar –morisc). Gandia.
2001. Pràctiques d’empresa en el museu de ceràmica de Paterna, com a conservadora- restauradora de material ceràmic i arqueològic.
2000-2001. Professora de ceràmica en el col•legi Públic Virgen del Carmen de la Eliana, València.
La Plataforma per la Llengua País Valencià organitza la "Festa pel joguet en valencià" a Gandia
La festa consistirà amb el repartiment de cartes pels reis mags en valencià, diversos tallers i activitats amb joguets en valencià
Amb l'arribada de les festes de Nadal, la Plataforma per la Llengua País Valencià hem vingut desenvolupant la ‘Festa pel joguet en valencià!'. Les poblacions d'Oliva i Benimaclet han estat els llocs on s'han desenvolupat amb anterioritat. Enguany, portarem la festa a Gandia.
La ‘Festa pel joguet en valencià!' consisteix amb el repartiment de cartes pels reis mags en valencià, diversos tallers i activitats per als més menuts. La festa tindrà lloc el proper dimecres, 5 de gener, des de les 11 del matí, a la Plaça dels Colomets de Gandia.
Dimecres 22 de desembre va tindre lloc al Casal Jaume I de Gandia la presentació de la novel·la Memòries d'un porc, del gandià Santiago Diaz i Cano, Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de 2010 (editada per la Universitat Autònoma de Barcelona).
Marina Bordes, filòloga i professora de valencià al col·legi ABC de Gandia, va parlar de l'obra tot destacant la riquesa i precisió del llenguatge; també va dir que el protagonista és com és i que evoluciona però no canvia, ni pretén redimir-se ni d'altres sensibleries de l'estil. Després va presentar a l'autor, tot esmentant la llarga llista de premis, una quinzena, assolits per Diaz i Cano en certàmens de narrativa breu en tan sols tres anys i escaig.
L'autor va reconèixer que aquesta obra no és una lectura per a tots els públics, i va encoratjar els presents a ser lectors "atents i valents" i a no deixar-se estabornir per l'obvietat, per allò més escandalós i cridaner, perquè llavors es perdrien totes les subtileses que hi ha amagades al text. També va criticar la puixança encara d'una moral puritana i hipòcrita, cursi i pansida que arriba a afectar fins i tot la literatura. Per acabar va invitar tothom "a fer una botifarra simbòlica als covards i poc imaginatius", i va afegir "en temps de crisi -més que mai- produïu cultura, consumiu cultura, regaleu cultura".
Finalment va haver un torn de preguntes molt animat. El públic va gaudir de valent i va aplaudir amb ganes després de cada parlament.
En últim lloc, va haver signatura i dedicatòria d'exemplars. La millor prova de l'èxit d'aquest acte és que van faltar llibres i cadires.
Dimecres 22 de desembre 20 h Presentació del llibre "Memòries d'un porc"de Santiago Diaz i Cano
(UAB, 2010) Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de 2010
Presenta Marina Bordes
Hi participa l'autor del llibre
Sala de Conferències
Ressenya:Memòries d’un porc narra les aventures i desventures d’un dropo impenitent que se’n fot de l’opinió dels altres. Aquest individu políticament incorrecte, amb un deix naïf i una formació literària tardana i caòtica, ens conta en primera persona la peripècia vital pròpia, passada pel garbell del record i des de la seua inevitable malaptesa general, però amb certa pruïja d’estil. Tot plegat, una barreja, un punt d’equilibri ben treballat entre moments on predomina la cura i la pretensió estètica amb d’altres en què el nostre protagonista es veu arrossegat pel seu propi discurs, tot deixant aflorar les maneres més vulgars i bròfegues però també les dèries, fòbies i neguits més íntims i sincers... Una obra singular, narrada amb una veu personal i atípica, honesta, punyent i burxadora; una obra entretinguda i divertida, però no banal.
Santiago Diaz i Cano és pixaví de Gandia (la Safor, País Valencià), terreta d’Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella o sant Francesc de Borja, entre d’altres –i això, sense fossar gaire. Llicenciat en Ciències Físiques, imparteix classes de matemàtiques per a alumnes d’ensenyament secundari. Pel que fa al món de la literatura es considera –ara per ara– un amateur, un diletant, un nouvingut o –fins i tot– un intrús; però ja ha amenaçat de quedar-s'hi. També manté –d’aquella manera– el bloc literari «L’Escurçó» (www.sadic.eu). A banda del guardó per la present novel·la, ha obtingut una pila de premis a diversos certàmens de narrativa breu arreu dels Països Catalans.
La Diputació de València ha respost a la queixa que va fer la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna en referència a la discriminació del valencià en els seus serveis. En concret, el Casal Jaume I va denunciar la posada en marxa del Mapa Cultural de la província de València només en idioma castellà, deixant de banda la llengua dels valencians.
Ara la Diputació de València respon "menyspreant" la llengua oficial del País Valencià, que ja que en el seu escrit de resposta intenta equiparar el valencià a llengües forànies, com són l'anglés i el francés. En cap cas, la Diputació de València equipara el valencià al castellà com a llengües oficials del nostre territori. Sempre deixa en un segon o tercer terme el valencià.
A més, en l'escrit de resposta la Diputació menteix. Diu que els productes i serveis del SARC de la Diputació són en valencià. En estos moments, per exemple, el perfil de Facebook de la Diputació està només en castellà. O les notes de premsa que emet la Diputació són també només en castellà.
Però la discriminació del valencià per part de la Diputació que presideix Alfonso Rus ve de lluny. La primera edició de la campanya "La Dipu te beca" es va fer exclusivament en castellà.
La Fundació Casal Jaume I demana a les administracions públiques que complisquen la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i prioritzen la llengua històrica de País Valencià per a donar-li el prestigi que es mereix. Demanem que el PP deixe de discriminar el valencià.
El Chor de Xeraco va interpretar per quart any consecutiu el Cant de la Sibil·la. Enguany Carla Vidal fa posar la veu a la Sibil·la, i Marcel Moliner, va fer l'acompanyament musical amb el teclat.
La presentació de llibre "El tio Joan de la Marina" va servir per endinsar-se en la història del bandolerisme del segle XIX a través de llegendes, paratges i personatges perseguits per la justícia.
El periodista de Tavernes de la Valldigna, Vicent Mifsud, que treballa a Ràdio 9 en la secció de successos, va explicar que Manel Arcos, autor del llibre, ha sistematitzat una matèria molt dispersa d'una època poc analitzada. "Manel Arcos ha fet una treball acurat de periodista amb rigor. La història està narrada com si passara en l'actualitat", va puntualitzar Vicent Mifsud. El llibre descriu una època on hi havia una gran violència, amb pobresa i desigualtat social. Els bandolers, llavors, no eren vistos com a delinqüents.
Pel que fa a la llengua emprada, el llibre usa un llenguatge planer, pròxim al lector sense oblidar el rigor històric.
L'autor del llibre, Manel Arcos, va destacar tres aspectes de l'època del bandolerisme que el llibre ha intentat recollir: En primer lloc, la violència social; en segon lloc, el vincle amb la terra, els roders coneixen el terreny pam a pam; i en darrer lloc, el vincle polític que implic alcaldes i jutges.
"No es tracta d'una violència comuna, és una violència social de gent jove que vivia en l'àmbit rural que planta cara a un estat decadent", va concloure Manel Arcos.
D'eixa època ens ha arribat frases fetes com "Acabar com Camot", que era un bandoler de Xàtiva que va ser afusellat; com "Qui vestit va a Forna, despullat torna"; o "Quedar-se com la dona de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet".
Divendres 17 de desembre 20 h El Cant de la Sibil•la Interpretat pel Cor de la Sibil•la de Xeraco
A continuació, degustació de dolços de Nadal i brindis amb cava El cant de la Sibil•la ha estat declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat
Sala de Conferències
Este divendres s'interpreta aquest cant declarat Bé Immaterial de la Humanitat Des de fa quatre anys que de manera interrompuda s'interpreta el Cant de la Sibil•la al Casal Jaume I, una festa que serveix per a donar la benvinguda al Nadal.
El Chor de Xeraco acompanya la Sibil•la en el seu cant. Enguany, la trobada tindrà un toc d'alegria ja que el Cant ha sigut declarat Bé Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
En acabar el Cant, els assistents tastaran diferents dolços de Nadal i brindaran amb cava.
La Sibil•la
De sempre els humans hem deixat la rutina quotidiana per celebrar esdeveniments de caràcter personal (aniversari, noces) o col•lectiu en festes tradicionals que ens fa viure de forma temporal un trencament en la manera de comportar-nos habitualment. La música ha acompanyat quasi sempre les activitats festives i en el cas del Nadal trobem el Cant de la Sibil•la emmadeixat entre la tradició gentil i cristiana.
Les Sibil•les eren dones, sempre verges, de temperament aspre a les quals s’atribuïa un cert poder profètic i es tenen notícies d’elles des del segle V abans de Crist. De totes, és la Sibil•la Eritrea la que anuncia la vinguda de Jesucrist i el dia del Juí Final. En principi es va traduir del grec al llatí i a partir del segle XIII a les diferents llengües romàniques.
El Concili de Trento (1545-!563) va prohibir aquestes celebracions extralitúrgiques ja que precisament l’esperit de la Contrareforma pretenia tornar a la senzillesa i l’austeritat primitives així com la supressió dels abusos d’alguns eclesiàstics. De tota manera els autors sacramentals i el Misteri d’Elx han quedat com a reminiscències d’aquells segles i malgrat l’abolició de Trento la tradició de la Sibil•la es va mantenir viva ininterrompudament a Mallorca on gaudeix d’un gran reconeixement fins al punt de ser declarada en 2005 Bé d’Interés Cultural pel Consell Insular de Mallorca. Per tant estem davant d’un costum d’origen pagà incorporat a les celebracions cristianes amb components poètics, musicals i en certa mesura teatrals.
A la nostra comarca de la Safor, el pare Vicent Faus, escolapi, que va faltar el mes d’abril d’enguany en un accident de trànsit, va introduir el Cant de la Sibil•la a la missa del Gall de l’ermita de Santa Anna en 1979 amb una versió procedent d’un Breviari de la catedral de València de 1533.
Liduvina Gil i Vicent Gràcia tanquen el cicle Drets Humans i Societat Civil
Després d´unes breus paraules d´agraïment per part de l´organització a tots els participants en el cicle, la regidora d'Educació de Gandia, Liduvina Gil, va recalcar la importància de lligar conceptes com democràcia, ciutadans, societat civil i educació. Educació en valors, en consciència social i en el cultiu de eixos valors, perquè els conflictes d´interessos que comporta la convivència es puguen resoldre amb assertivitat, amb una visió generosa del que són els drets Humans i el que és la democràcia com l´escenari del Drets Humans i això vol dir aplicar-los dia a dia", va explicar Gil.
La regidora d'Educació va comentar que "l´escola i la família són els transmissors de valors. Tal vegada el sistema educatiu en tots els seus nivells hauria d'implicar-se més en els valors humans i menys en els continguts, perquè el xiquets i els joves puguen ser protagonistes de les seues vides en un futur". Liduvina Gil va demanar més implicació a les famílies en l´educació dels seus fills en aquests valors que porten a assolir una harmonia democràtica.
Per últim, la regidora d´Educació va fer un repàs dels projectes relacionats amb els Drets Humans i l´ajuda humanitària als quals dóna suport l´Ajuntament de Gandia, com les escoles al Txad, país que ella mateixa ha visitat.
Per altra banda, Vicent Gràcia, mestre i membre de l'associació "Mestres que fan escola", va fer un recorregut per la breu història de la seua associació, que naix d´una trobada de l´Escola d´Estiu de 2008, amb la temàtica dels Drets Humans. Diverses personalitats van parlar en eixe encontre i com a fruit de la reflexió va nàixer la idea de passar a l´acció. “Mestres que fan escola” dedica els recursos econòmics, que recull mitjançant els seus socis i col•laboradors, íntegrament a donar suport a la creació d´escoles al Congo, en zones que han patit conflictes bèl•lics. Esta ajuda va directament i sense intermediaris a professionals de l´educació de eixe país, dotant de recursos a gent que desenvolupa projectes educatius i que coneixen bé la realitat a la qual s´enfronten.
En el debat posterior a les intervencions, es va incidir de nou en la necessitat d'educar en valors i convivència i en el perill d´aïllament individualista que comporten les noves tecnologies que s´utilitzen per a la transmissió de continguts curriculars, i que a més a més, un dia acabaran obsolets, mentre es deixa de costat la necessitat d'educar per a tenir criteris propis per a poder viure la vida profundament com a éssers humans.
El públic va parlar de la identitat col•lectiva que tracta d´assolir l´educació en Drets Humans. Vicent Gràcia va citar Joan Brossa: “Tots som el món”.
Per a concloure el cicle, Liduvina Gil va dir unes paraules en referència al poema de Joan Brossa: “Quan parlem de la crisis, hem de pensar en aquells que estan pitjor i no oblidar-nos d´ells”.
Dijous 16 de desembre 20 h Presentació del llibre El Tio Joan de la Marina: Un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria(1851-1878) de Manel Arcos.
(Edicions Tívol, 2010)
Presenta Vicent Mifsud i Estruch, periodista de Ràdio 9
Sala de Conferències
Presentació del llibre de Manel Arcos (Oliva, 1965), periodista, redactor de ràdio i guionista per a la televisió fins al 1999, ara es dedica a la investigació històrica. El 2008 la Societat Coral El Micalet amb el XVè Premi Francesc Ferrer i Pastor d'assaig pel treball La senda dels lladres: Bandolerisme al voltant de la serra de Mostalla (1806-1839). És autor de nombrosos opuscles i articles també relacionats amb el bandolerisme vuitcentista valencià.
Sinopsi
La història de l'adorer Vicent Estruch Mascarell és la d'un home a qui el destí li va jugar una mala passada. Després de passar uns anys als presidis del nord d'Àfrica, es va escapar per tornar a la seua terra. A partir de llavors, el jove d'Ador es convertia en pròfug. Amics i enemics, i també víctimes, el van conèixer pel malnom del Tio Joan de la Marina. L'autor narra les malifetes del roder i la seua banda per les terres valencianes.
Llegiu l'article d'opinió de Vicent Misfud al diari Las Provincias (16/12/2010)
És la quarta vegada que els tribunals deneguen aquesta autorització intentada des de 2007 pel govern de Camps
El Jutjat Contenciós Administratiu Número Quatre de València en interlocutòria de data 3 de desembre de 2010 i que ha estat notificada avui, ha declarat que "no procede el otorgamiento de la autorización de entrada para acceder al centro reemisor de televisión situado en la cima del pico Mondúber, en la localidad de Xeresa, instado por Dña. Dora Ibars Sancho, Directora General de Promoción Institucional de la Presidencia de la Generalitat".
És la quarta vegada que els Jutjats i Tribunals deneguen aquesta entrada instada per la Generalitat: en efecte, a l’inici del conflicte, l’any 2007 la Generalitat Valenciana va demanar autorització d’entrada sobre aquestes mateixes instal·lacions i l’entrada va ser denegada mitjançant la Interlocutòria de 20 d’abril de 2007, del Jutjat Contenciós Administratiu Número Dos de València per apreciar-se, entre altres coses desproporció en la mesura i absència de perjudicis a tercers en l’activitat denunciada.
Posteriorment, el Jutjat Contenciós Administratiu número Quatre de València, per Interlocutòria de 26 de febrer de 2008, va denegar novament l’autorització d’entrada en entendre que com que Acció Cultural havia recorregut la resolució de fons en la que es basava el tancament i el recurs no s’havia resolt encara pels Tribunals, procedir a executar la mesura deixaria sense sentit el plet, és a dir, hi hauria una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva interessada per l’entitat. La Generalitat, recorregué la segona resolució denegatòria en apel·lació però contràriament al que s’esperava, la denegació va ser ratificada per la Interlocutòria de data 27 de juny de 2010 dictada pel Tribunal Superior de Justícia.
Ara, en 2010, l’administració argumentava que com que ja s’havia dictat sentència sobre el fons de l’afer (dictada pel TSJ en desembre de 2008) ja no podien invocar-se aquests arguments en defensa de la tutela judicial efectiva. Tanmateix, la Generalitat va ometre interessadament que la sentència recaiguda en el procediment principal no era ferma i que havia estat impugnada per Acció Cultural del País Valencià davant el Tribunal Suprem, i sobretot, que el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació d’Acció Cultural del País Valencià per Providència dictada en data 8 de setembre 2009 per la secció 102 de la Sala Tercera del TS.
El Jutjat raona doncs que “la representación de ACPV se opone a la solicitud alegando que la Sentencia de 15 de diciembre de 2008 no es firme, pues ha sido recurrida ante el Tribunal Supremo y en el pleito principal se están discutiendo cuestiones que afectan a la validez del procedimiento administrativo que fundamenta la petición, como es la competencia de la Generalitat. Asimismo se alega que concurre la falta de legalidad del acto administrativo cuya ejecución se pretende, el principio de proporcionalidad y la ausencia de perjuicios a terceros. Pues bien, planteada así la cuestión y visto que en efecto la Sentencia dictada por el TSJCV ha sido recurrida en casación (...) no procede acordar la entrada solicitada, pues ello podría afectar al derecho a la tutela judicial efectiva, como antes se ha expuesto”.
Acció Cultural del País Valencià es felicita d’aquest nou èxit judicial en la seua lluita per la llibertat d’expressió i per la defensa dels mitjans de comunicació en català al territori valencià encara que adverteix que la resolució no és definitiva i que es pot recórrer en apel·lació davant el TSJ, recurs que previsiblement interposarà la Generalitat.
Dijous 16 de desembre 19.30 Xarrada informativa sobre la vaga de consum
Sala de la Muralla Organitza CGT, EUPV, Papers per a tots i totes i Plataforma pels pobles
Deu associacions de la Safor han parlat sobre la seua tasca social
Aquest dimecres 15 de desembre, la primera tinenta d'alcaldia de Gandia i regidora d'Educació, Liduvina Gil, i el membre de l'associació Mestres que fan escola, Vicent Gràcia, són els encarregats de concloure el cicle sobre Drets Humans i Societat Civil, cicle que ha organitzat la Fundació Casal Jaume I durant el 2010 amb 9 xarrades i amb la participació de 10 associacions de la comarca.
En aquesta darrera conferència es tractarà el tema d'educar en/amb Drets Humans.
L´objectiu general d'aquest projecte ha estat donar a conèixer el compromís i la importància que suposa el tindre eixes associacions i col•lectius actuant en o des de la Safor-Valldigna i prendre consciència i sensibilitzar, així com també compartir experiències desconegudes per al públic.
Associacions que hi han participat:
A. Comarcal d´Ajuda al Poble Saharaui- La Safor
A. Memòria i Patrimoni Arc de Mig Punt
Viviendas para los sin techo
Globalmón
Intermón -Oxfam
Creu Roja
Mirant al Sud
Cáritas
CLGS
Mestres Que Fan Escola
Defensor del Ciutadá de Gandia
10 desembre
18:30 - Xerrada: “Es diu català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”. Casa de la Cultura (c/ Antonio Maura, 4)
21:00 - Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra. Casal Popular de Castelló (c/ d’Amunt, 167)
18 desembre
09:30 - Excursió a les Agulles de Santa Àgueda. Organitza: Grup Excursionista Viarany
+ info: viarany@hotmail.com
18:30 - Manifestació. Plaça Independència (la Farola)
El dia 21 de desembre del 1932 la ciutat de Castelló acollí la signatura d’un document cabdal per a la unitat efectiva de la llengua catalana al País Valencià. Les Normes ortogràfiques o Normes del 32, avalades per institucions culturals i per professionals de la llengua, donaren l’impuls imprescindible que necessitava el valencià per moure’s amb seguretat en el registre estàndard, un impuls que, òbviament, bevia del marc ortogràfic general que l’Institut d’Estudis Catalans ja havia establert uns anys abans.
D’això, ja en fa 78 anys, i la commemoració de les Normes, sinònim de fita lingüística i social del català al País Valencià, és motiu de celebració i orgull per part de tots aquells que desitgen aconseguir una llengua pròpia desacomplexada i potent en tots els àmbits d’ús. Més de tres quarts de segle després, però, l’efemèride de les Normes del 32 també és –segueix sent– motiu de reivindicació i de lluita contra la marginació i la desídia que practica el Govern valencià envers la llengua pròpia.
Els assistents a la presentació de les Jornades de Tardor que organitza cada any la Plataforma pels Pobles de Safor van degustar quatre plats diferents cuinats amb bolets de la comarca: truita d'esclata-sangs, croquetes de beixamel amb rossinyols, barqueta de crema de formatge de cabra amb rossinyols i barqueta de camagrocs.
Santi Garcia, autor del llibre "Els bolets de la Safor i zones limítrofes", va explicar les característiques més importants de cada fong.
L’entitat farà front així a les constants agressions del Govern valencià
També prepara un acte de celebració del 40è aniversari al febrer i la manifestació de la diada del 25 d’Abril, que enguany es farà el dissabte 16 d’abril a València
La celebració dels 40 anys d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) el proper any 2011 és un motiu d’alegria per a la nostra entitat. Per això, estem preparant un acte de celebració al febrer en el qual hi haurà un especial protagonisme dels socis i de la gent que ens ha acompanyat durant aquests 40 anys.
Però un aniversari com aquest també és moment de fer balanç. Tal com recollim en el Manifest que acompanya aquesta nota, Acció Cultural fa un balanç positiu dels resultats del treball que hem fet. I així, sense voluntat de ser exhaustius, podem remarcar:
-la presència creixent de la llengua en molts àmbits
-particularment, la presència creixent de la llengua entre els joves, tal com demostra l’eclosió de la música en català
-la fi del debat sobre la unitat des del punt de vista jurídic, gràcies a les sentències guanyades en aquest sentit
-l’existència d’una presència insuficient però real en l’àmbit comunicatiu, gràcies, entre d’altres iniciatives, a la xarxa de repetidors de TV3
-el constant creixement de la nostra entitat, amb una implantació territorial ben important i una forta presència a la ciutat de València, clau del País Valencià.
Però també és cert que ens trobem davant reptes de futur importants. Els Governs del Sr. Camps, que va començar el seu mandat amb la Declaració d’Ares, han demostrat que aquella Declaració era un gest buit, i han impulsat una pràctica d’agressió constant a la llengua i la identitat dels valencians, i un intent de manipulació política d’aquestes amb finalitats electorals. I tot això en un context de progressiu apropament de les societats valenciana i catalana per la via de l’economia, una realitat emergent que és al mateix temps una necessitat urgent com a via d’eixida a la crisi: en aquest sentit, el Govern del Sr. Camps atemptat contra els interessos dels valencians.
Els eixos del nostre treball en 2011 mantindrà les iniciatives consolidades:
1-Articulació del nostre treball per àrees (cultura, territori, memòria, economia, municipalisme, dona...) fet que ens permet arribar a sectors socials molt diversos
2-Dedicació particular a la implicació dels joves, garantia de futur
3-Creixement i implantació territorial de la nostra entitat
4-Treball unitari des del consens i la generositat amb objectius concrets i clars (en aquest sentit la darrera campanya de la Iniciativa Legislativa Popular per TV3 ha estat un exemple exitós)
Però la situació actual ens obliga a prestar una especial atenció a la situació de la llengua i la cultura, i al treball amb els sectors afectats.
Per això estem preparant una sèrie d’iniciatives i campanyes
-per a promoure l’ús social de la llengua en àmbits diversos, perquè hi ha demanda social per a que la normalització s’estenga més enllà de l’ensenyament
-positives, que busquen avanços concrets i no simples declaracions ni manifestos
-que impliquen diferents sectors socials, amb perfils propis
Aquesta mobilització tindrà un punt central en la manifestació que farem el proper dissabte 16 d’abril de 2011, que acabarà amb l’habitual concert.
Este dimecres 1 de desembre, a les 8 de la vesprada, el Bar del Casal acollirà una degustació de plats cuinats amb bolets. S'hi podran tastar croquetes, truites i coques fetes amb aquests fongs que aparéixer als nostres boscos.
Abans de la degustació, Santiago Garcia, autor del llibre "Els bolets de la Safor i zones limítrofes, explicarà els diferents bolets que trobem a la nostra comarca.
Exposició solidària de fotografia i pintura "Pel dret a la infància"Organitzada per l'ONG Mirant al Sud
Sala de la Muralla
Oberta fins al 20 de desembre
Divendres 26 de novembre 20 h Taula redona sobre l'assetjament a les aules (bullying)Amb Joaquina Barba, mestra, escriptora i autora de "Sos! bullying"
i Gemma Pasqual, escriptora i autora de "La mosca, assetjament a les aules"
Presenta Andrea Ollero, psicòloga de la Mancomunitat de Municipis de la Safor
Sala de Conferències
SOS! Bullying ens apropa a una realitat cada vegada més freqüent als centres escolars, l’assetjament a les aules, i ens invita a fer una reflexió dels motius que fan que tant l’assetjador com la víctima i els observadors, actuen com ho fan. Tanmateix, la lectura planteja qüestions que no hem de desestimar com ara, són els menors els únics culpables d’aquest fenomen? Com es pot acabar amb el bullying? Quins responsables haurien d’intervindre en l’extinció de l’assetjament escolar?
La mosca, assetjament a les aules. Premi Benvingut Oliver 2007 de Literatura Juvenil
Isona ha canviat d’Institut. Fuig d’una convivència impossible que fins i tot li va costar la vida a un amic seu. Al nou centre, però, tornarà a repetir-se de nou la mateixa situació d’assetjament.
Aquesta vegada no fugirà. Isona haurà d’enrontar-se, amb la complicitat de nous amics, al seu passat i a les persones que fan de la por un instrument per a sentir-se poderosos.
Un llibre necessari que ens ajuda a entendre el fenomen de la violència a les aules.
El Consell dels Joves de Gandia va celebrar, el divendres 19 de novembre, la IV Edició dels Premis Joves de la Ciutat de Gandia. Guardons per distingir empreses, entitats, fundacions o associacions que destaquen pel seu treball en favor de la joventut de la ciutat i la comarca. Essent els premiats:
- Premi al millor projecte de Joventut, per al Projecte del “Voluntariat Ecològic de Gandia”.
- Premi al millor projecte associatiu, per a la “Trobada d’Escoles en Valencià”, organitzada per l’Escola Valenciana Federació d’associacions per la Llengua.
- Premi a la millor difusió de la realitat juvenil, per al “Diari setmanal Set i Mig noticias”.
Per altra banda, el “Premi Garrot”, guardó simbòlic per a reivindicar la disconformitat al voltant de certs qüestions que afecten de manera directa al moviment juvenil, des d'una posició constructiva i amb un toc humorístic i divertit, va correspondre a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per haver deixa’t al CJG fora de les ajudes destinades a la realització d’activitats de voluntariat ambiental en prevenció d’incendis forestals d’enguany.
Ester Faus
Joves d'Acció va elegir Ester Faus com la persona distingida pel Consell de Joves de Gandia "per la seua trajectòria de treball al Casal Jaume I i per haver fundat, juntament amb la seua família, el grup de danses valencianes "Roda de Volta".
El passat dijous 18 de novembre va tenir lloc la 8a conferència del Cicle Drets Humans i Societat Civil que organitza el Casal Jaume I. En aquesta ocasió, Carles Carrillo, coordinador genera,l i Juan Carlos Escudero, vocal de cultura, ambdós del Col.lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor han segut els encarregats de parlar dels Drets Humans des de la perspectiva del seu col.lectiu.
Fins a 10 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans han segut citats per Carles i Juan Carlos relacionats amb temes que han de veure amb la discriminació per motius sexual i les conseqüències negatives de la no aplicació d´estos drets arreu del món. Pena de mort per motius homofòbics, tortures i presó, persecució, matrimonis forçats...episodis que es donen a un nivell global. Han presentat un mapa de la homofòbia en el món, confeccionat per organismes internacionals que lluiten contra la homofòbia fent referència als codis legals dels diferents països i la seua contemplació del fet diferencial.
Han parlat també del tractament interessat i irresponsable que es fa als mitjans de comunicació dels temes relacionats amb l´identitat sexual de les persones, els models masclistes, els rols socials de les dones...amb alguna referència a polítics que parlen de retallar drets ja atorgats per la llei si guanyaren les eleccions i els problemes personals i legals que això suposaria si es portara a la pràctica.
En el torn de debat, s'ha arribat a la conclusió que defendre els Drets Humans de qualsevol col.lectiu en minoria és defendre els drets de tots, parant els avanços de la intolerància i la visió uniformadora i simplista dels éssers humans.
La XIV edició de l'Homenatge a la Paraula que se celebra anualment a Gandia reconeix en aquesta ocasió la trajectòria del poeta, traductor i dramaturg Feliu Formosa.
Per aquest motiu, dissabte dia 20 tindrà lloc l'espectacle FORMOSA PER FORMOSA (Ester canta Feliu), a partir de textos de l'autor homenatjat. Componen el repartiment, a més d'Ester Formosa, Maurici Villavecchia al piano, 'Horacio Fumero al contrabaix, i Matthew Simon a la trompeta. La direcció musical és de Villavecchia.
L'espectacle forma part dels actes programats durant la Setmana Literària de Gandia, i se celebra a la Sala A del teatre Serrano de Gandia amb entrada gratuïta.
El Patronat de la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna felicita el món casteller per la seua declaració de Patrimoni de la Humanitat. La Fundació recorda que a la nostra comarca i al nostre país hi ha moltes colles de Muixerangues que carreguen i descarreguen castells.
En el darrer Correllengua de Gandia, celebrat el passat mes de setembre, van participar en la trobada de cultura popular i en la cercavila pel centre històric les colles de Muixerangues de la Safor i de Pego.
També cal recordar que a la plaça Major de Gandia la colla castellera els Xics de Granollers van carregar un 4 de 8 durant els actes del Correllengua de l'any 2003.
Però l'alegria no s'atura en els castells. El cant de la Sibil•la també té l'honor de ser Patrimoni de la Humanitat, una tradició que a la nostra comarca de la Safor, el pare Vicent Faus, escolapi que va faltar el mes d’abril d’enguany en un accident de trànsit, va introduir el Cant de la Sibil•la a la missa del Gall de l’ermita de Santa Anna en 1979 amb una versió procedent d’un Breviari de la catedral de València de 1533. I actualment, en diferents parròquies de la Safor, com la de Xeraco, també se celebra.
Al Casal de Gandia i per quart any consecutiu, també gaudirem d'aquest Patrimoni de la Humanitat, ja que el Chor de Xeraco interpretarà el Cant de la Sibil•la divendres 17 de desembre.
El Consell de Francisco Camps, en reunió de 10 de setembre de 2010, decidí endurir la seua política contra Acció Cultural del País Valencià i anuncià mesures contundents contra ACPV: concretament, que demanaria la retirada de subvencions a la nostra entitat per part de la Generalitat de Catalunya, que enviaria requeriments a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Indústria per tal d’impedir les emissions de TV3, i que impulsaria la reforma de la llei amb l’objectiu d’aconseguir l’enduriment de les sancions a Acció Cultural per les emissions de TV3 i l’augment de la xifra de les multes que ens podrien imposar, a més d’introduir la possibilitat d’actuar contra els propietaris dels terrenys on s’instal·len els repetidors.
Aquesta ofensiva (que passa per alt el fet que l’actual Govern valencià fa un ús partidista dels diners públics, de manera que som l’única associació que veu com li és negada tota ajuda pública, i que l’intent de tancar TV3 al País Valencià és un atemptat a la llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa, així com a la normalització de la nostra llengua en l’àmbit de la comunicació) expressa la importància que atorga l’actual Govern valencià al paper cívic que juga Acció Cultural i a la seua obsessió per ofegar-nos políticament i econòmicament. I també a la seua frustració, perquè malgrat la desproporció de forces, l’extraordinària mobilització impulsada per Acció Cultural ha aconseguit un èxit sense precedents (tant en les manifestacions convocades com en la recollida de 651.650 signatures a favor de la ILP “Televisió sense Fronteres”) i ha aconseguit que malgrat aquesta persecució, iniciada el gener de 2007, resten oberts els repetidors més importants: Perenxisa, Bartolo i Montdúver.
Per això el Govern valencià torna a la càrrega i, lluny d’expressar cap voluntat de diàleg o d’arribar a un acord de reciprocitat, demana novament als tribunals –els quals en anteriors ocasions ho havien desestimat- autorització per al tancament del repetidor de Montdúver (que cobreix la comarca de la Safor i parts de les de la Ribera Alta, Ribera Baixa i Marina Alta), que vol tancar el el 15 de desembre de 2010, segons comunicació del Jutjat a ACPV.
Acció Cultural del País Valencià presentarà ara les corresponents al·legacions al Jutjat.
El Patronat del Casal Jaume I la Safor-Valldigna en nom seu i de tots els seus socis vol manifestar la seua alegria pel nomenament de fill predilecte de la ciutat de Gandia al seu antic patró.
L'historiador Andreu Ginés va explicar al Casal Jaume I la tesi doctoral que ha dirigit el professor Josep Fontana i que parla sobre les famílies valencianes que es van beneficiar del context de repressió del franquisme una vegada acabada la guerra civil.
La tesi doctoral d'Andreu Ginés ha estat publicada per la Universitat de València amb el títol "La instauració del franquisme al País Valencià", la qual descriu els fonaments socials del nou poder. Ginés ha volgut investigar les persones que van exercir la repressió i s'hi van beneficiar.
El llibre parteix de la hipòtesi que el franquisme és un moviment feixista que vol establir l'ordre i l'estatus social de les classes adinerades. En aquestes classes socials apareixen els grans noms de la burgesia valenciana. I a les zones rural perviuen les xarxes caciquils de terratinents.
Andreu Ginés explica que aquestes classes dominants, només acabada la guerra, emprenen els projectes urbanístics paralitzats durant la República i no són projectes per a resoldre els problemes d'habitatges o per reconstruir les cases desfetes, són projectes especulatius de grans avingudes. Segons Ginés, va ser "el botí de la guerra". "En gran mesura la fam que es va patir després de la guerra civil va ser fruit de l'especulació, la corrupció, la lucració i les males polítiques de les classes dirigents i adinerades del franquisme", diu l'autor del llibre.
Aquest cap de setmana comença el primer concert per escollir els finalistes de l’Amplica’t 2010-2011, i tindrà lloc a Agullent (Vall d’Albaida).
Amb motiu d’aquest concert, hem pensat aprofitar l’ocasió per fer una TROBADA DE JOVES D’ACCIÓ DE LES COMARQUES CENTRALS. Estaria bé que ens coneguérem, que pensarem junts accions per emprendre a les comarques centrals, que parlarem sobre què s’està fent a cada lloc i que reunirem esforços.
Per això vos convoquem a la TROBADA DE JOVES D’ACCIÓ DE LES COMARQUES CENTRALS que tindrà lloc a la Casa de la Cultura d’Agullent (Carrer Major, 4.) el proper dissabte 13 de novembre a les 19 h.
Després soparem junts amb entrepà davall braç a la Sala Multiusos d’Agullent. Picadeta i beguda a 3 euros.
I per finalitzar podrem gaudir del concert de El Corredor Polonés, Kontaminació Akústika i INsemiNACIÓ. L’entrada és lliure. Podeu convidar qui vulgueu.
Hauríeu de confirmar la vostra assistència tant a la trobada com al sopar. Podeu fer-ho fins divendres.
Els joves de la Safor que vulgueu assistir contacteu amb el Casal de Gandia per organitzar cotxes (gandia@acpv.cat)
Dijous 11 de novembre 19.30 h Presentació del llibre "La instauració del franquisme al País Valencià" d'Andreu Ginés
(PUV, 2010)
Presenta Carles Miret, historiador i arqueòleg
Sala de Conferències
La instauració del franquisme al País Valencià fou un procés de violència, repressió i imposició. Però no tota la població valenciana ho visqué de la mateixa manera: la classe benestant, que havia perdut poder durant la II República espanyola i, sobretot, durant la Guerra Civil, pogué recuperar tot allò que li havia pertangut. Persones com Francisco Javier Planas de Tovar, Joan Flors o Joaquim Manglano, el baró de Càrcer, són, potser, poc conegudes avui dia, però durant la primera postguerra foren de les més influents al País Valencià. A través de l'estudi de les principals institucions locals i provincials de València i de Castelló de la Plana, aquest treball recupera els noms del personal polític del primer franquisme. I a través d'ells, s'analitzen els conflictes entre institucions, entre les diferents faccions de la dreta i entre velles i noves generacions de l'oligarquia.
Hi ha vides que no caben en un llibre, com la del valencià Gonçal Castelló i Gómez Trevijano (1912-2003), actor i testimoni de destacats esdeveniments polítics de bona part del segle XX.
Presentem ara les seues memòries, Final de viatge. Memòries d’un gandià: amics, coneguts i saludats, redactades majoritàriament al llarg de la dècada dels 90 però inèdites fins a l’actualitat, i en el context d’una jornada-homenatge a l’escriptor i advocat gandià. El llibre ha estat editat pel CEIC Alfons el Vell amb la col·laboració de l'IMAB.
L’acte de presentació i la jornada es faran a la Casa de Cultura de la seua ciutat natal, Gandia, el proper 13 de novembre de 2010, i està organitzat i patrocinat pel CEIC-Alfons el Vell. Comptarà amb la col·laboració del Centre Internacional de Gandia-Universitat de València, de la Càtedra Joan Fuster-Universitat de València, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de l’Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Gandia, d’Acció Cultural del País Valencià, el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi i de la Institució de les Lletres Catalanes.
En aquesta jornada, hi participaran, entre d’altres, amics de Gonçal Castelló, com l’escriptora Isabel-Clara Simó, l’advocat Francesc Candela, el periodista i polític Francesc de Paula Burguera o el pintor Antoni Miró; a més d’experts en algunes qüestions o fets de les èpoques viscudes per l’escriptor i advocat gandià, com Francesc Pérez Moragón o Xavier Ferré.
Divendres 4 de febrer
