Dissabte 5 de juliol: Tothom a Tortosa

Ixiran autobusos des d'Oliva, Gandia i Cullera.
Apunteu-vos al Casal. Preu: 10 € (bus i dinar)

Agermanament de Penyes Barcelonistes

Dissabte 21 de juny
Agermanament entre les Penyes Barcelonistes de la Safor i Les Piles (Conca de Barberà)

ELS JOVES D’ACPV EXIGEIXEN LA LLIBERTAT PER AL POBLE TIBETÀ

Joves d’ACPV i una quinzena d’entitats, joventuts de partits polítics i sindicats, han exigit aquesta vesprada a la Plaça de l’Ajuntament de la Ciutat de València la llibertat del poble tibetà, després de la repressió patida a mans de les autoritats xineses durant els darrers anys.

Els joves d’ACPV han aprofitat la proximitat amb la inauguració dels Jocs Olímpics de Pekin per exigir a les autoritats internacionals i al COI que s’ature la repressió contra el Poble Tibetà i es garantesquen els drets humans en aquell indret.

L’acte organitzat per Joves d’Acció Cultural del País Valencià, i al qual s’han adherit el Bloc Jove, Joves Socialistes, JERPV, Joves amb Iniciativa, BEA, Intersindical Valenciana, Joves d’UGT, Joves Anarquistes (UGT) Ca Revolta, Sortits de Res, les penyes esportives Penya Tòtil i Estel Groc, s’ha desenvolupat en un caire festiu i reivindicatiu amb una performance en què els joves activistes han escenificat l’atac sistemàtic als drets humans al Tibet.

Amb aquesta acció les organitzacions esmentades volen denunciar “la hipocresia i la irresponsabilitat de la comunitat internacional, que malgrat conèixer exactament el que ocorre en aquesta regió sota domini de la Xina, ha mirat cap un altre costat”. I han recordat en especial al govern espanyol “que els pobles i les persones estan per damunt dels interessos econòmics i de mercat. Està clar que no volem que el Tibet torne al sistema feudal en el que es trobava immers abans de la revolució xinesa però tampoc es pot consentir que l'assassinat 1.200.000 persones, la destrucció de 6.000 temples i monestirs i l’exili de més de 130.000 tibetans se’ns passen per alt només per la conveniència de celebrar uns Jocs Olímpics en un país o en un altre”.

Llegiu el comunicat

Els socialistes valencians centrats en el “que hay de lo mío”

Josep Torrent, delegat d'El País CV, va explicar al Casal Jaume I de Gandia quan i per què els socialistes van perdre la relació amb la societat valenciana. Segons Torrent, aquesta falta de sintonia entre partit i societat comença en 1995 quan perden la Generalitat Valenciana, llavors el PSPV blinda les persones de l'aparell del partit en les Corts i les Diputacions. “L'aparell del partit es refugia en les institucions i la major preocupació comença a ser a “que hay de lo mío”, va aclarir Torrent.

El periodista Josep Torrent va explicar que el PP de Francesc Camps és un partit que transmet modernitat, emotivitat i victimisme davant de Madrid. Cosa que el PSPV no ha sabut fer des de 1995. Per contra, actualment en el PSPV no hi ha estratègia política ni lideratge. A més, segons Josep Torrent, J. Ignasi Pla tenia un missatge variable sense una línies clares d'actuació.

Un dels altres problemes del PSPV ha estat dependre massa de Madrid. Torrent va explicar que Joan Lerma no va saber plantar cara a dos problemes que van afectar directament els valencians: la construcció de l'autovia A3 i la implantació dels mòduls per als professionals liberals, va va minvar el graner de vot socialista.

En estos moment ha passat alguna cosa pareguda. L'exministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va derogar el Pla Nacional Hidrològic sense una alternativa política per al País Valencià. “Pareix que a Madrid el País Valencià interessa molt poc”, va concloure el periodista d'El País.

Perquè els socialistes valencians recuperen la confiança de la societat, Josep Torrent va donar dos consells per a després del Congrés: un canvi generacional amb cares noves i pensar més en els ciutadans i menys en l'aparell del partit.

Microsoft busca voluntaris per a un programa que reconega el valencià

ACPV recomana al seus socis i simpatitzants que participen en el projecte de l'empresa SDI Media Group per a gravar veus en valencià per a un programa de Microsoft.

Participeu-hi perquè l'empresa té este mes de juny per aconseguir més de 20.000 mostres de veu de parlants del català del País Valencià, Catalunya i les Balears

Trobareu tota la informació en www.festesentir.com
--------
Ajudi'ns a millorar la tecnologia de reconeixement de veu
SDI Media Group està enregistrant milers de veus a tot Europa per contribuir a desenvolupar la tecnologia de reconeixement de veu per a Microsoft. Si participa satisfactòriament, col•laborarà per fer avançar la tecnologia de reconeixement de veu en Català.

Guanya 20€ per dues trucades de 20 minuts
Si compleixes els requisits, tindràs la possibilitat de trucar fins a dues vegades al nostre telèfon gratuït, i et pagarem per cada trucada vàlida.
Podeu optar per rebre el pagament o per donar el que guanyeu a un copatrocinador d'un dels nostres projectes. Els copatrocinadors inclouen la Fundació Terra, Associació Racó Català, Relats en Català i Òmnium Cultural.

+info
Hablar en valenciano a 0,50 el minuto, publicat al Levante

Presentació del Cançoner del Casal

300 xiquets participen en la presentació del Cançoner del Casal

Este matí s'ha presentat el Cançoner del Casal a la Casa de la Marquesa de Gandia. 75 xiquets de la Coral de l'escola Roís de Corella han cantant una mostra de cançons recopilades en el Cançoner.

Pepa Alós del Centre Octubre i Pep Martí han presentat l'acte. Caietana Bermell ha dirigit la Coral.

En acabar, el Casal ha oferit un esmorzar als participants al jardí de la Marquesa.

Presentació del Cançoner del Casal (Gandia)

Internet: influència limitada però creadora de comunitat

El Casal Jaume I de Gandia va ser l'escenari d'una trobada de mitjans digitals escrits en català. Hi van participar representants de Vilaweb Gandia, Pàgina 26, L'Avanç, Llibertat.cat i InfoSafor. Núria Cadenes, periodista de la revista El Temps va ser l'encarregada de presentar l'acte, la qual va recordar una frase de Vicent Partal: “Els mitjans de comunicació creen més nació que no els estats”.

Francesc Vila, periodista, veí del Grau de Gandia i fundador de l'edició de Gandia de Vilaweb, va explicar que l'objectiu d'este mitjà és situar Gandia i la Safor en l'espai comunicatiu en català. Després de cinc anys de funcionament, el repte que té Vilaweb, segons Vila, és obrir-se a la societats i els col·lectius o morir-se.

Com a representant de Pàgina 26 hi va assistir Enric Gil, també fundador del mitjà. Gil va explicar que “penjar” més notícies no significa tindre més visites. Va informar d'una enquesta sobre mitjans digitals: només el 5% dels internautes visiten pàgines en valencià.

Per altra banda, Carles Benítez de Llibertat.cat va comentar que els mitjans en català no competeixen entre ells, més bé es complementen. “Llibertat.cat vol donar una visió de país, de nord a sud, és una manera de visualitzar la nació catalana”, va dir Benítez, el qual va posar l'exemple de la MAT de Catalunya i l'alta tensió de la Valldigna, una mateixa problemàtica en llocs diferents.

Per últim, Joan Faus d'InfoSafor, va opinar que els mitjans de comunicació digitals tenen una influència limitada, però són llegit pels líders d'opinió. A més, segons Faus, internet és un mitjà barat, senzill i que no fa falta gran infraestructura. Ara InfoSafor ha donat el pas al paper, un camí que la majoria de mitjans fa a l'inrevés.

L'Avanç va delegar la paraula en Vicent Company, de Valldigna Som i Serem, el qual al final de l'acte va lliurar uns obsequis als ponents.

+info
La influència dels mitjans de comunicació digitals: Vilaweb-Gandia, publicat a InfoSafor

Llibertat.cat participa en el debat "Influència dels mitjans digitals en català" a Gandia, publicat a Llibertat.cat

Divendres a Gandia, article d'opinió d'Enric Gil(Pàgina 26)

El perfum de la tarongina i la influència dels mitjans digitals, opinió de Francesc Vila (Vilaweb Gandia)

Trobada de Mitjans digitals en Català al Casal Jaume I de Gandia, publicat a l'Avanç

La història al servei de la construcció nacional

L'historiador Pau Viciano va parlar al Casal Jaume I sobre les commemoracions històriques i es va preguntar sobre la legitimitat d'usar la història per a projectes de futur. Viciano va explicar que la societat necessita uns referents històrics. “Actualment, el nacionalisme espanyol té uns referents banals, aparentment no ideològics, com la bandera, la música o la selecció de futbol”, va comentar Pau Viciano.

Viciano va fer un repàs històric a la celebració del 9 d'Octubre. Al segle XIV se celebrava en esta data la re-cristanització de València; al segle XIX va passar a ser una festa local i d'arrel tradicional. En la Renaixença, al voltant del 9 d'Octubre es va fer una relectura de data reivindicativa i identitària. Més tard, al segle XX, Teodor Llorente reivindica el rei Jaume I com a figura creadora del poble valencià, es llavors quan es construeix l'estàtua del rei (1891).

Durant el franquisme, s'utilitza el símil de Franco=Jaume I, com a dos personatges que restauren la cristiandat, és llavors quan s'instaura la processó cívica de València (1943).

Quan arriba la democràcia, s'intenta instaurar el 9 d'Octubre com el dia nacional del País Valencià, és quan té lloc la gran manifestació a favor de l'autonomia (1977). Amb el govern del PP, es recupera el Te Deum com a acte religiós. Llavors naix la manifestació de la vespra amb participació de ciutadans valencianistes.

Per a Pau Viciano és legítim usar la història per a construir el País Valencià. “La història és una eina, un element al servei de la construcció del País Valencià lliure”, va concloure l'historiador.

EL MESTRE GONÇAL ANAYA SANTOS HA MORT

Dimecres, dia 11, de juny ens arribava una d’aquelles notícies que no volem escoltar, ni llegir, per més que siguen inevitables. Els telèfons i els correus electròniques ens sobtaven amb la notícia que el mestre Gonçal Anaya ens havia deixat al matí, s’havia mort, quan algunes persones irracionalment volíem pensar que ja no es podia morir.
No és el moment ni el lloc per contar qui era Gonçal en les presents línies, aquestos dies plomes més documentades i precises ens narraran la seua vida, la seua obra i el seu mestratge, allò que sempre ens quedarà.

De forma senzilla i sentida, el Col·lectiu de Mestres de la Safor i l’Escola d’Estiu del País Valencià “Marina-Safor volem expressar als sectors educatius de la comarca de la Safor que sentim la pèrdua física del mestre Gonçal. Els nostres ulls retindran aquella figura tendra, quasi sempre amb boina perquè calia protegir-se dels refredats que ens arriben per la calba – ens contava Gonçal -, però de pas ferm en lluitar pels ideals humanistes i republicans; les nostres oïdes escoltaran aquella veu suau de mestre, però també enèrgica per denunciar les injustícies i aberracions de les ideologies capitalistes i pseudosocialistes; la nostra pell quedarà per sempre impregnada de les seues tendres abraçades; ressonaran per tot el cos aquells rialles que Gonçal ens solia regalar en qualsevol acudit o situació graciosa, sabia que el humor és imprescindible per a viure; les nostres cames es mouran soles quan recorden aquelles festes a les nits, quan després d’esgotadores sessions de treballs, el mestre encara tenia forces, fins fa ben poc, de ballar i cantar, i deixar-nos als més joves envejosos de les seues forces. Recordarem, tornarem a passar pel cor, el seu mestratge, la seua lluita, el seu inconformisme, la seua vitalitat, les seus conferències. Ens acompanyaran per sempre els seus articles i els seus llibres.

Gonçal Anaya Santos, el mestre de mestres, sempre estava disposat a baixar a la Safor quan el cridàvem. Acudia a acompanyar-nos en les discussions del Col·lectiu de Mestres de la Safor. Vingué les 23 edicions anteriors de l’Escola d’Estiu del País Valencià “Marina-Safor, on sempre feu de forma ininterrompuda la conferència cloenda, aquest any, la 24a edició, serà la primera que no el tindrem al nostre costat, serà un moment dur, però com ell ens ensenyà, tirarem endavant. Sense pensar-s’ho hi venia a la Safor quan una escola, mestres o famílies, el cridava per parlar de qualsevol tema relacionat amb l’educació. Darrerament intervingué vàries vegades en programes televisius.

Ara, per no perdre’l del tot avui, aniré a dormir amb la lectura de qualsevol dels seus llibres. Aquest estiu, aquestos propers anys consultaré de bell nou el seu mestratge als seus llibres. Divendres, dia 13 de juny, han soterrat o incinerat Gonçal, no l’abraçaré mai més, però per sempre estimaré i palparé suament les seus paraules, un referent per a nosaltres, com a mestres i com a persones.
Gràcies mestre, gràcies Gonçal.

Joan Baptista Malonda Grau
Col·lectiu de Mestres de la Safor

Fotos de la inauguració de l'exposició de pintura de Patrícia Climent

Divendres 6 de juny

Inauguració de l'exposició de pintura de Patrícia Climent

Oberta fins al 25 de juliol

La Generalitat valenciana imposa 2 noves multes a Acció Cultural per un total de 400.000 €

Amb la multa anterior, el total seria –de moment- de 700.000 € de multa per les emissions de TV3 al País Valencià

La Generalitat valenciana ha notificat la seua voluntat de sanció per les emissions de TV3 des del repetidor de Perenxisa (del qual és titular ACPV i que cobreix la ciutat de València i la seua àrea metropolitana) i des dels d’Alginet i la Llosa de Ranes (dels quals és titular la Fundació Ramon Muntaner, i que donen cobertura a les comarques de la Ribera Alta i la Costera). En cada cas la voluntat de la Generalitat és d’imposar una doble sanció: d’una banda, el tancament dels esmentats repetidors (fet que deixaria sense TV3 la ciutat de València i les comarques de l’Horta, la Ribera Alta i la Costera), i d’una altra una multa (de 300.000 € a ACPV i de 100.000 € a la Fundació).

Continua doncs la voluntat del Govern valencià de tancar les emissions de TV3 al País Valencià i, al mateix temps, imposar a ACPV un fort càstig econòmic, com ho demostra el fet del fraccionament dels expedients sancionadors (l’expedient primer pels repetidors de Carrasqueta, Mondúver i Bartolo, i ara un segon a la mateixa entitat, ACPV, pel de Perenxisa), la qual cosa implica diferents sancions econòmique, enlloc d’un únic expedient global i una única multa, i evidencia la nul·la voluntat del govern de Camps de diàleg.

Amb aquest desenllaç s’està complint, per tant, tot allò que ACPV ja havia vaticinat en el seu moment, quan va començar l’assetjament del govern de Camps cap a aquesta entitat i les emissions de TV3 al País Valencià.

Amb tot, ACPV presentarà un recurs d’alçada per esgotar la via administrativa i, en cas de no prosperar, recorrerà després davant del Tribunal Superior de Justícia, com vam fer en el primer expedient.

Tot plegat evidencia que el suposat gir del Govern Camps cap a una possible entesa amb Catalunya no té base, no només pel fet que pocs dies després el mateix president Camps va corregir les seues pròpies paraules sobre un possible acord sobre finançament amb Catalunya, sinó també per aquests fets, que demostren que no només no es fa cap gest positiu d’aturada de l’assetjament sobre ACPV i les emissions de TV3 al País Valencià, sinó que es continua el procés de tancament d’aquestes i de càstig econòmic a l’entitat.

Acció Cultural es suma al dol per la mort de Josep Vicent Marqués

Marqués va ser l’introductor al País Valencià d’una visió nacionalista que sumava les sensibilitats ecologistes i feministes emergents a finals dels anys 70, i un pensament d’esquerres crític amb els models de creixement no sostenible. La que va ser segurament la seua obra més coneguda, “País perplex”, es va presentar als Premis Octubre de 1974, i va guanyar el Premi d’Assaig Joan Fuster d’aquell any. Durant molts anys, va col·laborar amb la nostra entitat en nombroses campanyes i activitats, compromés amb un ideari compartit de país i progrés.

Acció Cultural acomiada un amic, company i soci, que va dedicar la seua vida a pensar i treballar pel nostre país.

Article d'Eliseu Climent al Levante

Currículum de Patrícia Climent

Divendres 6 de juny

20 h Inauguració de l'exposició de pintura de Patrícia Climent
Oberta fins al 25 de juliol

PATRICIA CLIMENT PÉREZ
11-9-1971, Saint Cloud

1997 Estudis en Esmod (Ecole Superieure des Arts et Techniques de la Mode, París).

2001 Naixement de la seua filla Victoria.
Curs d'Acompanyament a la Creació de Micro-empreses de Proximitat (Suresnes).

2002 Primer contacte amb l'Ajuntament de París (Service Mode-Design-Artesanat d'Art)
Creació de la marca “Patricia Climent Pérez” i creació d'una col·lecció de roba.
Exposició d'un vestit en una exposició per als joves creadors en Musée Galliera (París).
Contacte amb “Les Boutiques de Gestion de Paris”, que ajuden els joves emprenedors a desenvolupar l'empresa i comercialitzar els productes.

2003 Decideix viure a Piles (la Safor). Actualment, viu a Miramar.

2007 Comença a pintar.

2008 Primera exposició de pintura a la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna.

Universitat Catalana d'Estiu

Del 15 al 24 d'agost del 2008
a Prada (Conflent)

Les persones interessades es poden informar al Casal Jaume I. Hi ha beques del 50% per als joves del Casal (menors de 30 anys).

Programa de la Universitat

Dissabte: Trobada d'Escoles en Valencià a Beniarjó

Dissabte 31 de maig

Trobada d'Escoles en Valencià a Beniarjó
A partir de les 17 h, Beniarjó
La Fundació Casal Jaume I tindrà una parada.
-------------------

Àngels Ferrer i Encarna Serrano, mestres de l'escola de Beniarjó i membres de la comissió organitzadora de la Trobada d'Escoles en Valencià

“Pareixem estrangers al nostre país”

Què significa per a la vostra escola acollir la Trobada?
Com a mestres organitzadors, és molt important perquè estem des de l'inici de l'ensenyament en valencià, que vam començar sense mitjans. Amb la llei d'ús semblava que anem a tenir un recolzament per part de l'administració. Ara este ensenyament està tallat quan l'alumnat arriba a la universitat. Som un moviment cívic que diu que no estem d'acord en el que s'està fent.

I l'escola de Beniarjó quan va començar l'ensenyament en valència?
Nosaltres com a mestres no portem a l'escola des de l'inici, però este col·legi porta 19 cursos d'ensenyament en valencià. De totes maneres, pensàvem que ja ens tocava d'acollir la Trobada, perquè és una festa del poble i implica tot la comunitat eductiva. Té un toc reivindicatiu.

On estàveu quan va començar l'ensenyament en valència?
Encarna Serrano: Estava en la Vall d'Albaida, i els pares i les mares ho van vore bé perquè vam fer una tasca important d'explicació.
Àngels Ferrer: Hem va pillar en l'exili, al sud d'Alacant. On ixien els pares amb megafonia pels carrers dient “no dejes que te quiten tu lengua”. Només es donava la classe de valencià com assignatura. I pensava que quan arribara a una zona valencianoparlant ho tindria molt fàcil. Em faig fer uns castellets a l'aire. Portem molts anys reivindicant i veiem que el tema va molt poc a poc. Pareixem estrangers al nostre país.

La tasca que feu a les aules pareix que després una tinga una repercussió social. Per què?
Som missioners. Som l'únic reducte de defensa. Les coordinadores de defensa del valencià som un moviment cívic important però només format per les escoles. Per exemple, no parem de lluitar perquè el requisit lingüístic siga obligatori. En estos moments hi ha places de valencià ocupades per professionals que no el saben parlar. La Conselleria no fa res. Tot ho hem de fer els mestres, ens hem de dedicar a ensenyar els valors, la història, la cultura... L'alumnat no es pot divertir en la nostra llengua. El cinema, per exemple, és en castellà.

Com viviu el fet de la immigració a les aules?
Arriben xiquets de hui per demà. Per a nosaltres és molt fort perquè no tenim mitjans suficients ni recursos materials ni personals. Als pobles, la gent de fora acaba l'ensenyament primari parlant perfectament parlant valencià, ara bé, al carrer ho té més difícil. Tenim el costum de parlar en castellà als desconeguts, no tenim consciència com a poble.

Versos inèdits de Christelle Enguix, Josep Lluís Roig i Teresa Pascual

Divendres 23 de maig, els poetes de la Safor Christelle Enguix, Josep Lluís Roig i Teresa Pascual van llegir una selecció de poemes dels seus darrers llibres. Tots tres, a més, van llegir alguns poemes inèdits.

La història d'un grup i d'un país

Hèctor Sanjuan, autor del llibre Del Sud: El País Valencià al ritme d'Obrint Pas, va comentar en la seua presentació que el llibre explica la història del que ha passat al país en els últims 20 anys a través del grup de música. “La música en valencià ha estat oblidada per les institucions públiques, pareix que no existeix, però alhora veus que els concerts estan plens i no para d'haver-hi actuacions”, va comentar el periodista Sanjuan.

A la presentació, que va tindre lloc al Casal Jaume I, també hi va estar l'altre autor del llibre, Antoni Rubio, i dos components d'Obrint Pas: el xirimita, Miquel Gironés, i el cantant, Xavi Sarrià.

Miquel Gironés va reivindicar la força actual que té la xirimita als grups de música en valencià: “Als anys 70, la dolçaina estava quasi desapareguda. Hi ha hagut un gran esforç per recuperar-la, gràcies per exemple a Al Tall”. Obrint Pas usa instruments tradicionals valencians per a fer ska, regea, fandangos o malaguenyes amb “un toc modern”. “Es tracta de transportar al futur la música tradicional. Volem que la dolçaina siga un instrument normal als grups”, va explicar Gironés.

El cantant del grup, Xavi Sarrià, va elogiar la tasca del grup de música en valencià, Odi, que són de la Safor.

En acabar la presentació, van ser molts els joves que es van apropar als autors del llibre i als membres del grup per a què els signaren els llibres.

Dijous: Obrint Pas al Casal

Dijous 22 de maig

20 h Presentació del llibre Del Sud: El País Valencià al ritme d'Obrint Pas d'Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan (Ed. Mina)
Amb la presència de Miquel Gironés i Xavi Sarrià

"Del Sud. El país valencià al ritme dels Obrint Pas"
Autors: Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan
Editorial Mina / 2007

Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, un llibre que explica a través dels acords del grup de Benimaclet la història recent d'aquesta "terra d'amargors, del parlar refugiat, del somni exiliat". L'obra, a mig camí entre el reportatge periodístic i l'assaig literari, narra l'apassionant trajectòria d'Obrint Pas, des dels modestos assaigs a la rebotiga d'una carnisseria de València i la gravació de les primeres i rudimentàries maquetes a les darreres gires per Alemanya, Itàlia o Suïssa.
Les lletres del grup, les seues experiències, el seu creixement com a músics i com a persones serveixen de fil per teixir la història recent d'un País Valencià que pateix les misèries d’uns governants que arraconen la llengua i la cultura, més preocupats per executar projectes faraònics i gratacels ran de mar que per fer una política social justa. Un context que ha marcat, si més no, d'una manera decisiva el recorregut d'Obrint Pas fins a arribar a ser el grup de més èxit dels Països Catalans i l'avantguarda de tot un moviment que va més enllà de la música.

Un viatge excitant que, per primer colp, salta dels discos i els MP3s al paper imprés.

Com han repetit els autors en les diferents presentacions i entrevistes, el no és només un llibre sobre els Obrint Pas. El grup de Benimaclet és l'excusa per parlar de tota aquella gent que, dia rere dia, lluita pel País Valencià; Obrint Pas és una metonímia per narrar tot aquell moviment que, adaptat a una cultura de resistència i al marge dels mitjans oficials, tracta de mantenir la llengua i la cultura pròpia dels valencians.

Així, Del Sud intenta ser un tribut, un modest homenatge a molts altres grups de música que, tossudament i malgrat totes les dificultats, han decidit expressar-se en la llengua aborigen. Aquells que, gràcies a la seua cabuderia, han aconseguit crear un petit circuit de concerts i ens fan gaudir cada cap de setmana dels seus ritmes i les seues cançons. Gent com Feliu Ventura, La Gossa Sorda, Sva-ters, Miquel Gil, Orxata Sound System, Rafa Xambó, Munlogs, Voltor, Sant Gatxo, Gàtaca, Odi, Mugroman, Agraviats, Desgavell, Enderrocks, Pau Alabajos i un llarg etcètera (segur que n'oblidem un grapat) que han demostrat que fer música en llengua pròpia no és un caprici ni una utopia.

I ho fan amb molt de talent, creant tota una varietat d'estils que van des del hard-rock fins al reagge passant pel drum'n'bass o la cançó d'autor. Sent, com diu Rafa Xambó, "autèntics"; sense renunciar a la seua llengua perquè, com apunta Vicent Marí (músic dels Sva-ters), "si vius al País Valencià, si parles, si penses, escrius, llegeixes, crides i estudies en català, a l'hora de cantar no ho pots fer en un altra llengua".

V Marxa per la Desmilitarització de la Serra d´Aitana

Un any més, tornarem de nou a la serra d´Aitana col·lectius i persones procedents de diferents comarques del sud valencià. Som gent diversa però amb un denominador comú: a tots i totes ens agrada la nostra terra i les nostres muntanyes; pensem que la nostra natura és un valor que hem de protegir i conservar. També som persones que creiem en el valor de la pau i que aspirem a un món sense guerres, sense exèrcits i sense injustícies. Per això ens dol veure la serra més alta —i potser una de les més belles— de les nostres comarques agredida mediambientalment i trepitjada per la bota militar; per això ens resulta detestable que l'Aitana siga un espai al servici del militarisme i que l'exèrcit hi tinga instal·lacions operatives que estan col.laborant amb la guerra.

Per aquest motiu ens trobarem el diumenge 25 de maig en el port de Tudons (carretera Sella-Alcoleja) per a realitzar la V Marxa per la Desmilitarització de la Serra d’Aitana.

Com sempre hi ha tres punts per a quedar:
- Alacant: a les 8'30 h. a la plaça de bous
- Elx : a les 8'15 h. a l'estació d'autobusos
- Alcoi : a les 9'00 h. a la plaça d'Al-Azraq.

El punt de trobada per als que vinguen des d'altres llocs és el port de Tudons (carretera Sella-Alcoleja) a les 10'00 h. A aquesta hora esmorzarem en el mateix port i realitzarem el tradicional acte reivindicatiu davant de l'entrada de les instal.lacions militars prohibides a la ciutadania.

L'horari d'activitats serà el següent:
10´00 h. Esmorzar en la pinada del Port de Tudons
10´30 h. Acte polític reivindicatiu (lectura del manifest) davant de la porta de la reixa que tanca les instal.lacions militars
10´45 h. Marxa a peu per pista forestal fins a la font de l'Arbre
11´45 h. Taller sobre el militarisme, i altres activitats
14´30 h. Dinar

També està previst que les persones que ho desitgen puguen pujar al cim d'Aitana (bé, exactament al cim no, perquè està dins del recinte militar i ens prohibixen accedir-hi). El grup que es forme per a pujar a la part alta eixirà en finalitzar l'acte polític. La pujada serà amenitzada per una persona que ens anirà ajudant a descobrir les riqueses naturals de la muntanya, a manera d'itinerari guiat.

Us esperem!
+info

Fotos de l'excursió al Racó d'Ademús

Raco Ademus