Dijous: Obrint Pas al Casal

Dijous 22 de maig

20 h Presentació del llibre Del Sud: El País Valencià al ritme d'Obrint Pas d'Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan (Ed. Mina)
Amb la presència de Miquel Gironés i Xavi Sarrià

"Del Sud. El país valencià al ritme dels Obrint Pas"
Autors: Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan
Editorial Mina / 2007

Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, un llibre que explica a través dels acords del grup de Benimaclet la història recent d'aquesta "terra d'amargors, del parlar refugiat, del somni exiliat". L'obra, a mig camí entre el reportatge periodístic i l'assaig literari, narra l'apassionant trajectòria d'Obrint Pas, des dels modestos assaigs a la rebotiga d'una carnisseria de València i la gravació de les primeres i rudimentàries maquetes a les darreres gires per Alemanya, Itàlia o Suïssa.
Les lletres del grup, les seues experiències, el seu creixement com a músics i com a persones serveixen de fil per teixir la història recent d'un País Valencià que pateix les misèries d’uns governants que arraconen la llengua i la cultura, més preocupats per executar projectes faraònics i gratacels ran de mar que per fer una política social justa. Un context que ha marcat, si més no, d'una manera decisiva el recorregut d'Obrint Pas fins a arribar a ser el grup de més èxit dels Països Catalans i l'avantguarda de tot un moviment que va més enllà de la música.

Un viatge excitant que, per primer colp, salta dels discos i els MP3s al paper imprés.

Com han repetit els autors en les diferents presentacions i entrevistes, el no és només un llibre sobre els Obrint Pas. El grup de Benimaclet és l'excusa per parlar de tota aquella gent que, dia rere dia, lluita pel País Valencià; Obrint Pas és una metonímia per narrar tot aquell moviment que, adaptat a una cultura de resistència i al marge dels mitjans oficials, tracta de mantenir la llengua i la cultura pròpia dels valencians.

Així, Del Sud intenta ser un tribut, un modest homenatge a molts altres grups de música que, tossudament i malgrat totes les dificultats, han decidit expressar-se en la llengua aborigen. Aquells que, gràcies a la seua cabuderia, han aconseguit crear un petit circuit de concerts i ens fan gaudir cada cap de setmana dels seus ritmes i les seues cançons. Gent com Feliu Ventura, La Gossa Sorda, Sva-ters, Miquel Gil, Orxata Sound System, Rafa Xambó, Munlogs, Voltor, Sant Gatxo, Gàtaca, Odi, Mugroman, Agraviats, Desgavell, Enderrocks, Pau Alabajos i un llarg etcètera (segur que n'oblidem un grapat) que han demostrat que fer música en llengua pròpia no és un caprici ni una utopia.

I ho fan amb molt de talent, creant tota una varietat d'estils que van des del hard-rock fins al reagge passant pel drum'n'bass o la cançó d'autor. Sent, com diu Rafa Xambó, "autèntics"; sense renunciar a la seua llengua perquè, com apunta Vicent Marí (músic dels Sva-ters), "si vius al País Valencià, si parles, si penses, escrius, llegeixes, crides i estudies en català, a l'hora de cantar no ho pots fer en un altra llengua".