Dissabte 31 de maig
Trobada d'Escoles en Valencià a Beniarjó
A partir de les 17 h, Beniarjó
La Fundació Casal Jaume I tindrà una parada.
-------------------
A partir de les 17 h, Beniarjó
La Fundació Casal Jaume I tindrà una parada.
-------------------
Àngels Ferrer i Encarna Serrano, mestres de l'escola de Beniarjó i membres de la comissió organitzadora de la Trobada d'Escoles en Valencià
“Pareixem estrangers al nostre país”
Què significa per a la vostra escola acollir la Trobada?
Com a mestres organitzadors, és molt important perquè estem des de l'inici de l'ensenyament en valencià, que vam començar sense mitjans. Amb la llei d'ús semblava que anem a tenir un recolzament per part de l'administració. Ara este ensenyament està tallat quan l'alumnat arriba a la universitat. Som un moviment cívic que diu que no estem d'acord en el que s'està fent.
I l'escola de Beniarjó quan va començar l'ensenyament en valència?
Nosaltres com a mestres no portem a l'escola des de l'inici, però este col·legi porta 19 cursos d'ensenyament en valencià. De totes maneres, pensàvem que ja ens tocava d'acollir la Trobada, perquè és una festa del poble i implica tot la comunitat eductiva. Té un toc reivindicatiu.
On estàveu quan va començar l'ensenyament en valència?
Encarna Serrano: Estava en la Vall d'Albaida, i els pares i les mares ho van vore bé perquè vam fer una tasca important d'explicació.
Àngels Ferrer: Hem va pillar en l'exili, al sud d'Alacant. On ixien els pares amb megafonia pels carrers dient “no dejes que te quiten tu lengua”. Només es donava la classe de valencià com assignatura. I pensava que quan arribara a una zona valencianoparlant ho tindria molt fàcil. Em faig fer uns castellets a l'aire. Portem molts anys reivindicant i veiem que el tema va molt poc a poc. Pareixem estrangers al nostre país.
La tasca que feu a les aules pareix que després una tinga una repercussió social. Per què?
Som missioners. Som l'únic reducte de defensa. Les coordinadores de defensa del valencià som un moviment cívic important però només format per les escoles. Per exemple, no parem de lluitar perquè el requisit lingüístic siga obligatori. En estos moments hi ha places de valencià ocupades per professionals que no el saben parlar. La Conselleria no fa res. Tot ho hem de fer els mestres, ens hem de dedicar a ensenyar els valors, la història, la cultura... L'alumnat no es pot divertir en la nostra llengua. El cinema, per exemple, és en castellà.
Com viviu el fet de la immigració a les aules?
Arriben xiquets de hui per demà. Per a nosaltres és molt fort perquè no tenim mitjans suficients ni recursos materials ni personals. Als pobles, la gent de fora acaba l'ensenyament primari parlant perfectament parlant valencià, ara bé, al carrer ho té més difícil. Tenim el costum de parlar en castellà als desconeguts, no tenim consciència com a poble.
“Pareixem estrangers al nostre país”
Què significa per a la vostra escola acollir la Trobada?Com a mestres organitzadors, és molt important perquè estem des de l'inici de l'ensenyament en valencià, que vam començar sense mitjans. Amb la llei d'ús semblava que anem a tenir un recolzament per part de l'administració. Ara este ensenyament està tallat quan l'alumnat arriba a la universitat. Som un moviment cívic que diu que no estem d'acord en el que s'està fent.
I l'escola de Beniarjó quan va començar l'ensenyament en valència?
Nosaltres com a mestres no portem a l'escola des de l'inici, però este col·legi porta 19 cursos d'ensenyament en valencià. De totes maneres, pensàvem que ja ens tocava d'acollir la Trobada, perquè és una festa del poble i implica tot la comunitat eductiva. Té un toc reivindicatiu.
On estàveu quan va començar l'ensenyament en valència?
Encarna Serrano: Estava en la Vall d'Albaida, i els pares i les mares ho van vore bé perquè vam fer una tasca important d'explicació.
Àngels Ferrer: Hem va pillar en l'exili, al sud d'Alacant. On ixien els pares amb megafonia pels carrers dient “no dejes que te quiten tu lengua”. Només es donava la classe de valencià com assignatura. I pensava que quan arribara a una zona valencianoparlant ho tindria molt fàcil. Em faig fer uns castellets a l'aire. Portem molts anys reivindicant i veiem que el tema va molt poc a poc. Pareixem estrangers al nostre país.
La tasca que feu a les aules pareix que després una tinga una repercussió social. Per què?
Som missioners. Som l'únic reducte de defensa. Les coordinadores de defensa del valencià som un moviment cívic important però només format per les escoles. Per exemple, no parem de lluitar perquè el requisit lingüístic siga obligatori. En estos moments hi ha places de valencià ocupades per professionals que no el saben parlar. La Conselleria no fa res. Tot ho hem de fer els mestres, ens hem de dedicar a ensenyar els valors, la història, la cultura... L'alumnat no es pot divertir en la nostra llengua. El cinema, per exemple, és en castellà.
Com viviu el fet de la immigració a les aules?
Arriben xiquets de hui per demà. Per a nosaltres és molt fort perquè no tenim mitjans suficients ni recursos materials ni personals. Als pobles, la gent de fora acaba l'ensenyament primari parlant perfectament parlant valencià, ara bé, al carrer ho té més difícil. Tenim el costum de parlar en castellà als desconeguts, no tenim consciència com a poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada