L'actual Església trenca amb l'estil conciliador de Tarancón

Emili Marin, director de la revista Saó, i Jordi Bort, coordinador del llibre Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat van coincidir en la presentació feta al Casal Jaume I que l'actual cúpula de l'Església ha trencat amb l'esperit conciliador del Cardenal Tarancon.

Emili Marin va explicar que el seu interés pel Cardenal Tarancon en la contraposició amb "els abruptes dels cardenals Garcia Gasco i Rouco". "Em fa vergonya algunes actituds", va dir Marin.

El director de Saó va comentar tres anècdotes sobre el cardenal de Burriana. El Vaticà va acceptar la dimissió del cardenal Tarancon abans que aquesta arribara. També Marin va explicar que la dreta reaccionària va intentar atemptar contra el cardenal després de la mort de Carrero Blanco. I que Taracon va estar a punt de ser Papa en el conclau on va ser elegit Sant Pare Pau VI.

Jordi Bort va descriure Tarancon com un home que estimava la llibertat, que estava al servei de la pau i del diàleg. Segons Bort, "el cardenal no ha mort, el seu llegat és viu en esta societat crispada". Tarancon era partidari de l'Església lliure de qualsevol dependència política, més plural, "molt diferent dels actuals dirigents de l'església".

Al llibre han col.laborat Emili Marin; Josep M. Soler, abad de Montserrat; August Monzon; Vicent Sanchis, exdirector de l'Avui, entre altres.

"Flors a Casa" de Maria Josep Escrivà

Divendres 1 de febrer
20 h Recital poètic amb Josep Piera, Maria Josep Escrivà i Àngels Gregori
Sala de Conferències

Text publicat a relatsencatala.com

Maria Josep Escrivà (El Grau de Gandia, 1968) va guanyar els Jocs Florals de Barcelona 2007 amb 'Flors a casa'. D'aquesta manera relleva Jordi Valls i esdevé la nova Poetessa de la Ciutat.

Segons va explicar a VilaWeb, el poemari parteix de la contradicció en què vivim: 'Som éssers privilegiats en un món que no ho és tant.' El lliurament del premi serà a les set de la tarda al Saló de Cent de la Casa de l'Ajuntament.

'Flors a casa' conté una quarantena de poemes estructurats en tres parts: 'El cànter' (el desig), 'La llum és l'expressió' (el dolor) i 'La casa sota la lluna' (el recer personal). Escrivà ha explicat que el llibre, que ha acabat fa un mes escàs, parteix d'una citació d'una poetessa polonesa: 'Perdoneu-me guerres llunyanes per portar flors a casa'. Diu: 'Sembla una contradicció, però representa el fet de prendre consciència que passen fets molt durs i dolorosos en àmbits llunyans, però que també tenim dret a cercar un recer particular. Les flors no són una frivolitat, perquè la natura ens ensenya que les plantes i les flors han de ser belles per a sobreviure, i aquesta també és la funció de l'art. La poesia sobreviu en un món que li és hostil'. També diu que el llibre és fet de poemes molt fragmentats, perquè li agrada de partir de petits poemes, de relacionar-los i de reincidir en els temes gairebé com una obsessió. 'I en aquest llibre hi tracto el dolor de l'ésser humà i del desig com a antídot i com a motor per a tirar endavant. També parlo de la poesia com a recurs de supervivència, i de la natura.'

'Els Jocs Florals és un premi que sempre m'havia fet moltíssima il·lusió, però em pensava que no el guanyaria mai. M'ha deixat molt sorpresa. És la primera vegada que m'hi presento. També m'hi he presentat perquè els premis són una via per a poder publicar un llibre i promoure'l. Per mi publicar 'Flors a casa' a Barcelona i en una casa com Edicions 62 és un fet molt important.'

Fins ara Escrivà ha publicat tres poemaris. Dels dos primers, se'n sent molt llunyana, 'Remor alè' (3i4) i 'A les palpentes del vidre' (Columna). El darrer, 'Tots els noms de la pena', el va publicar el 2002 a l'editorial Denes. També ha publicat, juntament amb Pau Sif, l'antologia 'Ai València! (Poemes 1017-2002)' (Edicions 96), que recull poemes que tenen per tema és València i es converteix en un recorregut històric de la ciutat.

Maria Josep Escrivà és llicenciada en filologia hispànica i doctora en filologia catalana per la Universitat de València. Entre més coses, fa classes de llengua catalana a treballadors de l'Ajuntament de Dénia.

"Jardí Ebri", tria de poemes d'Ibn Khafaja per Josep Piera

Divendres 1 de febrer
20 h Recital poètic amb Josep Piera, Maria Josep Escrivà i Àngels Gregori
Sala de Conferències

Crònica d'Àngels Gregori:
Aquests dies m’ha arribat a casa un esperat regal de Nadal: Jardí ebri, la nova tria de poemes que Josep Piera ha fet del poeta Ibn Khafaja.

Llegit, rellegit i encara disfrutant d’aquesta plaent i deliciosa lectura, en llegir els poemes de Khafaja reconec, en cada vers, la veu de Josep Piera, que ha fet unes versions delicadíssimes de la poesia de Khafaja i ha estat, gran part de la seua vida, seduït per aquest poeta d’Alzira.

Sorprèn, des del l’inici del llibre, la rabiosa modernitat dels versos d’aquest poeta àrab escrits ja fa mil anys:

Van dedicar-se a les ciències
Per adquirir amb enganyifes
Alts càrrecs i llocs de privilegi.
Fingiren ser ascetes,
Fins al moment de furtar
Diners de tots els temples.

Les traduccions poètiques són sempre un acte d’amor, i en les versions que n’ha fet Josep Piera s’hi reconeix el mateix Josep Piera, perquè Ibn Khafaja i la història d’Al-Àndalus en general, formen part de la vida de l’escriptor de Beniopa. I Josep Piera és Ibn Khafaja, com Fernando Pessoa és Alberto Caeiro, com Flaubert és Madame Bovary i com Ausiàs March és Gandia.

Quina plaent vesprada al llit
Em féu passar l’embriaguesa!
El llit el tinc ben fet i estovat
I em fa de cobertor l’ombra dels arbres;
La branca es vincla, i el colom esclata en cant;
Lànguidament el sol decau cap a l’ocàs,
Rebenta el tro, i el núvol escup blanc.

Dimecres: llibre dedicat al cardenal Tarancon

Dimecres 30 de gener
20 h Presentació del llibre Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat,
a càrrec d'Emili Marín (director de la revista Saó) i Jordi Bort (coordinador del llibre).

Presenta el pare Vicent Sarrió
Sala de Conferències

"L’any 2007 ha estat un any dedicat a la memòria del cardenal Tarancon, degut al centenari del seu naixement. La memòria del cardenal Tarancon, estarà sempre lligada a la idea de la reconciliació entre els espanyols. La seua homilía del 27 de novembre de 1975, ara farà trenta dos anys, en l´entronització del príncep Joan Carles com a Rei d´Espanya, va ser una defensa valenta dels drets humans enfront del despotisme de la dictadura. La missa de l´Esperit Sant, presidida per Tarancon a l´església dels Jerònims de Madrid, obria una nova etapa històrica.

El seu pas pel Vaticà II (1962-1965) , va ser determinant per a molts bisbes com Tarancon i també Jubany o Pont i Gol. Tarancon va tornar del Concili, amb un esperit més evangèlic i més obert als nous temps. Tarancon reconeixia que havia estat “el Vaticà II, el que havia posat les llavors de la transformació de les relacions eclesiàsticocivils” a l’Estat espanyol. De fet, el Vaticà II va representar un punt d’inflexió d’una Església tradicional i conservadora, i les noves situacions i els nous temps. També el seu pas com a arquebisbe d’ Oviedo, va servir per calmar la situació de conflictes i de tensions que vivia la mineria asturiana. Després d’Oviedo, el papa el va nomenar arquebisbe de Toledo y cardenal. Però Pau VI, el volia a Madrid, per tal que conduira l’Església espanyola pel camí de la renovació, de l’aggiornamento, i perquè l’Església deixara, d’una vegada per totes, el nacionalcatolicisme. Cada vegada més, Tarancon es va anar convertint en l’home de confiança del papa Pau VI :”vostè ha de ser president de la Conferència Episcopal Espanyola, (li digué el papa a Tarancon) necessitem una persona de confiança.” I va ser així com Tarancon, arquebisbe de Madrid i president de la CEE, es va convertir en una persona clau en la defensa de la independència de l’Església, respecte al poder polític. Així s’entén la valentia de Tarancon, davant els crits que el volien portar al “paredón”, o el cas Añoveros, o la seua participació en l’Assemblea Conjunta de bisbes i capellans, o la defensa de l’Assemblea de Vallecas, que el Govern, autoritariament, acabà prohibint-la.

Però on Tarancon se’ns revelà en tota la seua grandesa, va ser en l’homilia a l’església dels Jerònims de Madrid, en l’entronització del rei Joan Carles, aquell 27 de novembre de 1975. Va ser una homilia clarament aperturista, auténticament conciliar, que evidentment, va molestar als tecnócrates, a la vella guàrdia franquista i a tots els sectors ultres de la societat, degut a les seues al•lusions als drets humans i a les llibertats. En l’homilia, el cardenal Tarancon va utilitzar set vegades la paraula llibertat, sis, la paraula pau, i tres, la paraula justícia. Tarancon, manifestava que l’Església, “no imposa un determinat model de societat, ni presenta opcions concretes de govern, ni patrocina cap forma ni ideologia política.” Encara més: Tarancon, adreçant-se als reis, demanava que les autoritats estigueren “al servei de la comunitat, que promoguen els drets humans, que enfortisquen les llibertats i que ajuden a promoure les causes de la pau i de la justícia.”

L’homilia del cardenal Tarancon va significar la fi del nacionalcatolicisme, i la independència de l’Església respecte a qualsevol poder polític. Tarancon demanava a les autoritats, que respectaren “sense discriminació ni privilegis, els drets de la persona” i que protegiren i promogueren “l’exercici de la llibertat.” El cardenal Tarancon exigia l’inici d’una nova etapa, “justa socialment i equilibrada econòmicament.” L’homilia acabava demanant una “autèntica pau, una pau lliure i justa, una pau ampla i fecunda, en la que tots puguen créixer i progressar.” Les paraules del cardenal Tarancon, van simbolitzar la reconciliació de l’Església espanyola, amb la versió política de la laïcitat, és a dir, amb la democràcia.

En el centenari del naixement del cardenal Tarancon, l’Agrupació Borrianenca de Cultura ha volgut fer un homenatge al cardenal borrianenc, amb la publicació d’un llibre, “Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat”, que precisament presentarem a Borriana, el pròxim 27 de novembre, 32 anys després de l’homilia als Jerònims. El llibre, coordinat per un servidor, compta amb les col•laboracions del P Josep M Soler, abat del Monestir benedictí de Montserrat (El Cardenal Tarancon: una veu que encara parla), del valencià Vicent Sanchis, director del diari Avui (Tarancon, l’extrem centre. Una peça bàsica per al canvi), del professor de la Universitat de València, August Monzon (John Henry Newmann - Vicent Enrique i Tarancon. Dos cardenals per als temps moderns), d’Emili Marín, director de la revista Saó (Històries menys conegudes del Cardenal Vicent Enrique i Tarancon) i del qui signa aquest article (La reconciliació i el perdó, més enllà de la justícia. La llengua del Cardenal Tarancon) , a més d’una entrevista que Joan Garí li va fer al cardenal, al número 192 de la revista Buris-ana. El llibre, editat per l’Agrupació Borrianenca de Cultura i l’Ajuntament de Borriana, acaba amb un apèndix gràfic, amb fotografies inèdites del cardenal".

Jordi Bort Castelló
Membre de la comissió del centenari del naixement del cardenal Tarancon - Coordinador del llibre ‘Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat’

Els blogs "enganxen" els polítics

L'alcade de Gandia, José Manuel Orengo, com el diputat del BLOC, Enric Morera, van reconéixer que els blogs "enganxen", és a dir, que no poden evitar d'escriure i llegir els comentaris dels interautes. De totes maneres, els dos polítics també van reconéixer a la Fundació Casal Jaume I que la incidència política encara és moderada.

Orengo va obrir el seu blog en la darrera precampanya de les eleccions municipals i de moment ja porta 120 comentaris, amb una mitjans de 30 o 40 entrades diàries. Orenga va comentar que més d'una vegada ha pensat en deixar de publicar perquè necessita una dedicació. Cada comentari que penja a internet és revisat per la seua dona.

Per la seua banda, Morera va obrir el blog fa dos anys impulsat per la seua dona i uns amics. Internet ha significat per al secretari general del BLOC tindre veu. Segons Morera, cada vegada internet serà més important com a mitjà de comunicació. El 15% dels americans i el 46% dels joves s'informen a través d'internet. Fins al moment, Morera ha penjat 200 comentaris i té una mitjana de 500 entrades diàries. Morera va explicar l'anèctoda del suc de taronja per als donants de sang, una iniciativa que va nàixer a partir d'un comentari al seu blog.

+info
Orengo i Morera destaquen la importància dels seus blocs com a eina d'acostament a la societat, publicat a Infosafor
Morera i Orengo reflexionen a Gandia sobre el món dels blocs, publicat a Pàgina 26
De blogs i dietaris, article d'opinió de Juli Capilla

Dilluns: Orengo i Morera parlaran de política i internet

Dilluns 28 de gener, la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna i Infosafor.com han organitzat una taula redona amb l'alcalde de Gandia, José Manuel Orengo, i portaveu adjunt de Compromís i Secretari General del BLOC, Enric Morera, per a parlar sobre "Blogs i polítics".

Els dos polítics parlaran de la seua experiència a la xarxa, ja que tots dos tenen blogs actualitzats i del nou paper d'internet en la política i en les campanyes electorals.

Serà a la Sala de Conferències, a les 20 h.

Excursions amb la Penya

El passat dissabte 12 de gener la Penya Barcelonista de la Safor va viatjar a Barcelona per vore el partit Barça-Múrcia, i va visitar Montserrat.

El proper dissabte 23 de febrer té previst fer un altre viatge per vore el Barça-Llevant i visitar la Tarragona romana. Les persones interessades es poden apuntar al Casal.

Com fer arribar una queixa a la Síndica de Greuges pel tancament de TV3?

Si voleu, és molt fàcil. Igual té que la vostra residència siga a València, Castelló o Alacant, som ciutadans del PV que ens queixem per un acte arbitrari

Només heu d'entrar al web del Síndic de Greuges, feu clic a l´apartat "les queixes" baixeu la pàgina i completeu el formulari amb les vostres dades i tot seguit copieu el text següent (o el vostre propi text), dins la casella QUEIXA(*) :

Copieu el següent text:

La Generalitat Valenciana a través de la DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ INSTITUCIONAL, ha obert un expedient sancionador a l’entitat cultural Acció Cultural del País Valencià, per les emissions de la Televisió Pública Catalana en aquestes terres, a través de la xarxa de repetidors existents al País Valencià, havent-se acordat com a mesura provisional el cessament de les emissions.

Per això, la nit del passat 9 de desembre de 2007, funcionaris de la Generalitat Valenciana entraren al repetidor de la Serra de la Carrasqueta i precintaren els equips electrònics, tallant-se des d’aleshores les emissions de la televisió pública catalana, que des de fa més de 20 anys es rebia amb total normalitat en aquestes terres. I també a les comarques de Castelló s'està pendent d'una acció semblant.

Amb eixa acció s’han vulnerat els drets fonamentals recollits a l’article 20.1 a) i d) de la CE a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, drets que d’acord amb la Constitució no poden restringir-se mitjançant cap censura prèvia, que tenen el seu límit en la resta de drets fonamentals, especialment l’honor, la pròpia imatge i la protecció de la joventut i la infantesa i només podrà acordar-se el segrest de comunicacions, enregistraments i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

Amb eixa acció s’ha vulnerat, igualment, la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries ratificada per l’Estat espanyol, en ser les emissions en llengua catalana, anomenada valencià a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, també s’està afectant al dret a la reciprocitat de les emissions televisives realitzades en llengües minoritàries tal com estableix l’article Art.11 2. "Las Partes se comprometen a garantizar la libertad de recepción directa de las emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en una lengua hablada de manera idéntica o parecida a una lengua regional o minoritaria, y a no oponerse a la retransmisión de emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en dicha lengua…"

La mesura de la Generalitat Valenciana resulta contrària a la llibertat de prestació de serveis reconeguda a l’article 59 i següents del Tractat UE, (actualment article 49 CE, després de la seua modificació) i a la Directiva 89/552/CEE de Televisió sense fronteres que garanteix la llibertat de difusió, la llibertat de recepció de les emissions de TV i la llibertat d’elecció de cadenes en l’àmbit de la UE., està prohibida la introducció de restriccions i s’haurien de suprimir les restriccions existents.

El Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 2 de València, va dictar el passat 20 d’abril una resolució, relativa a l’autorització d’entrada derivada del mateix expedient i respecte el repetidor de televisió ubicat en la província de València, al cim del Montdúver, per la qual es denegava l’autorització d’entrada per resultar desproporcionada la mesura en relació a l’objectiu perseguit, perquè no s’apreciava cap dany per a l’interés públic pel fet de mantenir les emissions, perquè s’emeten programes d’una televisió pública d’una comunitat autònoma i no d’una televisió clandestina i perquè pel contrari, de tancar, podrien veure’s afectats drets fonamentals com ara el dret a comunicar o rebre informació mitjançant qualsevol mitjà de difusió.

Considerem un contrasentit i burla de les institución que al temps que s’ha dut a terme l’execució forçosa d’eixa ordre de cessament, el Govern valencià i el Govern català exposen públicament als mitjans de comunicació que s’està negociant perquè les televisions respectives puguen veure’s a tot el territori.

És per tot l’anterior que, SOL·LICITE la intervenció del Síndic de Greuges, perquè commine la Generalitat Valenciana a respectar els drets esmentats.

Informacions sobre TV3

La concentració d'Alcoi a favor de TV3 omple la plaça de l'ajuntament, publicat a Vilaweb

ACPV entrega 1.322 firmas a la Síndica contra el corte de TV3, publicat al Levante

Participación masiva en la concentración de rechazo al cierre de TV3, publicat a Información

Alacant pren el relleu de les concentracions en favor de TV3, publicat a Vilaweb

+ info de la concentració d'Alacant

Informacions sobre TV3

ACPV lliura més de 1.300 signatures al síndic d'Alacant en favor de TV3, publicat a Vilaweb

La Generalitat estrecha el cerco sobre la señal de TV-3, publicat al País

Imatges de la presentació de "La vida de Llàtzer de Tormos"

---
Entrevista a Gandia TV

----
Notícia publicada a las Provincias (edició Safor):

El pícaro recorrió la Ciudad Ducal

Presentan el libro que ubica 'El Lazarillo de Tormes' en Gandia al hallar en el texto referencias al escudo de los Borja, la plaza aporticada del Ayuntamiento y la villa medieval

Y si el Tormes, río que nace en Ávila, fuera en realidad Tormos, municipio de la Marina Alta? ¿Y si la Sagra, comarca castellana emplazada entre Madrid y Toledo, fuera realmente la población alicantina de idéntico nombre, muy próxima a Oliva? ¿Y si el máximo exponente de la literatura picaresca española fuera una obra escrita, originariamente, en catalán?

Todas estas teorías son las que sostiene el filólogo Jordi Bilbeny, autor del libro Llàtzer de Tormos, un ensayo que afirma que El Lazarillo de Tormes transcurre en territorio valenciano y en el que encuentra referencias a Gandia. Según Bilbeny, la ciudad aparece citada como "la Villa del Duque, es decir, la Vila del Duc".

"En el libro, los protagonistas salen por la puerta de la ciudad, por lo tanto se trata de una villa fortificada", señala Bilbeny, quien además de filólogo es historiador y escritor.

El autor explica también que en otro pasaje, el lazarillo y su amo se resguardan de la fuerte lluvia bajo los arcos de una plaza aporticada, que casa con la Plaza Mayor de Gandia, "por la que además pasa muy cerca un río", en este caso el Serpis.

Además, el historiador halla referencias al escudo de armas de los Borja. Así, en uno de los primeros pasajes de El Lazarillo de Tormes, el ciego engaña al mozo para que acerque la oreja a un toro de piedra, símbolo heráldico de la familia.

Aunque Bilbeny habla siempre en condicional, sus deducciones no parten de la nada. Se apoyan sobre una serie de indicios que encuentra no sólo en la obra literaria en sí, sino también en el contexto histórico de la época.


Crítica política
Al igual que él, muchos expertos ven en El Lazarillo de Tormes una alegoría de la revuelta de las Germanías. Para evitar la censura, la obra escondía un análisis de la situación política del momento, así como críticas al clero.

El escritor mantiene que El Lazarillo se tradujo del catalán y, a la vez, se adaptó y se reubicó, trasladándola del Mediterráneo a la meseta.

Pero Bilbeny va más allá y habla de "apropiación" de decenas de obras escritas por autores catalanes y traducidas al castellano. "En la traducción, el autor original desaparece y las novelas se convierten en anónimas en su versión castellana", sostiene el investigador, quien califica este proceso de "saqueo descarado y premeditado de la literatura catalana".

El filólogo respalda sus teorías en la situación geopolítica del siglo XVI. Entonces, Castilla y Catalunya pugnaban por convertirse en la nación hegemónica en Europa. Castilla, pues, necesitaba "símbolos, como la literatura". Otros autores, como Francisco Calero o Juan Manuel Rodríguez comparten la teoría de que El Lazarillo de Tormes fue en su origen una obra catalana. Jordi Bilbeny presentó ayer su libro en Gandia. Este estudioso es autor de otras interesantes tesis, como la catalanidad de Cristóbal Colón y Miguel de Cervantes.

Entrevista a Marifé Arroyo

Marifé Arroyo Acaba de rebre el Premi Jaume I d'Acció Ciutadana de la Fundació Carulla. La coneixem com la "mestra".

Què significa este premi?
Primer, una sorpresa perquè no m'ho esperava. No sé qui em va proposar ni coneixia a ningú del jurat. Per fi, a nivell públic es reconeix una tasca de 40 anys. Ha sigut tot un honor rebre la distinció.

El millor reconeixement?
El millor reconeixement és la satisfacció personal i íntima de l'alumnat i els pres que et recorden com una bona mestra, com algú que els ha ensenyat quelcom. L'èxit de les trobades d'escoles en valencià és un altre reconeixement perquè cada vegada hi participa més gent i n'hi ha més, és un èxit social.

Què queda de la mestra del llibre de Victor Labrado?
L'agraïment de l'alumnat. Estic satisfeta de la feina ben feta. Mira, la tasca dels mestres només es veu al cap d'uns 30 anys, al final d'una etapa. La gent recorda els bons professors, com Josep Rausell i Josep Camarena.

Va pagar la pena tanta lluita pel valencià?
Sí, encara que vàrem patir molt. Era un dolor moral, ara per exemple estic patint un dolor físic. Dolor d'una incomprensió que va durar massa anys. A favor estava l'alumnat i els pares. En contra, només uns quants pares que van guanyar juntament amb l'administració per política.

Alguna cosa positiva haurà quedat?
Abans va guanyar la minoria, ara guanya la majoria. S'ha normalitzat l'ensenyament en valencià, està institucionalitzat, però alhora està edulcorat. Ja no és reivindicatiu. Ara és com "el que toca", fins i tot, les escoles concertades com Carmelites i Escolapis de Gandia, tenen línies en valencià. Però he d'alertar d'un fenomen nou: molts s'apunten al programa en valencià per què hi ha una selecció de l'alumnat, per separar-se dels xiquets estrangers.

Com ha canviat el món de l'ensenyament?
Ara no hi ha la il•lusió que hi havia entre el professorat de comunicar-se experiències de treballs en equip, de reivindicació. En aquella època, el professorat iniciava uns canvis, una metodologia, ens havíem de preparar i confecionàvem els materials. Hui, les editorials preparen els continguts, igual en castellà que en valencià. Abans hi havia més treball propi.

Deixant de banda l'ensenyament, quins reptes li queda a la societat valenciana?
Estic un poc despagada. Encara queda molt per fer. S'ha fet molt més en l'escola que en la societat. Un exemple, en premsa, ràdio i televisió a penes trobes productes en valencià. No hi ha una generalització. En esta comarca, ni la ràdio ni la premsa ha donat el pas. I això de TV3 és incomprensible. Amb la parabòlica pots vore de tot, però no la televisió veïnat. No té nom i tot per política, no per problemes tècnics. Quin disgust! No sóc molt de tele, però hi ha sèries i programes que no podré vore com el Temps o Polònia.

Més mobilitzacions per TV3 a Alcoi i Alacant

Concentracions, concerts i conferències arreu del país

Les respostes als atacs a la llibertat d'expressió continuen arreu del País Valencià. Tant per part d'ACPV com altres agents socials i polítics valencians es continua amb el programa de mobilitzacions per donar a conéixer la situació de TV3 al País Valencià i els intents del PP valencià per silenciar una de les úniques veus mediàtiques lliures i en valencià. Les properes convocatòries tindran lloc a Alcoi (Alcoià) i a Alacant (Alacantí). Campanya TV3

A l'Alcoià ACPV ha convocat una concentració de protesta pel tancament del repetidor de la Carrasqueta i pel restabliment de les emissions de TV3 al sud del País Valencià. Serà el divendres 18 de gener, a les 20h, a la Plaça d'Espanya d'Alcoi.

Com bé sabeu, el passat diumenge 9 de desembre, el govern de Francisco Camps va desmuntar i precintar amb nocturnitat el repetidor de la Carrasqueta, a l'Alacantí. Per condemnar aquest atac a la llibertat d'expressió dels alacantins i alacantines, ara us convoquem a eixir al carrer, Per la cultura i per la nostra dignitat, el dissabte 19 de gener, a les 18h, a la Plaça del Ajuntament d'Alacant.

Dijous: "La vida de Llàtzer de Tormos"

Dijous 17 de gener
20 h Presentació del llibre La vida de Llàtzer de Tormos
a càrrec Jordi Bilbeny (estudi preliminar) i Josep M. Orteu (editor)
Sala de Conferències

La vida de Llàtzer de Tormos no és La vida de Lazarillo de Tormes, ni el protagonista neix al riu Tormes ni la narració passa a Toledo ni a Salamanca. Llàtzer neix al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seua vida s’esdevé a València i a Gandia. La narració és el testimoni que el protagonista adreça al Pare d’Òrfens de València per assabentar-lo dels amos a qui ha estat afermat. La novel•la, de la qual no coneixem l’autor, malgrat que s’especula que pot ser l’humanista Joan-Lluís Vives o l’escriptor Joan Timoneda, fou escrita originalment en llengua catalana i posteriorment retocada i traduïda al castellà. Les edicions castellanes de La vida del Lazarillo de Tormes són possiblement edicions d’estat i l’obra, que presenta una lectura simbòlica en clau política, és una al•legoria de la revolta de les Germanies.

Aquestes són algunes de les tesis que defensen els responsables de la present edició. L’estudi preliminar de l’historiador Jordi Bilbeny, però, va més enllà, plantejant que una part substancial del Siglo de Oro de la llengua castellana podria ser una apropiació en bloc d’autors catalans (de Joan Timoneda a Miguel de Cervantes o de la Celestina a La Vida de Lazarillo de Tormes).

LA GENERALITAT VALENCIANA DÓNA DEU DIES PER TANCAR ELS REPETIDORS DE PERENXISA, ALGINET I LA LLOSA DE RANES

Nous expedients sancionadors –i les corresponents multes– amenacen ACPV si no compleix el requeriment del govern valencià

La Generalitat Valenciana va comunicar ahir a ACPV i a la Fundació Ramon Muntaner (fundació vinculada a la primera entitat) que tenen deu dies hàbils a partir de la recepció de l’ordre per al cessament de les emissions del repetidor central de Perenxisa (propietat d’ACPV) i dels reemissors secundaris d’Alginet i la Llosa de Ranes (propietat de la Fundació Ramon Muntaner). Aquests repetidors permeten l’arribada del senyal dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a l’àrea metropolitana de València i a àmplies zones de les comarques de la Ribera Alta i la Costera.

La comunicació oficial adverteix que en cas de no complir-se el tancament voluntari per part de les dues entitats es procedirà a iniciar dos nous expedients sancionadors –un per Perenxisa a ACPV, i un altre per Alginet i la Llosa de Ranes a la Fundació Ramon Muntaner– de la mateixa naturalesa jurídica que el que es va resoldre, ara fa uns mesos, amb una multa de 300.000€ per a ACPV i l’ordre de cessament de les emissions de TV3 –i els altres tres canals de la CCAM– des dels repetidors de la Carrasqueta (Alacantí), Mondúver (Safor) i Bartolo (Plana Alta).

Els responsables d’aquestes entitats, que es reuniran la propera setmana per estudiar la situació i decidir les accions a emprendre, qualifiquen la nova ofensiva de la Generalitat Valenciana com una mostra clara de que l’única intenció del govern valencià és acabar amb tota la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià, i perseguir i ofegar econòmicament ACPV i el gran moviment ciutadà que s’ha creat al voltant de la lluita per la llibertat d’expressió i la pluralitat informativa.

LA REFORMA DEL MODEL D’ESTAT I EL DRET DE DECIDIR

Jornada de debat

LA REFORMA DEL MODEL D’ESTAT I EL DRET DE DECIDIR

Dissabte 26 de gener del 2008, València
Octubre Centre de Cultura Contemporània

Places limitades
Cal inscripció

“Les bases per a la reivindicació del dret de decidir: drets històrics, drets nacionals i democràcia en el context europeu”, a càrrec de Bernat Joan, director general de Política Lingüística del Govern de Catalunya

-Pausa-cafè

“El debat sobre la reforma del model d’estat”, a càrrec d’Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial i autor del llibre Catalunya sota Espanya.

-Dinar

“Dret de decidir: la reivindicació cívica”, a càrrec de Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, organització convocant de la manifestació del passat 1 de desembre a Barcelona

“Dret de decidir: Escòcia, el Regne Unit i Europa”, a càrrec de Xavier Solano, assessor de l’Scotish National Party (SNP) i autor d’El mirall escocès.


Notes:
-La Conferència es celebrarà a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (carrer de Sant Ferran, 12, de València). Les places són limitades (per estricte ordre d’inscripció) i per a l’assistència és obligatòria la inscripció. Més informació a www.acpv.cat i 96 315 77 99.

-El preu de la matrícula és de 10 € (inclou dret a assistència, dinar i material). Cal ingressar-ho en el compte (2100-0700-12-0200294927, titular ACPV) abans del 21 de gener (féu constar el vostre nom en fer l’ingrés).

Les Illes fan costat ACPV i els valencians davant el tancament de les emissions de TV3

Suport del GOB, el STEI-I, el PSM-EN, UM, ERC-Illes i EU-IB

Representants del Grup Ornitològic i de Defensa de la Naturalesa, del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes Balears, del Partits Socialista de Mallorca, d'Unió Mallorquina, de la federació balear d'Esquerra Republicana de Catalunya i d'Esquerra Unida de les Illes Balears, han exemplificat aquest matí, en un acte a Palma, el suport de la societat civil balear a ACPV i la seua lluita per la continuïtat de les emissions de TV3, C33, 3/24 i K3/300 a les comarques valencianes.

Acompanyats per Eliseu Climent i Jaume Mateu, presidents respectivament d'ACPV i l'Obra Cultural Balear, els dirigents polítics i cívics balears han fet pública la seua solidaritat amb els ciutadans valencians "davant l'atac sense precedents de la Generalitat Valenciana contra la llengua comuna de valencians i balears, la llibertat d'expressió i la pluralitat informativa." També han fet palesa la necessitat d'aprofundir en la relació i solidaritat "amb el territori germà del País Valencià.".

Aquest acte se suma a la carta signada l'octubre passat pel prior del Santuari de Lluc, Jaume Reynés; la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas; i el president del Cercle d'Economia de Mallorca, Alexandre Forcades, on feien costat ACPV davant l'amenaça de tancament de les emissions i la multa de 300.000€.

Els joves omplin la Sala de la Muralla

Inauguració de l'exposició El retrat de Dorian Gray

Joves artistes:
Marta Sebastià (Xeresa),
Josep Avaria (Xeraco),
Jonathan Bellés (Castelló de la Plana)
i David Marqués (Xeraco).

Informacions sobre TV3

Rambla dice que mantiene fluidos contactos con Cataluña sobre TV3, publicat al Levante

Camps, el rey del hercio, article d'opinió d'E. Cerdán Tato al País

TV3 y el 'pancastellanismo', article d'opinió de Francesc de P. Burguera al País

El Col·lectiu Cívic Volem TV3 recull firmes a l'entrada del míting del PP a Elx, publicat a ÉsElx

---
Visita el nou bloc dels amics d'Elx-Baix Vinalopó VOLEM TV3

Informacions sobre TV3

Un juzgado de Castelló deniega la petición del Consell de clausurar las emisiones de TV3, al Levante

La Generalitat recurre la decisión que la deja en ´indefensión´, al Levante

El juez impide a la Generalitat cerrar el repetidor de TV3 en Castellón, a Las Provincias

Cordón sanitario, article d'opinió d'Emili Piera al Levante