Divendres: Acte a Oliva

Restitució moral de les víctimes del franquisme

Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Recuperació de la Memòria Històrica, va explicar al Casal Jaume I el treball d'investigació i documentació que ha fet l'entitat per conéixer el nom de les persones enterrades en fosses al cementeri de València. Un treball que ha durat 6 anys i que ha quedat escrit al llibre “El genocidi franquista a València”.

En aquest llibre es publiquen els noms de més de 25.000 persones i dades com la seva edat i causa de mort.

Empar Salvador va demanar que s'anul·len els consells de guerra i que es jutgen els responsables dels crims.

Per altra banda, Alfred Giner, membre de la Comissió per la Recuperació de memòria històrica de Vilallonga, va explicar el procés que va permetre portar les restes de l'alcalde Ernesto Botella des de Paterna al seu municipi. Giner pensa que els empresonaments i les execucions van ser crims de lesa humanitat els quals no prescriuen.

---

Podeu vore el documental ací.

II Marxa Intercomarcal dels Països Catalans

El grup de muntanya Viarany organitza per segon any consecutiu la Marxa Intercomarcal dels Països Catalans que passa per les comarques de la Costera, la Valldigna i la Safor. Els inscripcions acaben aquest divendres. Consulteu-ho ací.

La Marxa ix des de l'estació de trens d'Alzira, travessa tota la serra de Corbera, passant per les valls de la Murta i la Casella, pujant el pic de la Mola i el Massalari, fins arribar a la Valldigna.

En la primera jornada, se sopa a Benifairó i es dorm a Simat. A l'endemà es puja el Montdúver, es baixa a dinar una paella a Xeresa i la ruta s'acaba a l'estació de Xeraco, tot i passant per la marjal i, si el temps es porta bé, els assistents faran el primer bany de la temporada a la platja de l'Ahuir.

Dijous: presentació del Voluntariat i Custòdia a l'Ecomuseu Vall de Vernissa

Dijous 12 de març
20 h Presentació del Voluntariat i la Custòdia a l'Ecomuseu Vernissa Viu
Hi participen Rebeca Pascual, Xavi Ròdenas i Jordi Puig.
Es projecta l'audiovisual “El voluntariat pels conreus valencians”
Sala de Conferències

L'audiovisual, titulat “El voluntariat pels conreus valencians”, és fruit del programa VOLCAM de voluntariat, entre l'ecomuseu Vernissa Viu i l'Obra Social de la CAM, i fa un seguiment per les tasques realitzades pels voluntaris de l'ecomuseu l'estiu de 2008. En la seua elaboració ha col·laborat l'empresa Videostar. La presentació de l'acte anirà a càrrec de Jordi Puig, patró de la Fundació i coordinador de l'ecomuseu. A més, Rebeca Pascual, coordinadora tècnica i Xavier Ródenas, de l'àrea de Medi Ambient, explicaran es diferents aspectes de l'ecomuseu i la custòdia.

L'audiovisual tracta tres conceptes: el de voluntariat, el de custòdia i el d'ecomuseu. Tots tres es donen al projecte d'ecomuseu que duu avant el Col·lectiu Vall de Vernissa. Amb el treball, es vol difondre la tasca de l'ecomuseu i animar la gent de totes les edats perquè prenga part de manera activa. A més, s'informa de les propietats amb contracte de custòdia on van treballar els voluntaris i es descriu de manera planera què és l'ecomuseu, amb l'objectiu que aquest concepte arribe a tota la gent. Properament, el Col·lectius donarà a conèixer l'audiovisual en els cinc municipis.

Joan Carles Andreu fa un repàs a l'obra pictòrica

Exposició de pintura de Joan Carles Andreu Gonzalvo
Sala de la Muralla
Oberta fins al 28 de març

El nacionalisme polític valencià té més de 100 anys d'història

Agustí Colomer, tècnic de l'AVL, va explicar al Casal Jaume I de Gandia que el nacionalisme polític valencià té més de 100 anys d'història. Joan Fuster marca un començament als anys 60, però anteriorment ja existia un moviment d'arrel patriota. Segons Colomer, el pessimisme antropològic dels valencians i el sentiment d'inferioritat s'ha de superar. “No tenim una història de fracassos. La Renaixença va ser un moviment literari digne i el bressol del valencianisme”, va dir Colomer.

La Declaració Valencianisme de 1918 venia precedida d'altres moviments polítics anteriors, com el partit polític Centre Regionalista valencià que es presenta a les eleccions de 1908; l'acte d'afirmació valencianista de 1914 que organitza la Joventut Valencianista; i la fundació del partit Unió Valencianista Regional al 1918 en la línia de la Lliga de Cambó.

Els punts més importants de la Declaració Valencianista de 1918 són els que parlen de l'existència una personalitat pròpia, parlen del poble valencià; i de la voluntat de construir un Estat.

Amb motiu del 90 aniversari, l'associació Tirant lo Blanc, va tornar a publicar la Declaració i va promoure un manifest sobre “el nou valencianisme arrelat i europeu”, segons va comentar Josep Mas.

Divendres: Exposició de Joan Carles Andreu

Divendres 6 de març
19.30 h Inauguració de l'exposició de pintura de Joan Carles Andreu Gonzalvo
Sala de la Muralla
Oberta fins al 28 de març

Mirant els seus quadres arribem allò que podríem dir l’essència de l’art. Obres que van més enllà del temps, perquè la senzillesa d’aquest pintor, els seus coneixements i bon gust ens permeten recrear-nos en sensacions de goig, transmeses amb la força que dóna una mà segura i un esperit fascinat per la realitat.

La llum que envolta els espais, l’equilibri de color, la recreació dels grans mestres, es fonen en una visió molt personal, repleta de vivències immediates i tangibles, però alhora molt profundes i insòlites, ja que surten de molt endins de la seua solitud, que l’acosta –i també l’allunya- de la realitat.

El llenguatge tendre i sobri, desproveït de tot el què és necessari, fa trobar-nos amb ell i amb l’emoció del seu art.

Joan Carles Andreu
Naix a Gandia el 16 de maig de 1956
Llicenciat en Belles Arts per l’Escola de Sant Carles de València.
Durant els estudis i en acabar realitza diverses exposicions col·lectives.
El 1980 marxa a Itàlia on cursa estudis en l’acadèmia “Di belli Arti de Pietro Vanutcci” a més de realitzar diversos cursos de gravat i dibuix natural.
El 1981 realitza cursos de disseny al Frick Colletion (Manhattan - Nova York).
El 1992 aprova oposicions a secundària alternat des d’aleshores el seu treball al món de l’ensenyament i el treball d’artista realitzant diverses exposicions per Europa.

Dijous: Presentació de la Declaració Valencianista

Dijous 5 de març
CICLE SOBRE NACIONALISME VALENCIÀ
20 h Presentació de la Declaració Valencianista
a càrrec d'Agustí Colomer, tècnic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Presenta David Garcia, president de l'ACV Tirant lo Blanc
Sala de Conferències

+ info

Llibre

Dijous: Asincopats al Campus de Gandia

Este dijous, a les 20 hores a l'Aula Magna de la Universitat de Gandia s'estrena el cicle de micro obert, amb l'actuació d'Asincopats. Este cicle esta organitzat per la Plataforma d'Estudiants de l'EPSG.

Asincopats és un grup que fa música electrònica, ska i jazz fusionats.

Us esperem!

Divendres: Presentació del nou disc de Donant pel Sak

Divendres 27 de febrer -Casal d'Oliva-
Presentació del cd del grup Donant pel Sak "Sempre diferent"
20 h Festa de la cervesa
21.30 h Sopar de pa-i-porta
22.30 h Concert de presentació

+ info

Literatura o filosofia?

Tobies Grimaltos va parlar del seu darrer llibre “Idees i paraules” al Casal Jaume I el passat divendres. Grimaltos explica al llibre les coses quotidianes tal com les veu i les pensa, per això el primer títol era vista parcial, igual que el nom del seu blog. L'objectiu és compartir pensaments.

Emili Morant, presentador de l'acte , va voler entrar en la polèmica sobre si el llibre de Tobies és literatura o filosofia. Tobies Grimaltos prefereix descriure'l com a literatura d'idees, com un assaig.

Divendres parlem de filosofia

Divendres 20 de febrer
20 h Presentació del llibre “Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana” de Tobies Grimaltos
UV, 2008.
Presenta Emili Morant, professor de matemàtiques
Sala de Conferències

Per què anem als cementeris? Queden encara llibreters? Per què se'ns vol classificar sempre com a membres d'un grup? Per què se'ns neguen drets culturals bàsics? Qüestions com aquestes i d'altres més abstractes, com ara per què ens fa por pensar o per què ja no som capaços de posar noms a les coses noves i ens limitem a emprar descripcions (telèfon mòbil) o sigles i prou (USB, GPS), constitueixen per a l'autor esperons per posar-se a escriure, en aquest cas en forma de textos breus, incisius, irònics. Uns textos que volen ser alhora entretinguts i entenedors i donar motiu per a la reflexió, intents de mostrar el caràcter de la nostra època. Des de la pròpia experiència, aquestes «càpsules de pensament» aborden situacions i personatges que el lector pot reconèixer fàcilment. Un assaig que vol il.luminar aspectes no sempre suficientment considerats i, per això, sovint sorprenents.

Nota de premsa d'ACPV sobre TV3

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) celebra que les dues cambres del Parlament estatal s’hagen posicionat clarament a favor de la continuïtat de les emissions dels 4 canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, 3/24 i 300) al País Valencià (i que d’aquesta manera s’afegesquen a l’amplíssima majoria dels valencians que donen suport a la llibertat d’expressió i de comunicació i a l’arribada dels mitjans de comunicació en català al conjunt del territori del seu àmbit lingüístic), i agraeix molt particularment als partits que han fet possible aquest posicionament el seu treball i esforç.

Més concretament, Acció Cultural es felicita que aquest posicionament vaja en la mateixa línia que sempre s'ha expressat la nostra entitat, en el sentit de reconèixer que la competència per a la sanció dels canals de TDT correspon a l’Administració General de l’Estat, i no pas a la Generalitat valenciana (aquesta darrera pretensió fonamenta els expedients administratius i les multes imposades a la nostra entitat i que nosaltres hem impugnat reiteradament).

Tanmateix, Acció Cultural també es veu obligada a tenir en compte determinades consideracions:

1.- Cap de les dues mocions aprovades no tenen cap efecte jurídic ni valor vinculant per al Govern espanyol; per tant, cal ara demanar el pronunciament clar i explícit d’aquest, sense el qual les mocions aprovades pel Senat i el Congrés no passarien de ser una declaració de bones intencions.

2.- Cap de les dues mocions, a més, no proposen mesures concretes, sinó que simplement insten a “adoptar les mesures i promoure els acords necessaris”, en el cas del Senat, i a “adoptar les mesures i promoure els acords tècnics i legals necessaris”, en el cas del Congrés, per a possibilitar o fer efectives les emissions dels canals catalans al País Valencià.

En un moment en què la persecució del Govern valencià contra Acció Cultural per aquest tema dura ja dos anys (el primer expedient contra nosaltres es va obrir el gener del 2007), quan ja hi ha tres repetidors tancats i tres multes que sumen 700.000 euros, i quan, des de la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’aquest desembre, plana l’amenaça real d’un tancament de tota la xarxa de manera imminent, el temps de les declaracions genèriques ja ha passat: cal proposar solucions concretes i dur-les a terme amb urgència.

3.- Totes dues mocions parteixen de la premissa que les possibles “mesures i acords necessaris” s’han de prendre d’acord amb “el principi de la reciprocitat”. El problema, però, és que dos anys és temps més que suficient per a comprovar sense que hi haja lloc per al dubte quina és la voluntat real del Govern valencià al respecte. I si en dos anys el Govern valencià no ha signat cap acord de reciprocitat, i ni tan sols no ha aturat la persecució contra Acció Cultural arxivant els expedients oberts i retirant les multes, no veiem perquè ara aquest mateix Govern hauria de canviar d’actitud.

Els fets mostren clarament que qualsevol proposta que depenga de la decisió del Govern valencià no serà cap solució real.

És per tot això que Acció Cultural demana

a) un pronunciament clar del Govern espanyol
b) mesures concretes i efectives que no depenguen de l’aprovació del Govern valencià
c) i la continuïtat de la mobilització social per a resoldre aquest conflicte, perquè si hem aconseguit aguantar dos anys la persecució del Govern valencià i fins i tot guanyar creixents posicionaments favorables a la nostra posició fins a arribar al Senat i al Congrés estatals, ha estat precisament gràcies a aquesta mobilització. Només amb la seua continuïtat podrem garantir una solució definitiva i positiva, i no tan sols assegurar la recepció dels 4 canals catalans al País Valencià, sinó fins i tot avançar un pas més en la defensa de la llibertat d’expressió i de comunicació i en el reconeixement de la pluriculturalitat de l’estat.

Carme Pérez Aparicio : “El triomf borbònic no va significar la modernitat”

La professor d'Història de la UV, Carme Pérez Aparicio, acaba de publicar un llibre amb dos volums sobre la Guerra de Successió i la fi del Regne de València. Pérez Aparicio va estar al Casal Jaume I de Gandia per a presentar este llibre “producte d'un muntó d'anys i que ajuda a comprendre per què va passar “, segons l'autora.

Carme Pérez Aparicio explica en el llibre que els objectius del govern de l'arxiduc era respectar els Furs, ja que els va jurar; també volia que la Corona d'Aragó participés en el comerç amb Amèrica i fer d'Alacant un port franc amb Anglaterra i els Països Baixos.

Al llibre també s'analitzen les conseqüències del triomf borbònic. Segons Pérez Aparicio els Borbons van significar l'absolutisme, tot el contrari a la modernitat; van eliminar les institucions forals; van aplicar una política econòmica proteccionista i no es van tenir en compte les reivindicacions dels camperols.

L'historiador Carles Miret va ser l'encarregat de presentar l'autora del llibre, la qual és deixeble de Joan Reglà. Per a Carles Miret, Pérez Aparicio és una professora propera i una investigadora humil i incansable, que ha escrit aquests dos volums de més de 1000 pàgines.

Notícia sobre TV3

Aprovada al Senat una moció que demana al govern espanyol que asseguri les emissions de TV3 al País Valencià, publicada a Vilaweb (12/02/09)

Acció Cultural emprèn una moció legislativa popular perquè les televisions en català es vegin a tot el país, publicada a Vilaweb (10/02/09)

Dijous: Carme Pérez Aparicio parla de la fi del Regne de València

Dijous 12 de febrer
20 h Presentació del llibre “Canvi dinàstic i Guerra de Successió. La fi del Regne de València” de Carme Pérez Aparicio
(Ed. 3 i 4, 2008)
Presenta Carles Miret, historiador
Sala de Conferències

El lector té a les mans la primera gran història de la Guerra de Successió al País Valencià. Cal remuntar-se fins al segle XVIII per trobar l’obra de J. M. Minyana, la més important dedicada al tema fins ara, però que només recull una narració dels fets d’armes que tingueren lloc entre 1705 i 1707. Gràcies a l’estudi de fonts documentals inèdites i a nous plantejaments associats als corrents renovadors a l’àmbit de la Història, aquest llibre constitueix una fita que obri noves perspectives sobre les conseqüències de l’arribada dels Borbó.

La mort de Carles II situava la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla, però el canvi dinàstic tenia distinta percepció en la Corona de Castella i en la Corona d’Aragó. D’entrada, l’autora tracta d’esbrinar quines foren les raons de caràcter polític, econòmic i social que mogueren els valencians a recolzar l’arxiduc Carles i analitza, per primera vegada, l’impacte provocat per la política de Felip V, fortament condicionada pels interessos de França, en els anys previs a la rebel·lió. Sols així, la dissidència cobra la seua vertadera dimensió en el marc d’un conflicte internacional. Amb la proclamació de Carles III, els valencians tindran l’oportunitat de reivindicar la defensa del sistema constitucional, plantejar grans projectes econòmics i reclamar la fi del regim senyorial, uns reptes que es veuran abocats al fracàs com a conseqüència del triomf borbònic a Almansa. A més, la rebel·lió austriacista servirà de excusa a Felip V per aplicar la suspensió dels Furs i Privilegis, un projecte que, com ací es demostra, fou elaborat el 1705 i culminarà amb el Decret d’Abolició de 29 de juny de 1707, veritable acta de defunció del Regne de València i porta d’entrada de l’absolutisme i la centralització, la militarització del país, l’augment de la fiscalitat i la repressió social.

Imatges de la inauguració de l'exposició de Suso Morant

Carnestoltes a Pego

Dissabte 21 de febrer

La Fundació i el Casal d'Oliva organitzen un autobús per anar al Carnestoltes de Pego.
Eixida a les 23.30 h des de l'estació d'autobusos de Gandia. A les 24 h des de la parada del bus d'Oliva.
Tornada des de Pego a les 6.30 h del matí.

Places limitades. Telèfons 962951222 i 962856310
Preus: 10 € (9 € els socis).

A vore si és veritat!

El Govern ordena que Policia i Guàrdia Civil apliquen la normativa sobre l´ús del valencià, publicada al Levante (05-02-09)

Divendres: Exposició fotogràfica de Suso Morant

Divendres 6 de febrer
20 h Inauguració de l'exposició fotogràfica Vint-i-cinc dies de Suso Morant
Sala de la Muralla
Oberta fins al 28 de febrer

Vint-i-cinc dies de Suso Morant

Unes imatges viatgeres d’infantesa d’un tiet americà van encetar una dèria que no ha deixat mai d’acompanyar-lo. Durant l’adolescència aquestes es van barrejar amb la música, amb aquella música que comença a deixar els formalismes per l’expressió profunda d’un món perifèric que sovint s’esqueixa, i a partir de les fotografies de les portades dels seus discos. Així, Frank Zappa, John Mayall, Pink Floyd, Miles Davis,... el Blues Rock i el Jazz l’empenten vers uns mons que clamen al marge. Més endavant, i amb la influència de Pep Aparisi, entra en els universos de Walker Evans, Robert Frank, Josef Sudek, Kudelka i tants altres que el voregen i l’acompanyen. L’any 1999 realitza una exposició itinerant pels Casals Jaume I, el 2000 exposa en l’Ajuntament d’Almoines, el seu poble, i el 2004 en la Casa Vella (Gandia).

Vint-i-cinc dies és una parada més en el seu recorregut vital mostrant imatges capturades des de la perifèria de la seua quotidianitat, com fan els seus músics. Indrets apartats, encara que visibles des dels paisatges comuns en els què els signes trobats permeten la lectura d’allò que ja no hi és. Els amagatalls de la solitud: La tardor, l’hivern, els somnis i els paisatges, transformats i abandonats. En aquest treball, també, abandona el formalisme de la tècnica per crear fotografies, de visió clàssica, subtilment emocionals que deixen entreveure la possibilitat d’un món que no existeix o ha deixat de ser. Són històries de desaparicions, transformacions i d’invisibilitats, amb elements solitaris que sobreviuen sovint en una atmosfera onírica. Vint-i-cinc històries.

Maite Sastre
Gener de 2009