Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"

Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"
Gràcies per la vostra participació. Encara podeu adherir-vos a la plataforma.

divendres, 13 de febrer de 2009

Nota de premsa d'ACPV sobre TV3

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) celebra que les dues cambres del Parlament estatal s’hagen posicionat clarament a favor de la continuïtat de les emissions dels 4 canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, 3/24 i 300) al País Valencià (i que d’aquesta manera s’afegesquen a l’amplíssima majoria dels valencians que donen suport a la llibertat d’expressió i de comunicació i a l’arribada dels mitjans de comunicació en català al conjunt del territori del seu àmbit lingüístic), i agraeix molt particularment als partits que han fet possible aquest posicionament el seu treball i esforç.

Més concretament, Acció Cultural es felicita que aquest posicionament vaja en la mateixa línia que sempre s'ha expressat la nostra entitat, en el sentit de reconèixer que la competència per a la sanció dels canals de TDT correspon a l’Administració General de l’Estat, i no pas a la Generalitat valenciana (aquesta darrera pretensió fonamenta els expedients administratius i les multes imposades a la nostra entitat i que nosaltres hem impugnat reiteradament).

Tanmateix, Acció Cultural també es veu obligada a tenir en compte determinades consideracions:

1.- Cap de les dues mocions aprovades no tenen cap efecte jurídic ni valor vinculant per al Govern espanyol; per tant, cal ara demanar el pronunciament clar i explícit d’aquest, sense el qual les mocions aprovades pel Senat i el Congrés no passarien de ser una declaració de bones intencions.

2.- Cap de les dues mocions, a més, no proposen mesures concretes, sinó que simplement insten a “adoptar les mesures i promoure els acords necessaris”, en el cas del Senat, i a “adoptar les mesures i promoure els acords tècnics i legals necessaris”, en el cas del Congrés, per a possibilitar o fer efectives les emissions dels canals catalans al País Valencià.

En un moment en què la persecució del Govern valencià contra Acció Cultural per aquest tema dura ja dos anys (el primer expedient contra nosaltres es va obrir el gener del 2007), quan ja hi ha tres repetidors tancats i tres multes que sumen 700.000 euros, i quan, des de la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’aquest desembre, plana l’amenaça real d’un tancament de tota la xarxa de manera imminent, el temps de les declaracions genèriques ja ha passat: cal proposar solucions concretes i dur-les a terme amb urgència.

3.- Totes dues mocions parteixen de la premissa que les possibles “mesures i acords necessaris” s’han de prendre d’acord amb “el principi de la reciprocitat”. El problema, però, és que dos anys és temps més que suficient per a comprovar sense que hi haja lloc per al dubte quina és la voluntat real del Govern valencià al respecte. I si en dos anys el Govern valencià no ha signat cap acord de reciprocitat, i ni tan sols no ha aturat la persecució contra Acció Cultural arxivant els expedients oberts i retirant les multes, no veiem perquè ara aquest mateix Govern hauria de canviar d’actitud.

Els fets mostren clarament que qualsevol proposta que depenga de la decisió del Govern valencià no serà cap solució real.

És per tot això que Acció Cultural demana

a) un pronunciament clar del Govern espanyol
b) mesures concretes i efectives que no depenguen de l’aprovació del Govern valencià
c) i la continuïtat de la mobilització social per a resoldre aquest conflicte, perquè si hem aconseguit aguantar dos anys la persecució del Govern valencià i fins i tot guanyar creixents posicionaments favorables a la nostra posició fins a arribar al Senat i al Congrés estatals, ha estat precisament gràcies a aquesta mobilització. Només amb la seua continuïtat podrem garantir una solució definitiva i positiva, i no tan sols assegurar la recepció dels 4 canals catalans al País Valencià, sinó fins i tot avançar un pas més en la defensa de la llibertat d’expressió i de comunicació i en el reconeixement de la pluriculturalitat de l’estat.