Dijous: Carme Pérez Aparicio parla de la fi del Regne de València

Dijous 12 de febrer
20 h Presentació del llibre “Canvi dinàstic i Guerra de Successió. La fi del Regne de València” de Carme Pérez Aparicio
(Ed. 3 i 4, 2008)
Presenta Carles Miret, historiador
Sala de Conferències

El lector té a les mans la primera gran història de la Guerra de Successió al País Valencià. Cal remuntar-se fins al segle XVIII per trobar l’obra de J. M. Minyana, la més important dedicada al tema fins ara, però que només recull una narració dels fets d’armes que tingueren lloc entre 1705 i 1707. Gràcies a l’estudi de fonts documentals inèdites i a nous plantejaments associats als corrents renovadors a l’àmbit de la Història, aquest llibre constitueix una fita que obri noves perspectives sobre les conseqüències de l’arribada dels Borbó.

La mort de Carles II situava la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla, però el canvi dinàstic tenia distinta percepció en la Corona de Castella i en la Corona d’Aragó. D’entrada, l’autora tracta d’esbrinar quines foren les raons de caràcter polític, econòmic i social que mogueren els valencians a recolzar l’arxiduc Carles i analitza, per primera vegada, l’impacte provocat per la política de Felip V, fortament condicionada pels interessos de França, en els anys previs a la rebel·lió. Sols així, la dissidència cobra la seua vertadera dimensió en el marc d’un conflicte internacional. Amb la proclamació de Carles III, els valencians tindran l’oportunitat de reivindicar la defensa del sistema constitucional, plantejar grans projectes econòmics i reclamar la fi del regim senyorial, uns reptes que es veuran abocats al fracàs com a conseqüència del triomf borbònic a Almansa. A més, la rebel·lió austriacista servirà de excusa a Felip V per aplicar la suspensió dels Furs i Privilegis, un projecte que, com ací es demostra, fou elaborat el 1705 i culminarà amb el Decret d’Abolició de 29 de juny de 1707, veritable acta de defunció del Regne de València i porta d’entrada de l’absolutisme i la centralització, la militarització del país, l’augment de la fiscalitat i la repressió social.