Imatges de la inauguració de l'exposició "El món d'Antoni Miró"

Al Casal Jaume I d'Oliva
Oberta fins al 31 de maig

50.000 moriscos van ser expulsats des del port de Dénia

L'historiador de Gandia Santiago La Parra va ser l'encarregat de presentar al Casal Jaume I de Gandia el llibre “El puerto de Dénia y el destierro morisco”. Aquesta presentació és el primer acte que ha organitzat el Casal per commemorar el 400 aniversari de l'expulsió dels moriscos del Regne de València.

Tant l'autor del llibre, Manuel Lomas, com La Parra van mantindre la hipòtesi que l'expulsió dels moriscos va obeir a raons polítiques, a una fugida endavant de Felip III i una manera de callar les crítiques al duc de Lerma.

Es calcula que del port de Dénia van eixir uns 50.000 moriscos, la majoria dels quals es van pagar els seu passatge. Segons va dir Manuel Lomas, el port de Dénia va ser el principal lloc de l'expulsió del Regne de València i de la península.

El llibre dedica un capítol a explicar la rebel·lió de la Vall de Laguart, ja que uns 10.000 moriscos es van negar a abandonar el seu territori.

Dijous: inici del cicle sobre l'expulsió dels moriscos

Dijous 21 de maig
CICLE 400 ANYS DE L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS
20 h Presentació de llibre “El puerto de Dénia y el destierro morisco (1609-1610)” de Manolo Lomas
Presenta l'historiador Santiago La Parra
Sala de Conferències

En 1609 es va iniciar per ordre de Felip III el procés d'expulsió dels moriscs valencians. Aquesta obra aborda el desenvolupament que aquesta operació va tenir a Dénia i al districte d'embarcament que li va ser assignat per influència del seu senyor, el duc de Lerma. Convertida, pel nombre d'expulsats i d'embarcacions en el principal port del desterrament, i el seu districte en el més militaritzat a causa del esclat de la rebel.lió de Laguar, l'especial significació política i geoestratègica d'aquest enclavament és utilitzada aquí com punt de partida per a l'anàlisi dels principals factors que van incidir en la gestió administrativa, econòmica i militar del procés d'expulsió. Aquests són els eixos fonamentals d'un discurs que pretén oferir al lector una exposició cronològica detallada dels esdeveniments desenvolupats en aquest espai.

Dissabte: Trobada d'Escoles en Valencià a Daimús

La Fundació Casal Jaume I i el Casal d'Oliva hi estaran presents.

Tast de vins amb Rafael Cambra al Bar del Casal

Taller de pintura creativa al CP de Simat amb Ximo Canet

Taller de pintura creativa a Simat

Arthur Caravan al Campus de Gandia

Rafael Cambra Gandia parla sobre vins al Bar del Casal

Divendres 15 de maig
20 h Tast de Vins Valencians
Bar del Casal

L'empresari Rafael Cambra Gandia, propietari del Celler El Angosto d'Ontinyent, parlarà de vins valencians al Bar del Casal Jaume I de Gandia. Per a l'ocasió, s'han seleccionat tres vins del seu celler per al tast: Angosto Blanc, La Tribu i Angosto Negre. Rafael Cambra també parlarà del vi Rafael Cambra II, del celler del seu fill.

Aquest acte consisteix en un tast dels quatre vins i una xicoteta explicació de les característiques. Rafael Cambra també parlarà de l'elaboració del vi.

El Casal Jaume I la Safor-Valldigna convida tots els interessats a participar d'este tast de vins valencians que servirà, a més, de celebració de la nova gerència del bar del Casal.

Dijous: Concert per la Llengua al Campus de Gandia

Dijous 14 de maig
22 h CONCERT PER LA LLENGUA
Hi actuen Arthur Caravan,
Desgavell,
The Skartats i
Paral•lel 84
Campus de la Universitat
Col•labora la Fundació Casal Jaume I i ACPV

El projecte en xarxa "Valldigna som i serem" compleix tres anys

A hores d'ara, des del projecte ja consolidat, arriba informació puntual a més de 700 persones mitjançant una llista de distribució pròpia, informant també a la comarca des del diari en format bloc "ValldignaDigital", amb l'objectiu prioritari de promoure la llengua i cultura Catalana a La Valldigna, La Safor i la resta de comarques centrals.

Entre els projectes culturals engegats destaquen els tres promoguts amb motiu del Festivern 2007 celebrat a Benifairó de la Valldigna: Poesia de proximitat, Cinema de la Terra, i Ruta de l'aigüa de La Valldigna, així com la trobada de mitjans digitals en Català de l'any passat amb motiu del segón aniversari del projecte i la programació del passat 9 d'Octubre a Simat.

Actualment junt a ValldignaDigital ofereixen informació puntual ValldignaCultura, i el bulleti electrònic del FUCAT. Ara però el projecte en xarxa s'amplia amb nous editors i col·laboradors. Des de la xarxa hem convidat i autoritzat tots els col.lectius, mitjans de comunicació i propietaris valldignencs amb bloc al servidor bloc.cat, per tal que puguen des d'ara editar articles, enllaços i categories directament a ValldignaDigital, convertint-se en un bloc mancomunat i d'informació lliure al servei de la societat civil de LA VALLDIGNA. D'altra banda articulistes reconeguts a les nostres comarques com Miquel Juan, Sico Fons i Enric Marco (de La Valldigna), Núria Cadenes, Toni Cucarella, Pau Alabajos, Xavi Xarria, Josep Nadal han compromés la seua presència al mitjà mitjançant la republicació d'articles d'opinió i/o col.laboracions especials.

30.000 persones demanen la TV3 a València

Acció Cultural valora com un èxit la manifestació d’avui dissabte 9 de maig a València que amb el lema “Junts Podem!” ha reunit 30.000 persones en un acte multitudinari i sense incidents que ha omplert els carrers de València.

Els representants de les organitzaciones culturals, polítiques i sindicals juvenils valencians (Joves d’Acció Cultural, Joves Socialistes del País Valencià, Bloc Jove, Joves d’Esquerra Unida, JERPV, Joves amb Iniciativa, Joves de CCOO, Joves d’UGT, Intersindical Jove, Bloc d’Estudiants Agermanats i Joves de Ca Revolta) han dut la pancarta que obria la manifestació i han llegit el manifest en l’acte final. Cal destacar el fet que a les esmentades organitzacions s’ha afegit també el Consell de la Joventut de la ciutat de València, els representants dels quals també han estat en la pancarta inicial.

Ara, Acció Cultural impulsarà la Iniciativa Legislativa Popular per la plena legalització de TV3 al País Valencià, vista la voluntat de l’actual Govern valencià de continuar amb la censura d’aquesta televisió i de càstig econòmic a Acció Cultural, i continuarà treballant per la unitat d’acció i el treball conjunt dels àmbits cultural, sindical i polític per la regeneració democràtica del País Valencià (vista la degradació a la qual li sotmet l’autoritarisme del PP), el respecte a la llengua i la cultura catalanes i els drets socials dels valencians davant la situació de crisi del model econòmic i social de l’actual Govern valencià.

Finalment, Acció Cultural vol donar les gràcies a totes les organitzacions que han convocat i participat en la manifestació d’avui a València, i als milers de valencians i valencianes que ens han manifestat el seu suport.

NOTÍCIES RELACIONADES

Milers de manifestants reclamen a València una 'televisió sense fronteres', publicada a Vilaweb

Marcha por la ´regeneración democrática´, publicada al Levante

Milers de valencians surten al carrer per les emissions de TV3, publicada a l'Avui

Miles de ciudadanos reclaman solución al conflicto de TV-3, publicada a El País

Milers de manifestants omplen València, publicada a El Punt

La manifestació contra el tancament de repetidors de TV3 al País Valencià aplega 30.000 persones, publicada al Diari de Girona

Divendres: Exposició sobre Alimentació a Palma

Divendres 8 de maig
18.30 h Inauguració de l'exposició “Agricultura, Alimentació i Medi Ambient”
Presenta Roger Cremades, membre d'Ecologistes en Acció
Casa de la Cultura de Palma
Oberta fins al 22 de maig
Col·labora l'Ajuntament de Palma

L’agricultura ha canviat enormement en pocs anys. D’explotacions agràries diverses i integrades als diferents ecosistemes, que aprofitaven els recursos de la natura sense degradar-los, hem passat a un model agrícola industrial que genera grans impactes ambientals, enverina la terra i suposa un greu risc per a la salut.

A més a més, aquesta agricultura industrialitzada arruïna i margina milions de persones que deixen de ser autosuficients en la seua alimentació, alhora que concentra les riqueses i el control de la producció d’aliments en un grapat de multinacionals. Els conreus transgènics suposen un altre pas de rosca en aquest sistema agroalimentari absolutament insostenible.

Per a fer-nos conscients d’aquests problemes, Ecologistes en Acció ha elaborat aquesta exposició, amb l’esperança que siga útil per a avançar en les possibles solucions, tan necessàries com urgents.

Vídeo del Concert i Manifestació del 9 de maig

Inauguració de l'exposició de gravats

Divendres 24 d'abril
20 h Inauguració de l'exposició col·lectiva de gravats del Taller d'Art-Mitjans
Sala de la Muralla
Oberta fins al 15 de maig

En aquesta exposició podem observar gravats i estampacions fetes en diferents tècnics que realitzen un grup d'artistes que tenen el taller a València.
Després d'exposar al Casal Jaume I d'Oliva, arriben a la Sala de la Muralla.
Els artistes són Daniel Garcia, Ignsai Chilet, Mara Soler, Martina Macias, Mercedes Balaguer, Narciso Echevarría, Pep Ferrer, Pepa Úbeda i Silvia Lerín.

Imatges de dos actes polítics

Divendres 24 d'abril

I Xarrada del Cicle “Municipalisme i esquerra independentista”
Va intervenir Aleix Cardona, exregidor independent a la llista d'ERC de Prats de Lluçanès (Lluçanès) i actual membre de la CUP.
Acte que va organitzar Independentistes de la Safor

I el PSPV-Gandia va fer una xarrada sobre “La llei de la dependència” a càrrec d'Antonio Torres, diputat socialista a les Corts Valencianes

El Casal Jaume I visita els principals monuments de Llíria

Dissabte, el Casal Jaume I va fer un repàs per la història de Llíria, des dels ibers fins a l'actualitat, a través del principals monuments de la capital del Camp de Túria.

La primera parada va ser als Mausoleus romans, una necròpoli descoberta en 1988. Després, es va visitar el Santuari Oracular de Mura, datat en el segle I. I abans de dinar, es va entrar a l'església de la Sang, un tipus de temple de reconquesta, i al Museu Arqueològic.

Es va dinar al centre de Llíria, amb àpats típics de la zona: botifarra amb pasta de full i confitura de ceba, arròs amb fesols i caragols, i de postres unes mantecades.

Després, es van visitar els banys àrabs i el pobla ibèric del Castellet de Barnabé. Una jornada completa cultural.

L'ideari nacional al 1930

El Casal Jaume I va ser l'escenari de la presentació a la Safor del llibre d'investigació de Santi Vallés “Acció Valenciana”, que ha editat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. L'amic de l'autor i sacerdot Vicent Sarrió va ser l'encarregat de fer la presentació.

El 8 de març de 1930, un grup d’universitaris valencians, entre els quals es trobaven Emili Gómez Nadal, Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda i Francesc Carreres i de Calatayud, desafien el directori militar del general Dámaso Berenguer i funden Acció Cultural Valenciana. Des de les pàgines d’Acció Valenciana, el seu òrgan d’expressió, aquella entitat aspira a convertir-se en l’avançada del redreçament identitari valencià. Segons Santi Vallés, la publicació tracta temes avui dia d'actulitat com el sobiranisme, les minories lingüístiques, la unitat de la llengua i nacional i el federalisme.

A partir d’una descripció minuciosa, l'estudi de Santi Vallés fa una radiografia profunda del periòdic Acció Valenciana com a mitjà de comunicació. El llibre conté un CD amb cinc índex analítics i una edició facsímil de la publicació.

Des d’un punt de vista lingüístic, l’estudi de Santi Vallés permet reconstruir una part important del procés previ a l’aprovació de les Normes de Castelló, així com el debat suscitat a l’entorn de la creació d’una acadèmia de la llengua.

Dimecres i dijous: CICLE SOBRE NACIONALISME VALENCIÀ

Dimecres 22 d'abril
20 h Projecció del documental “Ser Joan Fuster”
i venda de llibres i cd.
Sala de Conferències

---

Dijous 23 d'abril
CICLE SOBRE NACIONALISME VALENCIÀ
20 h Presentació del llibre “Acció Valenciana”
amb l'autor Santi Vallés
Sala de Conferències

El 8 de març de 1930, un grup d’universitaris valencians, entre els quals es trobaven Emili Gómez Nadal, Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda i Francesc Carreres i de Calatayud, desafien el directori militar del general Dámaso Berenguer i funden Acció Cultural Valenciana. Des de les pàgines d’Acció Valenciana, el seu òrgan d’expressió, aquella entitat aspira a convertir-se en l’avançada del redreçament identitari valencià.
A partir d’una descripció minuciosa, el present estudi fa una radiografia profunda del periòdic Acció Valenciana com a mitjà de comunicació, alhora que situa en perspectiva les claus inter­pretatives de l’ideari de la publicació i la com­plexitat del seu discurs ideològic a través de l’anàlisi dels debats que la recorren. Des d’un punt de vista lingüístic, l’estudi de Santi Vallés permet reconstruir una part important del procés previ a l’aprovació de les Normes de Castelló, així com el debat suscitat a l’entorn de la creació d’una acadèmia de la llengua.

SANTI VALLÉS CASANOVES
(L’Alcúdia, 1967)
Filòleg i assagista, ha sigut professor de la Universitat de València i és tècnic de promoció lingüística de la Generalitat Valenciana i membre de la Unió de Periodistes Valencians. Com a periodista, ha exercit de corresponsal, redactor, col·laborador i crític literari en diversos mitjans de la premsa escrita. Com a investigador, ha publicat monografies sobre llengua i literatura i treballs de caràcter etnogràfic i sociològic, com ara El rebost de la memòria (2002) o Digues blau cel (2002). Especialitzat en l’estudi del valencia­nisme polític i cultural del segle xx, és autor de la biografia Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani (Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat de l’any 2000). En la mateixa línia d’investigació encetada amb l’estudi que ara veu la llum, actualment treballa en l’elaboració d’una tesi doctoral sobre Adolf Pizcueta i la seua participació en les publicacions valencianistes de la dècada de 1930.

Dijous: Concentració per l'Ensenyament Públic

Dijous 23 d'abril
19 h Concentració per l'Ensenyament públic
Plaça de l'Ajuntament de Gandia

LA PLATAFORMA PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC DE LA SAFOR, CONSTITUÏDA PER: sindicats CGT,CCOO, UGT, STEPV, SEPC, Casal Jaume I, Escola d’estiu Marina-Safor, Col·lectiu de mestres de la Safor, Escola Valenciana, AMPA, BLOC , PSOE, ERPV.

VOL RECORDAR A TOTES I TOTS ELS PRESENTS

Com ja sabreu, des de l’inici de curs des de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic estem tractant, entre totes i tots, de capgirar la política educativa de la Conselleria d’Educació. Malgrat els dos mesos intensos de negociació que hem dut a terme, no ha estat possible arribar a cap acord concret pel que fa als 13 punts reivindicatius que presentarem a l’administració educativa.

El passat 15 de desembre la Plataforma va ajornar la vaga que estava convocada per al 17 d’eixe mes ja que la Conselleria va consentir negociar, un darrere d’un altre tots els 13 punts esmentats amb les diferents organitzacions amb dret a la negociació que conformem la Plataforma. Aquesta va demostrar aleshores la seua voluntat de diàleg.

A la fi d’aquest procés proposat per l’administració, la manca de compromisos i acords i la negativa a la rectificació de la política educativa del Consell representat pel Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha propiciat la decisió de la Plataforma de convocar la vaga ajornada el passat mes de desembre i fer una crida a la mobilització a tota la comunitat educativa i CONVOCAR LA VAGA I EL TANCAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS el proper DIMARTS 28 D’ABRIL.

El moviment social que va aglutinar tota la comunitat educativa amb les mobilitzacions del primer trimestre i que va fer possible la manifestació del 29N cal que es torne a fer sentir: la gestió del poder públic del Partit Popular al País Valencià i en particular la seua política educativa han de canviar i solament ho podem aconseguir des de la força que ens dóna l’acció conjunta i el compromís de totes i tots nosaltres. Som optimistes, i ho som perquè tenim la raó. La raó que ens dóna el treball i esforç del dia a dia com a usuaris del sistema educatiu valencià.


PUNTS REIVINDICATIUS DE LA PLATAFORMA
1-300 places de llengua estrangera en infantil.
2-Revisió del mapa escolar.
3-Revisió infraestructures.
4-Revisió de les plantilles.
5-Catalogació lingüística dels centres.
6-Matriculació equilibrada.
7-Plurilingüísme.
8-Fracàs escolar i plans d'innovació.
9-Inspecció educativa.
10-Direccions.
11-Retirada ordre educació per a la ciutadania
12-Xarxa infantil pública.
13-Beques menjador i transport.

La Marxa Intercomarcal Ribera, Valldigna i Safor es consolida

Amb la participació de més d’un centenar de persones, la Marxa Intercomarcal pels Països Catalans de la Ribera, la Valldigna i la Safor es consolida. Els grups organitzadors, Viarany, Maulets i Independentistes de la Safor, valoren molt positivament l’acollida de la iniciativa entre participants, veïns i autoritats locals.

A més a més, des de Viarany ha presentat la 1ª Marxa Intercomarcal del Comtat, la Vall d’Albaida i la Costera, que està en fase de preparació, i ha anunciat que s’ha fet la proposta que el 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans s’organitze a la Valldigna.

Actes d'Esquerra i Iniciativa al Casal

Divendres 3 d'abril, Esquerra Republicana va convidar Victòria Tur i Imma Cunyat a parlar al Casal sobre les dones i la seu implicació social.









I Mireia Mollà, diputada de Compromís i membre d'Iniciativa del PV va parlar del segrest de les institucions per part del PP.

Imatges de la inauguració de l'exposició d'esmalt i pintura de la UPG

Exposició "L'espai exterior vist des de l'interior"
Pintura i esmalt en foc.
organitzada per la Universitat Popular de Gandia i l'Agrupació Astronòmica de la Safor per a commemorar l'Any Internacional de l'Astronomia.
Sala de la Muralla
Oberta fins al 17 d'abril

9 de maig: Concert i Manifestació a València

La Manifestació: dissabte 9 de maig a les 18:00 hores des de la plaça de Sant Agustí.

El Concert: dissabte 9 de maig a les 21:00 hores. Aparcament de Tarongers.

Grups del Concert
Berri Txarrak
Pirat's Sound Sistema
Sva-ters
Aramateix
Rapsodes

Preus Concert
Socis 5€
No socis 10€
Guixeta: 20€

Preu Bus
5€ (tothom)
Els busos ixiran de l'estació d'autobusos de Gandia i Oliva, a les 16 h.
També hi ha un bus des de la Valldigna (Benifairó, Simat i Tavernes)

Compreu ja la vostra entrada al Casal. 962951222

Dijous: aproximació a la figura de Jesús

Dijous 2 d'abril
20 h Presentació llibre Jesús, aproximació històrica de José Antonio Pagola (editorial Claret)
a càrrec de Vicent Torres, sacerdot
Presenta Alícia Izquierdo, patrona de la Fundació
Sala de Conferències

Data de publicació : 1/2009 ( 2a edició)
Editorial : Claret
Idioma : Català

Sinopsi
«Jesús. Aproximació històrica» parteix de la investigació més recent i sòlida per apropar-nos a la persona de Jesús combinant el rigor històric amb una clara i assequible presentació. L’autor s’esforça per captar l’impacte que Jesús provocà en els seus contemporanis i ho explica amb paraules senzilles als homes i dones d’avui. El llibre presenta Jesús d’una manera apassionant, com a cercador de Déu, profeta itinerant del seu regne, poeta de la misericòrdia, guaridor de la vida, defensor dels últims, amic de la dona, mestre d’una vida diferent, creador d’un moviment renovador, executat per les autoritats del temple i el representant de l’imperi romà, però reafirmat i ressuscitat per Déu. Arran de l’edició en castellà d’aquesta obra s’ha suscitat un important debat en àmbits eclesials i acadèmics, amb la intervenció d’alguns destacats bisbes i teòlegs.

Autor
José Antonio Pagola (Añorga, Guipúscoa, 1937) va cursar els seus estudis de teologia i ciències bíbliques en la Pontifícia Universitat Gregoriana i el Pontifici Institut Bíblic de Roma, i en l’École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem. Ha estat professor de Cristologia en la Facultat Teològica del Nord d’Espanya (Vitòria). En l’actualitat és director de l’Institut de Teologia i Pastoral de Sant Sebastià. Des de fa set anys es dedica exclusivament a investigar i donar a conèixer la persona de Jesús. Autor de diverses obres de teologia i pastoral, sobre Jesucrist ha publicat: «Catequesis cristológicas» (1975); «Jesús de Nazaret. El hombre y su mensaje» (1981); «¿Qué sabemos del Jesús histórico?» (1983); «Jesús y la misericordia» (2005); «Jesús ante la mujer» (2006). En català s’ha publicat «La pregària de Crist i la pregària dels cristians» (2006) i «A l’estil de Jesús. Escoltant sant Mateu (cicle A)» (Editorial Claret, 2007).

Divendres: Acte a Oliva

Restitució moral de les víctimes del franquisme

Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Recuperació de la Memòria Històrica, va explicar al Casal Jaume I el treball d'investigació i documentació que ha fet l'entitat per conéixer el nom de les persones enterrades en fosses al cementeri de València. Un treball que ha durat 6 anys i que ha quedat escrit al llibre “El genocidi franquista a València”.

En aquest llibre es publiquen els noms de més de 25.000 persones i dades com la seva edat i causa de mort.

Empar Salvador va demanar que s'anul·len els consells de guerra i que es jutgen els responsables dels crims.

Per altra banda, Alfred Giner, membre de la Comissió per la Recuperació de memòria històrica de Vilallonga, va explicar el procés que va permetre portar les restes de l'alcalde Ernesto Botella des de Paterna al seu municipi. Giner pensa que els empresonaments i les execucions van ser crims de lesa humanitat els quals no prescriuen.

---

Podeu vore el documental ací.

II Marxa Intercomarcal dels Països Catalans

El grup de muntanya Viarany organitza per segon any consecutiu la Marxa Intercomarcal dels Països Catalans que passa per les comarques de la Costera, la Valldigna i la Safor. Els inscripcions acaben aquest divendres. Consulteu-ho ací.

La Marxa ix des de l'estació de trens d'Alzira, travessa tota la serra de Corbera, passant per les valls de la Murta i la Casella, pujant el pic de la Mola i el Massalari, fins arribar a la Valldigna.

En la primera jornada, se sopa a Benifairó i es dorm a Simat. A l'endemà es puja el Montdúver, es baixa a dinar una paella a Xeresa i la ruta s'acaba a l'estació de Xeraco, tot i passant per la marjal i, si el temps es porta bé, els assistents faran el primer bany de la temporada a la platja de l'Ahuir.

Dijous: presentació del Voluntariat i Custòdia a l'Ecomuseu Vall de Vernissa

Dijous 12 de març
20 h Presentació del Voluntariat i la Custòdia a l'Ecomuseu Vernissa Viu
Hi participen Rebeca Pascual, Xavi Ròdenas i Jordi Puig.
Es projecta l'audiovisual “El voluntariat pels conreus valencians”
Sala de Conferències

L'audiovisual, titulat “El voluntariat pels conreus valencians”, és fruit del programa VOLCAM de voluntariat, entre l'ecomuseu Vernissa Viu i l'Obra Social de la CAM, i fa un seguiment per les tasques realitzades pels voluntaris de l'ecomuseu l'estiu de 2008. En la seua elaboració ha col·laborat l'empresa Videostar. La presentació de l'acte anirà a càrrec de Jordi Puig, patró de la Fundació i coordinador de l'ecomuseu. A més, Rebeca Pascual, coordinadora tècnica i Xavier Ródenas, de l'àrea de Medi Ambient, explicaran es diferents aspectes de l'ecomuseu i la custòdia.

L'audiovisual tracta tres conceptes: el de voluntariat, el de custòdia i el d'ecomuseu. Tots tres es donen al projecte d'ecomuseu que duu avant el Col·lectiu Vall de Vernissa. Amb el treball, es vol difondre la tasca de l'ecomuseu i animar la gent de totes les edats perquè prenga part de manera activa. A més, s'informa de les propietats amb contracte de custòdia on van treballar els voluntaris i es descriu de manera planera què és l'ecomuseu, amb l'objectiu que aquest concepte arribe a tota la gent. Properament, el Col·lectius donarà a conèixer l'audiovisual en els cinc municipis.

Joan Carles Andreu fa un repàs a l'obra pictòrica

Exposició de pintura de Joan Carles Andreu Gonzalvo
Sala de la Muralla
Oberta fins al 28 de març

El nacionalisme polític valencià té més de 100 anys d'història

Agustí Colomer, tècnic de l'AVL, va explicar al Casal Jaume I de Gandia que el nacionalisme polític valencià té més de 100 anys d'història. Joan Fuster marca un començament als anys 60, però anteriorment ja existia un moviment d'arrel patriota. Segons Colomer, el pessimisme antropològic dels valencians i el sentiment d'inferioritat s'ha de superar. “No tenim una història de fracassos. La Renaixença va ser un moviment literari digne i el bressol del valencianisme”, va dir Colomer.

La Declaració Valencianisme de 1918 venia precedida d'altres moviments polítics anteriors, com el partit polític Centre Regionalista valencià que es presenta a les eleccions de 1908; l'acte d'afirmació valencianista de 1914 que organitza la Joventut Valencianista; i la fundació del partit Unió Valencianista Regional al 1918 en la línia de la Lliga de Cambó.

Els punts més importants de la Declaració Valencianista de 1918 són els que parlen de l'existència una personalitat pròpia, parlen del poble valencià; i de la voluntat de construir un Estat.

Amb motiu del 90 aniversari, l'associació Tirant lo Blanc, va tornar a publicar la Declaració i va promoure un manifest sobre “el nou valencianisme arrelat i europeu”, segons va comentar Josep Mas.

Divendres: Exposició de Joan Carles Andreu

Divendres 6 de març
19.30 h Inauguració de l'exposició de pintura de Joan Carles Andreu Gonzalvo
Sala de la Muralla
Oberta fins al 28 de març

Mirant els seus quadres arribem allò que podríem dir l’essència de l’art. Obres que van més enllà del temps, perquè la senzillesa d’aquest pintor, els seus coneixements i bon gust ens permeten recrear-nos en sensacions de goig, transmeses amb la força que dóna una mà segura i un esperit fascinat per la realitat.

La llum que envolta els espais, l’equilibri de color, la recreació dels grans mestres, es fonen en una visió molt personal, repleta de vivències immediates i tangibles, però alhora molt profundes i insòlites, ja que surten de molt endins de la seua solitud, que l’acosta –i també l’allunya- de la realitat.

El llenguatge tendre i sobri, desproveït de tot el què és necessari, fa trobar-nos amb ell i amb l’emoció del seu art.

Joan Carles Andreu
Naix a Gandia el 16 de maig de 1956
Llicenciat en Belles Arts per l’Escola de Sant Carles de València.
Durant els estudis i en acabar realitza diverses exposicions col·lectives.
El 1980 marxa a Itàlia on cursa estudis en l’acadèmia “Di belli Arti de Pietro Vanutcci” a més de realitzar diversos cursos de gravat i dibuix natural.
El 1981 realitza cursos de disseny al Frick Colletion (Manhattan - Nova York).
El 1992 aprova oposicions a secundària alternat des d’aleshores el seu treball al món de l’ensenyament i el treball d’artista realitzant diverses exposicions per Europa.

Dijous: Presentació de la Declaració Valencianista

Dijous 5 de març
CICLE SOBRE NACIONALISME VALENCIÀ
20 h Presentació de la Declaració Valencianista
a càrrec d'Agustí Colomer, tècnic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Presenta David Garcia, president de l'ACV Tirant lo Blanc
Sala de Conferències

+ info

Llibre

Dijous: Asincopats al Campus de Gandia

Este dijous, a les 20 hores a l'Aula Magna de la Universitat de Gandia s'estrena el cicle de micro obert, amb l'actuació d'Asincopats. Este cicle esta organitzat per la Plataforma d'Estudiants de l'EPSG.

Asincopats és un grup que fa música electrònica, ska i jazz fusionats.

Us esperem!

Divendres: Presentació del nou disc de Donant pel Sak

Divendres 27 de febrer -Casal d'Oliva-
Presentació del cd del grup Donant pel Sak "Sempre diferent"
20 h Festa de la cervesa
21.30 h Sopar de pa-i-porta
22.30 h Concert de presentació

+ info

Literatura o filosofia?

Tobies Grimaltos va parlar del seu darrer llibre “Idees i paraules” al Casal Jaume I el passat divendres. Grimaltos explica al llibre les coses quotidianes tal com les veu i les pensa, per això el primer títol era vista parcial, igual que el nom del seu blog. L'objectiu és compartir pensaments.

Emili Morant, presentador de l'acte , va voler entrar en la polèmica sobre si el llibre de Tobies és literatura o filosofia. Tobies Grimaltos prefereix descriure'l com a literatura d'idees, com un assaig.

Divendres parlem de filosofia

Divendres 20 de febrer
20 h Presentació del llibre “Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana” de Tobies Grimaltos
UV, 2008.
Presenta Emili Morant, professor de matemàtiques
Sala de Conferències

Per què anem als cementeris? Queden encara llibreters? Per què se'ns vol classificar sempre com a membres d'un grup? Per què se'ns neguen drets culturals bàsics? Qüestions com aquestes i d'altres més abstractes, com ara per què ens fa por pensar o per què ja no som capaços de posar noms a les coses noves i ens limitem a emprar descripcions (telèfon mòbil) o sigles i prou (USB, GPS), constitueixen per a l'autor esperons per posar-se a escriure, en aquest cas en forma de textos breus, incisius, irònics. Uns textos que volen ser alhora entretinguts i entenedors i donar motiu per a la reflexió, intents de mostrar el caràcter de la nostra època. Des de la pròpia experiència, aquestes «càpsules de pensament» aborden situacions i personatges que el lector pot reconèixer fàcilment. Un assaig que vol il.luminar aspectes no sempre suficientment considerats i, per això, sovint sorprenents.

Nota de premsa d'ACPV sobre TV3

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) celebra que les dues cambres del Parlament estatal s’hagen posicionat clarament a favor de la continuïtat de les emissions dels 4 canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, 3/24 i 300) al País Valencià (i que d’aquesta manera s’afegesquen a l’amplíssima majoria dels valencians que donen suport a la llibertat d’expressió i de comunicació i a l’arribada dels mitjans de comunicació en català al conjunt del territori del seu àmbit lingüístic), i agraeix molt particularment als partits que han fet possible aquest posicionament el seu treball i esforç.

Més concretament, Acció Cultural es felicita que aquest posicionament vaja en la mateixa línia que sempre s'ha expressat la nostra entitat, en el sentit de reconèixer que la competència per a la sanció dels canals de TDT correspon a l’Administració General de l’Estat, i no pas a la Generalitat valenciana (aquesta darrera pretensió fonamenta els expedients administratius i les multes imposades a la nostra entitat i que nosaltres hem impugnat reiteradament).

Tanmateix, Acció Cultural també es veu obligada a tenir en compte determinades consideracions:

1.- Cap de les dues mocions aprovades no tenen cap efecte jurídic ni valor vinculant per al Govern espanyol; per tant, cal ara demanar el pronunciament clar i explícit d’aquest, sense el qual les mocions aprovades pel Senat i el Congrés no passarien de ser una declaració de bones intencions.

2.- Cap de les dues mocions, a més, no proposen mesures concretes, sinó que simplement insten a “adoptar les mesures i promoure els acords necessaris”, en el cas del Senat, i a “adoptar les mesures i promoure els acords tècnics i legals necessaris”, en el cas del Congrés, per a possibilitar o fer efectives les emissions dels canals catalans al País Valencià.

En un moment en què la persecució del Govern valencià contra Acció Cultural per aquest tema dura ja dos anys (el primer expedient contra nosaltres es va obrir el gener del 2007), quan ja hi ha tres repetidors tancats i tres multes que sumen 700.000 euros, i quan, des de la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’aquest desembre, plana l’amenaça real d’un tancament de tota la xarxa de manera imminent, el temps de les declaracions genèriques ja ha passat: cal proposar solucions concretes i dur-les a terme amb urgència.

3.- Totes dues mocions parteixen de la premissa que les possibles “mesures i acords necessaris” s’han de prendre d’acord amb “el principi de la reciprocitat”. El problema, però, és que dos anys és temps més que suficient per a comprovar sense que hi haja lloc per al dubte quina és la voluntat real del Govern valencià al respecte. I si en dos anys el Govern valencià no ha signat cap acord de reciprocitat, i ni tan sols no ha aturat la persecució contra Acció Cultural arxivant els expedients oberts i retirant les multes, no veiem perquè ara aquest mateix Govern hauria de canviar d’actitud.

Els fets mostren clarament que qualsevol proposta que depenga de la decisió del Govern valencià no serà cap solució real.

És per tot això que Acció Cultural demana

a) un pronunciament clar del Govern espanyol
b) mesures concretes i efectives que no depenguen de l’aprovació del Govern valencià
c) i la continuïtat de la mobilització social per a resoldre aquest conflicte, perquè si hem aconseguit aguantar dos anys la persecució del Govern valencià i fins i tot guanyar creixents posicionaments favorables a la nostra posició fins a arribar al Senat i al Congrés estatals, ha estat precisament gràcies a aquesta mobilització. Només amb la seua continuïtat podrem garantir una solució definitiva i positiva, i no tan sols assegurar la recepció dels 4 canals catalans al País Valencià, sinó fins i tot avançar un pas més en la defensa de la llibertat d’expressió i de comunicació i en el reconeixement de la pluriculturalitat de l’estat.

Carme Pérez Aparicio : “El triomf borbònic no va significar la modernitat”

La professor d'Història de la UV, Carme Pérez Aparicio, acaba de publicar un llibre amb dos volums sobre la Guerra de Successió i la fi del Regne de València. Pérez Aparicio va estar al Casal Jaume I de Gandia per a presentar este llibre “producte d'un muntó d'anys i que ajuda a comprendre per què va passar “, segons l'autora.

Carme Pérez Aparicio explica en el llibre que els objectius del govern de l'arxiduc era respectar els Furs, ja que els va jurar; també volia que la Corona d'Aragó participés en el comerç amb Amèrica i fer d'Alacant un port franc amb Anglaterra i els Països Baixos.

Al llibre també s'analitzen les conseqüències del triomf borbònic. Segons Pérez Aparicio els Borbons van significar l'absolutisme, tot el contrari a la modernitat; van eliminar les institucions forals; van aplicar una política econòmica proteccionista i no es van tenir en compte les reivindicacions dels camperols.

L'historiador Carles Miret va ser l'encarregat de presentar l'autora del llibre, la qual és deixeble de Joan Reglà. Per a Carles Miret, Pérez Aparicio és una professora propera i una investigadora humil i incansable, que ha escrit aquests dos volums de més de 1000 pàgines.

Notícia sobre TV3

Aprovada al Senat una moció que demana al govern espanyol que asseguri les emissions de TV3 al País Valencià, publicada a Vilaweb (12/02/09)

Acció Cultural emprèn una moció legislativa popular perquè les televisions en català es vegin a tot el país, publicada a Vilaweb (10/02/09)

Dijous: Carme Pérez Aparicio parla de la fi del Regne de València

Dijous 12 de febrer
20 h Presentació del llibre “Canvi dinàstic i Guerra de Successió. La fi del Regne de València” de Carme Pérez Aparicio
(Ed. 3 i 4, 2008)
Presenta Carles Miret, historiador
Sala de Conferències

El lector té a les mans la primera gran història de la Guerra de Successió al País Valencià. Cal remuntar-se fins al segle XVIII per trobar l’obra de J. M. Minyana, la més important dedicada al tema fins ara, però que només recull una narració dels fets d’armes que tingueren lloc entre 1705 i 1707. Gràcies a l’estudi de fonts documentals inèdites i a nous plantejaments associats als corrents renovadors a l’àmbit de la Història, aquest llibre constitueix una fita que obri noves perspectives sobre les conseqüències de l’arribada dels Borbó.

La mort de Carles II situava la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla, però el canvi dinàstic tenia distinta percepció en la Corona de Castella i en la Corona d’Aragó. D’entrada, l’autora tracta d’esbrinar quines foren les raons de caràcter polític, econòmic i social que mogueren els valencians a recolzar l’arxiduc Carles i analitza, per primera vegada, l’impacte provocat per la política de Felip V, fortament condicionada pels interessos de França, en els anys previs a la rebel·lió. Sols així, la dissidència cobra la seua vertadera dimensió en el marc d’un conflicte internacional. Amb la proclamació de Carles III, els valencians tindran l’oportunitat de reivindicar la defensa del sistema constitucional, plantejar grans projectes econòmics i reclamar la fi del regim senyorial, uns reptes que es veuran abocats al fracàs com a conseqüència del triomf borbònic a Almansa. A més, la rebel·lió austriacista servirà de excusa a Felip V per aplicar la suspensió dels Furs i Privilegis, un projecte que, com ací es demostra, fou elaborat el 1705 i culminarà amb el Decret d’Abolició de 29 de juny de 1707, veritable acta de defunció del Regne de València i porta d’entrada de l’absolutisme i la centralització, la militarització del país, l’augment de la fiscalitat i la repressió social.

Imatges de la inauguració de l'exposició de Suso Morant

Carnestoltes a Pego

Dissabte 21 de febrer

La Fundació i el Casal d'Oliva organitzen un autobús per anar al Carnestoltes de Pego.
Eixida a les 23.30 h des de l'estació d'autobusos de Gandia. A les 24 h des de la parada del bus d'Oliva.
Tornada des de Pego a les 6.30 h del matí.

Places limitades. Telèfons 962951222 i 962856310
Preus: 10 € (9 € els socis).

A vore si és veritat!

El Govern ordena que Policia i Guàrdia Civil apliquen la normativa sobre l´ús del valencià, publicada al Levante (05-02-09)

Divendres: Exposició fotogràfica de Suso Morant

Divendres 6 de febrer
20 h Inauguració de l'exposició fotogràfica Vint-i-cinc dies de Suso Morant
Sala de la Muralla
Oberta fins al 28 de febrer

Vint-i-cinc dies de Suso Morant

Unes imatges viatgeres d’infantesa d’un tiet americà van encetar una dèria que no ha deixat mai d’acompanyar-lo. Durant l’adolescència aquestes es van barrejar amb la música, amb aquella música que comença a deixar els formalismes per l’expressió profunda d’un món perifèric que sovint s’esqueixa, i a partir de les fotografies de les portades dels seus discos. Així, Frank Zappa, John Mayall, Pink Floyd, Miles Davis,... el Blues Rock i el Jazz l’empenten vers uns mons que clamen al marge. Més endavant, i amb la influència de Pep Aparisi, entra en els universos de Walker Evans, Robert Frank, Josef Sudek, Kudelka i tants altres que el voregen i l’acompanyen. L’any 1999 realitza una exposició itinerant pels Casals Jaume I, el 2000 exposa en l’Ajuntament d’Almoines, el seu poble, i el 2004 en la Casa Vella (Gandia).

Vint-i-cinc dies és una parada més en el seu recorregut vital mostrant imatges capturades des de la perifèria de la seua quotidianitat, com fan els seus músics. Indrets apartats, encara que visibles des dels paisatges comuns en els què els signes trobats permeten la lectura d’allò que ja no hi és. Els amagatalls de la solitud: La tardor, l’hivern, els somnis i els paisatges, transformats i abandonats. En aquest treball, també, abandona el formalisme de la tècnica per crear fotografies, de visió clàssica, subtilment emocionals que deixen entreveure la possibilitat d’un món que no existeix o ha deixat de ser. Són històries de desaparicions, transformacions i d’invisibilitats, amb elements solitaris que sobreviuen sovint en una atmosfera onírica. Vint-i-cinc històries.

Maite Sastre
Gener de 2009

El Vè Encontre Carles Salvador analitzarà els blogs com a eina didàctica

Les TIC com a suport a l’ensenyament de la llengua i la literatura

La jornada pretén obrir una reflexió sobre l’articulació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula. Donar a conéixer les experiències que estant portant-se a terme en l’Educació Secundària i el Batxillerat, pot enriquir tant els professionals de l’educació, com els alumnes. Sabem que hi ha companys que hi fan servir blocs, wikis, webs, presentacions, alguns el moodle o el joomla, etc. Val a dir, que les plataformes són diverses, i les tasques que s’hi fan, també: webquests, caceres del tresor, etc. És oberta i gratuïta.

Dia: Dissabte 7 de febrer del 2009
Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)
Organitza: Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
---

PROGRAMA
10.30 h PRESENTACIÓ

COMUNICACIÓ: «LLEGIR EN L’ERA DIGITAL»
Per Laura Borràs, Doctora en Filologia Romànica, professora de la UOC.

12 h Companys de Secundària i Batxillerat, amb experiència en blogs
- Motius i resultats

13 h Col·loqui general

13.50 h CLOENDA

CAMPANYA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR

Benvolgut amic,
Benvolguda amiga,

El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de moment, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món globalitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure. En aquest sentit, la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té instruments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d’identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i significatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d'explicitar que mai més no se l'anomene "Francesc": diu que és "Francisco" només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valencià. Però el president Camps, mentre que ja s’ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear.

Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem cap a Europa. Però és justament d’Europa, d’on pot eixir la solució a aquest trist atemptat a la llibertat d’informació i a la llengua. Per què d’Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l’any 2000 la Carta Eu­ropea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d’aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s’intercanvien totes les televisions en llengua catalana, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una persona d’Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9... sinó també IB3, la televisió de Mallorca... I com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d’un mínim de 500.000 signatures de tot l’estat. L’objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants.

El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d’Obama, l’inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc d’Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com l’han trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de València, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l’absurd projecte de fer l’assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de la nostra llengua.

Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d’Acció Cultural que hi acudiran.

Endavant.

Eliseu Climent,
president d’ACPV