Amb la primavera arriba el bon temps i els llibres. Tenim una novetat que s'ha avançat una mica i en lloc de començar a llegir-lo a l'aire lliure encara abelleix més agafar-lo al sofà ben calentets.
Es tracta d'El solatge del temps, de Tobies Grimaltos, de la col·lecció Miratges.
Tobies té una extensa bibliografia però aquest és un llibre especial, que s'escapa un poc del que ha publicat fins ara, és més literari, més personal. I ja veureu que se'n surt molt i molt bé. Benvinguda, doncs la nova faceta!
Sinopsi:
El temps ens causa i ens constitueix. Qui hem sigut (el que hem viscut) fa que siguem qui som. N’estic convençut. Els orígens són responsables de la nostra identitat (actual). Per això convé tenir-los presents, conservar-los. Perquè, segons això i com canta Raimon, qui perd els orígens perd identitat. Des d’aquesta convicció m’he afanyat a recollir imatges, vivències, reminiscències de la meua infantesa que corrien un risc greu d’abandonar-me. Aquestes constitueixen els materials d’aquest llibre. Imatges d’una altra època que faran que el lector recorde (re-visca) o imagine (semi-visca), segons els casos, un temps que fou real, que ens ha determinat a alguns i que mereix ser conegut per tots. Són el seu solatge en mi.
Tobies Grimaltos (Castelló de la Ribera, 1958) és professor titular de Filosofia de la Universitat de València. Autor de llibres acadèmics, com Teoria del Coneixement (amb J. L. Blasco) i Signo y pensamiento (amb J. L. Blasco i D. Sánchez) i de nombrosos articles en revistes especialitzades, ha escrit també altres obres adreçades a un públic més ampli, com El joc de pensar, Prent-te la vida amb filosofia i Idees i Paraules.
En podeu fer un tast aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada