En la segona conferència del cicle “Oliva, ciutat comtal de la Safor” i que organitza la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna es va parlar dels personatges històrics que, al llarg dels temps, han conformat la identitat social, política i econòmica d´aquesta ciutat de la Safor.
Carlos Mengual, llicenciat en Història i encarregat de presentar la conferència, va tractar de trobar alguna peculiaritat intrínseca dels olivers i va dir que hi ha una mena de “patriotisme” que no es troba en altres llocs i que es prou comú als ciutadans d'Oliva: un orgull identitari pel fet de ser d'Oliva.
Francesc Mestre, professor de l'IES Gabriel Ciscar d'Oliva, va començar la seua intervenció preguntant: qui són realment personatges històrics? I en tot cas, la resposta es troba en el context històric dels individus. Així, ens va situar en l´època del feudalisme i ens va dir que als Centelles es convenient tractar-los com un conjunt i entendre que sempre estigueren lligats a la Corona i als seus avatars, seguint el camí de la Conquesta cap al Sud, en una època de conquesta i altra d'explotació del territori conquistat, esdevenint de cavallers medievals a homes i dones del Renaixement amb el que suposa això de conversió de guerrers a empresaris que tracten de fer de la canya de sucre el seu negoci, motiu pel qual els traslladen de Nules cap a Oliva.
Dir Centelles significa dir palaus renaixentistes i lluites de bàndols i partidaris, tal com podria ser en la Verona de Shakespeare entre Capuletos i Montescos, en el cas d'Oliva entre Centelles i Vilaraguts... Significa espasa i poesia al mateix temps, mecenes d'artistes i intel·lectuals, com Lluís Vives i lliuradors de batalles al costat de la Corona que els portaren a ser posseïdors de la tercera part de l´illa de Cerdanya. Els Centelles es diluïren en la història tal com es va diluir la Corona que defensaven. Magdalena Centelles es l´últim nom rellevant, vídua de Carles de Borja... i com a remembrança simbòlica, les cadenes que tancaven la bocana del port de Marsella, que hui en dia es poden contemplar en la catedral de València, record de Bernat de Centelles, que les va trencar amb la proa de la seua nau, i que encara en són reclamades pels marsellesos que no han oblidat que un dia van ser vençuts per algú d´Oliva.
En són uns quants més els personatges dels quals va parlar Francesc Mestre fins arribar a l´època de l´Il·lustració i als Maians, família marcada per la desfeta d'Almansa i en arribar a aquesta família cedeix la paraula a Vicent Canet, que arreplega el testimoni d´aquest recorregut en el temps i ens parla de nou del criteri per a considerar o no un personatge com a històric. Rellevància social i reconeixement per part dels altres és el criteri.
Gabriel Ciscar i Ciscar va assolir la Regència d´Espanya en un triumvirat format en temps de les Corts de Cadis, a més de ser general d'artilleria i al 1810, Ministre de Marina. Home també de guerres i lletres, de vida consagrada a la “cosa pública”, morí en Gibraltar, acollit en el seu exili, per Lord Wel·lington donant fi a una vida pròpia de la millor novel·la històrica, una vida en paral·lelisme a la del seu germà Francesc.
I per donar fi a l´acte, un recorregut ràpid pel segle XX, trobant-nos amb personatges com polítics, religiosos, poetes, músics, actors... que tots ells han fet història dintre del seu àmbit, recordats en els noms dels carrers d´Oliva... i algun altre, que encara tenen història per a fer, com Francisco Brines, membre de la “Real Academia de la Lengua Española”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada