Entrevista a Josep Roig: "La nostra obligació és arribar a ser un referent cultural i cívic a la Safor"

Josep Roig és metge a Gandia i president de la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna. Té seixanta-quatre anys i és nascut a Albalat de la Ribera, tot i que des de fa anys resideix a la comarca. Ha estat vinculat al Casal des de sempre, "des del primer dia", segons apunta. Va entrar a formar part del Patronat que dirigeix la fundació comarcal el 1998, com a vocal. I des de 2006 com a president, tot i que entre 2009 i 2010 no hi va exercir. Quan se li pregunta per què va decidir-se a formar-ne part, contesta: "És ben senzill; els qui ens sentim valencianistes ens acabem apuntant a tot allò que ajude a fer país". En esta entrevista parla del Correllengua, que se celebrà el passat 25 de setembre, i de la tasca diària que duu a terme l'entitat.

Jordi Puig _07/10/201
¿Quina valoració fa de l'última edició del Correllengua?
—Estem contents amb la participació de la gent, tant a l’actuació de Xavi Castillo, que va deixar menuda la plaça Rei En Jaume I, com amb la mostra de cultura popular, que este any incloïa grups de fora de la comarca. Els actes acabaren amb un sopar de germanor i amb un concert, amb Verd Cel i La Gossa Sorda, que enguany va ser multitudinari.

¿I més enllà de la celebració d’este any?
—El Correllengua ha de ser una celebració simpàtica, sense tensions. Jo sincerament, preferisc, a banda d’estos grans actes, el treball del dia a dia, aquell més profund que no es veu. Un exemple: ara intentarem tornar a activar el projecte de les parelles lingüistiques; ja ho vam intentar i no va reeixir però pense que eixes coses són molts importants. Es tractaria que la gent dedicara unes hores a la setmana a conversar amb la gent que està aprenent valencià. El Correllengua està molt bé, si ix bé i la gent l’accepta, a banda que és important, però queda com una cosa puntual, una vegada a l’any. A més, hi ha un altre aspecte: la dreta ha intentat convertir el Correllengua en un acte conflictiu, i no ho és. Nosaltres som conscients que la llengua és un element que ha d’entrar per empatia.

¿I què simbolitza per a vosté?
—Amb la seua celebració fem partíceps la gent de l’estima que tenim per la nostra llengua. Però, insistisc, eixa estima per la llengua és una cosa més profunda; ella forma part de nosaltres i del nostre poble. Amb la flama volem dir que tenim una llengua, que volem que ocupe el lloc que li tocaria a la societat i que la volem reivindicar.

¿Com presentaria la Fundació Casal Jaume I de la Safor-Valldigna?
—La fundació és un organisme format per Acció Cultural del País Valencià, com a peça més gran, el Col·lectiu de Mestres de la Safor i la Penya Barcelonista de la Safor. Qui en forma part és gent que té ganes de fer coses que repercutisquen en la societat i d’estimular l’estima per la nostra terra. Per la fundació passa molta gent al llarg de la setmana i se celebren moltes activitats: cursets d’escacs, de balls i grups de dances o dones que fan boixets. Estem oberts a tota la societat.

¿Quina funció acompleixen els Casals Jaume I arreu del territori valencià?
—Un Casal ha de funcionar com a rent de la societat. En primer lloc, cal que arreplegue les idees nacionalistes, potenciar-les a nivell teòric i formar la gent mitjançant el debat.

¿Continua vigent la seua funció hui dia?
—Crec que la funció del Casal és molt important. Vivim una societat cada vegada més espanyolitzada i la nostra tasca hauria de ser més important. Probablement ni tenim la capacitat ni els mitjans suficients, ni tampoc una societat receptiva. Si som autocrítics, hauríem de treballar molt més. Estem obligats a fer-ho.

Per la Fundació tots els mesos passen escriptors, historiadors o periodistes.
—Sí, eixa tasca tasca diària de debat és molt important i opine que cal potenciar el ventall d’activitats. Este any, per exemple, caldria preparar un homenatge al pare escolapi Vicent Faus.

Parlem d’art. ¿Què em diu de la sala d’exposicions? És molt sol·licitada...
—Sí, i això significa que en este país hi ha gent molt vàlida, n’estic convençut. Hi ha gent que treballa, que és creativa, que vol exposar i donar-se a conèixer. És una satisfacció poder oferir este xicotet espai.

¿En quin estat de salut veu l’associacionisme de la comarca?
—Em dóna la impressió que, a la fi, les associacions reuneixen poca gent però molt activa. És gent que treballa molt. No conec tota la gent i no puc fer-ne un diagnòstic exacte però pense que esta comarca té vitalitat per això mateix. A més, crec que hem de saber treballar més en xarxa; som un poc individualistes i actuem de manera aïllada.

¿Creu que la Fundació Casal Jaume I és un referent a la Safor?
—Hauria de ser-ho. La nostra obligació és arribar a ser un referent cultural i cívic a la comarca. I, si no ho aconseguim, ho assumisc també com a responsable. Estem al centre de Gandia, al centre de la Safor, i tenim unes infraestructures i un espai privilegiats. Però darrere de tot això, hi ha molt més, molta vida. I, si no hem treballat suficient, si no hem arribat a projectar això, estem obligats a treballar més intensament, i a fer-ho millor. En definitiva, com deia, a ser un punt de referència per a les associacions i la gent de tota la comarca.

Entrevista publicada a Safor Guia (07/10/2010)