Allà on no arriba la voluntat política: els voluntaris de Càritas i Creu Roja

Obri la conferència Marcel•lí Giner, vicepresident provincial de Creu Roja, amb un record al fundador de la Creu Roja, Henry Dunatn, un home de negocis de nacionalitat suïssa que per casualitat es trobava el 24 de juny de 1859 en la localitat de Solferino. Eixe dia es van enfrontar tres exèrcits en una cruenta batalla. A la nit, 40.000 soldats ferits quedaven en terra esperant la mort sense atenció sanitària.

Neutralitat, independència, humanitat, imparcialitat, unitat, voluntariat i universalitat són els principis de la Creu Roja des de la seua fundació, 4 anys desprès de la batalla de Solferino, des d'una òptica aconfessional i humanista.

Eduard Mahiques destaca que Càritas es el resultat de la doctrina social de l'església, transformada en acció caritativa.

Tant Caritas com la Creu Roja convergeixen en objectius plasmats en la Declaració Universal dels Drets Humans. La marginació, diu Eduard Mahiques, es el resultat de la mancança d´aquests Drets fonamentals. I la pobresa, que afecta per damunt de tot a la població més feble, com són les dones, els xiquets i la gent major, avança i s´estén. Eduard Mahiques es mostra pessimista però afegeix que els voluntaris són aquells que lluiten contra eixe pessimisme, per vocació, per solidaritat, per fe en la seua tasca.

Mahiques parla de l'informe FOESA, que diu que el 20% de la població espanyola es troba a les portes de la pobresa i que hi ha una població de “sense llar” d'unes 30.000 persones. Eduard anuncia la construcció d´un centre per a estes persones a Gandia.

A continuació s´inicia un intens debat amb el públic que gira al voltant de la responsabilitat de les administracions públiques i dels polítics amb aquesta situació. És clar que són les ONG les encarregades d´arribar allà on no arriba la voluntat política. Per eixe motiu parlem de Societat Civil.