Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"

Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"
Gràcies per la vostra participació. Encara podeu adherir-vos a la plataforma.

dijous, 10 d’abril de 2008

Mira: “El Decret de Nova Planta va significar l'assassinat institucional del Regne de València”

Joan Francesc Mira va analitzar al Casal Jaume I les conseqüències jurídiques, polítiques i nacionals de la Batalla d'Almansa i del Decret de Nova Planta. Per a Mira és important que un poble tinga una referència nacional, una data per a recordar. “Quan un país nació perd els punts crucials de les seua història, s'autodestrueix, per la consciència i el poble es devalua”, va dir Mira. L'acte va estar presentat per la professora de valencià i poeta, Maite Insa.

El Decret de Nova Planta, segons va comentar Joan Francesc Mira, va significar la destrucció i l'assassinat institucional de l'antic Regne de València, però no la mort de la societat, “per això ens trobem en un projecte permanent de restauració d'allò que érem i teníem”.

En la Batalla d'Almansa es van enfrontar dos bandos ideològics, dues maneres d'entendre l'estructura d'un país. Per una banda, els austriacistes que significaven la continuïtat de l'existència del país com a entitat política. I per altra banda, els borbònics que van destruir l'estructura política. “Dues idees que encara estan en conflicte”, va explicar Mira.

Un altre punt important de la Batalla d'Almansa va ser la derogació dels Furs, la base legal d'un estat que actuaven com a una Constitució. En el Regne de València la sobirania era compartida entre el monarca i les Corts. Amb Felip V arriba la monarquia absoluta. Joan Francesc Mira va explicar que encara hi ha un cert subconscient de l'estat absolutista: “Per exemple, ara els grups parlamentaris de Madrid no han triat el seu portaveu, ho ha fet el cap”, en referència al PP i al PSOE que els seus caps de llista han triat els portaveu dels respectius grups parlamentaris, i no els mateixos diputats.

Mira va concloure que els valencians del segle XVII es van dedicar a treballar i callar, “van ser decretats i declarats com a inexistents”. De tot això, “ens ha quedat tres províncies d'una comunitat sense nom”, va ironitzar Mira.