Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"
dilluns, 31 de gener del 2011
35 anys fent cantar i ballar un poble
Divendres 28 de gener es va presentar al Casal Jaume I el llibre "Al Tall, música per a un poble", escrit pel simater Víctor Mansanet.
A l'acte va acudir Vicent Torrent, fundador del grup. També es va projectar el documental de la Universitat d'Alacant "Al Tall, cantar rasant a la terra".
divendres, 28 de gener del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
El Casal Jaume I repassa els 35 anys d'història d'Al Tall
Divendres 28 de gener
20 h Presentació del llibre "Al Tall, música per a un poble"
(Bromera, 2010)
Hi intervindran Vicent Torrent i Manuel Miralles, fundadors del grup; i Víctor Mansanet, autor del llibre.
Sala de Conferències
20 h Presentació del llibre "Al Tall, música per a un poble"
(Bromera, 2010)
Hi intervindran Vicent Torrent i Manuel Miralles, fundadors del grup; i Víctor Mansanet, autor del llibre.
Sala de Conferències
Després de 35 anys, Al Tall continua mantenint la seua funció social i cívica, a més de l’artística. Els seus components han creat, adaptat i divulgat una música que incita a la convivència i a la participació, a la sàtira i a la ironia, i alhora a la reflexió. De fet, sense la intervenció decidida d’Al Tall, hauria desaparegut una part del patrimoni sonor valencià. Tal com afirma Víctor Mansanet en aquest volum, el grup ha rescatat de les ruïnes de la tradició sonora peces d’un gran valor artístic i documental, a més d’instruments que havien sigut soterrats en el passat més immediat, ritmes erosionats i gèneres sotmesos a la dura llei del mercat.
Amb Al Tall, el poble valencià recupera el cant espiritual de la senzillesa i la melodia que amera de tradició la nostra cultura. Aquesta formació representa, potser com cap altra, la veu del poble que canta i balla.
Amb Al Tall, el poble valencià recupera el cant espiritual de la senzillesa i la melodia que amera de tradició la nostra cultura. Aquesta formació representa, potser com cap altra, la veu del poble que canta i balla.
dilluns, 24 de gener del 2011
Les dones entren a poc a poc en l'estructura de les Falles i els Moros i Cristians
S'ha avançat molt, tot i que encara queda molt perquè les dones tinguen el mateix rol que els homes en les festes populars. Aquesta és una de les conclusions de la taula redona que es va celebrar al Casal Jaume I el passat dijous 20 de gener.
Isabel Bolinches va parlar del paper de les dones en la festa del Moros i Cristians d'Oliva. Bolinches es va definir com a pirata, ja que pertany a la filà dels Pirates d'Oliva, i va ser la primera capitana cristiana "del món", com li agrada recordar-ho.
Segons Isabel Bolinches, en Oliva no hi ha discriminació entre homes i dones dins de la festa, segurament perquè és molt recent. Enguany en el bando cristià hi ha dues dones al capdavant, una capitana i una ambaixadora. I al bando moro, hi ha una ambaixador, ja que el capità és un home.
Les falles també van centrar la taula redona. Maria José Vilaplana, de la falla de l'Alqueria Nova, va comentar que les dones han entrat a poc a poc en els llocs més importants de les falles. Vila plana va ser la primera presidenta de les falles de Gandia, i ara ja hi ha sis dones presidentes, encara que queda arribar a la presidència la Federació de Falles.
"Les dones són el puntal de les falles, els homes vénen darrere", resumeix Maria José Vilaplana.
Aquesta situació contrasta molt amb la festa de Moros i Cristians d'Alcoi. Així ho va recordar Verònica Gisbert, autora d'una tesi sobre els rols dels homes en aquesta festa i la discriminació de les dones. En Alcoi, ara només les dones poden desfilar d'acompanyants en la processó i en l'entrada, no tenen drets.
NOTÍCIES RELACIONADES
Solidaridad con las "moras y cristianas" de Alcoi, publicada al Levante (23/01/2011)
Les dones entren en l'estructura de les Falles i els Moros i Cristians a la Safor, publicada a Safor Guia (24/01/2011)
Isabel Bolinches va parlar del paper de les dones en la festa del Moros i Cristians d'Oliva. Bolinches es va definir com a pirata, ja que pertany a la filà dels Pirates d'Oliva, i va ser la primera capitana cristiana "del món", com li agrada recordar-ho.
Segons Isabel Bolinches, en Oliva no hi ha discriminació entre homes i dones dins de la festa, segurament perquè és molt recent. Enguany en el bando cristià hi ha dues dones al capdavant, una capitana i una ambaixadora. I al bando moro, hi ha una ambaixador, ja que el capità és un home.
Les falles també van centrar la taula redona. Maria José Vilaplana, de la falla de l'Alqueria Nova, va comentar que les dones han entrat a poc a poc en els llocs més importants de les falles. Vila plana va ser la primera presidenta de les falles de Gandia, i ara ja hi ha sis dones presidentes, encara que queda arribar a la presidència la Federació de Falles.
"Les dones són el puntal de les falles, els homes vénen darrere", resumeix Maria José Vilaplana.
Aquesta situació contrasta molt amb la festa de Moros i Cristians d'Alcoi. Així ho va recordar Verònica Gisbert, autora d'una tesi sobre els rols dels homes en aquesta festa i la discriminació de les dones. En Alcoi, ara només les dones poden desfilar d'acompanyants en la processó i en l'entrada, no tenen drets.
NOTÍCIES RELACIONADES
Solidaridad con las "moras y cristianas" de Alcoi, publicada al Levante (23/01/2011)
Les dones entren en l'estructura de les Falles i els Moros i Cristians a la Safor, publicada a Safor Guia (24/01/2011)
dimarts, 18 de gener del 2011
Dijous: Tres dones debatiran sobre el seu paper en les festes populars
Dijous 20 de gener
20 h Taula redona "La discriminació de les dones en les festes populars"
Amb Verònica Gisbert, llicenciada en Criminologia i autora de la tesi "Ni moras ni cristianas";
Isabel Bolinches, primera capitana cristiana d'Oliva;
i M José del Olmo, vocal de cultura de la Federació de Falles de Gandia i sotssecretària de la Falla de Roís de Corella.
Sala de Conferències
20 h Taula redona "La discriminació de les dones en les festes populars"
Amb Verònica Gisbert, llicenciada en Criminologia i autora de la tesi "Ni moras ni cristianas";
Isabel Bolinches, primera capitana cristiana d'Oliva;
i M José del Olmo, vocal de cultura de la Federació de Falles de Gandia i sotssecretària de la Falla de Roís de Corella.
Sala de Conferències
“Les festes són un gran bastió de poder masculí”, entrevista a Verònica Gisbert a l'Avui (02/11/2010)
Eliseu Climent: “En política, el País Valencià és un poc italià”
Entrevista publicada a l'Avui (18/01/2011)
dilluns, 17 de gener del 2011
El paper de les dones en les festes populars
Dijous 20 de gener
20 h Taula redona "La discriminació de les dones en les festes populars"
Amb Verònica Gisbert, llicenciada en Criminologia i autora de la tesi "Ni moras ni cristianas";
Isabel Bolinches, primera capitana cristiana d'Oliva;
i M José del Olmo, vocal de cultura de la Federació de Falles de Gandia i sotssecretària de la Falla de Roís de Corella.
Sala de Conferències
20 h Taula redona "La discriminació de les dones en les festes populars"
Amb Verònica Gisbert, llicenciada en Criminologia i autora de la tesi "Ni moras ni cristianas";
Isabel Bolinches, primera capitana cristiana d'Oliva;
i M José del Olmo, vocal de cultura de la Federació de Falles de Gandia i sotssecretària de la Falla de Roís de Corella.
Sala de Conferències
Consulteu esta notícia sobre la tesi de Verònica Gisbert "Ni moras ni cristinas" que es va publicar a El País (18/10/2010), on s'analitza la discriminació de les dones en les festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
Imatges de la inauguració de socarrats de Cristina Sanz
Eva Dénia actuarà al Tirant de Cançó 2011 a Gandia
Eva Dénia Trad Quartet actuarà al Tirant de Cançó 2011 a Gandia, a la Casa de la Cultura. Serà dissabte 26 de febrer, a les 8 de la vesprada.
Mentre us deixem amb el vídeo del Tirant de Cançó del 2010, on Òscar Briz va actuar a la Sala d'Art de Gandia (al minut 10 del vídeo).
Mentre us deixem amb el vídeo del Tirant de Cançó del 2010, on Òscar Briz va actuar a la Sala d'Art de Gandia (al minut 10 del vídeo).
dimarts, 11 de gener del 2011
Juli Capilla presenta "Raspall" a la Font d'en Carròs
Divendres, 14 de gener
20 h, Presentació poemari "Raspall" de Juli Capilla
Premi ciutat de València 2009
Amb Miquel Fuster, Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut
Consuelo Peiró, regidora de Cultura de la Font
Salvador Ortells, escriptor i crític literari
Juli Capilla, autor del poemari "Raspall"
Casa de Cultura de la Font d'en Carròs
20 h, Presentació poemari "Raspall" de Juli Capilla
Premi ciutat de València 2009
Amb Miquel Fuster, Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut
Consuelo Peiró, regidora de Cultura de la Font
Salvador Ortells, escriptor i crític literari
Juli Capilla, autor del poemari "Raspall"
Casa de Cultura de la Font d'en Carròs
Ara ja no vas a l’era amb la dula:
no hi jugueu a raspall –ni a res–,
i en l’arç perdut a la forest dels somnis
a penes queden signes de la sang
del gerd sucós, vermellonenc, escàpol
del primer bes.
I el nom que de la rosa
ensumes perd amb una subtilesa
tràgica el seu perfum, impàvid, íntim.
Amb aquest acte retem un homenatge al nostre esport nacional, la pilota valenciana, i a tots els jugadors de pilota i als aficcionats que durant tants anys han estat fidels en aquest esport. Vaja un brindis perquè els xiquets de País Valencià troben els seus referents esportius en l’esport de la pilota. També volem homenatjar Juli Capilla pel seu mestratge a l’hora de combinar la poesia i la pilota. Per tot plegat, pensem que és un acte que us pot interessar. Hi sou tots convidats.
Organitza l'Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut
no hi jugueu a raspall –ni a res–,
i en l’arç perdut a la forest dels somnis
a penes queden signes de la sang
del gerd sucós, vermellonenc, escàpol
del primer bes.
I el nom que de la rosa
ensumes perd amb una subtilesa
tràgica el seu perfum, impàvid, íntim.
Amb aquest acte retem un homenatge al nostre esport nacional, la pilota valenciana, i a tots els jugadors de pilota i als aficcionats que durant tants anys han estat fidels en aquest esport. Vaja un brindis perquè els xiquets de País Valencià troben els seus referents esportius en l’esport de la pilota. També volem homenatjar Juli Capilla pel seu mestratge a l’hora de combinar la poesia i la pilota. Per tot plegat, pensem que és un acte que us pot interessar. Hi sou tots convidats.
Organitza l'Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut
dilluns, 10 de gener del 2011
"El socarrat, una part del nostre ar" a la Sala de la Muralla
Divendres 14 de gener
20 h Inauguració de l'exposició "El socarrat, una part del nostre art" de Cristina Sanz Vidal
Sala de la Muralla
Oberta fins al 18 de febrer
20 h Inauguració de l'exposició "El socarrat, una part del nostre art" de Cristina Sanz Vidal
Sala de la Muralla
Oberta fins al 18 de febrer

També s'ha format en delineant i ha assistit a l’Escola Superior de Ceràmica de Manises, la seua meta des de sempre. Va abandonar l’escola municipal per a continuar els estudis a Madrid. Una volta finalitzat, els vaig ampliar a València.
Ara, després de molt anys, torna a la ceràmica, presentant una exposició, el socarrat, que li dóna nom, tant a una tècnica com a un estil, exclusivament valencià. És una ullada al passat de la nostra història.
Formació acadèmica
2009. Llicenciada en Belles Arts en la Facultat de Sant Carles (UPV), especialitat en Conservació i Restauració d’escultura.
2003. 2n curs en l’escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Madrid, especialitat escultura.
2001. Tècnic Superior en Arts Plàstiques i Disseny, especialitat Ceràmica Artística en l’Escola Superior de Ceràmica de Manises.
2003. 2n curs en l’escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Madrid, especialitat escultura.
2001. Tècnic Superior en Arts Plàstiques i Disseny, especialitat Ceràmica Artística en l’Escola Superior de Ceràmica de Manises.
1998. Tècnic auxiliar en Delineació, en l’escola de Formació Professional de Beniarjó.
1995. Graduat escolar, en el col•legi Alfàndech de Tavernes de la Valldigna.
1988-2000. Escola municipal de ceràmica, impartida per Mª Victoria Martín Gómez de las Heras, organizat por l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna.
1995. Graduat escolar, en el col•legi Alfàndech de Tavernes de la Valldigna.
1988-2000. Escola municipal de ceràmica, impartida per Mª Victoria Martín Gómez de las Heras, organizat por l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna.
Experiència professional
2009. Conservació i restauració dels taulells dels Borgia. Gandia.
2006. Conservació de la muralla d’època medieval, en la localitat de Gandia.
2006. Conservació de dos piscines, datades en època romana (caldarium i frigidarium), en el jaciment arqueològic del Rejolar, en la ciutat de Gandia.
2004. Restauració de un forn ceràmic en El Raval (barri mudèjar –morisc). Gandia.
2001. Pràctiques d’empresa en el museu de ceràmica de Paterna, com a conservadora- restauradora de material ceràmic i arqueològic.
2000-2001. Professora de ceràmica en el col•legi Públic Virgen del Carmen de la Eliana, València.
2009. Conservació i restauració dels taulells dels Borgia. Gandia.
2006. Conservació de la muralla d’època medieval, en la localitat de Gandia.
2006. Conservació de dos piscines, datades en època romana (caldarium i frigidarium), en el jaciment arqueològic del Rejolar, en la ciutat de Gandia.
2004. Restauració de un forn ceràmic en El Raval (barri mudèjar –morisc). Gandia.
2001. Pràctiques d’empresa en el museu de ceràmica de Paterna, com a conservadora- restauradora de material ceràmic i arqueològic.
2000-2001. Professora de ceràmica en el col•legi Públic Virgen del Carmen de la Eliana, València.
dimecres, 5 de gener del 2011
Dimecres 5 de gener: Festa del joguet en valencià
La Plataforma per la Llengua País Valencià organitza la "Festa pel joguet en valencià" a Gandia
La festa consistirà amb el repartiment de cartes pels reis mags en valencià, diversos tallers i activitats amb joguets en valencià
Amb l'arribada de les festes de Nadal, la Plataforma per la Llengua País Valencià hem vingut desenvolupant la ‘Festa pel joguet en valencià!'. Les poblacions d'Oliva i Benimaclet han estat els llocs on s'han desenvolupat amb anterioritat. Enguany, portarem la festa a Gandia.
La ‘Festa pel joguet en valencià!' consisteix amb el repartiment de cartes pels reis mags en valencià, diversos tallers i activitats per als més menuts. La festa tindrà lloc el proper dimecres, 5 de gener, des de les 11 del matí, a la Plaça dels Colomets de Gandia.
Llista de jocs en valencià ACÍ
NOTÍCIES RELACIONADES
Gandia acoge la Festa del Joguet en Valencià, publicada a Las Provincias (04/01/2011)
La festa consistirà amb el repartiment de cartes pels reis mags en valencià, diversos tallers i activitats amb joguets en valencià
Amb l'arribada de les festes de Nadal, la Plataforma per la Llengua País Valencià hem vingut desenvolupant la ‘Festa pel joguet en valencià!'. Les poblacions d'Oliva i Benimaclet han estat els llocs on s'han desenvolupat amb anterioritat. Enguany, portarem la festa a Gandia.
La ‘Festa pel joguet en valencià!' consisteix amb el repartiment de cartes pels reis mags en valencià, diversos tallers i activitats per als més menuts. La festa tindrà lloc el proper dimecres, 5 de gener, des de les 11 del matí, a la Plaça dels Colomets de Gandia.
Llista de jocs en valencià ACÍ
NOTÍCIES RELACIONADES
Gandia acoge la Festa del Joguet en Valencià, publicada a Las Provincias (04/01/2011)
dijous, 23 de desembre del 2010
El Casal es queda petit en la presentació del llibre "Memòries d'un porc"

Marina Bordes, filòloga i professora de valencià al col·legi ABC de Gandia, va parlar de l'obra tot destacant la riquesa i precisió del llenguatge; també va dir que el protagonista és com és i que evoluciona però no canvia, ni pretén redimir-se ni d'altres sensibleries de l'estil. Després va presentar a l'autor, tot esmentant la llarga llista de premis, una quinzena, assolits per Diaz i Cano en certàmens de narrativa breu en tan sols tres anys i escaig.
L'autor va reconèixer que aquesta obra no és una lectura per a tots els públics, i va encoratjar els presents a ser lectors "atents i valents" i a no deixar-se estabornir per l'obvietat, per allò més escandalós i cridaner, perquè llavors es perdrien totes les subtileses que hi ha amagades al text. També va criticar la puixança encara d'una moral puritana i hipòcrita, cursi i pansida que arriba a afectar fins i tot la literatura. Per acabar va invitar tothom "a fer una botifarra simbòlica als covards i poc imaginatius", i va afegir "en temps de crisi -més que mai- produïu cultura, consumiu cultura, regaleu cultura".
Finalment va haver un torn de preguntes molt animat. El públic va gaudir de valent i va aplaudir amb ganes després de cada parlament.
En últim lloc, va haver signatura i dedicatòria d'exemplars. La millor prova de l'èxit d'aquest acte és que van faltar llibres i cadires.
dimecres, 22 de desembre del 2010
Venda d'entrades del Festivern 2010-2011 al Casal
dimarts, 21 de desembre del 2010
Dimecres: Presentació del llibre "Memòries d'un porc"
Dimecres 22 de desembre
20 h Presentació del llibre "Memòries d'un porc" de Santiago Diaz i Cano
(UAB, 2010) Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de 2010
Presenta Marina Bordes
Hi participa l'autor del llibre
Sala de Conferències
20 h Presentació del llibre "Memòries d'un porc" de Santiago Diaz i Cano
(UAB, 2010) Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de 2010
Presenta Marina Bordes
Hi participa l'autor del llibre
Sala de Conferències
Ressenya: Memòries d’un porc narra les aventures i desventures d’un dropo impenitent que se’n fot de l’opinió dels altres. Aquest individu políticament incorrecte, amb un deix naïf i una formació literària tardana i caòtica, ens conta en primera persona la peripècia vital pròpia, passada pel garbell del record i des de la seua inevitable malaptesa general, però amb certa pruïja d’estil. Tot plegat, una barreja, un punt d’equilibri ben treballat entre moments on predomina la cura i la pretensió estètica amb d’altres en què el nostre protagonista es veu arrossegat pel seu propi discurs, tot deixant aflorar les maneres més vulgars i bròfegues però també les dèries, fòbies i neguits més íntims i sincers... Una obra singular, narrada amb una veu personal i atípica, honesta, punyent i burxadora; una obra entretinguda i divertida, però no banal.
Santiago Diaz i Cano és pixaví de Gandia (la Safor, País Valencià), terreta d’Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella o sant Francesc de Borja, entre d’altres –i això, sense fossar gaire. Llicenciat en Ciències Físiques, imparteix classes de matemàtiques per a alumnes d’ensenyament secundari. Pel que fa al món de la literatura es considera –ara per ara– un amateur, un diletant, un nouvingut o –fins i tot– un intrús; però ja ha amenaçat de quedar-s'hi. També manté –d’aquella manera– el bloc literari «L’Escurçó» (www.sadic.eu). A banda del guardó per la present novel·la, ha obtingut una pila de premis a diversos certàmens de narrativa breu arreu dels Països Catalans.
Podeu llegir les primeres pàgines del llibre ACÍ
dilluns, 20 de desembre del 2010
La Diputació de València menysprea el valencià i menteix
La Diputació de València ha respost a la queixa que va fer la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna en referència a la discriminació del valencià en els seus serveis. En concret, el Casal Jaume I va denunciar la posada en marxa del Mapa Cultural de la província de València només en idioma castellà, deixant de banda la llengua dels valencians.
Ara la Diputació de València respon "menyspreant" la llengua oficial del País Valencià, que ja que en el seu escrit de resposta intenta equiparar el valencià a llengües forànies, com són l'anglés i el francés. En cap cas, la Diputació de València equipara el valencià al castellà com a llengües oficials del nostre territori. Sempre deixa en un segon o tercer terme el valencià.
A més, en l'escrit de resposta la Diputació menteix. Diu que els productes i serveis del SARC de la Diputació són en valencià. En estos moments, per exemple, el perfil de Facebook de la Diputació està només en castellà. O les notes de premsa que emet la Diputació són també només en castellà.
Però la discriminació del valencià per part de la Diputació que presideix Alfonso Rus ve de lluny. La primera edició de la campanya "La Dipu te beca" es va fer exclusivament en castellà.
La Fundació Casal Jaume I demana a les administracions públiques que complisquen la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i prioritzen la llengua històrica de País Valencià per a donar-li el prestigi que es mereix. Demanem que el PP deixe de discriminar el valencià.
Ara la Diputació de València respon "menyspreant" la llengua oficial del País Valencià, que ja que en el seu escrit de resposta intenta equiparar el valencià a llengües forànies, com són l'anglés i el francés. En cap cas, la Diputació de València equipara el valencià al castellà com a llengües oficials del nostre territori. Sempre deixa en un segon o tercer terme el valencià.
A més, en l'escrit de resposta la Diputació menteix. Diu que els productes i serveis del SARC de la Diputació són en valencià. En estos moments, per exemple, el perfil de Facebook de la Diputació està només en castellà. O les notes de premsa que emet la Diputació són també només en castellà.
Però la discriminació del valencià per part de la Diputació que presideix Alfonso Rus ve de lluny. La primera edició de la campanya "La Dipu te beca" es va fer exclusivament en castellà.
La Fundació Casal Jaume I demana a les administracions públiques que complisquen la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i prioritzen la llengua històrica de País Valencià per a donar-li el prestigi que es mereix. Demanem que el PP deixe de discriminar el valencià.
Un tros del Patrimoni de la Humanitat entra al Casal
El Chor de Xeraco va interpretar per quart any consecutiu el Cant de la Sibil·la. Enguany Carla Vidal fa posar la veu a la Sibil·la, i Marcel Moliner, va fer l'acompanyament musical amb el teclat.
divendres, 17 de desembre del 2010
Els roders del segle XIX en terres valencianes

El periodista de Tavernes de la Valldigna, Vicent Mifsud, que treballa a Ràdio 9 en la secció de successos, va explicar que Manel Arcos, autor del llibre, ha sistematitzat una matèria molt dispersa d'una època poc analitzada. "Manel Arcos ha fet una treball acurat de periodista amb rigor. La història està narrada com si passara en l'actualitat", va puntualitzar Vicent Mifsud. El llibre descriu una època on hi havia una gran violència, amb pobresa i desigualtat social. Els bandolers, llavors, no eren vistos com a delinqüents.
Pel que fa a la llengua emprada, el llibre usa un llenguatge planer, pròxim al lector sense oblidar el rigor històric.
L'autor del llibre, Manel Arcos, va destacar tres aspectes de l'època del bandolerisme que el llibre ha intentat recollir: En primer lloc, la violència social; en segon lloc, el vincle amb la terra, els roders coneixen el terreny pam a pam; i en darrer lloc, el vincle polític que implic alcaldes i jutges.
"No es tracta d'una violència comuna, és una violència social de gent jove que vivia en l'àmbit rural que planta cara a un estat decadent", va concloure Manel Arcos.
D'eixa època ens ha arribat frases fetes com "Acabar com Camot", que era un bandoler de Xàtiva que va ser afusellat; com "Qui vestit va a Forna, despullat torna"; o "Quedar-se com la dona de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet".
El Cant de la Sibil•la torna al Casal per a donar la benvinguda al Nadal
Divendres 17 de desembre
20 h El Cant de la Sibil•la Interpretat pel Cor de la Sibil•la de Xeraco
A continuació, degustació de dolços de Nadal i brindis amb cava
El cant de la Sibil•la ha estat declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat
Sala de Conferències
20 h El Cant de la Sibil•la Interpretat pel Cor de la Sibil•la de Xeraco
A continuació, degustació de dolços de Nadal i brindis amb cava
El cant de la Sibil•la ha estat declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat
Sala de Conferències
Este divendres s'interpreta aquest cant declarat Bé Immaterial de la Humanitat
Des de fa quatre anys que de manera interrompuda s'interpreta el Cant de la Sibil•la al Casal Jaume I, una festa que serveix per a donar la benvinguda al Nadal.
El Chor de Xeraco acompanya la Sibil•la en el seu cant. Enguany, la trobada tindrà un toc d'alegria ja que el Cant ha sigut declarat Bé Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
En acabar el Cant, els assistents tastaran diferents dolços de Nadal i brindaran amb cava.
La Sibil•la
De sempre els humans hem deixat la rutina quotidiana per celebrar esdeveniments de caràcter personal (aniversari, noces) o col•lectiu en festes tradicionals que ens fa viure de forma temporal un trencament en la manera de comportar-nos habitualment. La música ha acompanyat quasi sempre les activitats festives i en el cas del Nadal trobem el Cant de la Sibil•la emmadeixat entre la tradició gentil i cristiana.
Les Sibil•les eren dones, sempre verges, de temperament aspre a les quals s’atribuïa un cert poder profètic i es tenen notícies d’elles des del segle V abans de Crist. De totes, és la Sibil•la Eritrea la que anuncia la vinguda de Jesucrist i el dia del Juí Final. En principi es va traduir del grec al llatí i a partir del segle XIII a les diferents llengües romàniques.
El Concili de Trento (1545-!563) va prohibir aquestes celebracions extralitúrgiques ja que precisament l’esperit de la Contrareforma pretenia tornar a la senzillesa i l’austeritat primitives així com la supressió dels abusos d’alguns eclesiàstics. De tota manera els autors sacramentals i el Misteri d’Elx han quedat com a reminiscències d’aquells segles i malgrat l’abolició de Trento la tradició de la Sibil•la es va mantenir viva ininterrompudament a Mallorca on gaudeix d’un gran reconeixement fins al punt de ser declarada en 2005 Bé d’Interés Cultural pel Consell Insular de Mallorca. Per tant estem davant d’un costum d’origen pagà incorporat a les celebracions cristianes amb components poètics, musicals i en certa mesura teatrals.
A la nostra comarca de la Safor, el pare Vicent Faus, escolapi, que va faltar el mes d’abril d’enguany en un accident de trànsit, va introduir el Cant de la Sibil•la a la missa del Gall de l’ermita de Santa Anna en 1979 amb una versió procedent d’un Breviari de la catedral de València de 1533.
Des de fa quatre anys que de manera interrompuda s'interpreta el Cant de la Sibil•la al Casal Jaume I, una festa que serveix per a donar la benvinguda al Nadal.
El Chor de Xeraco acompanya la Sibil•la en el seu cant. Enguany, la trobada tindrà un toc d'alegria ja que el Cant ha sigut declarat Bé Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
En acabar el Cant, els assistents tastaran diferents dolços de Nadal i brindaran amb cava.
La Sibil•la
De sempre els humans hem deixat la rutina quotidiana per celebrar esdeveniments de caràcter personal (aniversari, noces) o col•lectiu en festes tradicionals que ens fa viure de forma temporal un trencament en la manera de comportar-nos habitualment. La música ha acompanyat quasi sempre les activitats festives i en el cas del Nadal trobem el Cant de la Sibil•la emmadeixat entre la tradició gentil i cristiana.
Les Sibil•les eren dones, sempre verges, de temperament aspre a les quals s’atribuïa un cert poder profètic i es tenen notícies d’elles des del segle V abans de Crist. De totes, és la Sibil•la Eritrea la que anuncia la vinguda de Jesucrist i el dia del Juí Final. En principi es va traduir del grec al llatí i a partir del segle XIII a les diferents llengües romàniques.
El Concili de Trento (1545-!563) va prohibir aquestes celebracions extralitúrgiques ja que precisament l’esperit de la Contrareforma pretenia tornar a la senzillesa i l’austeritat primitives així com la supressió dels abusos d’alguns eclesiàstics. De tota manera els autors sacramentals i el Misteri d’Elx han quedat com a reminiscències d’aquells segles i malgrat l’abolició de Trento la tradició de la Sibil•la es va mantenir viva ininterrompudament a Mallorca on gaudeix d’un gran reconeixement fins al punt de ser declarada en 2005 Bé d’Interés Cultural pel Consell Insular de Mallorca. Per tant estem davant d’un costum d’origen pagà incorporat a les celebracions cristianes amb components poètics, musicals i en certa mesura teatrals.
A la nostra comarca de la Safor, el pare Vicent Faus, escolapi, que va faltar el mes d’abril d’enguany en un accident de trànsit, va introduir el Cant de la Sibil•la a la missa del Gall de l’ermita de Santa Anna en 1979 amb una versió procedent d’un Breviari de la catedral de València de 1533.
+ info
NOTÍCIES RELACIONADES
"La Sibil·la quiere proteger su canto", publicada a Las Provincias (17/12/2010)
Gandia inicia els tràmits perquè el Cant de la Sibil·la siga Bé de Rellevància Local, publicada a Safor Guia (20/12/2010)
NOTÍCIES RELACIONADES
"La Sibil·la quiere proteger su canto", publicada a Las Provincias (17/12/2010)
Gandia inicia els tràmits perquè el Cant de la Sibil·la siga Bé de Rellevància Local, publicada a Safor Guia (20/12/2010)
dijous, 16 de desembre del 2010
"Tots som el món"
Liduvina Gil i Vicent Gràcia tanquen el cicle Drets Humans i Societat Civil
Després d´unes breus paraules d´agraïment per part de l´organització a tots els participants en el cicle, la regidora d'Educació de Gandia, Liduvina Gil, va recalcar la importància de lligar conceptes com democràcia, ciutadans, societat civil i educació. Educació en valors, en consciència social i en el cultiu de eixos valors, perquè els conflictes d´interessos que comporta la convivència es puguen resoldre amb assertivitat, amb una visió generosa del que són els drets Humans i el que és la democràcia com l´escenari del Drets Humans i això vol dir aplicar-los dia a dia", va explicar Gil.
La regidora d'Educació va comentar que "l´escola i la família són els transmissors de valors. Tal vegada el sistema educatiu en tots els seus nivells hauria d'implicar-se més en els valors humans i menys en els continguts, perquè el xiquets i els joves puguen ser protagonistes de les seues vides en un futur". Liduvina Gil va demanar més implicació a les famílies en l´educació dels seus fills en aquests valors que porten a assolir una harmonia democràtica.
Per últim, la regidora d´Educació va fer un repàs dels projectes relacionats amb els Drets Humans i l´ajuda humanitària als quals dóna suport l´Ajuntament de Gandia, com les escoles al Txad, país que ella mateixa ha visitat.
Per altra banda, Vicent Gràcia, mestre i membre de l'associació "Mestres que fan escola", va fer un recorregut per la breu història de la seua associació, que naix d´una trobada de l´Escola d´Estiu de 2008, amb la temàtica dels Drets Humans. Diverses personalitats van parlar en eixe encontre i com a fruit de la reflexió va nàixer la idea de passar a l´acció. “Mestres que fan escola” dedica els recursos econòmics, que recull mitjançant els seus socis i col•laboradors, íntegrament a donar suport a la creació d´escoles al Congo, en zones que han patit conflictes bèl•lics. Esta ajuda va directament i sense intermediaris a professionals de l´educació de eixe país, dotant de recursos a gent que desenvolupa projectes educatius i que coneixen bé la realitat a la qual s´enfronten.
En el debat posterior a les intervencions, es va incidir de nou en la necessitat d'educar en valors i convivència i en el perill d´aïllament individualista que comporten les noves tecnologies que s´utilitzen per a la transmissió de continguts curriculars, i que a més a més, un dia acabaran obsolets, mentre es deixa de costat la necessitat d'educar per a tenir criteris propis per a poder viure la vida profundament com a éssers humans.
El públic va parlar de la identitat col•lectiva que tracta d´assolir l´educació en Drets Humans. Vicent Gràcia va citar Joan Brossa: “Tots som el món”.
Per a concloure el cicle, Liduvina Gil va dir unes paraules en referència al poema de Joan Brossa: “Quan parlem de la crisis, hem de pensar en aquells que estan pitjor i no oblidar-nos d´ells”.
Després d´unes breus paraules d´agraïment per part de l´organització a tots els participants en el cicle, la regidora d'Educació de Gandia, Liduvina Gil, va recalcar la importància de lligar conceptes com democràcia, ciutadans, societat civil i educació. Educació en valors, en consciència social i en el cultiu de eixos valors, perquè els conflictes d´interessos que comporta la convivència es puguen resoldre amb assertivitat, amb una visió generosa del que són els drets Humans i el que és la democràcia com l´escenari del Drets Humans i això vol dir aplicar-los dia a dia", va explicar Gil.
La regidora d'Educació va comentar que "l´escola i la família són els transmissors de valors. Tal vegada el sistema educatiu en tots els seus nivells hauria d'implicar-se més en els valors humans i menys en els continguts, perquè el xiquets i els joves puguen ser protagonistes de les seues vides en un futur". Liduvina Gil va demanar més implicació a les famílies en l´educació dels seus fills en aquests valors que porten a assolir una harmonia democràtica.
Per últim, la regidora d´Educació va fer un repàs dels projectes relacionats amb els Drets Humans i l´ajuda humanitària als quals dóna suport l´Ajuntament de Gandia, com les escoles al Txad, país que ella mateixa ha visitat.
Per altra banda, Vicent Gràcia, mestre i membre de l'associació "Mestres que fan escola", va fer un recorregut per la breu història de la seua associació, que naix d´una trobada de l´Escola d´Estiu de 2008, amb la temàtica dels Drets Humans. Diverses personalitats van parlar en eixe encontre i com a fruit de la reflexió va nàixer la idea de passar a l´acció. “Mestres que fan escola” dedica els recursos econòmics, que recull mitjançant els seus socis i col•laboradors, íntegrament a donar suport a la creació d´escoles al Congo, en zones que han patit conflictes bèl•lics. Esta ajuda va directament i sense intermediaris a professionals de l´educació de eixe país, dotant de recursos a gent que desenvolupa projectes educatius i que coneixen bé la realitat a la qual s´enfronten.
En el debat posterior a les intervencions, es va incidir de nou en la necessitat d'educar en valors i convivència i en el perill d´aïllament individualista que comporten les noves tecnologies que s´utilitzen per a la transmissió de continguts curriculars, i que a més a més, un dia acabaran obsolets, mentre es deixa de costat la necessitat d'educar per a tenir criteris propis per a poder viure la vida profundament com a éssers humans.
El públic va parlar de la identitat col•lectiva que tracta d´assolir l´educació en Drets Humans. Vicent Gràcia va citar Joan Brossa: “Tots som el món”.
Per a concloure el cicle, Liduvina Gil va dir unes paraules en referència al poema de Joan Brossa: “Quan parlem de la crisis, hem de pensar en aquells que estan pitjor i no oblidar-nos d´ells”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)