L’Associació Cultural “Ramoneta de Vilaragut” de la Font d’en Carròs ha organitzat l’ “ESTIU AL PATRONAT 2010”.
Seguint l’estela de l’estiu de 2008, enguany tornarem a oferir sis vetlades d’actes culturals de diversa índole a tota persona que hi acudisca. Tots els actes tindran lloc al PATRONAT de la Font d’en Carròs, tots els dijous a les 22 h, a partir del dia 24 de juny.
També aprofitarem per exposar l’obra pictòrica de VICENT AUNIÓN, “Els 98, a la Font”, i la ceramista PURA AUNIÓN en aquest marc tan bonic com és el CLAUSTRE DEL PATRONAT. El comissari de les exposicions és Pere Huerta.
Programa d’actes:
Dia 24 de juny, 22 h:
Actuació de Pep Gimeno “El Botifarra” i els seus músics.
Dia 1 de juliol, 22 h:
Concert de música clàssica a càrrec de Telmo Gadea, piano, i d’Òscar Aparisi, violí.
Dia 8 de juliol, 22 h:
Actuació del Cor de la Unió Musical de Sueca, dirigida per Vicent Soler
Dia 15 de juliol, 22 h:
Presentació del llibre guanyador del Joanot Matorrell 2010, xarrada sobre els Borja i exposició dels vestits de la Família Borja al mateix claustre.
“Francesc de Borja, el duc sant” de Josep Piera
Dia 22 de juliol, 22 h:
Fragments de sarsuela a càrrec de Rafael Fuster Insa, tenor, Pilar Jiménez soprano, acompanyats per Telmo Gadea, al piano.
Dia 29 de juliol, 22h:
“La nit de la poesia” Recitació de poemes a càrrec dels poetes: Àngels Gregori, Juli Capilla, Maite Insa, Josep Lluís Roig i Teresa Pasqual, amb la col•laboració del cantautor Hugo Mas.
Tots els actes són d’entrada lliure i convidem a tothom a assistir-hi.
Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"
dijous, 24 de juny del 2010
dimecres, 23 de juny del 2010
ACPV LLIURA LES SIGNATURES A LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL

Les signatures les han presentat: Eliseu Climent, president d’ACPV; Julian Garcia Candau, periodista, Enric Garcés, advocat i assessor del president xilé Salvador Allende; Joan Genovés, pintor i Ignasi Riera, escriptor i polític
Per tant, pel que fa a la distribució territorial cal destacar que, del total, més del 90% és dels Països Catalans. I en segon lloc també s'ha de destacar la participació del País Valencià pel que fa al conjunt dels territoris ja que té el percentatge més elevat respecte la relació signatures/electors: això vol dir que la reclamació de la continuïtat de la TV3 al País Valencià és àmpliament compartida per una majoria social que inclou totes les sensibilitats polítiques.
El balanç de la campanya de la recollida de signatures no pot ser qualificat sino d'èxit tant en el sentit qualitatiu com en el sentit que cadascuna d'aquestes signatures implica un compromís molt més gran que l’assistència a un acte puntual.
Acció Cultural del País Valencià vol donar l'enhorabona a totes les persones i organitzacions que han col·laborat activament en aquesta campanya de recollida de signatures: aquest èxit ha estat possible gràcies als 2.830 fedataris, a tots els sindicats, a totes les associacions culturals, esportives, penyes del barça, partits polítics i persones que a títol personal i de forma voluntaria han col·laborat amb el seu esforç.
Ara, la Junta Electoral ha de comunicar a la Mesa del Parlament espanyol la validesa de les signatures i d'aquesta manera iniciar el procés de tràmit parlamentari per tal d'aconseguir l'aprovació del projecte de llei.
Acció Cultural del País Valencià considera que els ciutadans dels Països Catalans han fet possible aquesta iniciativa amb la seua implicació i, a partir d'ara, l'èxit del tràmit parlamentari depén dels partits polítics amb representació al Parlament de Madrid i per això en aquest sentit fa una crida per que estiguen a l'alçada.
dilluns, 21 de juny del 2010
Primer Congrés de Joves d’Acció

ORDRE DEL DIA
Acreditacions i benvinguda
Aprovació del Reglament del Congrés
Aprovació de la Mesa del Congrés
Debat i aprovació de la Ponència Estratègica de Joves d'Acció (consulteu el document adjunt)
Debat i aprovació del Reglament intern de Joves d'Acció (consulteu document adjunt)
Presentació i votació de candidatures (model d'Aval adjunt)
Torn de paraules
Cloenda
Dinar (Preu del dinar: 7€; per reservar plaça envieu un correu electrònic a joves@acpv.cat abans del dijous 1 de juliol)
Joves d’Acció us anima a participar durant el cap de setmana de totes les activitats organitzades per l’Associació Aplec de la Plana, entre les que podreu trobar una bona mostra de cultura popular de la comarca, sopars populars, documentals, curtmetratges, conferències, correfocs, cercaviles, tallers, teatre i concerts. Tant la zona d’acampada com totes les activitats són gratuïtes.
Més informació: www.aplecdelaplana.cat
DES DE LA SAFOR EIXIRAN COTXES PER ASSISTIR-HI.
POSEU-VOS EN CONTACTE AMB EL CASAL DE GANDIA.
Mirant a El Salvador
Obri la conferència Toni Martí, d´Intermón-Oxfam, fent una referència sobre la idoneïtat del nom “Mirant al Sud”, encara que afegeix que hui en dia s'ha de mirar a tots els costats perquè les mancances de tot tipus es troben per tot arreu.
Clara Redondo explica que l'ONG naix de l'amistat entre amigues amb inquietuds semblants, fa només dos anys. A continuació ens parla sobre la necessitat d'educar en Drets Humans. Tracta de concretar el concepte i la importància de la Declaració Universal dels Drets Humans destacant algunes de les seues característiques: els Drets Humans són innats a l'ésser humà, són irrenunciables, absoluts, incondicionals, inviolables...I són requeriments morals i fonts d´una ètica que els estats, els governats i els ciutadans hem de conèixer i fer complir.
Tot no acaba en la Declaració de 1948, degut al caràcter progressiu dels Drets Humans. En 1989 es declaren i es concreten els Drets dels Xiquets, sent els Estats Units i Somàlia els únics països que no acaten els resultats de la Convenció.
Begonya Martí ens fa una introducció sobre la temàtica de l'explotació infantil en el món i en concret sobre l'explotació sexual infantil, instaurada com un comerç tolerat en certes zones portuàries d'El Salvador. Es en este país on es desenvolupa l´acció solidaria de Mirant al Sud, dins d´altres programes i projectes en col•laboració amb l´Ong salvadorenca “Huellas”.
Sense insistir massa en esta dolorosa temàtica, Begonya Martí ens parla de les conseqüències que l´abús sexual produeix en els infants, els quals es transformen en adults insegurs, dependents i amb problemes d'identitat.
Finalment, després d´un animat debat amb el públic, queda una pregunta en l´aire: Hi ha interès per part dels governs per interferir i fragmentar l´acció de les Organitzacions No Governamentals? És clar que posar en evidència les lacres socials no és una tasca “políticament correcta” per a una certa classe de política.
Clara Redondo explica que l'ONG naix de l'amistat entre amigues amb inquietuds semblants, fa només dos anys. A continuació ens parla sobre la necessitat d'educar en Drets Humans. Tracta de concretar el concepte i la importància de la Declaració Universal dels Drets Humans destacant algunes de les seues característiques: els Drets Humans són innats a l'ésser humà, són irrenunciables, absoluts, incondicionals, inviolables...I són requeriments morals i fonts d´una ètica que els estats, els governats i els ciutadans hem de conèixer i fer complir.
Tot no acaba en la Declaració de 1948, degut al caràcter progressiu dels Drets Humans. En 1989 es declaren i es concreten els Drets dels Xiquets, sent els Estats Units i Somàlia els únics països que no acaten els resultats de la Convenció.
Begonya Martí ens fa una introducció sobre la temàtica de l'explotació infantil en el món i en concret sobre l'explotació sexual infantil, instaurada com un comerç tolerat en certes zones portuàries d'El Salvador. Es en este país on es desenvolupa l´acció solidaria de Mirant al Sud, dins d´altres programes i projectes en col•laboració amb l´Ong salvadorenca “Huellas”.
Sense insistir massa en esta dolorosa temàtica, Begonya Martí ens parla de les conseqüències que l´abús sexual produeix en els infants, els quals es transformen en adults insegurs, dependents i amb problemes d'identitat.
Finalment, després d´un animat debat amb el públic, queda una pregunta en l´aire: Hi ha interès per part dels governs per interferir i fragmentar l´acció de les Organitzacions No Governamentals? És clar que posar en evidència les lacres socials no és una tasca “políticament correcta” per a una certa classe de política.
dimecres, 16 de juny del 2010
Elisa Vila exposa a la Sala de la Muralla
Divendres 18 de juny
20 h Inauguració de l’exposició "Et seus?" d'Elisa Vila GarciaTècnica: Instal•lació i gravat
Oberta fins al 16 de juliol
Sala de la Muralla

Elisa Vila Garcia (Gandia, 1986) estudia en l'actualitat Belles Arts a la Universitat Miguel Hernández d’Elx i ha guanyat del primer premi de la portada de llibret de falles 2010 de Gandia. En aquesta exposició, Elisa Vila ens mostra el treball fet per al projecte final de carrera.
divendres, 11 de juny del 2010
L'ascens de la família Borja, segons Abel Soler
El dijous 10 de juny, el Casal Jaume I va continuar amb la sèrie de conferències per aprofundir una miqueta més en la història dels Borja i donar-la a conéixer. Per la Sala de Conferències ja han passat Josep Piera i Xavi Pérez. Aquesta vegada era el torn de l'historiador Abel Soler, conegut a la Safor com l'autor de molts llibres d'història local.
En paraules de Josep Antoni Gisbert, encarregat de presentar l'acte, "Abel Soler és com un drac famolenc, és un devorador d'històries locals, que treballa sol, allunyat de manifassers".
Abel Soler es va centrar en l'arribada de la família Borja des de terres aragoneses fins a la Costera, fins a Xàtiva, i com van ascendir socialment entre l'oligarquia urbana. Soler va dividir la xarrada en tres parts: la primera va parlar d'Esteve Borja, que tenia casa a Xàtiva i terres a l'alqueria de Benixèquir; en la segona, de l'ascens dels Borja i com Calixt III arriba a ser Papa. En aquesta part, Abel Soler va comentar que Calixt va intervindre en el Compromís de Casp a favor dels Trastàmara.
En la tercera part, Soler va qualificar l'arribada de Roderic a Papa com "l'apoteosi de la família Borja". L'ascens d'aquesta família valenciana, segons Soler, és fruit "de sort, de pertinàcia, oportunitat, fortuna i estratègia".
En paraules de Josep Antoni Gisbert, encarregat de presentar l'acte, "Abel Soler és com un drac famolenc, és un devorador d'històries locals, que treballa sol, allunyat de manifassers".
Abel Soler es va centrar en l'arribada de la família Borja des de terres aragoneses fins a la Costera, fins a Xàtiva, i com van ascendir socialment entre l'oligarquia urbana. Soler va dividir la xarrada en tres parts: la primera va parlar d'Esteve Borja, que tenia casa a Xàtiva i terres a l'alqueria de Benixèquir; en la segona, de l'ascens dels Borja i com Calixt III arriba a ser Papa. En aquesta part, Abel Soler va comentar que Calixt va intervindre en el Compromís de Casp a favor dels Trastàmara.
En la tercera part, Soler va qualificar l'arribada de Roderic a Papa com "l'apoteosi de la família Borja". L'ascens d'aquesta família valenciana, segons Soler, és fruit "de sort, de pertinàcia, oportunitat, fortuna i estratègia".
dimecres, 9 de juny del 2010
Divendres 11 de juny: DIÀLEG POÈTIC
Divendres 11 de juny
20 h "Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari" de Josep Vicent Cabrera
DIÀLEG POÈTIC entre Maria Josep Escrivà, Christelle Enguix i Josep Vicent Cabrera
Sala de Conferències
ELS HÒMENS PRIMER, SI ÉS HOME, I DESPRÉS LES DONES, I AL CONTRARI és un poemari que sorprèn pel seu estil i per la valentia, per la dosi agradable d'humor negre i la desimportància aparent dels temes tractats, que formen part del centre de l'univers des d'on l'autor es comunica amb el lector, i on els fets més quotidians es converteixen en qüestions veritables, antropològiques i existencials. Escrit amb un gran domini de la tècnica literària, l'autor juga amb el lector en un vaivé constant de complicitats, fins el punt que no li cal escriure el poema, i deixa que sigui el lector qui ho faci per ell.
El títol i el poema final no tenen pèrdua.
divendres, 4 de juny del 2010
La novel•la més completa de Ferran Torrent

L'escriptor valencià Ferran Torrent va presentar el seu darrer llibre "Bulevard dels Francesos" al Casal Jaume I, una novel•la amb molt bona crítica. El periodista d'El País, Josep Torrent, va ser l'encarregat de fer de mestre de cerimònies.
Ferran Torrent va explicar que en aquest darrer llibre "les idees fluïen, tenia ganes d'escriure". La novel•la té dues històries que s'entrellacen: una que té lloc a l'any 1962, i l'altre que passa al 2004, on la narració és en primera persona.
"En aquesta novel•la hi ha una relació moral i ideològica amb el passat. La narració té sarcasme i nihilisme", va dir Torrent.
dilluns, 31 de maig del 2010
Dijous 3 de juny: Ferrant Torrent al Casal Jaume I
Dijous 3 de juny
20 h Presentació del llibre Bulevard dels Francesos de Ferran Torrent(Columna, 2010)
Intervenen:
Josep Torrent, delegat d'El País-CV
Ferran Torrent, autor del llibre
Sala de Conferències
20 h Presentació del llibre Bulevard dels Francesos de Ferran Torrent(Columna, 2010)
Intervenen:
Josep Torrent, delegat d'El País-CV
Ferran Torrent, autor del llibre
Sala de Conferències

dilluns, 17 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
Les petjades de Calixt III i Alexandre VI a Roma
Xavi Pérez, diplomat en Turisme per la UPV, va ser l'encarregat de fer la segona xarrada del cicle sobre l'Any Borja que organitza el Casal Jaume I. Xavi Pérez va parlar dels vestigis de la família Borja a Roma.
Pérez va repassar els edificis on va estar Calixt III a Roma, com el Quatre Sant Coronats i la Capella de Sant Silvestre, que va ser on els nebots de Calixt III es van instal.lar quan van arribar a Roma.
El Papa Alexandre VI va deixar més petjades a Roma. Va manar cobrir d'or l'enteixinat de l'Església de Santa Maria la Major, va impulsar la Universitat de la Sapiensa i va convertir el Castell de Sant'Angello en un refugi militar. Xavi Pérez també va explicar que Francesc de Borja va fundar l'Església del Jesús, d'estil barroc, i que va ser el lloc on va ser soterrat.
Pérez va repassar els edificis on va estar Calixt III a Roma, com el Quatre Sant Coronats i la Capella de Sant Silvestre, que va ser on els nebots de Calixt III es van instal.lar quan van arribar a Roma.
El Papa Alexandre VI va deixar més petjades a Roma. Va manar cobrir d'or l'enteixinat de l'Església de Santa Maria la Major, va impulsar la Universitat de la Sapiensa i va convertir el Castell de Sant'Angello en un refugi militar. Xavi Pérez també va explicar que Francesc de Borja va fundar l'Església del Jesús, d'estil barroc, i que va ser el lloc on va ser soterrat.
dimecres, 12 de maig del 2010
Dijous 13 de maig: "Les petjades dels Borja a Roma"
Dijous 13 de maig
CICLE ANY BORJA
20 h Xarrada sobre "Les petjades dels Borja a Roma",
a càrrec de Xavi Pérez, llicenciat en Turisme
Amb projecció de fotografies i audiovisuals.
Sala de Conferències
CICLE ANY BORJA
20 h Xarrada sobre "Les petjades dels Borja a Roma",
a càrrec de Xavi Pérez, llicenciat en Turisme
Amb projecció de fotografies i audiovisuals.
Sala de Conferències

dimarts, 11 de maig del 2010
Elena Zaragozà exposa "Pinezellades" a la Sala de la Muralla
Divendres 14 de maig
20 h Inauguració de l'exposició "Pinzellades en el temps" d'Elena ZaragozàSala de la Muralla
20 h Inauguració de l'exposició "Pinzellades en el temps" d'Elena ZaragozàSala de la Muralla

Llicenciada en Belles Arts en la Universitat Politècnica de València. 1995-2000
SINOPSI
A l'exposició podem observar una sèrie d’obres que mostren part del recorregut de l’artista i les seues maneres de contar al llarg del temps. El color i l’expressivitat de la pinzellada construeixen les obres, caminant prop de l’expressionisme figuratiu; de vegades transgredix l’idea de figura-fons per a recrear un ambient pictòric ambigu i altres crea una atmosfera al voltant d’un personatge o mostra un paisatge inquietant que camina entre la figuració i l’abstracció. Retrospeccions, abraçades, solituds, alegries i tristeses, records onírics i la màgia de la natura interioritzada pel ser humà a través de la pintura; tot això partint d’una idea, una imatge o a partir del mateix impuls pictòric que va generant la història per si mateix mentre la comparteix a l'uníson amb l’artista.
A l'exposició podem observar una sèrie d’obres que mostren part del recorregut de l’artista i les seues maneres de contar al llarg del temps. El color i l’expressivitat de la pinzellada construeixen les obres, caminant prop de l’expressionisme figuratiu; de vegades transgredix l’idea de figura-fons per a recrear un ambient pictòric ambigu i altres crea una atmosfera al voltant d’un personatge o mostra un paisatge inquietant que camina entre la figuració i l’abstracció. Retrospeccions, abraçades, solituds, alegries i tristeses, records onírics i la màgia de la natura interioritzada pel ser humà a través de la pintura; tot això partint d’una idea, una imatge o a partir del mateix impuls pictòric que va generant la història per si mateix mentre la comparteix a l'uníson amb l’artista.
-Casa de Cultura Capellà Pallarés. Fundació Bancaixa Sagunt. La tira de dones 2009. “Finestres”
-Casa Municipal de Cultura del Port de Sagunt. La tira de dones 2009.
- Casa de Cultura Capellà Pallarés. Fundació Bancaixa Sagunt .La tira de dones 2008.”Venus”
-Seleccionada als programes del SARC amb edició del catàlog 2005 en Fotografia.
-Exposició de pintura en Andrago II en Catarroja 2002
-Col•laboradora en la setmana cultural del comerci de Velluters amb tres obres exposades 2000.
-E.P.A. L'Alguer: Exposicions de fotografia amb motiu del Dia de la Dona 1998-1999-2000
-Sala d'exposicions d'Ibercaja de València: "La ciudad como lenguaje".
-Sala d'exposicions El Micalet de València: "Mírame de abajo a arriba" exposició col•lectiva de pintura. Juny 1998.
-Casa Municipal de Cultura del Port de Sagunt. La tira de dones 2009.
- Casa de Cultura Capellà Pallarés. Fundació Bancaixa Sagunt .La tira de dones 2008.”Venus”
-Seleccionada als programes del SARC amb edició del catàlog 2005 en Fotografia.
-Exposició de pintura en Andrago II en Catarroja 2002
-Col•laboradora en la setmana cultural del comerci de Velluters amb tres obres exposades 2000.
-E.P.A. L'Alguer: Exposicions de fotografia amb motiu del Dia de la Dona 1998-1999-2000
-Sala d'exposicions d'Ibercaja de València: "La ciudad como lenguaje".
-Sala d'exposicions El Micalet de València: "Mírame de abajo a arriba" exposició col•lectiva de pintura. Juny 1998.
dilluns, 10 de maig del 2010
El Casal Jaume I visita Alacant
Dissabte 8 de maig el Casal Jaume I de la Safor va visitar la ciutat d'Alacant. Es va vore l'exposició sobre mòmies que hi ha al Museu Arqueològic i el centre històric. Després de dinar, es va anar a l'Illeta dels Banyets del Campello per vore les excavacions arqueològiques.
dimecres, 5 de maig del 2010
Dijous 6 de maig: Joaquina Barba presenta el darrer llibre al Casal
Dijous 6 de maig
20 h Presentació del llibre "Cel obert" de Joaquina Barba(Tabarca llibres, 2010)
Intervenen:
Manolo Cabanillas, membre del Col•lectiu de Mestres i de l'Escola d'Estiu Marina-Safor, i professor de l'IES Joan Fuster de Bellreguard
Miquel Aleixit, del Consell dels Joves de Gandia i del CLGS
Joaquina Barba, autora del llibre
Sala de Conferències
20 h Presentació del llibre "Cel obert" de Joaquina Barba(Tabarca llibres, 2010)
Intervenen:
Manolo Cabanillas, membre del Col•lectiu de Mestres i de l'Escola d'Estiu Marina-Safor, i professor de l'IES Joan Fuster de Bellreguard
Miquel Aleixit, del Consell dels Joves de Gandia i del CLGS
Joaquina Barba, autora del llibre
Sala de Conferències
L’obra està acompanyada per una guia de lectura que fa un recull molt interessant d’activitats envers la novel•la, possibilitant un munt de recursos que fan possible fer un treball interdisciplinar. Començant per l’estudi de la geografia d’una part del territori valencià i la nostra història, fins arribar a la reflexió d’aspectes que formen part important de la nostra vida com ara el dol quan perdem un ésser estimat.
dilluns, 3 de maig del 2010
divendres, 30 d’abril del 2010
Francesc de Borja... Un altre Papa a Roma?

L'autor de teatre de Gandia, Ignasi Moreno, va ser l'encarregat de presentar la conferència sobre Francesc de Borja, organitzada pel Casal Jaume I. Moreno va fer una breu introducció a esta primera conferència del cicle dedicat a l´Any Borja, presentant a Josep Piera, autor recentment premiat amb el “Joanot Martorell” de narrativa precisament per una obra dedicada a Francesc de Borja, duc i sant.
En la seua intervenció, Moreno va deixar caure la idea que Francesc de Borja haguera pogut ser Papa de Roma si haguera volgut. I esta idea va ser recolzada més tard per Josep Piera.
El conferenciant va fer un interessant, erudit, apassionant, irònic i divertit viatge per la biografia de Francesc de Borja, definint-lo com un home educat en el Renaixement i l'Humanisme propi del seu segle. Un cortesà de l'Emperador i servidor de l'Emperadriu, a la mort de la qual es troba amb una nova situació vital: sense feina. Així, molt jove i segurament molt al seu pesar, va ser anomenat virrei de Catalunya, on no és massa ben recordat. I altres morts de dones importants en la sua vida, com la de sa mare als nou anys, la seua àvia, Maria Enriquez i la seua dona, Elionor, marcaren les seues decisions i la seua trajectòria vital, fins a portar-lo a entrar en religió de la mà d´Ignasi de Loiola.
Josep Piera deixà en l´aire la hipòtesi que la primera Universitat que els Jesuïtes van fundar en el món, la de Gandia, es va fer per a poder avançar els estudis de teologia de Francesc de Borja i així facilitar la seua introducció en Roma, per a poder servir-se de les seues relacions familiars i polítiques i facilitar la influència dels Jesuïtes davant del poder papal.
Un episodi no massa conegut és la persecució per part de l´Inquisició de Francesc de Borja al caure en desgràcia a la mort del vell emperador seguida de l´ascens al poder de Felip II, que es va desfer dels antics cortesans de son pare.
La Gandia que arriba a nosaltres va ser creada per la família Borja. Una ciutat emmurallada, ancorada en el passat, segons un viatger francès que així la descriu, anys després dels esplendors dels Borja i del seu fill més internacional, personatge amb gran influència en l´Europa del seu segle, i per tant en el món, per que el món era Europa.
Una Europa en un segle convulsionat per guerres inhumanes, amenaçada i plena de disjuntives i dilemes, va ser l´escenari biogràfic de Francesc de Borja, un home, que com diu Piera, no era sant, el van fer sant, i del qual afirma que hauria d'haver estat franciscà i no jesuïta i que compartia amb Teresa d´Àvila experiències místiques de les que ells parlaven, difícils d´entendre per als altres i que tal vegada tingueren a veure amb una dolença crònica que el Duc sofria: el paludisme, motlt propi d'estes terres saforenques.
Per a finalitzar, en el torn de preguntes i debat, Santiago LaParra, entre el públic assistent, deixa sentir la seau opinió sobre la qüestió inicial del possible papat de Francesc de Borja afirmant que mai Roma haguera admès un tercer Papa Borja, entre altres coses per què el seu pecat era ser estranger. Un valencià. I en 500 anys no han hagut més papes estrangers fins als segle XX.
dijous, 29 d’abril del 2010
L'Opening Drôle de bonhomme
Jonathan Bellés ha publicat al seu blog l'opening del documental sobre René Magritte. Jonathan Bellés va exposar a la Sala de la Muralla fa dos anys amb altres estudiants de Belles Arts de la Safor.
Opening Drôle de bonhomme (documental) from René Magritte on Vimeo.
Opening Drôle de bonhomme (documental) from René Magritte on Vimeo.
dimecres, 28 d’abril del 2010
Josep Piera presenta al Casal el llibre sobre Sant Francesc de Borja
Dijous 29 d'abril
CICLE ANY BORJA
20 h Conferència "Sant Francesc de Borja: duc i sant" a càrrec de l'escriptor Josep Piera
Presenta Ignasi Moreno, dramaturg
Sala de Conferències
20 h Conferència "Sant Francesc de Borja: duc i sant" a càrrec de l'escriptor Josep Piera
Presenta Ignasi Moreno, dramaturg
Sala de Conferències

Josep Piera és poeta, assagista i narrador. De la seva extensa obra literària cal destacar Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001), la biografia del nostre poeta clàssic.
A partir d’un intens treball de recerca, amb una prosa elegant i propera, Josep Piera ha escrit Francesc de Borja, el duc sant: un retrat humà de la figura i la vida d’un dels personatges històrics més singulars i universals del segle XVI. Fill primogènit de Joan de Borja, III duc de Gandia, besnét d’Alexandre VI –segon papa Borja– i del rei Ferran el Catòlic, Francesc de Borja va créixer envoltat de poderosos privilegis per ser l’hereu d’un ric ducat del regne de València i el successor de la nissaga dels Borgia romans. De nen va perdre la seva mare i es va veure forçat a fugir de Gandia durant la guerra de les Germanies. Aquesta doble tragèdia el va dur a Tordesillas, de minyó de la princesa Caterina d’Àustria, i on era reclosa la reina Joana la Boja. Enviat a la cort, de vailet i cavallerís d’Isabel de Portugal, Francesc de Borja es transformà en un cortesà galant i es va casar amb Elionor de Castro, una dama portuguesa.
La mort de l’amic i poeta Garcilaso de la Vega i la de l’estimada emperadriu Isabel l’abocaren en una profunda crisi existencial. Per ajudar-lo a superar-la, l’emperador Carles V el nomenà virrei de Catalunya. A Barcelona es va convertir en un home religiós. Retornat a Gandia com a IV duc, va assistir la muller en la mort, i tot seguit va entrar en la recentment creada Companyia de Jesús. A la vila natal va fundar la primera universitat jesuïta del món. Més tard va ajudar espiritualment Santa Teresa de Jesús, el van elegir III general de la Companyia i, un segle després, va ser canonitzat.
Coincidint amb el cinquè centenari del naixement del duc sant, i a través d’un relat subtil i apassionant, l’autor retrata humanament la figura i la vida de Sant Francesc de Borja. A partir d’un intens treball de recerca, amb una prosa elegant i propera, Josep Piera ens presenta la vida d’aquest personatge excepcional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)