Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"

Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"
Gràcies per la vostra participació. Encara podeu adherir-vos a la plataforma.

dilluns, 5 de març de 2012

La Sanitat als Països Catalans. Anàlisi i alternatives

El passat 2 de març es va presentar al Casal Jaume I de Gandia el nou document d'anàlisi sobre la sanitat pública als PPCC publicat per Endavant-OSAN.

Aquesta nova aportació al debat sobre les diferents amenaces al sistema públic de serveis socials s'emmarca en la línia de difusió de les lluites socials presents d'aquesta organització política socialista i independentista.

Per a la presentació del document gaudírem de la veu experta de Txema Escrivà, farmacèutic militant d'Endavant, estudiant de postgrau en Sanitat Pública i involucrat en diverses iniciatives veïnals com la Comissió de Sanitat de Benimaclet al Carrer, i de Francesc Ferriz i Antonio Portero, infermers de l'Hospital Arnau de Vilanova amb més de 30 anys d'experiència en els rams de la medicina especialitzada i primària i membres de la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat del País Valencià (CAS-PV).

En primer lloc, el document reflecteix amb fidelitat la conjuntura sanitària de finals del 2011, en el context de creixent atac al sentit públic de la sanitat, fet que es remunta a l'aprovació de la Llei 15/97 amb la qual s'esperonà la penetració progressiva del capital privat i la llibertat empresarial en el sistema sanitari (mútues, indústria farmacèutica, titulacions en mans d'universitats catòliques, etc.). L'anàlisi també repassa l'impacte en xifres de la privatització en un escenari social que tracta de fer cada dia més difusa la frontera entre allò que és públic i allò que és privat en sanitat (per exemple, hospitals públics de gestió privada, copagament, etc.), segons una estratègia permanent d'erosió de qualsevol reducte de gestió pública, universal, gratuïta i equitativa.

Tot seguit, també s'analitzen les mesures que han dut a la descapitalització del sistema sanitari públic i, per últim, una més que necessària bateria de propostes per garantir-ne l'estabilitat: millora del sistema impositiu directe i progressiu, que assegure un transvàs sense obstacles cap a polítiques socials; potenciació de campanyes preventives contra la cronització de determinades malalties; participació i control ciutadà en la gestió de la sanitat; unitat per la base en la defensa i conscienciació del valor d'allò públic, conquesta de la sobirania econòmica i política per racionalitzar les diverses problemàtiques socials, etc.

L'acte acabava amb un debat sobre les diferents propostes, solucions i entrebancs que ha d'afrontar la sanitat pública en els propers anys i que cal visualitzar de manera més ampla possible per tractar de combatre l'anestèsia generalitzada subministrada per institucions i mitjans d'opinió psicocapitalistes.