DIÀLEG POÈTIC entre Maria Josep Escrivà, Josep Vicent Cabrera i Christelle Enguix

Divendres 19 de juny
20 h Sobre El cor del minotaure, de Christelle Enguix .
DIÀLEG POÈTIC entre Maria Josep Escrivà, Josep Vicent Cabrera i Christelle Enguix.
Sala de Conferències

"El cor del minotaure"
El primer que em crida l’atenció en llegir la biografia de Christelle és vore que és nascuda a París. De sobte, un munt d'imatges evocadores omplin el meu cap, Christelle camina entre pintors i escriptors pel barri de Montmartre a gata meus, perquè seria molt xiqueta per aquell temps, respirant ja les ràfegues de vent d’un futur poètic… torne a la realitat.

La veritat és que Christelle és una poeta valenciana de la Safor, i viu actualment a Beniarjó on la lliga les seues arrels familiars.

"El cor de minotaure" és el seu segón poemari després de "L’arbre roig", llibre que guanyà el Premi de poesia de Benicarló i fou publicat al gener de 2007.

Amb "El cor del minotaure", llibre amb el qual guanya el XXVIII Premi de posia Senyoriu d’Ausiàs March el 2008, se segueix un camí ja encetat a la dècada dels noranta on fa la seua aparició com a poeta fundant l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià i on es pot observar un increment de maduresa als seus escrits.

"El cor del minotaure" és un llibre carregat de simbologia i referències mitològiques estructurat en quatre parts, "El laberint", "Minotaure", "el fil" i "Ariadna". Trobem una poesia rica en imatges evocadores, plena de sentiments, de reflexions profundes i un cert caliu d’intimitat.

I és que Christelle és, com la seua poesia, reflexiva, sentimental, íntima, evocadora i observadora. Un detall que la caracteritza és la xicoteta “llibreta” que sempre porta al damunt on pren nota d’aquelles paraules i expressions que li criden l’atenció.

Una vegada haureu llegit "El Cor del minotaure", de ben segur, un grapat de preguntes vos vindran al cap, qui no s’ha sentit perdut a un laberint alguna vegada? Qui no ha tingut una Ariadna al seu costat que li ha estés un fil per a eixir d’eixe laberint? Qui no s’ha mirat a l’espill i ha vist un monstre-minotaure i no s’ha reconegut?

El que queda clar és que amb aquet llibre podem assegurar tranquil·lament que Christelle ja és poeta a la seua terra.

Alícia Izquierdo
Patrona de la Fundació i amiga de Christelle