Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"

Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"
Gràcies per la vostra participació. Encara podeu adherir-vos a la plataforma.

dimecres, 27 de febrer de 2008

Exposició fotogràfica "Era secret el camí..."


Divendres 29
20 h Inauguració de l'exposició de fotografia Era secret el camí... de Lluís Romero
Oberta fins al 29 de març
Sala de la Murralla

LLUÍS ROMERO (Gandia, 1957)
Es considera un diletant de la fotografia. La relació amb ella va començar quan de ben menut, atret per les càmeres que son pare portava d’Alemanya i dels reportatges de viatges que veia per casa, comença a deixar constància en imatges d’allò que l’impressiona del seu voltant. Encara adolescent fa les primeres provatures creatives i s’atreveix a participar en algun concurs local (sense gaire sort) i, ja de més majoret, s’implica en projectes culturals de diversa índole on la imatge (foto, cine, vídeo…) sempre té un paper fonamental. Amb daltabaixos i diversos graus de compromís que han anat des de l’abandó temporal de la pràctica fotogràfica fins a la professionalització durant un breu lapse de temps (coincident amb el sevei militar obligatori), l’estima mutua entre l’autor i la fotografia no ha desaparegut mai del tot. Durant molt de temps, com a gestor cultural ha organitzat exposicions fotogràfiques d’autors tan importants com Robert Doisneau, Gabriel Cualladó, Sebastiao Salgado, Toni Catany i un llarg etc, sense oblidar la promoció d’artistes joves i dels autors locals. El darrer reencontre amb la foto es produeix l’any 2003 gràcies a l’aparició del nou suport digital del qual és un fervent defensor. Des de llavors ha fet treballs per a publicacions (“La Drova, a través del temps”, amb textos de Josep Piera), i ha participat en exposicions col•lectives (Homenatge a Joan M. Monjo) o compartides (“Hacia cualquier azar”, amb Elies Garcia). Aquest és el primer treball fotogràfic que presenta en solitari.

ERA SECRET EL CAMÍ
Aquestes imatges, realitzades entre 2006 i 2007, formen una col•lecció, no gaire nombrosa, confegida en un viatge lent de múltiples direccions. D’una banda, la recerca d’un nou formalisme personal que permetera despullar-se de tota artificiositat, que fugira de l’impacte visual immediat, que prescindira fins i tot del color i no li calgueren ni formats cridaners ni presentacions espectaculars. Un viatge que amollara llast per poder navegar amb els mínims ressorts possibles tot i assolint el risc d’estavellar la nau.

Alhora, un altre impuls dirigeix l’ull cap a motius cada vegada més sobris, vers indrets on el pàlpit de l’espai té més força que els propis objectes fotografiats. Ara la mirada esbrina davant la vasta extensió, on és que s’amaga el secret del fet íntim.

“Era secret el camí, fabulós de tristeses divines” és el vers que obri Les elegies de Bierville, llibre on Carles Riba inicia un viatge poètic cap a l’exili amb la natura com a protagonista. El fotògraf ha emprat la veu del poeta –sense permís dels hereus ni de la SGAE- per titular una mostra que n’ha trobat inspiració i guiatge.