Divendres: Cant de la Sibil·la

Divendres 21 de desembre
20 h, Sala de Conferències

- Cant de la Sibil·la, a càrrec del Cor de Xeraco
- Lliurament del catàleg de l'exposició en homenatge a Monjo
- Degustació de dolços de Nadal i brindis amb cava

+ sobre el Cant de la Sibil·la:
Al voltant del naixement de Crist sorgí, a la majoria de pobles cristians, el costum de les presentacions nadalenques, per a les quals es podia trobar abundosos detalls en els Evangelis i sobretot en les tradicions piadoses antigues. Les profecies dels Messies contribuïen a fer més plena i més significativa la representació d'alguns episodis com l'adoració dels pastors i l'ofrena dels reis mags.

A finals del segle VI aC apareixen les primeres referències a aquestes estranyes Sibil·les capaces de predir els esdeveniments futurs. Entre els romans fou molt coneguda la Sibil·la Tiburtina, tot i que va ser la Sibil·la Cumana qui es va convertir en el gran oracle oficial dels patricis fins a la consolidació de l'Imperi Romà. No ens ha de soprendre que els primers cristians conservaren el mite de la Sibil·la i el recuperaren com l'oracle de la segona vinguda de Cris amb motiu del judici final. Un exemple viu d'aquests antiquíssims costum és el Cant de la Sibil·la del qual trobem els primers vestigis fa més de mil anys. Allò, però, que resulta extraordinari és la pervivència d'aquesta antiga mitologia pagana en alguns països durant l'edat mitjans i el Renaixement i, sobretot, la persistència ininterrompuda fins a la l'actualitat a les Seus de Mallorca i l'Alguer (Sardenya).

Durant molt de temps ha esta atribuïda a sant Agustí una homilia que des de la baixa edat mitjana era llegida la vigília de Nadal per tal de convéncer els no cristians de la vinguda del Messies. La versió llatina d'alguns testimonis bíblics com Virgili, Nabucodonosor i la Sibil·la Eritrea serviren de base a l'execució del Cant de la Sibil·la durant els matines del Nadal arreu d'Europa des del segle X. A partir del segle XIII la Sibil·la se celebra també en llengua vulgar a França, Provença, Catalunya, País Valencià, Balears i Sardenya, a pesar que el concili de Trento va prohibir aquestes representacions extralitúrgiques.

Les versions polifòniques del Cant de la Sibil·la del mestre Càrceres i del mestre Alonso, conservades en un manuscrit conegut com el Cançoner de Gandia, indiquen l'enorme popularitat que gaudia selges passats. El text que avui es canta és el mateix que l'escolapi Vicent Faus va recuperar l'any 1979 a l'ermita de Santa Anna de Gandia procedent d'un breviari de 1533 de la Seu de València amb l'adaptació musical de Salvador Pla. Consta d'un tornada de dos versos que cant el chor i cinc estrofes de quatre versos que canta la veu blanca que fa de sibil·la.

Enguany el Cant de la Sibil·la serà interpretada pel Chor de la Sibil·la de Xeraco sota la direcció del mestre Enric X. Naval

Antoni Martí