El Govern Valencià ha requerit a Acció Cultural del País Valencià a tancar el repetidor que emet el senyal de TV3 a València i l’Horta

Tal com alguns mitjans de comunicació avançaven ahir que era la intenció de la Generalitat Valenciana, aquest matí s’ha personat un funcionari de la Generalitat Valenciana a la seu central d’ACPV, i ha comunicat a l’entitat l’ordre de cessament de les emissions de TV3 i de tancament del repetidor de Perenxisa, en un termini màxim de 10 dies hàbils a partir del dia d’avui. Passat aquest període se’ns ha comunicat que la Generalitat procedirà al tancament forçós i deixarà sense cobertura a les comarques de l’Horta, part del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Foia de Bunyol i Ribera Alta i Baixa (es veurien afectats uns 1.300.000 habitants).

ACPV torna a demanar una vegada més al Govern Valencià que no procedisca a executar el tancament del repetidor, i continuar amb la seua política de censura i de tancament d’una televisió pública, amb el que implica d’agressió contra la llibertat d’informació, la llibertat d’expressió i la llengua i la cultura catalanes.

Dissortadament, però, ACPV continua constatant que l’actual Govern Valencià no ha tingut mai cap intenció de signar un acord de reciprocitat amb el Govern català per a que les emissions de Canal 9 arriben a Catalunya i les de TV3 al País Valencià.

L’única intenció del Govern Valencià és aconseguir del govern espanyol un tercer multiplex amb la falsa coartada que el necessitava per fer arribar la emissió de TV3 al País Valencià, quant aquesta podia passar per qualsevol dels canals lliures que la Generalitat Valenciana té en el segon multiplex concedit.

Els fets demostren que l’única possibilitat d’aturar el tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià és aconseguir les 500.000 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres” que faran possible el projecte de llei estatal que done cobertura a aquestes emissions.

EXPOSICIÓ "25 Auques amb una finalitat: aprendre en valencià"

Del 26 al 30 d'octubre
Exposició "25 Auques amb una finalitat: aprendre en valencià"
CP Joanot Martorell de Gandia

Els valencians i valencianes l’any 1982 vam aprovar el nostre Estatut d’Autonomia. Un instrument que ens ha permés de recuperar gran part del nostre autogovern i institucions que ens foren arrabassades per la força de les armes al segle XVIII. El desplegament d’quest estatut ens va permetre l’aprovació d’una llei, la LUEV, que ens possibilitava d’introduir l’ensenyament del valencià i en valencià al nostre Sistema Educatiu.

Gràcies a aquesta llei, generacions i generacions de valencians i valencianes han tingut accés, amb tots els entrebancs, mancances i dificultats imaginables, al coneixement de la llengua pròpia dels valencians que durant tants anys, fins i tot segles, havia estat proscrita de l’ensenyament. L’any 2008 s’han complit els 25 anys de l’entrada en vigor de l’esmentada llei. Paga la pena de celebrar aquest aniversari per donar a conèixer a la població escolar i a la societat en general, la potencialitat i transcendència d’aquesta llei que ha permés obrir-li una porta a la nostra llengua que durant tants anys estigué tancada.

Si bé és cert que la LUEV ens obrí una porta, també és cert que les expectatives, il•lusions i desitjos no han estat del tot aconseguits. I és que en realitat la LUEV és una llei de mínims que s’ha aplicat al mínim pels nostres governants. Després de 25 anys, ens cal una reflexió per detectar les seues mancances i articular noves propostes, tant des de la societat civil com des de les institucions públiques, que milloren i potencien l’ús de la llengua en una societat global, multicultural i plurilingüe.

Sense cap mena de dubte, ha sigut en el món educatiu on la LUEV ha tingut més trascendència. Així, al llarg d’aquests anys s’han portat a cap un fum d’activitats, edicions, materials, exposicions, … en la nostra llengua amb una intenció normalitzadora. Nosaltres, hem triat l’auca perquè considerem que és un dels recursos didàctics més emprats a les nostres aules donat que és un dels millors instruments de comunicació entre el professorat i l’alumnat.

A l’exposició hom hi pot veure un total de 24 auques realitzades per diferents motius i arreu del País Valencià. Algunes d’elles formen part de materials curriculars, d’altres s’han editat per commemorar algun fet històric, literari, musical, per recuperar l’ús de la nostra llengua,… Tanca l’exposició una auca elaborada per celebrar els 25 anys de la LUEV, il•lustrada a partir de diferents enganxines al voltant de la llengua,

Totes aquestes auques, a  banda del motiu literari, històric, musical,… tenen una finalitat en comú: aprendre en valencià. I volem aprendre en valencià perquè és un dret irrenunciable que a hores d’ara encara no està garantit del tot. I volem aprendre en valencià perquè és la llengua pròpia dels valencians i valencianes. I volem aprendre en valencià perquè és la nostra llengua,  La llengua que ens han trasmés els nostres avantpassats i que nosaltres tenim l’obligació de transmetre als nostres fills garantint-ne així el seu ús i per tant el seu futur.

EL TSJ AUTORITZA EL TANCAMENT DEL REPETIDOR DE TV3 QUE COBREIX VALÈNCIA, L’HORTA I PART DEL CAMP DE MORVEDRE, CAMP DE TÚRIA, FOIA DE BUNYOL I RIBERA ALTA I BAIXA

La Secció 5a de la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha comunicat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) la seua sentència 272 / 09 en base a la qual autoritza el Govern valencià a precintar el reemissor de TV que la nostra entitat té a Perenxisa, al terme municipal de Xiva, el qual fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València, la comarca de l’Horta i part de les comarques del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Foia de Bunyol i Ribera Alta i Baixa (és a dir, es veurien afectats uns 1.300.000 habitants).
Aquesta sentència és la resolució d’un recurs d’apelació que va interposar la Generalitat valenciana contra la inicial negativa judicial a autoritzar el tancament del repetidor. Recordem, en aquest sentit, que Acció Cultural ha obtingut diversos pronunciaments judicials al seu favor i que, per tant, en aquest tema hi ha sentències discrepants.

La sentència 272 / 09 autoritza l’entrada del Govern valencià en el nostre centre emissor en base al suport en principi a “la ejecución de un acto emanado de una autoridad pública”, sense entrar al fons de la qüestió, ja que la mateixa sentència afirma que “no procede controlar [per part del tribunal] la conformidad o disconformidad del acto que se pretende ejecutar”. És a dir: el TSJ ha aplicat el principi de pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques, autoritzant per tant l’execució d’una disposició administrativa sense entrar al fons de la qüestió, i entenent que aquest fons en tot cas s’ha de dirimir en un recurs específic i a banda.

És evident que Acció Cultural no comparteix aquest punt de vista, per dos motius:

-primer, perquè discutim la competència legal de la Generalitat valenciana per actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmic;

-segon, perquè l’aplicació de la pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques en aquest cas pot provocar un dany major, ja que el tancament d’una televisió implica un exercici de censura, per molt que aquesta decisió fóra suposadament revocable per un sentència posterior, que en el millor dels casos podria tardar anys a arribar.

Acció Cultural denuncia la insistència de l’actual Govern valencià en la seua voluntat de tancament del conjunt de la xarxa de TV3 al País Valencià i de càstig econòmic a la nostra entitat, afirmació que es demostra en el fet que l’esmentat Govern no només no ha arxivat els expedients administratius i les multes imposades a Acció Cultural ni ha reobert cap dels tres repetidors tancats, sinó que a més ha continuat els procediments judicials per intentar continuar tancant els repetidors encara oberts.

Amb aquesta sentència, el tancament del repetidor que cobreix l’àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent, i depén en exclusiva de l’arbitrarietat política i l’interès partidista de l’actual Govern valencià, el mateix que està implicat en una sèrie de gravíssims casos de corrupció. Davant d’això, Acció Cultural fa una crida als ciutadans per donar un impuls encara més gran a la campanya d’Iniciativa Legislativa Popular que la nostra entitat està impulsant, perquè és evident que només per aquesta via aconseguirem frenar aquest intent de censura.

Dimecres 21: Renovació pedagògica al País Valencià

Dimecres 21 d'octubre
19 h CONFERENCIA
Renovació Pedagògica al País Valencià al segle XXI
A CÀRREC D'Àngels Martínez Bonafé i Conxa Delgado (Güin) de la Universitat de València i membres de l’Escola d’Estiu de València
PRESENTARÀ I MODERARÀ
Joan Baptista Malonda

Correllengua a Perpinyà

350 ANYS DE RESISTÈNCIA. ESBORREM EL TRACTAT DELS PIRINEUS

El dissabte 7 de novembre se celebra el Correllengua a Perpinyà i els Joves d'Acció hem organitzat un viatge per a que tots els simpatitzants puguen gaudir de la festa per la llengua. En Perpinyà participarem en la manifestació convocada i després acudirem als concerts que s'han organitzat.

06:30 Eixida en autobús des de la Plaça Sant Agustí de València.
07:45 Parada a Vila-real.
01:30 Tornada des de Perpinyà cap a València, parant a Vila-real.
(Hora prevista d'arribada a València entre les 6 i les 7 del matí del dia 8 de novembre).

PREU: 20€ (socis d'ACPV i de Joves d'Acció), 25€ (no socis). Inclou sols l'autobús
PREU DEL CONCERT - 8€

Programa Correllengua Perpinyà:
• 16:00 h. Manifestació "Commemorem els 350 anys". Plaça Catalunya
• 18:00 h. Parlaments al Castellet
• 20:00 h. Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)
• 21:00 h. Concerts (Casa Musical)
AL TALL
RAPH DUMAS & THE PRIMAVERAS
ALLIOLI CLASH (Pirat's Sound Sistema + Mauresca Fracas Dub)

Places limitades reserves per correu electrònic: joves@acpv.cat
Més informació - Joves d'Acció - 96 315 77 99

+ info

Imatge del concert de Titot i David Rosell

Entrevista a Manolo Cabanillas, president del Col·lectiu de Mestres

Manolo Cabanillas: "Estamos pagando el precio por ser independientes"

XXX años del Col·lectiu de Mestres

Notícies publicades a Gente de la Safor (15/10/09)

Entrevista al Levante (17/10/09)

"Fa falta una educació inclusiva i plurilingüe"

El professor de l'Educació de la Universitat d'Alacant, Josep Maria Baldaquí, va parlar al Casal Jaume I sobre la política lingüística en el sistema educatiu valencià, dins de les activitats del 30 aniversari del Col•lectiu de Mestres de la Safor.

Baldaquí va començar la xarrada explicant els dèficits de la normalització del valencià a les aules. Només el 28% de l'alumnat de primària està matriculat en valencià, percentatge que baixa fins al 17% en secundària. Baldaquí va explicar que separar l'alumna en línies segons la llengua és una descriminació i pot produir una fractura social (guetos), sobretot en els nouvinguts.

El professor de la Universitat d'Alacant, malgrat aquestes dades, es va mostrar optimista en el camí d'una escola plurilíngüe. Hi ha dos punts de partida positius: el bilingüisme de la societat valenciana fa més fàcil l'aprenentatge de noves llengües; i la presència de nouvinguts a les aules és una oportunitat per conèixer llengües noves.

Titot i David Rosell al bar del Casal

Fa deu anys Francesc Ribera “Titot” i David Rosell, junts embarcats en Brams i Mesclat, van presentar un espectacle acústic per transmetre una sèrie de cançons pregones que, per les seves característiques, s'excloïen d'escenaris grans i potència de so.

Però en Titot i en David mai han perdut ni el contacte ni el bon costum de treballar plegats, encara amb Mesclat, en gravacions, en arranjaments i fins i tot alguna actuació puntual i quasi secreta.

Titot i David Rosell, després d'uns mesos a l'obrador, presenten un nou espectacle junts; presenten un espectacle de petit format, d'arran, de cara a cara. El nou espectacle de Titot i David Rosell presenta cançons específiques per la idea i recorda moments plegats amb velles cançons dels seus altres projectes. L'espectacle nou de Titot i David Rosell no és tan acústic, tan calm com el que junts i sols havien presentat fa deu anys; es treuen la son de les orelles amb un espectacle dinàmic i eixerit. A partir del mes d'agost Titot i David Rosell presenten “L'Esca del Pecat”.

Divendres: Titot i David Rosell al bar del Casal

Dimecres: La política lingüística al segle XXI

Dimecres 14 d'octubre
19 h CONFERÈNCIA: Política lingüística al segle XXI
a càrrec de JOSEP MARIA BALDAQUÍ, de la Universitat d’Alacant
Presenta i modera Pilar Gregori
Sala de Conferències

El Col·lectiu de Mestres, sempre en la primera línia en la lliuta per l'escola pública, democràtica i valenciana

Dimecres 7 d'octubre el Col.lectiu de Mestres de la Safor va organitzar la primera xarrada per a celebrar el seu 30 aniversari. Va reunir al voltant d'una taula redona el primer president del Col.lectiu Antoni Martí i l'actual president Manolo Cabanillas. També hi van participar l'inspector d'educació i impulsor del Col.lectiu Diego Bejarano i la professora d'Història de l'Educació M. Carme Agulló.

L'actual president del Col.lectiu Manolo Cabanillas va fer un repàs als 30 anys d'història d'este moviment de renovació pedagògica: ha organitzat més de 10 trobades d'ensenyants, ha coorganitzat l'Escola d'Estiu Marina Safor, que porta 25 edicions, ha tirar endavant durant 15 anys una casa de la Natura a Vilallonga, ha editat material didàctic, ha participat en ponències, seminari i cursos per explicar el seu treball...

"Però si hi ha un projecte del qual ens sentim orgullosos és el de continuar en primera línia en la lliuta pe aconseguir una autèntica escola pública, democràtica i valenciana. I això no li agrada al govern", va explicar Cabanillas. Des dels primers governs del PSOE fins a l'actual del PP, el Col.lectiu ha patit persecucions polítiques, i fins i tot, personals, com l'exemple de Marifé Arroyo quan treballava a Barx o amb Batiste Malonda.

Manolo Cabanillas també va denunciar que tant els governs del PSOE com del PP han denegat ajudes econòmiques per realitzar activitats. Cabanillas es va preguntar en veu alta: "O és que algú dubta que el no reconeixement de les nostres activitats o el no obtenir subvenció de la Conselleria és el preu que estem pagant per haver estat en la primera línia en les plataformes en defensa de l'escola pública, convocant concentracions contra la nefasta política educativa del conseller Font de Mora i del president Camps?"

NOTÍCIES RELACIONADES
"El Col·lectiu de Mestres ha sufrido persecución política", publicada al Levante (09/10/09)

30 años de renovación pedágogica en la Safor, publicada al Levante (08/10/09)

Tres décadas para consolidar el pacto educativo en la Safor, publicada a El Mundo (08/10/09)

El Col.lectiu de Mestres de la Safor celebra el seu 30 aniversari, publicada a Safor Guia (08/10/09)

Dimecres 7 d'octubre: Passat i present del Col•lectiu de Mestres La Safor

Dimecres 7 d'octubre
MESA REDONA
Passat i present del Col•lectiu de Mestres La Safor
INTERVINDRAN:
Diego Bejarano, inspector d’educació i impulsor del Col•lectiu
Antoni Martí, primer president del Col•lectiu
Manolo Cabanillas, actual president del Col•lectiu
M. Carme Agulló, professora d’Història de l’Educació, de la Universitat de València

PRESENTARÀ I MODERARÀ:
Pilar Martínez.

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ I VI D’HONOR

30 ANYS DEL COL•LECTIU DE MESTRES DE LA SAFOR

El Moviment de Renovació Pedagògica “Col•lectiu de Mestres La Safor, celebra aquest 2009 els 30 anys de la seua legalització, encara que els inicis van ser al voltant del 1974.
Per commemorar el citat esdeveniment hem organitzat les següents activitats:

PROGRAMACIÓ ACTIVITATS
30 ANYS DEL COL•LECTIU DE MESTRES DE LA SAFOR

LLOC: CASAL JAUME I DE GANDIA
A LES 19:00 H.


DIA 7 D’OCTUBRE
MESA REDONA
Passat i present del Col•lectiu de Mestres La Safor
INTERVINDRAN:
Diego Bejarano, inspector d’educació i impulsor del Col•lectiu
Antoni Martí, primer president del Col•lectiu
Manolo Cabanillas, actual president del Col•lectiu
M. Carme Agulló, professora d’Història de l’Educació, de la Universitat de València

PRESENTARÀ I MODERARÀ:
Pilar Martínez.

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ I VI D’HONOR

DIA 14 D’OCTUBRE
CONFERÈNCIA:
Política lingüística al segle XXI
A CÀRREC DE
JOSEP MARIA BALDAQUÍ, de la Universitat d’Alacant
PRESENTARÀ I MODERARÀ
Pilar Gregori

DIA 21 D’OCTUBRE
CONFERENCIA:
Renovació Pedagògica al País Valencià al segle XXI
A CÀRREC DE
Àngels Martínez Bonafé i Conxa Delgado (Güin)
de la Universitat de València i membres de l’Escola d’Estiu de València
PRESENTARÀ I MODERARÀ
Joan Baptista Malonda

Divendres 2 d'octubre: Sessió dj al bar del Casal

El CORRELLENGUA ix al carrer per reivindicar el valencià

Correllengua 2009

Més d'un miler de persones van ixir dissabte a la vesprada pels carrers del centre de Gandia per reivindicar el valencià en la festa del Correllengua. La cercavila va ser l'acte central de les activitats del Correllengua, que enguany han durat més d'una setmana.

La vesprada de dissabte hi va haver, en primer lloc, una Trobada de Cultura Popular Valenciana a la plaça del Prado amb grups de la Safor: Banda de música de Beniopa, Dolçainers i Tabalaters de la Safor, grup de danses Roís de Corrella, Colla de dimonis Fem Fredat de Simat, Correllops de Vilallonga i una batucada.

Durant la cercavila del Correllengua, encapçada pels Dolçainers, el foc i les flames que portaven les autoritats, els grups de cultura popular van actuar i hi va haver un ambient festiu durant tot el recorregut.

L'escriptora Gemma Pasqual va ser l'encarregada de llegir el manifest del Correllengua, el qual parla sobretot de dos temes: per una banda, ens recorda amb autèntic orgull, en acomplir-se 550 anys del seu naixement, la figura d’Ausiàs March, un dels grans poetes de la nostra literatura, un valencià de la Safor que figura en totes les antologies de la literatura europea de l’Edat Mitjana i el Renaixement. Però la Flama del Correllengua ens parla també de llibertat d’expressió, de lliure recepció de les ones televisives, sobretot quan eixes ones ens parlen en la nostra llengua. Tot seguit, la Muixeranga de la Safor va fer una torre humana.

La nit va acabar amb les actuacions de Pep Botifarra, del grup d'Oliva Desgavell i amb el hardcore d'Answer.

La Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna, entitat organitzador del Correllengua 2009, agraeix a cadascuna de les persones presentents en la festa pel valencià la seua participació, igual que a les associacions, partits i sindicats presents.

 

Més de mil persones participen en el Correllengua 2009, publicada a Safor Guia (28/09/09)

Cerca de mil personas participaron en el Correllengua 2009, publicada a Gente de la Safor (28/09/09)

Gandia acoge el Correllengua, publicada a Las Provincias (27/09/09) Vore en pdf.

El ´Correllengua´ de Gandia marcha con un férreo blindaje policial, publicada al Levante (27/09/09) Vore en pdf.




VÍDEO 2

VÍDEO 3

Imatges de les activitats infantils del CORRELLENGUA 2009

Divendres 25 de de setembre
ACTIVITATS INFANTILS a la plaça Jaume I. 17 h

exposició de dibuixos
joglarS sobre Ausiàs Marc
grup de danses "Roda i Volta" del Casal
break dance
i berenar popular

correllengua09-activitats infantils

CORRELLENGUA 2009: Sopar i concerts a la plaça del Prado

ATENCIÓ!!!
Les previsions meteorològiques indiquen que dissabte 26 de setembre, dia del CORRELLENGUA, plourà. La Fundació Casal Jaume I ha decidit canviar d'ubicació la celebració del sopar i el concert, que tindran lloc a la coberta de la plaça del Prado. Els horaris es mantenen.



NOTÍCIES RELACIONADES
Gandia celebra el Correllengua 2009 este sábado 26 de septiembre, publicada a Gente de la Safor (24/09/09)

Levante (23/09/09)

El BLOC Jove de la Safor anima a toda la ciudadanía a participar en el 'correllengua 2009', publicada a Onda Naranja Cope (24/09/09)

Sindicats, partits i associacions presenten a la Safor la Iniciativa Legislativa Popular per una Televisió Sense Fronteres, per TV3 al País Valencià

Sindicats, partits i associacions han presentat a Gandia, al Casal Jaume I de la Safor-Valldigna la campanya per una Televisió Sense Fronteres, per TV3 al País Valencià.

Els assistents a aquesta presentació han estat: Migue Puig, de CCOO; Quina Barba, de l'STEPV; Liduvina Gil, del PSPV; Josep Miquel Moya, del Bloc; Joan Cogollos, d'EU; Joan Serra, d'ERPV; Joan Lluís Soler, dels Verds; Delfina Pellicer, de la Fedració de Veïns de Gandia; Mercedes Alcudia, del Col.lectiu LGPB; Pere Martí, de la Penya Barcelonista de la Safor; Manolo Cabanilles, del Col.lectiu de Mestres de la Safor; Miquel Aleixit, del Consell dels Joves de Gandia; Jordi Puig, patró de la Fundació; i Robert Llorca, d'ACPV.

L'objectiu d'aquesta presentació ha estat explicar la Iniciativa de llei proposada a les Corts espanyoles, per a que les emissions de TV3 es puguin rebre al País Valencià.
La iniciativa ja compta també amb el recolzament d'alguns Ajuntaments del País Valencià com Gandia, Simat de la Valldigna, Elx, Xixona, Onda i Callosa d’en Sarrià.

Els responsables d'Acció Cultural del País Valencià (entitat impulsora de la iniciativa) han destacat:

1.- Que el projecte de llei que es presenta no només pretén resoldre l'intent de tancament de TV3 al País Valencià, sinó que també vol aconseguir el reconeixement dels espais de comunicació català, basc i gallec.

Amb l'aprovació del projecte de llei s'aconseguiria un gran repte, ja que seria la primera llei que reconeixeria la unitat de la llengua. L'actual Estatut d'autonomia no reconeix el nom de la llengua catalana, malgrat que són moltes les sentències que s'han dictaminat a favor de la unitat. Per tant, amb l'aprovació de la llei s'aconseguiria el ple reconeixement legal del català com a llengua d'estat i implicaria el primer pas per aconseguir el seu reconeixement a Europa.

2.- La important base legal amb que compta el projecte, tal com es detalla en el preàmbul del projecte de llei. El projecte de llei proposa desenvolupar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que fou aprovada l'any 1992 pel govern de Felipe González i ratificada per unanimitat durant el govern d'Aznar. A l'article 11.2 d'aquesta carta es diu: “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària”.

3.- La col•laboració entre els territoris implicats (País Valencià, Catalunya, Illes Balears, País Basc i Galícia), tal com es farà explícit durant la campanya.

4.- L'ample suport recollit per part dels àmbits sindical, polític i associatiu, com expressa la presència dels assistents a la roda de premsa. Aquest suport no es limita a una simple adhesió formal, sinó que cada organització ha fet seua la campanya i s'ha compromés a impulsar la recollida de signatures dins del seu àmbit d'influència.

La campanya es concreta en la recollida d'un mínim de 500.000 signatures en el conjunt de l'Estat espanyol durant un període que arriba fins el 24 de març de 2010, i que ha començat ara mateix.

En estos moments la ILP "Televisió sense fronteres" ja compta amb l'adhesió de més de 20 associacions de la Safor.

NOTÍCIES RELACIONADES
Televisión sin fronteras, publicada a Radio Gandia (24/09/09)

Gandia presenta la campaña 'Televisión Sin Fronteras' en la Safor, publicada a Onda Naranja Cope (24/09/09)

Levante (25/09/09)

Juli Peretó als IES Ausiàs March i Maria Enríquez

NOTÍCIES RELACIONADES
El Casal Jaume I de Gandia acerca la cultura a los institutos de la ciudad, publicada a Onda Naranja Cope (22/09/09)