Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"

Plataforma per la cultura a Gandia i la Safor "25 d'Abril"
Gràcies per la vostra participació. Encara podeu adherir-vos a la plataforma.

dilluns, 19 de desembre de 2011

El model de mobilització no es repetirà però sorgiran nous esclats puntuals igualment vàlids de confluència de les demandes de la societat civil

Divendres 16 de desembre va tindre lloc la presentació del llibre de Xavier Ginés "Comunicant la revolta". Aquest acte, organitzat pel col•lectiu Independentistes de la Safor i el Casal Jaume I, va comptar amb la participació de Rafa Xambó, prologuista de l'obra; el cantant del grup Obrint Pas Xavi Sarrià, un dels entrevistats; i Xavier Ginés, autor del llibre. Hèctor Montaner va presentar l'acte.

Com bé s'intueix a partir del títol del llibre, la motivació de l'acte se centrà en l'interés que ha despertat recentment l'aparició de nous mitjans d'informació, sobretot pel que fa a la difusió en la xarxa dels moviments socials i a l'extensió del seu discurs propi.

En la intervenció de Xavi Sarrià es remarcà el paper preponderant dels mitjans de comunicació alternatius com a eines de visualització i articulació d'un discurs coral necessari per als moviments socials. Aquesta estratègia ha dut a iniciatives tan enriquidores com la de la Universitat Lliure de Benimaclet, on conflueixen un seguit d'experiències assajades pel moviment veïnal des dels anys 90 i que es poden sintetitzar com a “cultura de la resistència”.

Per a Rafa Xambó sempre ha calgut revoltar-se, i per això cal una bona estratègia comunicativa. A aquest respecte, el professor de sociologia de la Universitat de València ha parat esment en el deteriorament dels moviments socials en la dècada dels 90 com a conseqüència de la política d'estagnació combativa del PSOE, la cooptació i neutralització dels sectors més dinàmics i crítics. Afortunadament, la indústria cultural de masses immersa en la societat digital comença a superar aquest llarg periple desmobilitzador. Aquesta superació s'ha traduït en una concentració en la lluita social i en una confiança en els mitjans alternatius, no subordinats. Així, la revolta s'ha de comunicar, però també s'ha de dur a terme.

Finalment, Xavier Ginés ens parlà de la motivació del treball: què havien de fer els moviments socials per arribar als mitjans de comunicació convencionals i no només des d'un punt de vista tècnic. Per això pregunta a un grup de periodistes pels seus biaixos ideològics, pels seus criteris de noticiabilitat, per les pressions que reben i, per últim, quin és el discurs subjacent a la seua narració de la realitat.

Però aquestes mateixes preguntes les formula a membres de col•lectius socials, per comprovar si els mitjans alternatius són més “ideològics”, què significa realment “alternatiu”, etc.

El debat final se centrà específicament al voltant de una nova forma de paradigma de moviment social, espontani i no guiat, allunyat del model romàntic de Germinal, per exemple. Aquest canvi fa que tota protesta siga mutable, imprevisible fins i tot per als moviments socials, i que no es repetisquen en el temps.

Per això, tota la taula coincidí a l'hora d'afirmar que el model dels msm del 13-M o les acampades del 15-M no es repetirà però que sorgiran nous esclats puntuals igualment vàlids de confluència de les demandes de la societat civil.