Aquesta companya, amb una dilatada militància política en organitzacions de l'esquerra independentista i de defensa de la llengua, va traçar un detallat panorama del context de la llengua catalana en les comarques que formen actualment la Catalunya Nord.
Aquesta ruta s'iniciava amb la introducció prèvia a la comarcalització, a l'estructuració centralista dels departaments francesos i a la “qüestió de noms” també pròpia al debat sobre l'estatut del territori (Catalunya Nord, Catalunya del Nord, Pirineus Orientals, regió Llenguadoc-Rosselló, Sud de la França, etc.).
Tot seguit Marta Serra va assajar un breu repàs a la història de les comarques rosselloneses des del 7 de novembre de 1659 (Tractat dels Pirineus), tot fent especial esment a les mesures repressores contra la llengua catalana, especialment l'edicte del 2 d'abril de 1700 amb el qual es prohibia oficialment l'ús del català, llei encara no revocada i, per tant, vigent en la seua actual constitució.
Finalment, i malgrat els abundants paral•lelismes socials o econòmics amb el cas valencià (terciarització, destrucció de la indústria, inflació de funcionariat forà, etc.), és a través dels aspectes culturals i lingüístics on més semblances i empaties trobem amb la gent del Rosselló: autoodi, procés de substitució lingüística, ruptura de les comunicacions entre la Catalunya Central i del Nord als Pirineus, etc.
Però també es varen aportar dades optimistes sobre una modesta embranzida de l'escolarització primària en català i la proliferació de casals com el de Ceret, Prada o Perpinyà, notes que indiquen una relativa recuperació del català en les comarques del Rosselló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada