La xarrada al Casal de dijous 29 de gener va servir per recordar la personalitat de Joan Fuster i la influència de les seues obres sobre una part de la societat valenciana. Francesc Candela, de Gandia, va explicar que el punt de partida de molts joves de l'època va ser la publicació de “Nosaltres els valencians”, la qual va obrir els ulls a molts i “ens va identificar”. A partir de llavors, segons Candela, la gent compromesa amb el País va tindre la necessitat de tindre contacte amb Joan Fuster, i va començar “el pelegrinatge a Sueca”.Francesc Candela va descriure Joan Fuster com un home reflexiu, coneixedor de la llengua, erudit, exigent però comprensiu, apassionat... En resum, “era nacionalista en la justa mesura de defensar-se d'un altre nacionalisme”, va concloure Candela.
L'altra persona convidada a parlar de l'escriptor de Sueca era Francesc Pérez Moragon, que és coordinador del documental i vídeo “Ser Joan Fuster”, que ha editat la Universitat de València. Pérez Moragon va recordar que fins al dia de hui encara no s'havia realitzat cap documental en profunditat sobre Joan Fuster. També va recordar que a Fuster li agradava molt escriure, més que ser advocat, i una mostra d'això és que va escriure unes 15.000 cartes.
Des del punt de vista polític, Fuster tenia un pensament liberal democràtic. Cap als anys 70 comença a interessar-se pel marxisme. “Quan va vore que les expectatives ambicioses del final de la Dictadura anaven fracassant va adoptar una escritura més de pamflet”, va explicar Pérez Moragon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada